29
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
30
d'agost
a les
0:54h
Joan Oña (Terradelles, 1969) és alcalde de Bagà des del passat 15 de juny. Es tracta del primer batlle republicà des de la transició. Es va presentar com a cap de llista de Junts per Bagà, sota el paraigua d'ERC, i governa a través d'un pacte amb Compromís per Bagà (PSC). Fins aquest mandat, l'alcaldia era socialista amb Nicolás Viso al capdavant i, posteriorment, amb la seva filla Maria Viso.
Oña té estudis de Filologia Catalana, però ha treballat sempre al món de la construcció. Des de ben jove s'ha mantingut molt lligat al teixit associatiu del poble, començant per la comissió de festes de Terradelles i passant per entitats com el grup de teatre de la Faia i l'Associació Medieval. Els últims mesos, ha participat en la creació d'una nova entitat, el Centre d'Estudis de l'Alt Berguedà, que tindrà seu a Bagà.
Oña té estudis de Filologia Catalana, però ha treballat sempre al món de la construcció. Des de ben jove s'ha mantingut molt lligat al teixit associatiu del poble, començant per la comissió de festes de Terradelles i passant per entitats com el grup de teatre de la Faia i l'Associació Medieval. Els últims mesos, ha participat en la creació d'una nova entitat, el Centre d'Estudis de l'Alt Berguedà, que tindrà seu a Bagà.
- Quina dedicació té a l'Ajuntament de Bagà?
- Un 75%. Sóc autònom i d'aquí a quatre anys no em vull jubilar així que m'havia de mantenir vinculat a l'empresa per no perdre una sèrie de clients.
- I la resta de regidors?
- Hi ha un regidor amb un 40% de dedicació, el d'Urbanisme. Així mateix, la regidora d'Hisenda té un 25% de dedicació. Aquestes són àrees que necessiten temps.
- Què ha passat amb la Maria Viso, se l'ha discriminat per ser mare a l'hora de fer el cartipàs, tal com ella argumenta?
- Entenc que no té res a veure amb això. He de dir que ha estat una cosa interna de Compromís per Bagà. Nosaltres quan vam fer els acords amb ells no vam acordar noms en cap moment, només quins càrrecs tindria cada partit. Un d'aquests càrrecs que els pertocava era la primera tinença d'alcaldia i ells van posar els noms. Desconec quin procés van fer servir, el que sí que és veritat és que la Maria Viso va estar present en tot moment en la redacció dels acords pel pacte de govern. Vam estar un parell de setmanes treballant-ho entre els dos grups. La marxa de Maria Viso és un afer intern de Compromís per Bagà que desconec, el meu tracte amb ella sempre ha estat molt correcte i cordial.
- El mandat passat vostè va ser regidor de l'oposició, com va entrar en política?
- El primer cop que em vaig presentar a un ajuntament, no et sabria dir l'any exacte, però va ser a finals dels anys 80 o a principis dels 90, quan estudiava a Barcelona. Em van demanar si em volia presentar com a regidor, en aquell moment de Convergència i Unió (CiU). Jo anava com a independent a la candidatura de Josep Manuel Vargas i va ser el primer cop que concorria a unes llistes. Van passar força anys abans que no em tornés a presentar, aquesta vegada amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en una llista capitanejada per Pere Pedrals.
Fa quatre anys va ser quan per primera vegada vaig encapçalar la candidatura de Junts per Bagà, vinculada a ERC. El 2015 vam aconseguir un regidor, que era jo. Aquesta vegada, després de la feina feta, ens tornàvem a presentar i hem passat de tenir 1 regidor a tenir-ne 5.
- Com a candidat d'ERC, com explica el pacte amb el PSC?
- Nosaltres sempre hem defensat que als pobles la cosa ideal és treballar pel municipi, que tots els regidors puguin aportar el màxim d'ells mateixos. Ja ho dèiem quan estàvem a l'oposició. Quan vam entrar al govern el que vaig fer és reunir-me amb els altres dos partits i intentar trobar un encaix còmode per a tots, amb l'objectiu de poder treballar de cara al poble, per l'ajuntament. Els membres de Compromís per Bagà ens van dir de seguida que volien entrar al govern. En canvi, els de Bagà Endavant no, van preferir quedar-se a l'oposició.
De totes maneres, si des de Bagà Endavant tenen ganes de fer coses i aportar projectes que siguin bons per Bagà, nosaltres els ajudarem en tot el que faci falta.
- L'Ajuntament de Bagà va aprovar la moció contra l'aplicació del 155 l'octubre de 2017, però llavors el PSC que governava no va votar el primer punt.
- Dins dels acords de govern que aquest mandat hem signat amb Compromís per Bagà, que són molt amplis, es diu que estem en contra del 155 i a favor del dret a decidir.
- Quines són les prioritats del nou govern de Bagà?
- No et podria dir una sola prioritat perquè tenim molts fronts oberts. Des del turisme, el comerç, com a motors econòmics i que intentem dinamitzar, fins a les curses de muntanya, el mercat medieval, les fires i festes a les quals intentem dotar d'atractiu. Coll de Pal és un projecte molt important i estem lluitant per ell. Després, pel que fa al dia a dia, necessitem arranjar clavegueres, voreres, carrers, jardins, donar un bon impuls a la piscina. No són coses gaire glamoroses però ens fan falta. L'any que ve volem tenir adaptada la piscina per a les persones amb mobilitat reduïda, perquè puguin entrar i sortir de l'aigua. També hem d'adaptar la via pública, a Bagà tenim una residència i hi ha molta gent amb cadira de rodes, ens cal adaptar els carrers perquè puguin circular. Estem fent el plantejament de la mobilitat de tot el nucli antic. També continuem treballant per fer una nova fase al Palau de Pinós.
- Es disposa de la subvenció del programa FEDER per a una segona fase d'obres al Palau de Pinós.
- Sí, ara mateix tenim dues subvencions, que ens serviran per donar-hi impuls. Ja s'havia fet una primera fase i ara es farà aquesta segona, estem intentant mirar tot allò que puguem encabir en la subvenció.
- Quin és l'objectiu de les obres?
- En el seu moment el que es va fer va ser consolidar l'estructura i la teulada, però hi ha moltes sales que s'han de restaurar. Hi ha sales amb pintures neoclàssiques que no estan restaurades, i costa molts diners. Tenim part d'aquestes sales fetes, d'altres no, i s'hi ha de posar un ascensor, ha de ser adaptable, fer un projecte de desenvolupament de palau. Hi tenim una oficina de turisme, s'hi fan reunions, xerrades, exposicions. Però hem de poder disposar de tot l'edifici perquè és un actiu potent pel poble.
- Quins són els objectius dels primers mesos de govern?
- Et puc dir el que hem fet de moment. Un dels objectius inicials era obrir la piscina en condicions, que feia anys que anava de cap per avall. Hi vam dedicar molts esforços perquè entenem que la piscina és un servei que fa que molta gent pugui fer vida de poble, que puguis baixar a banyar-te si fa molta calor o a fer el cafè al vespre i que fa que vingui gent de fora. Coses urgents que tenim sobre la taula són, per exemple, el camp de futbol que mou molta canalla i a on l'any passat ja s'hi va fer una actuació important. Intentarem tenir unes bones instal·lacions. A Guardiola de Berguedà han arreglat el camp de futbol amb la nova gespa, però hi ha molts entrenaments del CCR Alt Berguedà que es fan a Bagà i hem de vetllar perquè les instal·lacions estiguin el millor possible.
- Reduïrà l'IBI i revisarà el cadastre com defensaven al programa?
- Proposàvem reduir l'IBI a partir de la revisió del cadastre, és cert. Ens sembla que hi ha preus que estan per sobre del preu de mercat perquè això es va realitzar en temps de molta bonança econòmica. A banda del percentatge que pot modificar directament l'ajuntament, ens plantegem poder demanar una revisió del cadastre.
- En quin punt es troba l'actuació per reformar el carrer del Raval?
- Encara no hem passat l'equador de les obres però s'hi està treballant. Va començar-se fa mesos i està previst que s'enllesteixi a finals d'any, si no hi ha cap entrebanc. Un cop les obres estiguin acabades, ens quedarà un Raval completament nou. No només la part visible del carrer, ja que endrecem les clavegueres i les portalades d'aigua. Per aquell carrer hi passen els serveis i el reg, tot això ho endrecem i ho posem tot nou.
- S'han trobat restes arqueològiques durant les obres, oi?
- S'han trobat restes arqueològiques però són de poc valor, a banda del valor documental que tenen. Sabíem que en aquest punt hi havia el portal de Sant Miquel, que es va treure crec que va ser a principis de 1901. Quan arribéssim a aquella zona, sabíem que era fàcil que sortís alguna cosa i han sortit tres filades de pedres. Com que s'havien passat molts serveis per aquest punt, la veritat és que ja estava molt remogut i l'únic que hem trobat són fonaments del portal i alguns paviments rústics de diferents èpoques. Per si sol, tot plegat té poc valor, però és bo que es pugui catalogar i es pugui fotografiar i documentar.
- Aquesta reforma del carrer Raval ha de donar impuls per dinamitzar el comerç de Bagà?
- És un dels objectius de l'obra. El Raval és el centre de l'eix comercial del poble, penso que pot suposar un impuls per afegir atractiu a tota la zona comercial, esdevenir-ne un motor.
- L'actuació estarà acabada a final d'any?
- La previsió era finals d'octubre, però les feines d'arqueologia ho han endarrerit. Estem una mica a l'espera d'aquest tema. Pràcticament, ja s'ha fet el més important, estem esperant que ara al setembre ens donin permís per desmuntar aquestes pedres. Un cop tinguem els permisos i puguem aixecar-ho, les obres agafaran més velocitat.
- Conservaran aquestes restes arqueològiques un cop les hagin tret d'on són?
- Bé, són com dues filades d'una paret de pedra, no hi ha gaire cosa, però tinc la intenció de guardar-les, perquè potser algun dia es podrien exposar, col·locar-les a la vista del públic, explicar que allà hi havia el portal de Sant Miquel, que ens servís per explicar-ne la història.
- Abans em parlava de Coll de Pal. Les obres del telecadira ja es troben a la recta final. Com veu el futur de l'estació?
- Coll de Pal neix a finals dels anys 80, a principis dels 90. Jo encara parlo amb gent que m'expliquen com anaven a retirar pedres de les pistes. És una petita estació d'esquí i l'acabament del telecadira hi va quedar a mig fer el 2011 per la crisi econòmica. Qui coneix una mica la zona sap que hi ha una pista per baixar fins a baix, la del refugi, i una pista per debutants i no té res més, a banda d'un teleesquí. Coll de Pal és una pista per a l'aprenentatge. Si saps esquiar una mica, o encara que no en sàpigues, pots continuar fins a la Molina, hi ha estat connectat tota la vida, no estem descobrint res de nou. El que és cert és que ara pots baixar fins a la Molina per un torrent que és molt planer, això ho pots fer, no n'has de saber gaire. Però per tornar, si no en saps, no tornes. El telecabina que t'acosta a Coll de Pal et deixa a dalt de la muntanya i són pistes molt dretes. Un dels acords que hem fet és que hi hagi el telecadira que pugui retornar els debutants que baixin a la Molina. Aquest és el projecte que s'està desenvolupant.
- A Bagà hi ha oposició al projecte de Coll de Pal?
- A Bagà, la gent no està en contra de Coll de Pal, al contrari... He parlat amb els comerciants, amb el club, a Bagà hi ha una majoria favorable al projecte, tothom està content que les obres per fi s'estiguin duent a terme.
- A la comarca hi ha la Plataforma Salvem Coll de Pal que hi està en contra. Ha parlat amb ells?
- És veritat que hi ha aquesta plataforma però és nascuda a Berga. Fa un parell d'anys que fan assemblees però no han parlat amb ningú de Coll de Pal, ni amb el club ni amb l'Ajuntament de Bagà. Quan era regidor de l'oposició vaig assistir a la primera assemblea que van fer a Bagà, perquè jo creia que tindrien alguna proposta interessant per Coll de Pal, però em vaig adonar que no ho coneixen bé i no tenien cap proposta, cap alternativa. Diuen que a Coll de Pal hi faran hotels, que hi faran apartaments. Evidentment, no coneixen el pla existent. A Coll de Pal només hi poden haver edificis que donin servei a la pista, no hi ha cap interès urbanístic d'aquest tipus. El pla especial no permetria que fos d'una altra manera. En aquella primera assemblea, ells no coneixien que hi havia estudis d'impacte ambiental favorables.
El domini esquiable serà el mateix, però es fa el telecadira. També he de dir que els canons artificials no contaminen, que això també ho he escoltat, la neu artificial és aigua i fred, aire comprimit. Si ens preocupa que els llocs de treball que es creïn siguin precaris, el que hem de fer és lluitar perquè no sigui així. No tothom pot viure del sector primari.
- Què ha de ser Coll de Pal en el futur?
- Coll de Pal ha de continuar sent una petita estació de muntanya, familiar, on molts baganesos hem après a esquiar. El telecadira s'inaugurarà a principi de la propera temporada perquè sigui d'aquesta manera.
- Un dels temes pendents que hi quedarà per resoldre és la carretera d'accés?
- Sí. La idea és que cal un pacte entre ajuntaments, Diputació i Ferrocarrils perquè la Molina es faci càrrec de la neteja de la neu. No tindria sentit acabar l'edifici de serveis si la carretera està tancada durant tot l'hivern.
- Fins ara Bagà no rebia res per la ocupació de terreny de la Molina?
- No, tot això queda endreçat amb la concessió. Ferrocarrils i la Molina paguen un cànon de 60.000 euros anuals, es paga de la mateixa manera que ho fan els ramaders.
- El despoblament és un dels problemes als quals s'enfronta l'alt Berguedà. Com es pot treballar per pal·liar-ho?
- És complicat. A Bagà el que sí que hem de dir és que la població es va mantenint entre els 2.100 i els 2.200 habitants. Però és evident que hi ha un envelliment de la població. Si el jovent no es pot guanyar la vida al poble, és evident que marxa. Hem de donar opció a què es puguin quedar a Bagà, que no només hi vinguin el cap de setmana. És molt complicat treballar i viure a l'alt Berguedà perquè hi ha els quatre serveis que hi ha. Un dels sectors que podem potenciar és el turisme, i una de les coses que també és prioritària és que arribi la fibra òptica, perquè amb la fibra entenem que hi ha un sector ampli de població que pot treballar des de casa i això vol dir que podem retenir aquesta part de població.
- Una última cosa abans d'acabar, creu que es fa una bona promoció de la Fia-Faia, proclamada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat amb la resta de falles del Pirineu?
- Hi ha promoció però penso que s'hi ha de seguir treballar. Bagà i Sant Julià de Cerdanyola fan la Fia-Faia pel solstici d'hivern i la resta de pobles fan les baixades de falles coincidint amb el solstici d'estiu, hem de treballar més en la promoció i tenir més relació amb la resta de falles del Pirineu que comparteixen nomenament. Sabem que el 24 de desembre és un mal dia per convidar gent a la festa, altres fallaires, perquè qui més qui menys té un àpat familiar, però hauríem de trobar la manera de fer-ho.
- Un 75%. Sóc autònom i d'aquí a quatre anys no em vull jubilar així que m'havia de mantenir vinculat a l'empresa per no perdre una sèrie de clients.
- I la resta de regidors?
- Hi ha un regidor amb un 40% de dedicació, el d'Urbanisme. Així mateix, la regidora d'Hisenda té un 25% de dedicació. Aquestes són àrees que necessiten temps.
- Què ha passat amb la Maria Viso, se l'ha discriminat per ser mare a l'hora de fer el cartipàs, tal com ella argumenta?
- Entenc que no té res a veure amb això. He de dir que ha estat una cosa interna de Compromís per Bagà. Nosaltres quan vam fer els acords amb ells no vam acordar noms en cap moment, només quins càrrecs tindria cada partit. Un d'aquests càrrecs que els pertocava era la primera tinença d'alcaldia i ells van posar els noms. Desconec quin procés van fer servir, el que sí que és veritat és que la Maria Viso va estar present en tot moment en la redacció dels acords pel pacte de govern. Vam estar un parell de setmanes treballant-ho entre els dos grups. La marxa de Maria Viso és un afer intern de Compromís per Bagà que desconec, el meu tracte amb ella sempre ha estat molt correcte i cordial.
- El mandat passat vostè va ser regidor de l'oposició, com va entrar en política?
- El primer cop que em vaig presentar a un ajuntament, no et sabria dir l'any exacte, però va ser a finals dels anys 80 o a principis dels 90, quan estudiava a Barcelona. Em van demanar si em volia presentar com a regidor, en aquell moment de Convergència i Unió (CiU). Jo anava com a independent a la candidatura de Josep Manuel Vargas i va ser el primer cop que concorria a unes llistes. Van passar força anys abans que no em tornés a presentar, aquesta vegada amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en una llista capitanejada per Pere Pedrals.
Fa quatre anys va ser quan per primera vegada vaig encapçalar la candidatura de Junts per Bagà, vinculada a ERC. El 2015 vam aconseguir un regidor, que era jo. Aquesta vegada, després de la feina feta, ens tornàvem a presentar i hem passat de tenir 1 regidor a tenir-ne 5.
- Com a candidat d'ERC, com explica el pacte amb el PSC?
- Nosaltres sempre hem defensat que als pobles la cosa ideal és treballar pel municipi, que tots els regidors puguin aportar el màxim d'ells mateixos. Ja ho dèiem quan estàvem a l'oposició. Quan vam entrar al govern el que vaig fer és reunir-me amb els altres dos partits i intentar trobar un encaix còmode per a tots, amb l'objectiu de poder treballar de cara al poble, per l'ajuntament. Els membres de Compromís per Bagà ens van dir de seguida que volien entrar al govern. En canvi, els de Bagà Endavant no, van preferir quedar-se a l'oposició.
De totes maneres, si des de Bagà Endavant tenen ganes de fer coses i aportar projectes que siguin bons per Bagà, nosaltres els ajudarem en tot el que faci falta.
- L'Ajuntament de Bagà va aprovar la moció contra l'aplicació del 155 l'octubre de 2017, però llavors el PSC que governava no va votar el primer punt.
- Dins dels acords de govern que aquest mandat hem signat amb Compromís per Bagà, que són molt amplis, es diu que estem en contra del 155 i a favor del dret a decidir.
"Dins dels acords de govern que hem signat amb Compromís per Bagà, es diu que estem en contra del 155 i a favor del dret a decidir"
- Quines són les prioritats del nou govern de Bagà?
- No et podria dir una sola prioritat perquè tenim molts fronts oberts. Des del turisme, el comerç, com a motors econòmics i que intentem dinamitzar, fins a les curses de muntanya, el mercat medieval, les fires i festes a les quals intentem dotar d'atractiu. Coll de Pal és un projecte molt important i estem lluitant per ell. Després, pel que fa al dia a dia, necessitem arranjar clavegueres, voreres, carrers, jardins, donar un bon impuls a la piscina. No són coses gaire glamoroses però ens fan falta. L'any que ve volem tenir adaptada la piscina per a les persones amb mobilitat reduïda, perquè puguin entrar i sortir de l'aigua. També hem d'adaptar la via pública, a Bagà tenim una residència i hi ha molta gent amb cadira de rodes, ens cal adaptar els carrers perquè puguin circular. Estem fent el plantejament de la mobilitat de tot el nucli antic. També continuem treballant per fer una nova fase al Palau de Pinós.
- Es disposa de la subvenció del programa FEDER per a una segona fase d'obres al Palau de Pinós.
- Sí, ara mateix tenim dues subvencions, que ens serviran per donar-hi impuls. Ja s'havia fet una primera fase i ara es farà aquesta segona, estem intentant mirar tot allò que puguem encabir en la subvenció.
- Quin és l'objectiu de les obres?
- En el seu moment el que es va fer va ser consolidar l'estructura i la teulada, però hi ha moltes sales que s'han de restaurar. Hi ha sales amb pintures neoclàssiques que no estan restaurades, i costa molts diners. Tenim part d'aquestes sales fetes, d'altres no, i s'hi ha de posar un ascensor, ha de ser adaptable, fer un projecte de desenvolupament de palau. Hi tenim una oficina de turisme, s'hi fan reunions, xerrades, exposicions. Però hem de poder disposar de tot l'edifici perquè és un actiu potent pel poble.
- Quins són els objectius dels primers mesos de govern?
- Et puc dir el que hem fet de moment. Un dels objectius inicials era obrir la piscina en condicions, que feia anys que anava de cap per avall. Hi vam dedicar molts esforços perquè entenem que la piscina és un servei que fa que molta gent pugui fer vida de poble, que puguis baixar a banyar-te si fa molta calor o a fer el cafè al vespre i que fa que vingui gent de fora. Coses urgents que tenim sobre la taula són, per exemple, el camp de futbol que mou molta canalla i a on l'any passat ja s'hi va fer una actuació important. Intentarem tenir unes bones instal·lacions. A Guardiola de Berguedà han arreglat el camp de futbol amb la nova gespa, però hi ha molts entrenaments del CCR Alt Berguedà que es fan a Bagà i hem de vetllar perquè les instal·lacions estiguin el millor possible.
- Reduïrà l'IBI i revisarà el cadastre com defensaven al programa?
- Proposàvem reduir l'IBI a partir de la revisió del cadastre, és cert. Ens sembla que hi ha preus que estan per sobre del preu de mercat perquè això es va realitzar en temps de molta bonança econòmica. A banda del percentatge que pot modificar directament l'ajuntament, ens plantegem poder demanar una revisió del cadastre.
"La marxa de Maria Viso és un afer intern de Compromís per Bagà que desconec, el meu tracte amb ella sempre ha estat molt correcte i cordial"
- En quin punt es troba l'actuació per reformar el carrer del Raval?
- Encara no hem passat l'equador de les obres però s'hi està treballant. Va començar-se fa mesos i està previst que s'enllesteixi a finals d'any, si no hi ha cap entrebanc. Un cop les obres estiguin acabades, ens quedarà un Raval completament nou. No només la part visible del carrer, ja que endrecem les clavegueres i les portalades d'aigua. Per aquell carrer hi passen els serveis i el reg, tot això ho endrecem i ho posem tot nou.
- S'han trobat restes arqueològiques durant les obres, oi?
- S'han trobat restes arqueològiques però són de poc valor, a banda del valor documental que tenen. Sabíem que en aquest punt hi havia el portal de Sant Miquel, que es va treure crec que va ser a principis de 1901. Quan arribéssim a aquella zona, sabíem que era fàcil que sortís alguna cosa i han sortit tres filades de pedres. Com que s'havien passat molts serveis per aquest punt, la veritat és que ja estava molt remogut i l'únic que hem trobat són fonaments del portal i alguns paviments rústics de diferents èpoques. Per si sol, tot plegat té poc valor, però és bo que es pugui catalogar i es pugui fotografiar i documentar.
- Aquesta reforma del carrer Raval ha de donar impuls per dinamitzar el comerç de Bagà?
- És un dels objectius de l'obra. El Raval és el centre de l'eix comercial del poble, penso que pot suposar un impuls per afegir atractiu a tota la zona comercial, esdevenir-ne un motor.
- L'actuació estarà acabada a final d'any?
- La previsió era finals d'octubre, però les feines d'arqueologia ho han endarrerit. Estem una mica a l'espera d'aquest tema. Pràcticament, ja s'ha fet el més important, estem esperant que ara al setembre ens donin permís per desmuntar aquestes pedres. Un cop tinguem els permisos i puguem aixecar-ho, les obres agafaran més velocitat.
- Conservaran aquestes restes arqueològiques un cop les hagin tret d'on són?
- Bé, són com dues filades d'una paret de pedra, no hi ha gaire cosa, però tinc la intenció de guardar-les, perquè potser algun dia es podrien exposar, col·locar-les a la vista del públic, explicar que allà hi havia el portal de Sant Miquel, que ens servís per explicar-ne la història.
L'alcalde de Bagà, Joan Oña, a Terradelles. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
- Abans em parlava de Coll de Pal. Les obres del telecadira ja es troben a la recta final. Com veu el futur de l'estació?
- Coll de Pal neix a finals dels anys 80, a principis dels 90. Jo encara parlo amb gent que m'expliquen com anaven a retirar pedres de les pistes. És una petita estació d'esquí i l'acabament del telecadira hi va quedar a mig fer el 2011 per la crisi econòmica. Qui coneix una mica la zona sap que hi ha una pista per baixar fins a baix, la del refugi, i una pista per debutants i no té res més, a banda d'un teleesquí. Coll de Pal és una pista per a l'aprenentatge. Si saps esquiar una mica, o encara que no en sàpigues, pots continuar fins a la Molina, hi ha estat connectat tota la vida, no estem descobrint res de nou. El que és cert és que ara pots baixar fins a la Molina per un torrent que és molt planer, això ho pots fer, no n'has de saber gaire. Però per tornar, si no en saps, no tornes. El telecabina que t'acosta a Coll de Pal et deixa a dalt de la muntanya i són pistes molt dretes. Un dels acords que hem fet és que hi hagi el telecadira que pugui retornar els debutants que baixin a la Molina. Aquest és el projecte que s'està desenvolupant.
- A Bagà hi ha oposició al projecte de Coll de Pal?
- A Bagà, la gent no està en contra de Coll de Pal, al contrari... He parlat amb els comerciants, amb el club, a Bagà hi ha una majoria favorable al projecte, tothom està content que les obres per fi s'estiguin duent a terme.
"Diuen que a Coll de Pal hi faran hotels, que hi faran apartaments. Evidentment, no coneixen el pla existent"
- A la comarca hi ha la Plataforma Salvem Coll de Pal que hi està en contra. Ha parlat amb ells?
- És veritat que hi ha aquesta plataforma però és nascuda a Berga. Fa un parell d'anys que fan assemblees però no han parlat amb ningú de Coll de Pal, ni amb el club ni amb l'Ajuntament de Bagà. Quan era regidor de l'oposició vaig assistir a la primera assemblea que van fer a Bagà, perquè jo creia que tindrien alguna proposta interessant per Coll de Pal, però em vaig adonar que no ho coneixen bé i no tenien cap proposta, cap alternativa. Diuen que a Coll de Pal hi faran hotels, que hi faran apartaments. Evidentment, no coneixen el pla existent. A Coll de Pal només hi poden haver edificis que donin servei a la pista, no hi ha cap interès urbanístic d'aquest tipus. El pla especial no permetria que fos d'una altra manera. En aquella primera assemblea, ells no coneixien que hi havia estudis d'impacte ambiental favorables.
El domini esquiable serà el mateix, però es fa el telecadira. També he de dir que els canons artificials no contaminen, que això també ho he escoltat, la neu artificial és aigua i fred, aire comprimit. Si ens preocupa que els llocs de treball que es creïn siguin precaris, el que hem de fer és lluitar perquè no sigui així. No tothom pot viure del sector primari.
- Què ha de ser Coll de Pal en el futur?
- Coll de Pal ha de continuar sent una petita estació de muntanya, familiar, on molts baganesos hem après a esquiar. El telecadira s'inaugurarà a principi de la propera temporada perquè sigui d'aquesta manera.
- Un dels temes pendents que hi quedarà per resoldre és la carretera d'accés?
- Sí. La idea és que cal un pacte entre ajuntaments, Diputació i Ferrocarrils perquè la Molina es faci càrrec de la neteja de la neu. No tindria sentit acabar l'edifici de serveis si la carretera està tancada durant tot l'hivern.
- Fins ara Bagà no rebia res per la ocupació de terreny de la Molina?
- No, tot això queda endreçat amb la concessió. Ferrocarrils i la Molina paguen un cànon de 60.000 euros anuals, es paga de la mateixa manera que ho fan els ramaders.
- El despoblament és un dels problemes als quals s'enfronta l'alt Berguedà. Com es pot treballar per pal·liar-ho?
- És complicat. A Bagà el que sí que hem de dir és que la població es va mantenint entre els 2.100 i els 2.200 habitants. Però és evident que hi ha un envelliment de la població. Si el jovent no es pot guanyar la vida al poble, és evident que marxa. Hem de donar opció a què es puguin quedar a Bagà, que no només hi vinguin el cap de setmana. És molt complicat treballar i viure a l'alt Berguedà perquè hi ha els quatre serveis que hi ha. Un dels sectors que podem potenciar és el turisme, i una de les coses que també és prioritària és que arribi la fibra òptica, perquè amb la fibra entenem que hi ha un sector ampli de població que pot treballar des de casa i això vol dir que podem retenir aquesta part de població.
- Una última cosa abans d'acabar, creu que es fa una bona promoció de la Fia-Faia, proclamada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat amb la resta de falles del Pirineu?
- Hi ha promoció però penso que s'hi ha de seguir treballar. Bagà i Sant Julià de Cerdanyola fan la Fia-Faia pel solstici d'hivern i la resta de pobles fan les baixades de falles coincidint amb el solstici d'estiu, hem de treballar més en la promoció i tenir més relació amb la resta de falles del Pirineu que comparteixen nomenament. Sabem que el 24 de desembre és un mal dia per convidar gent a la festa, altres fallaires, perquè qui més qui menys té un àpat familiar, però hauríem de trobar la manera de fer-ho.