31
de juliol
del
2019
Actualitzat
a la
13:25h
La delegada del Govern a Alemanya, la berguedana Marie Kapretz, ha denunciat l'espionatge del Ministeri d'Exteriors davant la justícia germànica. Els fets van saltar a la llum pública a principis de juliol, quan es va saber que el ministeri -comandat ara per Josep Borrell- havia estat vigilant l'aparell diplomàtic de la Generalitat. Va ser arran de la demanda que Borrell va presentar al TSJC sol·licitant el tancament de les delegacions de l'executiu català. Entre la documentació que el ministre va registrar hi havia comunicacions de les ambaixades espanyoles al Regne Unit, Suïssa i Alemanya on constava el dia a dia dels delegats de la Generalitat, les reunions i els contactes que mantenen i la seva activitat a les xarxes. La delegada i el Govern entenen que Borrell va avalar l'actuació dels serveis secrets iniciada en l'etapa del PP.
La denúncia de Kapretz, interposada a la Fiscalia General Federal d'Alemanya, detalla que va patir seguiments de les autoritats espanyoles durant el període d'aplicació de l'article 155 a Catalunya. La delegada havia estat destituïda i, per tant, no exercia càrrecs de representació, però va ser igualment espiada per l'Estat. De fet, en el text presentat s'explica que no va exercir com a delegada del Govern en el període comprès entre el novembre de 2017 i el juliol de 2018, moment en el qual era vigent la intervenció de les institucions catalanes i es va produir la destitució de nombrosos alts càrrecs. La delegada del Govern a Alemanya fa constar en la denúncia que en el període citat els serveis secrets espanyols van fer un seguiment de la seva activitat privada.
El document exposa que el dossier elaborat pels serveis secrets espanyols sobre Kapretz incloïa informació producte de l'espionatge del seu correu electrònic, així com de seguiments en persona. Per exemplificar-ho, la delegada del Govern recorda en la denúncia que l'informe de l'Estat cita l'hora exacta en què va accedir al recinte de Berlín on es va oferir una conferència de premsa el 7 d'abril de 2018 -amb Carles Puigdemont com a protagonista, després de sortir de la presó de Neumünster- i s'hi adjunta una fotografia d'ella mateixa. La mateixa Kapretz ha apuntat a les xarxes socials -després de la publicació d'aquesta informació, que avançava la presentació de la denúncia- que considera que el seguiment que va patir "possiblement" es continua produint. La delegada a Berlín denuncia un atac contra les seves "llibertats personals".
Les accions del ministeri de Borrell no van passar desapercebudes
El cas d'espionatge va aixecar una forta polèmica i, fins i tot, va arribar al Parlament britànic, que va mostrar preocupació pel seguiment que havia fet l'executiu espanyol d'alguns dels seus diputats. El Govern va demanar la dimissió del ministre, que té l'encàrrec d'assumir properament el lideratge de la diplomàcia a Europa.
Pel que fa al tancament de les delegacions de la Generalitat, el TSJC ja ha rebutjat el recurs de Borrell sol·licitant mesures cautelars. El ministeri havia al·legat que el restabliment de les delegacions perseguia un "fi inconstitucional" com a "estructura d'estat" al servei d'un "projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional, amb un greu perjudici per a la política exterior d'Espanya". La justícia ha tombat la petició en considerar-la "extemporània".
Un cas d'espionatge amb diferents punts d'interès
Les investigacions del ministeri impliquen els cossos de les ambaixades espanyoles a Suïssa, Regne Unit i Alemanya, com ara la missió catalana davant les Nacions Unides a Ginebra. Del delegat català al país helvètic, per exemple, se'n diu que és un "activista" i que treballa "en contra" dels interessos generals de l'Estat. A més, en qüestiona la situació legal a Suïssa.
L'informe aportat per l'ambaixada Alemanya assegura que les delegacions catalanes a l'estranger tenen instruccions del president d'ERC, Oriol Junqueras, perquè contactin amb representants de les congregacions eclesiàstiques als seus països amb la "finalitat" d'obtenir el suport de l'Església per "millorar la situació dels polítics presos catalans".
Aquest mateix informe també investiga l'acció de la delegada a Berlín, de la qual es considera que, com el de Suïssa, es dedica a "difondre el missatge independentista". Se la situa com a clau a l'hora de "potenciar la imatge internacional del procés".
La denúncia de Kapretz, interposada a la Fiscalia General Federal d'Alemanya, detalla que va patir seguiments de les autoritats espanyoles durant el període d'aplicació de l'article 155 a Catalunya. La delegada havia estat destituïda i, per tant, no exercia càrrecs de representació, però va ser igualment espiada per l'Estat. De fet, en el text presentat s'explica que no va exercir com a delegada del Govern en el període comprès entre el novembre de 2017 i el juliol de 2018, moment en el qual era vigent la intervenció de les institucions catalanes i es va produir la destitució de nombrosos alts càrrecs. La delegada del Govern a Alemanya fa constar en la denúncia que en el període citat els serveis secrets espanyols van fer un seguiment de la seva activitat privada.
Interposo una denúncia a la Fiscalia General Federal d'Alemanya pel seguiment que em va fer (i possiblement segueix fent) el Ministerio de Interiores. Hi veig una infracció contra el § 99 StGB i contra les meves llibertats personals. pic.twitter.com/rl6MyrxHv9
— Marie Kapretz (@marie_kapretz) July 31, 2019
El document exposa que el dossier elaborat pels serveis secrets espanyols sobre Kapretz incloïa informació producte de l'espionatge del seu correu electrònic, així com de seguiments en persona. Per exemplificar-ho, la delegada del Govern recorda en la denúncia que l'informe de l'Estat cita l'hora exacta en què va accedir al recinte de Berlín on es va oferir una conferència de premsa el 7 d'abril de 2018 -amb Carles Puigdemont com a protagonista, després de sortir de la presó de Neumünster- i s'hi adjunta una fotografia d'ella mateixa. La mateixa Kapretz ha apuntat a les xarxes socials -després de la publicació d'aquesta informació, que avançava la presentació de la denúncia- que considera que el seguiment que va patir "possiblement" es continua produint. La delegada a Berlín denuncia un atac contra les seves "llibertats personals".
El ministre Josep Borrell, en una compareixença a Brussel·les. Foto: ACN
El cas d'espionatge va aixecar una forta polèmica i, fins i tot, va arribar al Parlament britànic, que va mostrar preocupació pel seguiment que havia fet l'executiu espanyol d'alguns dels seus diputats. El Govern va demanar la dimissió del ministre, que té l'encàrrec d'assumir properament el lideratge de la diplomàcia a Europa.
Pel que fa al tancament de les delegacions de la Generalitat, el TSJC ja ha rebutjat el recurs de Borrell sol·licitant mesures cautelars. El ministeri havia al·legat que el restabliment de les delegacions perseguia un "fi inconstitucional" com a "estructura d'estat" al servei d'un "projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional, amb un greu perjudici per a la política exterior d'Espanya". La justícia ha tombat la petició en considerar-la "extemporània".
Un cas d'espionatge amb diferents punts d'interès
Les investigacions del ministeri impliquen els cossos de les ambaixades espanyoles a Suïssa, Regne Unit i Alemanya, com ara la missió catalana davant les Nacions Unides a Ginebra. Del delegat català al país helvètic, per exemple, se'n diu que és un "activista" i que treballa "en contra" dels interessos generals de l'Estat. A més, en qüestiona la situació legal a Suïssa.
L'informe aportat per l'ambaixada Alemanya assegura que les delegacions catalanes a l'estranger tenen instruccions del president d'ERC, Oriol Junqueras, perquè contactin amb representants de les congregacions eclesiàstiques als seus països amb la "finalitat" d'obtenir el suport de l'Església per "millorar la situació dels polítics presos catalans".
Aquest mateix informe també investiga l'acció de la delegada a Berlín, de la qual es considera que, com el de Suïssa, es dedica a "difondre el missatge independentista". Se la situa com a clau a l'hora de "potenciar la imatge internacional del procés".
La denúncia de la delegada del Govern a Alemanya by naciodigital on Scribd