A la vora del foc

Amniòtica pau

per Xavier Gonzàlez-Costa, 3 de setembre de 2019 a les 10:38 |
Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Besa’m els peus,
enfila-se’m cames amunt
fins a llepar-me el sexe
i abraça’m fort per la cintura;
acotxa’t al meu pit,
acarona’m el coll,
humiteja’m els llavis
i xiuxiueja’m a l’orella;
abans no m’enfonsi del tot
per ser una part del teu tot
i em pugui sentir algú
en poder ser part d'algú...
Perquè només seré jo 
si jo deixo de ser jo i sóc en tu.
 
 
Amniòtica pau que em retorna
a una gènesi que no recordo
però que reconec.
 
 
Amniòtica gènesi que em recorda
una pau que reconec
i que em retorna.
 
 
Tan petit i buit que sóc
i em sento en terra
... i tan sol...
 
i tan gran i ple que em fa sentir
la solitud de la teva immensitat.
 
 
Sóc teu... Sóc tu
i ja no m’entenc d’altra manera.
 
 
Obro els ulls, els narius i la boca,
i tu fes només la resta.
 
 
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.
 
Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.
 

 

Participació