Adeu a un bon home, adeu a un bon alcalde

M'acabo d'assabentar que ahir va morir el qui va ser durant 33 anys, alcalde del petit municipi de Fígols, en Rossendo Fígols. Del 1966 al 1999, un llarguíssim període, part en temps de la dictadura, part en plena democràcia. Per a ell, el poble era l'important, i no es ficava en res més que no fos, com resoldre els problemes més importants, per millorar la vida quotidiana. 

El vaig conèixer als inicis de la democràcia recuperada, a finals de l'any 79, i hi vaig col·laborar en diversos dels projectes que tenia, durant els meus anys de diputat al Parlament. Una bona persona, poc xerrador, però molt coneixedor del poble i bona part de la comarca, de manera que quan demanava una cosa, era perquè realment feia falta.

Quan perdem una persona com ell, perdem una part de la nostra història col·lectiva, perquè sense aquells primers alcaldes i regidors, no entendríem el canvi radical que ha sofert la comarca. Queda molt per fer, però recordar que 40 anys enrere, hi havia pobles sense carretera asfaltada, o sense aigua, llum i telèfon a totes les cases, pot semblar parlar de la prehistòria. No, no anem tan lluny, ho tenim molt més a tocar.

Era un home complidor, a nivell de poble, però també habitual de les primeres reunions d'alcaldes, en l'antiga Mancomunitat del Berguedà, com posteriorment del Consell Comarcal de Muntanya. La seva presència ens recordava l'existència de pobles molt petits, molt, i que els plans dels quals parlàvem, havien de contemplar solucions als problemes dels municipis més petits. Un centenar d'habitants, han de tenir els mateixos drets que un miler.

Avui, tant els polítics en actiu, com els que ens hem retirat, estem de dol. Hem perdut un polític, de llarga trajectòria, honest i dedicat de ple al poble que estimava, i amb ell, a la comarca on està ubicat. És de justícia recordar l'obra feta, però molt especialment, la dedicació d'una persona senzilla a la noble tasca de la política municipal. En temps convulsos com els que vivim, recordar persones com ell, reconforta i ens fa aspirar a recuperar velles i desinteressades dedicacions a la cosa pública. Que descansi en pau.