Entrevista

Josep Maria Serarols: «Que el Berguedà disposi de més sòl industrial és una qüestió prioritària»

El nou president de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB) s'estrena després que l'entitat hagi renovat la junta directiva

per Pilar Màrquez Ambròs, Berga, 9 de juliol de 2019 a les 17:08 |
Josep Maria Serarols, nou president de l'ACEB. | Pilar Màrquez Ambròs
Josep Maria Serarols és el nou president de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB) després que l'entitat hagi renovat la junta directiva. La renovació ha estat important. Dels deu membres només en continuen tres: el mateix Serarols, que n’era el tresorer; Joan Martín, de Sistemas de Embalaje Sorsa, SA, que n'era el secretari; i Xavier Gual, de Gual Steel, SL. La resta són cares noves però significatives en el món empresarial Berguedà, tal com va explicar-se quan va fer-se públic el nom del nou president. 

En formen part Núria Cinca, de Tesi Industrial Europa, SL; Maria Costa, de L’Escairador; Marta Prat, d’Indústria Avícola del Berguedà, SL; Rosa Prat, de Clau 21, SL; Anna Romera, de GCTPlusETT, SL; Carles Vall, de Vidalba Experiències, SL; i Ramon Villaró, d’Enginypro4, SL. Tres membres adjunts completaran la nova direcció de l’entitat: Jordi Macià-Rosell, d’Automòbils Pedret, SL; Gerard Orriols, d’Idesoftware Catalonia, SL; i Albert Vilardaga, de Createch Solutions, SL.


El nou col·lectiu d'empresaris que es posa al capdavant de l’associació empresarial intersectorial vol implicar-se de forma activa en l'impuls econòmic del territori. De manera que es treballarà "pel desenvolupament i la transformació de la comarca, l'assoliment de millores en infraestructures i tot el que impliqui progressar per situar-nos en els millors nivells de benestar i ocupació", explica Serarols. 

- Quins reptes encara com a nou president?


- Un dels reptes és consolidar i reforçar la presència de l'entitat en l'empresariat de la comarca, incidint molt en la missió que suposa ser-ne suport i en defensar totes les empreses: les grans, les mitjanes, les petites, les microempreses i els autònoms que tenim a la comarca. Estar al costat de tots els sectors. Ser un agent proactiu i referent, tant de les institucions públiques com privades, de la vida econòmica i social del territori, per fer créixer l'ACEB i fer créixer la influència de l'entitat. Tirar endavant una estratègia de comarca que pensem que és imprescindible i inajornable. 

- Com definiria la nova junta de l'ACEB?

- Hi ha un denominador comú, que és que es tracta d'una junta jove, una junta feminitzada, de manera casual no buscada, sinó perquè els perfils que s'han buscat són els d'empresaris i empresàries preocupats i que tenen clara la urgència que hi ha al Berguedà, que creuen que hem de fer alguna cosa per posar la comarca allà a on ha de ser. Són gent amb una bona experiència empresarial, però que fins ara no s'havien implicat majoritàriament a nivell de junta o amb l'entitat. Principalment perquè són gent que no tenen temps, perquè tenen moltes ocupacions. Per sobre de tot, són gent que tenen la preocupació i l'interès per treballar pel futur de la comarca. Per ells, ara aquest serà el seu objectiu. 

- Abans parlava de tirar endavant una estratègia de comarca, com ha de ser concretament aquesta estratègia?

- Lògicament hem d'anar tots a l'una però a partir d'una premissa que parteixi de dades objectives. No és per fer un discurs pessimista però la situació de la comarca és complexa. Per exemple, en les dades de competitivitat territorial, el Berguedà és la 32 entre 42 comarques...  Al Berguedà li falta una sacsejada, nosaltres volem ser capaços d'aconseguir que el Berguedà tingui aquesta sacsejada.

- Quina radiografia fa de la comarca?

-  Tenim el convenciment que hem de ser una institució de referència. Tal com deia, creiem que ens hem d'implicar en la definició d'una estratègia de comarca. Perquè fins ara no hi ha hagut una estratègia de comarca, o en qualsevol cas ha estat una estratègia que s'ha fet des del sector públic, des de la política i els tècnics que treballen per l'administració. Els empresaris lluitem cada dia a la comarca i, és per això, que hem d'aconseguir situar-nos en una posició de colideratge de l'estratègia comarcal. Com en el cas dels altres actors econòmics, tenim un diagnòstic fet d'allò que passa al territori perquè el coneixem bé i creiem que hem de tenir un paper important en la configuració d'aquesta estratègia.  

Econòmicament al Berguedà ha una situació complexa, les dades objectives són demolidores. Alguna cosa falla. Els resultats de competitivitat territorial, situen el Berguedà en la posició 32 del rànquing de 42 comarques, mentre que només estem a 25 minuts de distància de la comarca que ocupa la posició número 10 del rànquing, que és el Bages; i a 40 minuts de la comarca que és la número 11 que és Osona. Els empresaris volem ser agents proactius per redefinir aquesta estratègia, perquè no ens volem resignar a ser una comarca semi rural o una comarca de pas cap a la zona pirinenca. 
 
- Quina és la recepta per aconseguir sortir d'aquest lloc número 32, doncs?

-  No tenim la recepta màgica però el que volem és participar activament a buscar aquesta recepta. És evident que hem de fomentar i donar suport a tots els sectors tradicionals com són l'agricultura o la ramaderia, el turisme o els serveis. Fer tot el possible perquè tinguin una bona posició. Però hi ha una cosa que per a nosaltres és radical: hem de fomentar la captació d'indústria, el Berguedà també ha de ser una comarca industrial, ja sigui fent que les empreses que hi ha creixin, o aconseguint que altres s'hi vulguin instal·lar.

Un dels problemes és la manca de sòl industrial, ningú es pot instal·lar al Berguedà amb un projecte industrial perquè no hi ha terreny industrial per fer una fàbrica. 
 
- Per tant, el polígon d'Olvan continua sent una demanda?

- El Polígon d'Olvan és una demanda prioritària. Que hi hagi sòl industrial és una demanda urgent i prioritària pel territori, però aquí la predisposició de l'administració al respecte és una altra. No ho valoren des del mateix punt de vista d'urgència i dins del mateix govern de la Generalitat hi ha sensibilitats diferents. Les dades oficials diuen que tenim grans excedents de sòl industrial, perquè s'hi compten milers de mils de metres de les antigues colònies industrials.

El cert és que si ara mateix vols fer una indústria de 3.000 metres quadrats, que no és res de l'altre món, per fer treballar 50 persones directes i 150 indirectes, això al Berguedà ara no hi és. Un empresari que es vol instal·lar en un lloc determinat, sigui d'aquest territori o no, necessita una zona accessible amb vehicles i bona comunicació en l'àmbit d'Internet. En l'actualitat, al Berguedà no hi ha un lloc amb aquestes característiques on es pugui instal·lar una gran empresa.

"El polígon d'Olvan és una demanda urgent de territori però des de la Generalitat no es valora des del mateix punt de vista, dins de l'administració hi ha sensibilitats diferents"


- El Berguedà disposa de suficient capacitat de banda ampla i Internet a les zones industrials?

- Bé, l'Internet que necessita una empresa per funcionar no arriba a tot arreu, cada dia està arribant més, però hi ha forats negres. També estem treballant en això, pressionant l'administració i que l'administració pressioni als grans operadors. 

- Recapitulant sobre la qüestió del sòl industrial, quines són les expectatives actuals pel polígon d'Olvan? Quins terminis hi ha?

- Les expectatives més optimistes ens diuen que el 2020 es posarien 17.000 metres quadrats a disposició de les possibles indústries que s'hi vulguin instal·lar. Nosaltres entenem que aquest seria un primer pas, però que és insuficient.

És un primer pas, que ha de permetre desencallar una primera fase d'una primera fase que posarà al mercat 17.000 metres quadrats. És un tema complex que depèn del consell comarcal, de resoldre la posició complicada que té l'Ajuntament d'Olvan en el consorci existent, és un problema en què s'està treballant actualment. El polígon d'Olvan és un consorci entre l'Ajuntament d'Olvan, el consell comarcal i l'Incasòl, i hi ha una estructura legal, amb la qual això es va constituir, que és administrativament súper complicada i que parteix de dèficits econòmics. Tot això està bloquejat i cal que ara entre el nou alcalde d'Olvan i el consell comarcal trobin una solució per desbloquejar-ho el més aviat possible. 

- Podria dificultar-ho el fet que el nou Ajuntament sigui de la CUP?

- No, en absolut. El nou alcalde d'Olvan és el tècnic de Promoció Econòmica d'Artés, i ell com a tècnic, des de l'Ajuntament d'Artés, ha fet un treball excepcional al polígon industrial d'aquell municipal, un treball excepcional de facilitar coses i aconseguir ajudes. És una persona que estem segurs que és conscient que ha de facilitar la creació d'espai industrial a la comarca. 

- Abans parlava de diferents sensibilitats dins de l'administració de la Generalitat. Què volia dir?

- Bé, ells parteixen d'una premissa: porteu-nos la demanda i nosaltres farem el polígon. Però nosaltres necessitem una inversió en el territori per posar sòl industrial a l'aparador i que sigui a partir d'aquí que es vinguin a instal·lar empreses. Que les empreses que es vinguin instal·lar facin que la població es quedi.

A la indústria, els sous són entre un 15% i un 30% més alts que al comerç o que a la restauració. Crear indústria implica crear feines de més valor econòmic. Afavorir el creixement del salari mitjà de la comarca. Si estem a 20 minuts de Santpedor, a 40 minuts de Gurb, per què no hi pot haver un gran polígon industrial al Berguedà? Necessitem clarament disposar del sòl industrial, el que no podem fer és esperar que una empresa ho demani, per després dir-li que no té l'opció d'instal·lar-s'hi fins el 2023. 

- Algú pot pensar que si una empresa pot estar a l'àrea metropolitana, no s'instal·larà pas al Berguedà. 

- Amb tota seguretat, això no és inconvenient. En qualsevol cas, la diferència per a una indústria de posar-se a Olvan o posar-se a Sallent, no és gran. Els 20 minuts de diferència no suposen una puja de costos prou significativa. L'única via passa per la inversió al territori i el polígon d'Olvan és estratègic en aquest sentit. 

- Quin paper hi juga el desdoblament i el tercer carril de la C-16 fins a Bagà en tot plegat?

- El projecte del desdoblament de la C-16 és un projecte que clarament no ha provocat entusiasme al territori. Perquè d'una manera indissimulada és una inversió pel territori però no reverteix de manera directa al territori. Reverteix en la comarca del Berguedà en la mateixa mesura que reverteixen en la resta de territori però no és una inversió directa.

Estem parlant de com a mínim 178 o 180 milions d'euros que, quan surtin els pressupostos, diran que s'inverteixen al Berguedà. La veritat és que és una infraestructura de país, però no és una inversió per a la comarca. És clar que tot contribuirà a l'atracció d'empreses i totes les vies de sortida amunt són bones. Però seria important, per exemple, empalmar un eix central prepirinenc que connectés en condicions Solsona, Berga, Ripoll i la Garrotxa, un eix prepirinenc projectat de manera seriosa. Estem parlant de la C-26, això sí que seria una obra important, que la comunicació amb Solsona i Ripoll fos més efectiva. 

La C-16 és una obra que s'ha de fer i que significa una millora, però no és una solució pensada pel Berguedà, perquè la realitat és que s'acabarà al Túnel del Cadí i, encara que no fos així, és pràcticament una quimera que els francesos continuïn la carretera. 

"La C-16 és una obra que s'ha de fer i que significa una millora però no és una solució pensada pel Berguedà"


- Què cal fer perquè la gent es quedi a viure al Berguedà?

- El territori necessita indústria, necessita indústria tradicional, sòl industrial. Perquè això és el que fixa la població en el territori, això és el que dona vida al comerç. Al mateix temps, ens hem d'obrir a la revolució de la indústria 4.0.. Perquè entenem que reunim unes condicions ideals per oferir la possibilitat de crear les sinergies perquè vinguin empreses del sector 4.0., que treballen al món digital. Estem en un moment en què la localització de les empreses d'aquest tipus perd importància. Aquestes empreses necessiten personal molt qualificat, i al Berguedà som exportadors de talent. Fent-nos territori amic de la indústria 4.0., només amb això ja estaríem retenint talent. 

És una indústria amb salaris molt més alts que la tradicional i que de seguida crea un pol d'atracció i genera més creixement. Una empresa que estigui al 22@ paga uns preus de lloguer impressionantment cars en comparació amb què podria pagar aquí dalt. Si tu tens un client a Nova York i un altre Tòquio, t'és ben bé igual si estàs al 22@ de Barcelona o al Guixaró. 

- Les empreses que ja hi ha al Berguedà troben la mà d'obra que busquen?

- No. Hi ha una manca absoluta d'oficis. No hi ha oficials de pràcticament cap ofici, hi ha una demanda de personal qualificat del qual també som exportadors. Però és una demanda existent a altres comarques, el món empresarial té dificultats per trobar personal qualificat. 

- Cal incidir més entre els joves en les oportunitats que presenten els cicles formatius?

- Sí, claríssimament. Necessitem cicles formatius i necessitem cicles formatius adaptats a les demandes de les empreses. Per exemple, ho estem parlant com a idees embrionàries, la indústria 4.0. es nodreix de gent altament qualificada, però també de tècnics que poden sortir perfectament de cicles formatius. Una manera de ser un pol d'atracció per aquest tipus d'indústria és tenir una bona formació d'aquest tipus. 

- Fa molt temps, segurament des dels inicis de la crisi econòmica, que s'incideix molt en aquesta demanda de més graduats en formació professional. Què s'està fent malament que no s'avança en aquesta qüestió?

- És complicat. Crec que s'ha de prestigiar la formació professional. S'està prestigiant però encara s'ha de prestigiar més, perquè és fonamental. Algunes d'aquestes coses sobrepassen l'àmbit de la comarca. Busques 10 economistes i els trobes, però si busques dos instal·ladors que facin manteniment de toros, de maquinària, no els trobes. És a dir que hi ha economistes que estan treballant per 900 euros; i un tipus que sap arreglar toros millor que ningú, potser se'n va a casa amb 3.000 euros al mes. És un problema general. Hi ha un cert superàvit de gent amb formació universitària i un cert dèficit de gent amb formació professional. 

- El Berguedà ha recuperat els nivells d'activitat econòmica d'abans de la crisi?

- Penso que s'han recuperat molts valors i la taxa d'atur ho indica així, però encara no estem en els valors d'abans de la crisi. No estem a la situació de precrisi. El que sí que és veritat que estem en una situació que és correcte. També hi ha una altra qüestió que és més social que econòmica però que també afecta, que és que som una comarca altament envellida. Les dades objectives recents de principis de 2019 ens diuen moltes coses. Sñon les dades sobre les que d'alguna manera hem de reflexionar i marcar una estratègia de comarca.

En el rànquing de competitivitat que posàvem d'exemple, si ens fixem en aquesta posició número 32 del Berguedà i en totes les comarques que queden per darrere de la nostra; es tracta de comarques que queden molt més allunyades dels centres de producció i de la gran conurbació urbana de l'àrea metropolitana, com la Vall d'Aran, la Ribera d'Ebre, l'Alt Urgell, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. No és el nostre cas, estem limitant amb aquesta segona corona industrial i, a més a més, estem quedant com una zona de pas cap a la zona d'oci d'aquestes comarques que són competitives econòmicament. Per tant, no ens podem resignar a ser simplement zona de pas o territori semi rural. Ens hem d'enganxar en aquesta segona corona industrial on hi ha el Bages i Osona. 

"No ens podem resignar simplement a ser zona de pas o territori semi rural. Ens hem d'enganxar a aquesta segona corona industrial on hi ha el Bages i Osona"


- Des de l'ACEB se senten escoltats per l'administració?

- Fa poques setmanes que hi ha la nova junta. Encara no ens hem assegut amb l'administració. 

- En tot cas, formava part de l'anterior junta. Creu que l'administració s'ha escoltat prou els empresaris pel que fa a les demandes que exposa?

- Se'ns escoltava però no se'ns sentia. Sempre he manifestat que, de l'administració catalana, no hem notat la sensibilitat ni el grau de preocupació que tenim nosaltres, els que d'una manera tossuda estem en el territori.

Com a empresaris, nosaltres estem reclamant sòl industrial com una qüestió prioritària i, en canvi, des de les administracions supracomarcals ens diuen que tenim sòl industrial, que per habitant som la comarca que té més sòl industrial disponible. Perquè es fa referència a aquest excedent de sòl industrial que en realitat correspon a les antigues colònies, que no és útil. 

Des del territori veiem que estem en una situació d'emergència que no és percebuda des de les administracions de fora de la comarca. 

- Però, i des de dins, tenen el suport de les administracions locals i comarcals?

- Sí que penso que aquesta sensibilitat que deia hi és, tant en els ajuntaments com en el consell comarcal. A Berga, amb la CUP hi ha hagut una comunicació permanent, se'ns ha escoltat, encara que sense resultats. Però, com et deia, nosaltres fa poques setmanes que ens hem incorporat. Ara mateix no tenim interlocutor, encara hem de conèixer qui serà el president del consell comarcal o, fins i tot, a Berga, encara no hi ha un cartipàs. Per tant, no coneixem qui ocuparà la regidoria de Promoció Econòmica. 

Més enllà del polígon d'Olvan, per nosaltres és prioritari, que polígons existents com el de Berga rebin una atenció urgent. Berga capital necessita un polígon impecable. En aquest sentit, sí que hem de dir que l'Ajuntament de Berga ha aconseguit una importantíssima ajuda de la Diputació. Som coneixedors que hi ha una primera fase que pot ser més o menys immediata, i ens preocupa que es trigui més en fases posteriors. Al Polígon de Berga hi ha 800 llocs de treball, segons l'Associació de Propietaris del Polígon. Urgeix, doncs, que el consistori faci l'impossible perquè tota aquesta actuació s'executi el més aviat possible. 

- El sector agroalimentari està a l'alça al Berguedà?

- És un sector a l'alça i que s'ha d'ajudar, encara que necessitem indústria en general, tant industria tradicional com 4.0.. Recentment hem presentat la segona edició del catàleg de productes agroalimentaris, que ha estat un èxit rotund i que ha estat una iniciativa de la mateixa Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà. Hi creiem amb fe cega. 

- Quants socis té l'ACEB?

- Tenim 250 associacions i al Berguedà hi ha unes 800 empreses actives. A la comarca, hi ha més societats donades d'alta, mil i escaig. El nostre interès és de ser la patronal que aglutini la Cambra de Comerç de Barcelona i les altres sectorials. Com a patronal territorial, hem de fer d'aixopluc ben entès de totes les associacions sectorials que hi ha la comarca. Ens hem començat a veure i ens veurem amb tothom perquè això sigui així. Volem fomentar la unitat d'acció de tots plegats, fins i tot amb la Cambra de Comerç. Amb la Cambra estem perfeccionant una molt bona entesa que ja hi ha hagut els últims quatre anys, que és decididament d'unitat d'acció.

Hi ha una voluntat clara de col·laboració i d'unitat d'acció, plantegem que membres de la junta de l'ACEB siguin també membres de la junta de la Cambra, que ara s'ha de constituir perquè hi ha hagut eleccions. 

"Hi ha una voluntat clara de col·laboració amb la Cambra de Comerç, plantegem que membres de la junta de l'ACEB siguin també membres de la junta de la Cambra, que s'ha de constituir aviat"

 

Participació