Entrevista

Sebastià Prat: «Al Consorci del Polígon d'Olvan hi falta una peça, la participació del Consell»

Llicenciat en Ciències Polítiques i petit ramader, el nou alcalde repassa els reptes de futur del consistori i defensa l'aposta del govern local de la CUP per "la participació i la transparència"

per Pilar Màrquez Ambròs, Olvan, 26 d'agost de 2019 a les 20:01 |
L'alcalde d'Olvan, Sebastià Prat (CUP), al seu despatx. | Pilar Màrquez Ambròs
Sebastià Prat, de 38 anys, llicenciat en Ciències Polítiques i petit ramader, s'ha estrenat aquest mandat com a alcalde d'Olvan. El cap de llista de la CUP en les darreres eleccions al poble ha assumit la vara després de guanyar per clara majoria el 26-M. Era la primera vegada que la CUP es presentava al municipi però va aconseguir el 58,74% dels vots emesos i té 5 dels 7 regidors del plenari. A l'oposició hi va quedar Esquerra Republicana amb l'exalcaldessa socialista Judit Carreras al capdavant. 

Prat s'ha especialitzat professionalment en temes de desenvolupament social, consultoria per l'administració pública i promoció econòmica. Treballa a l'Ajuntament d'Artés com a tècnic de Promoció Econòmica de manera externa i a mitja jornada.


En el seu paper d'alcalde d'Olvan, Sebastià Prat defensa que el Consell Comarcal del Berguedà ha d'integrar-se al Polígon d'Olvan que ara per ara formen el consistori i l'Incasòl.
 
- Com han distribuït el cartipàs a l'Ajuntament d'Olvan?

- Com a alcalde estic a mitja jornada. Llavors, hem fet dues regidories més que tenen un 8,80% de dedicació i hi ha dos regidors que rebran atribucions per assistència a juntes de govern i plens. El que hem fet és una redistribució del que ja hi havia, hem augmentat una mica la partida en concepte de retribucions, no molt. Per entendre'ns, fins ara el consistori es gastava uns 1.100 euros al mes en retribucions de càrrecs electes, i ara es gasta uns 1.200 euros mensuals, més les retribucions per assistència, que són més, però és perquè aquest mandat som cinc regidors. 

El sou de l'alcalde és d'uns 850 euros al mes. Hem agafat la base salarial de la CUP i hem plantejat les dedicacions que creiem que hi havia d'haver. Un cop aplicats els percentatges, el sou de l'alcalde és d'uns 850 euros per una dedicació del 50%, i hi ha aquestes dues regidories que deia amb un 8,80% de dedicació, que suposen 150 euros al mes cadascuna. 

- De les novetats a les regidories, n'hi ha alguna de destacada que cregui que és estratègica pel seu govern?


- Sí. La Sílvia Subirana, que és la tinent d'alcalde, tindrà la regidoria de Comunicació, que hem entès com de Comunicació, Participació i Transparència. Apostarem per assemblees, butlletins, xarxes per obrir-nos a la població d'Olvan, diferenciant-nos així de governs anteriors. Entenem la comunicació com una eina de participació i de transparència. A partir d'aquí, on també posarem molt èmfasi és en Medi Ambient, ja que és una cartera que veiem com estratègica. Entenem que podem fer bastants accions a costos no gaire elevats i facilitar canvis importants al municipi. Per exemple, promovent la instal·lació de plaques solars rebaixant IBIs, buscant proveïdors nous a l'Ajuntament d'Olvan en temes elèctrics, entre altres. 

També volem treballar en tema de sobirania alimentària des de Promoció Econòmica, intentant donar visibilitat als productors i conscienciar a la població del consum alimentari. Crec que aquesta és una qüestió estructural. Si al productor li van bé les coses, és un territori que gestiona, boscos més nets, camps treballats, evitem riscos, com són els incendis, i el comerç també pot sortir-hi guanyant. A més, és un consum més conscient i responsable. 

"Apostarem per assemblees, butlletins, xarxes per obrir-nos a la població d'Olvan, diferenciant-nos així de governs anteriors"


- Quins factors creu que van motivar una victòria tan àmplia de la CUP a Olvan el 26-M?
 
- El fet d'haver apostat per una participació àmplia des d'un principi. Vam començar a fer assemblees al gener o febrer, ens vam organitzar en comissions per treballar i anar arrelant, penso que aquesta feina va fer l'efecte d'un riu que es va anar estenent i va arribar a tot arreu. Això també ens va permetre demostrar que el nostre projecte no era oportunista, sinó que sorgia des de la proximitat i la transparència i amb la voluntat de renovar velles dinàmiques.

El municipi té una realitat de certa divisió política i nosaltres ens presentàvem per passar pàgina. El fet de ser gent nova ens podia anar a la contra pel tema de l'experiència, però la gent ha valorat molt més el fet que presentéssim una renovació i un canvi de dinàmiques, també quant als nuclis d'Olvan i Cal Rosal. Ens hem plantejat sempre treballar en positiu i penso que això la gent ho ha agraït. 
 
- És la primera vegada que la CUP es presentava a unes eleccions municipals a Olvan i van imposar-se amb el 58,74% dels vots. Els va sorprendre la victòria?


- En un poble petit pots intuir certes coses. Per exemple, des d'un primer moment, quan vam començar a convocar assemblees, vam veure que érem molta gent. Per la quantitat de gent que hi venia, entre 30 i 35 persones en un poble com Olvan, intuíem que ens havia d'anar mitjanament bé, però mai pots estar-ne segur del tot. Durant les eleccions també vius en una bombolla que fa que tinguis un retorn molt marcat del que és el teu entorn, no saps ben bé què passa a fora.

Nosaltres sabíem que podíem treure bons resultats però no teníem gens clar que guanyaríem, sobretot tenint davant a la Judit Carreras, que és una persona que va ser alcaldessa durant 8 anys i que concorria per Esquerra Republicana. La CUP no és una de les dues forces capdavanteres del país, ERC sí, i aquest és un factor que et fa ser prudent. La nit abans crèiem que trauríem entre 3 i 4 regidors, en aquell punt entre guanyar i perdre. Aconseguir 5 regidors no els esperàvem de cap manera, va ser una sorpresa absoluta en aquest sentit. 

- Quin és l'objectiu del seu govern pels primers cent dies de mandat?

- El nostre primer objectiu és transmetre tota informació de què disposem sobre l'estat del consistori als veïns i veïnes, obrir portes i finestres de l'Ajuntament d'Olvan. És com ho vam plantejar al programa. Vam plantejar un programa llarg, un document d'unes 30 pàgines on sí que hi ha projectes més ambiciosos, però també vam fer un programa curt on parlàvem de participació i organització. Pels primers cent dies, el que ens hem plantejat és transmetre tota informació de l'estat de l'ajuntament als nostres veïns, entre altres, en l'àmbit econòmic, que hi hagi transparència. Ens agradaria que, acabats aquests quatre anys, la gent d'Olvan entengui que l'ajuntament és seu i que la gestió pública ens correspon a tots. En ciutats més grans és complex, i la participació s'ha de treballar més des de les noves tecnologies, però en un poble com Olvan és fàcil convocar assemblees.

Ens estem posant al dia de la situació de l'ajuntament i ho transmetrem a la població. Vam dir que faríem una assemblea informativa cada mes i ho estem mantenint. El 31 d'agost tornem a fer una assemblea destinada a aquest propòsit. 

- Quin és l'endeutament de les arques públiques?

- L'Ajuntament d'Olvan arrossega un endeutament no crític, que se situa al voltant dels 200.000 euros sobre un pressupost d'un milió. És un endeutament que es pot retornar. El més greu de la situació actual no és això, sinó el conjunt d'amenaces que tenim a davant. Per exemple, el tema del Patum o el contenciós obert en relació als terrenys de la fàbrica d'aquí l'entrada del poble. Aquesta últimá és una qüestió que en principi depèn de la resolució que hi hagi als tribunals. Si la sentència ens és favorable, l'Ajuntament d'Olvan haurà de pagar uns 200.000 euros incloent-hi interessos, si no se n'aniria a més d'un milió d'euros d'indemnització per incompliment d'un conveni urbanístic que ve de més enllà de 2010. 

El Tribunal de Justícia de Catalunya ja ha dit que són 200.000 euros, però l'altra part ha presentat un recurs al Suprem. Estem esperant si aquest recurs s'admet o no a tràmit. Tot ve d'un conveni que es va signar entre l'ajuntament i una immobiliària [Agrupació Corts S.L] per desenvolupar una acció de creació d'habitatges en aquests terrenys. En un determinat moment, el consistori es va fer enrere i la immobiliària ha demanat que se li paguin danys i perjudicis.  

Aquests són tipus de deute no subvencionables, no és una càrrega econòmica que formi part d'un projecte pel qual pots aconseguir finançament, per tant haurem de sufragar-ho amb recursos propis quan arribi el moment. Hem de ser molt prudents, fer un esforç de contenció al màxim i acumular tresoreria per sortir-ne el millor possible.

"El més greu no és l'endeutament, sinó el conjunt d'amenaces que tenim a davant. Per exemple, el Patum o el contenciós obert en relació als terrenys de la fàbrica de l'entrada del poble"


- Hi ha la modificació urbanística aprovada el 2011 a la finca del Patum, que obliga a comprar l'edifici. Com està tot això?

- En mig any ens podem veure obligats a afrontar el que el jutge digui o a assumir un acord entre les parts per comprar aquell edifici. És una gran suma de diners, d'uns 150.000 euros, que suposaria una nova càrrega econòmica per les arques municipals. És una parcel·la que està qualificada d'equipament públic, per tant l'únic que pot comprar-ho és l'ajuntament. En principi, això podria aguantar-se així pels segles dels segles. No obstant això, jurídicament els propietaris tenen dret a engegar un procés en el qual arriba un punt on l'ajuntament té obligació de comprar el Patum. 

Si no tinguéssim les altres càrregues, no seria problemàtic. És una qüestió que és més interpretable, perquè no deixa de ser un equipament que fa falta i al final l'ajuntament té una despesa en comprar-lo però també adquireix un actiu. El Patum ens serviria per tenir un nou espai pel CAP de Cal Rosal que està en una situació força lamentable. També ens permetria disposar d'un local social més gran, o equipar-lo i portar a Cal Rosal algun servei de l'Ajuntament d'Olvan. Té potencial però ens agafa amb el peu canviat en l'àmbit de la despesa. Si tens en compte els 200.000 euros d'endeutament, els 200.000 euros del contenciós que dèiem abans, i 150.000 euros d'aquesta compra, això fa que ara mateix no puguem tirar endavant cap idea que tinguem pensada pel municipi. Hem d'assumir el que ens ve. 

- Haver arribat fins a aquest punt és fruit d'una mala gestió de governs anteriors?

- La veritat és que no volem entrar a responsabilitzar ningú perquè nosaltres hem entrat a treballar a l'Ajuntament d'Olvan en positiu. Fins ara a Olvan hi han intervingut diferents governs. El nostre plantejament actual és el de treballar en positiu, pel futur del poble, no obrir-nos a cap projecte nou fins que resolguem aquesta situació que tenim sobre la taula.

En la qüestió del desacord amb els terrenys de la fàbrica de l'entrada del poble, podem debatre si feia falta arribar fins aquí, si realment es podien crear els habitatges previstos. Però no és una mala gestió que vingui d'una il·legalitat. De la mateixa manera que no ho és el tema del Patum. Hi ha moltes coses penjades fruit d'una dinàmica que ha estat de divisió i propensa a aturar projectes amb l'entrada de nous governs. Una dinàmica que justament volem trencar. 

- Encara hi ha pendent el polígon d'Olvan, un dels equipaments més reclamats per l'empresariat comarcal. Quina opinió en tenen des del govern de la CUP d'aquest projecte?

- El procés pel polígon comença el 2007. Si nosaltres haguéssim governat el 2007, hauríem fet tot aquest procés tal com s'ha fet? Doncs tenint la informació que tenim ara, segurament no. Tenint la informació que hi havia llavors? No ho sé. No sé fins a quin punt com a comarca hem exhaurit totes les possibilitats d'explotació dels espais industrials que hi ha actualment. Estem dient que les colònies industrials ja no són competitives com a espais industrials però hi ha casos d'èxit recents. A Viladomiu Nou hi ha una indústria tèxtil que no ha parat de créixer des de l'any 2000. Ara bé, aquests són debats que no podem fer.
No estem en condicions d'encetar aquest debat ara mateix. 

En el seu moment el Patum era la millor opció per resoldre la manca d'equipaments a Cal Rosal? En el seu moment el polígon d'Olvan era la millor opció per resoldre la mancança d'espais o perquè aquí s'instal·lin empreses i llocs de treball? Com a CUP el que voldríem és que al polígon hi hagués una vinculació comarcal. Al Consorci del Polígon d'Olvan hi falta una peça, hi manca la participació del Consell.

Hi ha un consorci promotor del polígon, participat en un 50% per l'Ajuntament d'Olvan i un 50% l'Incasòl. Això canviarà per una llei de simplificació administrativa que busca resoldre la inseguretat jurídica d'aquest tipus de contractes, de manera que és possible que aquest any l'Incasòl passi a tenir un 65%, i l'Ajuntament d'Olvan un 35% del consorci.

Com a ajuntament, el ròssec que suposa aquesta participació ens sobrepassa. Promoure un polígon de 100 hectàrees, ens suposa afrontar un pressupost molt per sobre del nostre. Es generen situacions que poden desestabilitzar o carregar-se directament l'ajuntament. És una situació que impedeix el correcte funcionament de la infraestructura. Si dins del consorci hi hagués un consell comarcal amb més musculatura financera, el procés s'agilitzaria. No és el mateix que el Consell pressioni l'Incasòl des de fora, que no pas que hi sigui dintre. 

"Com a ajuntament, el ròssec que suposa aquesta participació ens sobrepassa. Promoure un polígon de 100 hectàrees, ens suposa afrontar un pressupost molt per sobre del nostre"


- En quin punt es troba el Polígon de Rocarodona-Olvan?

- S'està treballant per desenvolupar unes 17 o 18 hectàrees per començar a comercialitzar-les entre els anys 2020 i 2021. Aquest és un compromís que va prendre l'Incasòl amb l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB) el mes de juny, i que creiem que més o menys es pot arribar a desenvolupar. Com a ajuntament no podem fer res més que empènyer pel polígon, no hi ha marxa enrere, en cas contrari desapareixeríem. Sense vendes no podríem assumir la inversió que l'Incasòl ha fet fins ara, ens suposaria assumir un deute que ens supera en 3 o 4 vegades. 

- Per tirar endavant aquestes 17 o 18 hectàrees de cara el 2020-2021, quins són els propers passos?

- En principi, seria qüestió de facilitar el subministrament elèctric i l'aigua. Diria que l'organització dels carrers està més o menys feta. Es quantifica que falten uns 250.000 o 300.000 euros d'inversió. És una inversió que és 50% de l'Incasòl i 50% de l'Ajuntament d'Olvan, que l'Incasòl assumeix, els acaba posant a deute futur del consistori, a recuperar en les futures vendes. Més tristos o més contents, per dir-ho d'alguna manera, només podem esperar a vendre alguna cosa per anar recuperant la inversió feta. 
 
- Què passarà finalment amb l'edifici que havia de ser el centre de serveis i viver d'empreses?

- Aquest és un altre tema. El centre de serveis sí que pertoca a un espai que és de l'Ajuntament d'Olvan. Aquí el que nosaltres fem és adoptar el projecte que tenia l'anterior ajuntament, que és intentar que hi vagin a parar els serveis del departament d'Agricultura. Estem lluitant per tenir el finançament per poder-lo acabar i tirar endavant. El departament d'Agricultura obrirà un procés de licitació ara al setembre per si algun privat els ofereix un espai a Berga en les condicions que ells demanen, si això queda desert, llavors nosaltres treballaríem per buscar el finançament que ens permetria completar l'edifici i donar-li un ús.

Quedarien alguns espais que preveiem que es podrien facilitar al Clúster de Productes Típics Muntanya, entre altres. Tot plegat, costaria uns 400.000 euros d'enllestir però aquí sí que podríem aconseguir una subvenció. De fet, Olvan ja té una subvenció atorgada el passat mandat que hem de veure si és prorrogable, de 250.000 euros.

La resta de diners els podríem anar a lluitar a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) que es convocarà ara, encara que és un ajut que nosaltres preferim destinar a obres de millora al poble; o bé a través d'un ajut de caixa de la Diputació, un préstec que podria amortitzar el departament d'Agricultura sense un sobrecost, perquè ara paga lloguer a Berga. 

"Pel centre de serveis i viver d'empreses del polígon, hem adoptat el projecte que tenia l'anterior ajuntament, intentarem que hi vagin a parar els serveis del departament d'Agricultura"


- Tindran una participació activa des de l'Ajuntament d'Olvan a les fires que es fan a Cal Rosal durant l'any? Un dels neguits expressats pels comerciants del municipi durant l'últim tram del passat mandat era que l'ajuntament se n'havia distanciat. 

- Hi participarem activament, sí. Estem preparant el Mercat del Bolet, i ja ens hi hem reunit tres vegades amb els comerciants. És d'aquelles coses de les velles dinàmiques. Crec que fins ara la nostra relació amb ells està sent bona i penso que ens queda molt camí per fer.

Com a posicionament, ja els vam expressar que estàvem disposats a recuperar les fires que fessin falta recuperar, com per exemple, la Fira de la Tòfona. L'únic que sí que hem vist que ells potser la donaven com molt per perduda, Vic va molt fort en aquest àmbit i potser l'aposta ha de ser en algun altre sector. El que plantegem és ser-hi, organitzant, empenyent, trobant-nos amb ells, de dir-los: tenim aquest pressupost, i aquesta és una gestió conjunta. Que tothom se senti la gestió municipal com sempre. Ara estem parlant de treballar el tema d'un mercat de Nadal que pensem que pot tenir força potencial, tindran suport d'aquest tipus, però també alhora de lluitar per un major pressupost, de buscar subvencions i finançament. 

 

Participació