08
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
12:28h
El 8 de juliol de 1994 els Bombers van considerar controlats els incendis que havien arrasat el territori, després de cinc dies de combatre les flames el Berguedà i el Bages havien perdut més del 50% de la superfície dels seus boscos, i diverses masies i granges havien quedat devastades. Joan Boix, conseller delegat de la Serradora Boix de Puig-reig, va viure de ben a prop els efectes dels focs d'aquell juliol. La família Boix va haver de reconstruir la serradora després de veure com es cremava i a Joan Boix i al seu pare el foc els quedaria per sempre més un record ben viu del 4 de juliol, el dia que el foc els va passar literalment per sobre. "Nosaltres teníem la serradora a la carretera entre Casserres i Puig-reig, tothom es va escapar d'allà, però el meu pare i jo ens vam quedar per intentar fer-hi alguna cosa, ens vam quedar amb mànegues d'aigua per intentar frenar-ho", afirma Joan Boix.
"Abans dels focs ja veníem de dies de molta calor, feia un temps com el d'enguany: amb vent, humitats molt baixes i temperatures molt altes. Des de Sant Joan que la temperatura anava a l'alça, fins que el 4 de juliol va haver-hi un incendi que va venir del cantó de Gargallà", relata Boix. "Va avançar molt ràpidament", exposa.
"Després de l'incendi, només va quedar la casa i tot el voltant era negre, tot el que teníem al jardí, tot", manifesta Joan Boix. "Quedar-se a la serradora va ser una ximpleria, si haguéssim previst que venia aquell foc d'aquella manera, no ho hauríem fet. Com vam poder, ens vam ficar dins de la piscina; sort n'hi va haver que teníem piscina, si no haguéssim pogut refugiar-nos-hi, malament rai. Va ser molt dur", explica. "Va córrer l'alarma que hi érem, i ens donaven per desapareguts", assenyala. "El record que en tinc és del cel vermell pel foc, una cosa dantesca apocalíptica", diu. "Un bomber voluntari de Puig-reig ens va intentar venir a rescatar però, tot just sortint del poble, li va passar el foc per sobre i se li va cremar el cotxe, per sort ell no va patir danys", afegeix.
"Abans que el foc fos aquí, vaig trucar a gent que coneixia de la banda de Montmajor per seguir l'evolució de l'incendi forestal, anàvem estant al cas que s'acostava però va ser molt més ràpid del que ens pensàvem. Ràpid i virulent. Hi teníem la casa i la vam salvar perquè hi tinc finestrons de fusta i els vam tancar abans de marxar, això va impedir que es trenquessin els vidres. Si no el foc hauria passat per dins. La resta es va cremar", assegura Joan Boix. "El vent arrossegava restes d'arbre i veies a caure foc, com si plogués foc del cel", apunta Boix.
"A nosaltres ens van haver de portar a l'hospital, en estar tanta estona inhalant fum, no podia respirar i m'ofegava. Els dies posteriors van ser una mica depriments. Tot al voltant de casa era negre, van quedar un pilot de puntes i de claus", lamenta. Però llavors va venir la reconstrucció: "Era 25 anys més jove, en faré 65 el mes que ve, amb 40 anys encara era jove, ens vam engrescar i en pocs mesos ho vam tenir tot en marxa i vam tornar a treballar. El banc de la Generalitat va fer com un finançament que ens va ajudar molt, abans que no vam cobrar l'assegurança", expressa Boix.
Gestió forestal: fusta i energia
"Nosaltres ho tenim claríssim que el que cal és fer gestió forestal, tothom hi està d'acord, però varia la interpretació del que això significa. Algú pot pensar que ho dic perquè com a serradora ens interessa, però cal treure combustible del bosc: els boscos de Catalunya creixen tres vegades més del que en traiem", avisa Boix. "Al bosc mediterrani sempre hi haurà incendis, són impossibles d'evitar del tot, però es poden minimitzar", considera.
L'empresa de Joan Boix va trigar dos o tres anys a recuperar-se després d'aquells incendis, però posteriorment, com una au fènix que reneix de les cendres, va aconseguir créixer. "Era una època de molta disponibilitat de fusta, es parlava de què calia gestionar millor la gestió forestal. Vam agafar embalada i fa 20 anys que tenim aquesta serradora a Puig-reig on ara treballen unes 120 persones. L'altra serradora també continuem tenint-la activa", relata.
Joan Boix indica que, fent una bona gestió forestal, es poden obtenir dos productes dels quals Catalunya és "deficitària": l'energia de la biomassa i la fusta. "La fusta és energia, i en lloc de treure-la del bosc esperem que es cremi", argumenta Joan Boix. "El benefici de la gestió forestal no es veu en un primer moment i, en canvi, sí que se'n veuen els efectes negatius, les branques per terra, té un impacte visual important. Però un bosc creix molt més en metres cúbics si hi ha una bona gestió forestal que quan està atapeït", diu.
"Abans dels focs ja veníem de dies de molta calor, feia un temps com el d'enguany: amb vent, humitats molt baixes i temperatures molt altes. Des de Sant Joan que la temperatura anava a l'alça, fins que el 4 de juliol va haver-hi un incendi que va venir del cantó de Gargallà", relata Boix. "Va avançar molt ràpidament", exposa.
"Després de l'incendi, només va quedar la casa i tot el voltant era negre, tot el que teníem al jardí, tot", manifesta Joan Boix. "Quedar-se a la serradora va ser una ximpleria, si haguéssim previst que venia aquell foc d'aquella manera, no ho hauríem fet. Com vam poder, ens vam ficar dins de la piscina; sort n'hi va haver que teníem piscina, si no haguéssim pogut refugiar-nos-hi, malament rai. Va ser molt dur", explica. "Va córrer l'alarma que hi érem, i ens donaven per desapareguts", assenyala. "El record que en tinc és del cel vermell pel foc, una cosa dantesca apocalíptica", diu. "Un bomber voluntari de Puig-reig ens va intentar venir a rescatar però, tot just sortint del poble, li va passar el foc per sobre i se li va cremar el cotxe, per sort ell no va patir danys", afegeix.
"Abans que el foc fos aquí, vaig trucar a gent que coneixia de la banda de Montmajor per seguir l'evolució de l'incendi forestal, anàvem estant al cas que s'acostava però va ser molt més ràpid del que ens pensàvem. Ràpid i virulent. Hi teníem la casa i la vam salvar perquè hi tinc finestrons de fusta i els vam tancar abans de marxar, això va impedir que es trenquessin els vidres. Si no el foc hauria passat per dins. La resta es va cremar", assegura Joan Boix. "El vent arrossegava restes d'arbre i veies a caure foc, com si plogués foc del cel", apunta Boix.
"A nosaltres ens van haver de portar a l'hospital, en estar tanta estona inhalant fum, no podia respirar i m'ofegava. Els dies posteriors van ser una mica depriments. Tot al voltant de casa era negre, van quedar un pilot de puntes i de claus", lamenta. Però llavors va venir la reconstrucció: "Era 25 anys més jove, en faré 65 el mes que ve, amb 40 anys encara era jove, ens vam engrescar i en pocs mesos ho vam tenir tot en marxa i vam tornar a treballar. El banc de la Generalitat va fer com un finançament que ens va ajudar molt, abans que no vam cobrar l'assegurança", expressa Boix.
Gestió forestal: fusta i energia
"Nosaltres ho tenim claríssim que el que cal és fer gestió forestal, tothom hi està d'acord, però varia la interpretació del que això significa. Algú pot pensar que ho dic perquè com a serradora ens interessa, però cal treure combustible del bosc: els boscos de Catalunya creixen tres vegades més del que en traiem", avisa Boix. "Al bosc mediterrani sempre hi haurà incendis, són impossibles d'evitar del tot, però es poden minimitzar", considera.
L'empresa de Joan Boix va trigar dos o tres anys a recuperar-se després d'aquells incendis, però posteriorment, com una au fènix que reneix de les cendres, va aconseguir créixer. "Era una època de molta disponibilitat de fusta, es parlava de què calia gestionar millor la gestió forestal. Vam agafar embalada i fa 20 anys que tenim aquesta serradora a Puig-reig on ara treballen unes 120 persones. L'altra serradora també continuem tenint-la activa", relata.
Joan Boix indica que, fent una bona gestió forestal, es poden obtenir dos productes dels quals Catalunya és "deficitària": l'energia de la biomassa i la fusta. "La fusta és energia, i en lloc de treure-la del bosc esperem que es cremi", argumenta Joan Boix. "El benefici de la gestió forestal no es veu en un primer moment i, en canvi, sí que se'n veuen els efectes negatius, les branques per terra, té un impacte visual important. Però un bosc creix molt més en metres cúbics si hi ha una bona gestió forestal que quan està atapeït", diu.