It's Only Rock'n'Roll

15 Cançons per commemorar el 50è aniversari en que l’home trepitjava la Lluna

per Pep Saña, 2 de setembre de 2019 a les 10:57 |
El 20 de juliol de 1969, l’Apol·lo 11 es va convertir en la primera nau espacial tripulada que aterrava a la Lluna.
El 20 de juliol de 1969, l’Apol·lo 11 es va convertir en la primera nau espacial tripulada que aterrava a la Lluna. O no? (és de suposar que si, però l’article no pretén pas furgar en les teories de la conspiració que parlen del tema). Fa 50 anys la humanitat va aconseguir una fita important, que l’home trepitgés la Lluna per primera vegada. El primer a fer-ho va ser Neil Armstrong, el 20 de juliol de 1969 a les 10.56 hora de Florida, amb l’atenta mirada de milions de persones a tot el món que seguien aquest esdeveniment històric per televisió (en blanc i negre, jo era petit però ho recordo). Mentre baixava per l'escala del mòdul lunar, Armstrong deia la famosa frase, “Aquest és un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat”. 

La Lluna ha estat font d’inspiració pels artistes des del principi dels temps, i la llista podria ser molt llarga, per això he volgut fer una selecció de les cançons que fan referència a la Lluna, òbviament és subjectiva. N’he triat quinze per commemorar el 50è aniversari d'aquest esdeveniment, centrant-me com sempre en el que és Rock i gèneres afins. L'ordre dels temes és simplement aleatori, sense que el lloc que ocupa cada tema impliqui un estatus superior o inferior a qualsevol altre. Necessàriament no són les millors cançons, ni tan sols les preferides en alguns casos, però representen aquest fantàstic cos astronòmic que orbita el nostre planeta amb totes les seves diferents tonalitats i influències, capaç de provocar gairebé qualsevol tipus d’emoció, l'alegria, la por o la tristor. En aquesta llista no hi ha Frank Sinatra amb la fabulosa Fly Me To The Moon, però no he volgut passar sense fer-ne esment, segurament, cap llista de cançons que té a veure amb la Lluna és tal si no hi figura aquesta.


David Bowie - Space Oddity

Com no podia ser d’altre manera, s’ha d’obrir aquesta llista tan galàctica amb un clàssic entre els clàssics, el Duc blanc, David Bowie i el seu Space Oddity que va veure la llum al 1969 i que la BBC la va fer servir en la seva cobertura de l’allunatge. L'astronauta Chriss Hadfield va fer que la primera cançó a ser interpretada estant en òrbita, sigues Space Oddity, fent-ne un vídeo clip des de l'Estació Espacial Internacional i que penjaria a la seva pàgina de Youtube.



Pink Floyd - Brain Damage & Eclipse


L’èpic àlbum de Pink Floyd, The Dark Side Of The Moon (1973), no tracta realment de la Lluna, sinó principalment de la bogeria, la cobdícia i la fama, però l’astre hi juga un paper important dins la seva conceptualitat. Brain Damage i Eclipse són gairebé inseparables i tanquen l'àlbum, acabant un dels discos més perfectes mai gravats.



The Rolling Stones - Child Of The Moon

Moonlight Mile segurament és la cançó més coneguda dels Rolling Stones que fa  referència a la Lluna, però a la cara B del single Jumpin 'Jack Flash hi havia Child Of The Moon que es va gravar a l’inici de les sessions de gravació de l’àlbum Beggars Banquet (1968), igual que la cara A, va acabar en un single. D'alguna manera, la cançó serveix de pont entre el Psicodèlic, The Satanic Majesties Request (1967) i la tornada al Blues més bàsic del Beggars Banquet.



Elvis Presley - Blue Moon Of Kentucky

Com d’altres artistes, Elvis Presley té més d'una cançó sobre la Lluna. Hi ha les, Blue Moon i When My Blue Moon Turn To Gold Again, a més de segurament alguna cosa gravada per les pel·lícules que protagonitzava als anys 60. Però el cover de Bill Monroe, Blue Moon Of Kentucky, té la seva importància, va ser la cara B del primer single del Rei, That's All Right (1954).



Van Morrison – Moondance

El segon àlbum en solitari de Van Morrison i primer amb una discogràfica gran, Warner Bros. Records, Astral Weeks (1968), va ser una fracàs comercial. La resposta seria aquest clàssic auto produït, una barreja de R & B, Folk i Jazz. Moondance (1970), molt més accessible és el seu únic disc de platí als Estats Units. Ple de clàssics immortals incloent-hi el tema romàntic de Jazz Swing homònim, parla de la Lluna meravellosa que il·lumina les nostres vides i que poques vegades alcem el cap per contemplar-la. És la cançó que Van Morrison ha interpretat amb més freqüència en concert.



Neil Young - Harvest Moon

Neil Young passava per una etapa molt creativa quan va editar Harvest Moon (1992), era un retorn al Folk i al Country. Originalment concebut com una seqüela del Harvest  (1972) que va ser número 1, a l'àlbum van participar molts dels músics de Country i Folk que havien gravat el clàssic de 1972. El tema Harvest Moon que dona títol al disc és una de les cançons més emotives per Young, un homenatge a la que va ser la seva dona (balla amb ella al videoclip) entre 1978 i 2014 i al poder romàntic de la Lluna i la natura.



Creedence Clearwater Revival - Bad Moon Rising

Tot i que Creedence Clearwater Revival va tenir un molt productiu 1969 en que va editar  tres àlbums clàssics, el seu líder, John Fogerty, probablement no tenia ni idea de l’impacta que tindria quan la banda va llançar Bad Moon Rising, tema inclòs a l’àlbum Green River (1969). De fet, estava bastant segur de l’arribada d’un apocalipsi, la lletra parla d’una Lluna “dolenta” que s'alça imponent en el cel nocturn i que a través de la seva aura maligna ens comunica que la fi dels temps és a prop. Destaca el seu   contrast amb la música, un animat County Rock.



The Police - Walking On The Moon

Anys abans que Katrina & The Waves caminessin pel Sol (Walking On Sunshine), The Police va aconseguir el seu Neil Armstrong particular. El segon single del seu segon àlbum, Reggatta De Blanc (1979), Walking On The Moon és una cançó d'amor escrita per Sting sobre aquest sentiment sobrenatural existent en una relació de parella quan estan enamorats. La va escriure en una habitació d'un hotel de Munic quan estava borratxo, un gran èxit amb una melodia Reggae.



AC/DC - What's Next To The Moon

AC / DC no son gaire subtils precisament. Gairebé es pot endevinar de que parlen les cançons pels seus títols. What's Next To The Moon (que hi ha desprès de la Lluna), de l’àlbum Powerage (1978), és una cosa diferent. Bon Scott canta sobre matar a la seva dona?, o lamenta que no pugui donar-li tot el que mereix?. La veritat és que ni idea, el que és segur és que és Rock’n’Roll.



Tom Waits - Drunk On The Moon

S’ha de deixar en mans de Tom Waits per trobar alguna cosa gairebé espiritual de l’astre en qüestió, a més d’aquest, té dos temes més que parlen de la Lluna, Grapefruit Moon i I´ll Shoot The Moon. No és que altres artistes no hagin descobert elements sobre la Lluna que ens deixin bocabadats, però Waits sona realment embriagador en aquest tema del seu excel·lent àlbum The Heart Of Saturday Night (1974). Tot l’àlbum sona gairebé així, però aquesta balada romàntica de Jazz és immensa.



R.E.M - Man On The Moon

Man On The Moon, el segon single del seu àlbum Automatic For The People (1992), fa algunes referències a l'humorista nord-americà Andy Kaufman, donant-ne una visió  com algú que amagava quelcom sota la màniga, (això es cita indirectament en versos com “If you believe there's nothing up his sleeve, then nothing is cool / Si creus que no hi ha res sota la seva màniga, llavors res està bé"), i les seves imitacions d’ Elvis Presley. El títol, la lletra i el vídeo fan referència a la teoria de la conspiració de l'aterratge de l'home a la Lluna.



The Doors - Moonlight Drive

Una de les primeres cançons escrites per Jim Morrison que va gravar en una demo, tot i que no va aparèixer fins al segon àlbum de la banda, Strange Days (1967). Moonlight Drive, originalment escrita com un poema, tracta d’una passejada romàntica a la llum de la Lluna, va inspirar al teclista Ray Manzarek per començar una banda amb el poeta i cantant Jim Morrison. Igual que moltes de les primeres cançons dels Doors, Moonlight Drive està basada en el Blues.



Cat Stevens – Moonshadow

Cat Stevens es va inspirar directament en la Lluna per escriure Moonshadow. Ell mateix ho explicava, “Va ser a Espanya, no hi havia estat mai, hi vaig anar sol, completament sol, per escapar-me d'algunes coses. I allà estava jo, ballant sobre unes roques, ben bé sobre les roques que trenquen les onades. Era una cosa realment fantàstica, amb una Lluna brillant, ballava i cantava, vaig començar a cantar aquesta cançó i se'm va quedar. És la classe de moment que un busca quan està composant”. Va escriure aquest èxit al 1970, inclòs a l’àlbum, Teaser And The  Firecat (1971).



Rory Gallagher - Moonchild

A un dels grans de la història del Rock com Rory Gallagher no li podia faltar una cançó que fes referència a la Lluna. Amb tota seguretat la producció del gran Roger Glover, dels Deep Purple va fer que sonessin temes així de durs. Torna al Hard Rock més detallista amb el seu clàssic Moonchild, una de les seves joies de sempre, inclòs a Calling Card (1976), un dels seus millors àlbums. Després del mític Woodstock 69', a Jimi Hendrix li van preguntar que es sentia sent el millor guitarrista del món, i ell va contestar, “No ho sé, pregunteu-li a Rory Gallagher”. S’ha de dir que la cita de Hendrix sobre Rory Gallagher no està demostrat que sigui verídica.



Mike Oldfield feat. Maggie Reilly - Moonlight Shadow

És considerada com un tribut i fins i tot s'ha suggerit que la lletra de la cançó és una referència a l'assassinat de John Lennon, tot i que el relat de la cançó no es correspon amb el de l'assassinat. La cançó parla d’un lloc dels fets com un lloc totalment desolat i il·luminat només per la llum de la Lluna. Inclosa a l'àlbum Crises (1983), ha estat un dels temes de més èxit de Mike Oldfield juntament amb Tubular Bells.



On eren i que feien algunes estrelles del Rock quan l’home trepitjava la Lluna per primera vegada.

The Beatles

The Beatles estaven enmig de les sessions de gravació de l’àlbum Abbey Road quan l’home aterrava a la Lluna. En un descans de l’estudi de gravació el 20 de juliol, la banda assistia a la projecció privada de la pel·lícula Let It Be. Hi eren tots 4, juntament amb Yoko Ono, Linda McCartney i Pattie Boyd. L'endemà, els Beatles tornaven a l'estudi, van gravar el tema Come Together.

Creedence Clearwater Revival

Els membres de Creedence Clearwater Revival són les úniques persones que podrien afirmar que van tenir un millor 1969 que Neil Armstrong. Al gener, Creedence va llançar el seu segon àlbum, Bayou Country, amb els singles Born On The Bayou i Proud Mary. A l’agost editaven Green River, que incloïa un tema també llegendari, Bad Moon Rising. El seu tercer i últim àlbum d’estudi de 1969 va ser Willy And The Poor Boys, al novembre, amb els singles, Fortunate Son i Down On The Corner. Creedence va actuar al Fillmore East de Nova York el 19 de juliol, la nit abans que l'home arribés a la Lluna.

Led Zeppelin

Al mateix temps que Neil Armstong arribava a la Lluna, Led Zeppelin oferien als fans de Cleveland un concert d’aquells tan extraterrestres que solien fer als seus directes. La revista Billboard es va fer ressò del concert de la banda del 20 de juliol de 1969, “Els fans es tornaven bojos, aplaudien i ballaven als passadissos". Led Zeppelin estava enmig d’una gira mundial per presentar el seu àlbum de debut homònim. Al mateix temps, la banda també treballava en el material per al segon LP, Led Zeppelin II, tocant alguna peça en directe, aquest àlbum sortiria a l'octubre del mateix any.

Pink Floyd

La BBC va cobrir l’esdeveniment històric de l’arribada a la Lluna amb una programació  en directe la nit del "pas de gegant per a la humanitat de Neil Armstrong", incloïa una actuació de Pink Floyd a l’estudi de la BBC TV. David Gilmour ho explicava al 2009, “Estàvem fent una Jam Session del tema Moonhead al moment de l’allunatge. Era una emissió en directe i hi havia un panell de TV amb científics a un costat de l'estudi, amb nosaltres a l'altra. Tenia 23 anys. Era fantàstic pensar que estàvem tocant una peça musical, mentre que els astronautes eren a la Lluna". El va impactar tant que fins i tot després d’acabar l’actuació, Gilmour recordava, "Estava al meu pis a Londres, mirant a la Lluna i pensant, hi ha gent allà dalt en aquest moment”. 

Black Sabbath

Tot i que la llavor de Black Sabbath estava plantada, la banda encara estava a les seves primeres etapes. Giraven amb el nom de Earth mentre es dedicaven a tocar per Anglaterra. Els concerts entre el 12 i el 25 de juliol van estar marcats per la missió Apol·lo 11. El mes d’agost, la banda va canviar el nom de Earth, pel de Black Sabbath, inspirat  en el títol d’una pel·lícula de terror de Boris Karloff. El seu debut homònim es va gravar a l’octubre.

The Who

Mentre una Lluna captava l'atenció mundial, una altra Lluna fascinava al públic de Hastings, Anglaterra. The Who, amb Keith Moon a la bateria, Roger Daltrey a la veu, Pete Townshend a la guitarra i John Entwistle al baix, actuaven a Hastings Pier Ballroom la nit del 20 de juliol de 1969. Estaven en plena escalada cap a la fama, feia poc que s’acabava de publicar l'Òpera Rock, Tommy, al maig. L'àlbum va tenir un èxit comercial tant gran que va arribar a disc d'or als Estats Units aquell mes d'agost.

Deep Purple

Deep Purple estaven en plena transició en el moment de l’aterratge a la Lluna. El seu tercer àlbum, Deep Purple, va sortir al juny als Estats Units, però encara estava a l'espera de la seva distribució. La formació de la banda també va canviar. El cantant Rod Evans i el baixista Nick Simper eren substituïts a l'estiu de 1969 per Ian Gillan i Roger Glover, respectivament. Els membres de la nova formació debutaven amb Deep Purple el 10 de juliol. La nit de l'aterratge a la Lluna, tenien un altre concert al Mothers Club de Birmingham, Anglaterra. 

The Rolling Stones

El món dels Rolling Stones era sacsejat al seu nucli al 1969. El 3 de juliol trobaven mort al guitarrista Brian Jones, ofegat a la piscina de casa seva. Dos dies més tard, els Rolling Stones oferien un concert gratuït al Hyde Park de Londres, inicialment estava programat per presentar al nou guitarrista, Mick Taylor, però es va convertir en un homenatge al seu camarada caigut. Brian Jones va ser enterrat el 10 de juliol a Cheltenham, el seu poble natal. La seva làpida ho deia tot, “No em jutgeu amb massa severitat”. Charlie Watts i Bill Wyman van assistir a l'enterrament però la resta dels Stones, no. Mick no estava disponible, havia viatjat a Austràlia amb Marianne Faithfull per protagonitzar la pel·lícula Ned Kelly (1970). Estava a Nova Gal·les del Sud el dia de l’allunatge, allà Jagger va començar a escriure el clàssic dels Stones, Brown Sugar. Per part de Keith Richards i la seva novia, Anita Pallenberg, la situació era bastant dolorosa i violenta. Pallenberg va ser la primer parella de Jones fins que Richards li va prendre. A més, Keith i Anita sempre van ser els qui més a prop van estar de Brian Jones.

Jimi Hendrix

Al 1969, Jimi Hendrix era el músic més reconegut del món. Tot i així, les coses no rotllaven bé amb la seva banda. Després d’una sèrie de desacords interns, el baixista original Noel Redding va marxar. L'últim concert de la formació original, Experience, va ser el 29 de juny de 1969, menys d'un mes abans que l'home arribés a la Lluna. Aquell agost Hendrix seria el cap de cartell del Festival de Woodstock, convertint-se en una de les seves actuacions més emblemàtiques.

Queen

Les coses els hi anaven bé a Smile al juliol de 1969. La banda predecessora de Queen, formada pel guitarrista Brian May, el bateria Roger Taylor i el cantant Tim Staffell,  gravaven les primeres cançons i començaven a tenir seguidors als voltants de Londres. El dia de l'aterratge a la Lluna, May era a la casa familiar del bateria Roger Taylor. "Aquella nit, estàvem tots reunits al voltant de la petita pantalla del televisor dels Taylor per veure-ho. El que més recordo és que el meu pare estava equivocat. Va ser un talentós enginyer electrònic durant i després de la Segona Guerra Mundial. Tres anys abans de l’Apol·lo 11, va dir, mai veurem arribar l’home a la Lluna, tècnicament és massa difícil. Per tant, veure aquest increïble esdeveniment en directe per televisió, que el pare havia dit que era impossible, el feia encara més inspirador”. L'aterratge a la Lluna també va despertar una curiositat en May. "Sabia que volia ser músic de Rock, però l’aterratge a la Lluna va confirmar que necessitava també l’astronomia". May, té un doctorat en astrofísica. "Algunes persones diuen que la cursa espacial i l’aterratge a la Lluna no és important, però per mi va ser molt important". 

Igual que la resta de la societat, aquell 20 de juliol de 1969 moltes de les grans estrelles del Rock miraven al cel. Alguns ja s'havien establert com revolucionaries estrelles musicals, molts acabaven de començar la seva ascensió a l'estrellat, mentre que d’altres ni tan sols havien començat en el món de la música. 

Aquell estiu de 1969 també es produiria un altre dels esdeveniments històrics del segle XX i del que també es celebra el 50è aniversari. Sota el lema, 3 dies de pau i musica, els dies 15, 16 i 17 d’agost, el Festival de Woodstock marcaria per sempre a tota una generació de joves nord-americans.   

 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

 

Participació