Una exposició recorda i explora els mateixos paisatges dels focs de 1994, 25 anys després

La mostra es podrà veure del 4 al 19 de juliol a la biblioteca de Puig-reig, un quart de segle després dels fatídic focs que han deixat una marcada empremta als boscos i paisatges

04 de juliol del 2019
Actualitzat a les 14:43h
Les flames envoltant Casa Lladó.
Les flames envoltant Casa Lladó. | Josep Companyó
Una exposició col·lectiva de la secció fotogràfica del Centre Quitxalla Excursionista (CquiE) de Puig-reig recorda l'incendi de 1994 amb 35 fotografies i recull què se n'ha fet ara d'aquells paisatges i masies que es van cremar. La mostra es podrà veure del 4 al 19 de juliol a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig, 25 anys després dels fatídics focs que han deixat una marcada empremta als boscos i paisatges de la Catalunya central. En la història dels incendis a Catalunya mai les flames havien tingut tant d'impacte.

Al Berguedà, diversos fotògrafs van retratar en viu -en alguns casos a tocar de l'infern dels focs- els indrets afectats per l'incendi del 4 de juliol de 1994 als municipis de Puig-reig, Casserres, Montmajor, Viver i Serrateix, Olvan, Santa Maria de Merlès i Sagàs. Fa 10 anys, el CquiE ja va fer una exposició amb les 106 fotos de la mostra Camí Verd. Ara, les recupera, però en selecciona 35 i hi afegeix les fotografies del després, de com són aquests escenaris un quart de segle més tard. 

El responsable de la secció fotogràfica del CquiE, Josep Companyó, explica que en un sol marc hi haurà la foto de l'incendi de 15x20 i la imatge actual de 20x30. S'hi farà constar el nom dels autors i la ubicació de cada indret. Els autors de les fotografies preses l'any 94 són Dolors Bascompte, Foto Luigi, Josep Companyó, Ramon Villaró, Ramon Subirana, Ana Sais, Pere Garcia, Josep Maria Berenguer i Lurdes Reig.
 

Trencant de Serracanya - Montmajor. Foto: Luigi

 

Trencant de Serracanya - Montmajor, en l'actualitat. Foto: Ramon Subirana


Els encarregats de reproduir la imatge actual que permet contraposar l'abans i el després d'aquests llocs són Dolors Porcel, Isabel Casellas, Carme Garcia, Josep Companyó, Josep Genescà, Pere Ribera i Ramon Subirana. Companyó detalla que els fotògrafs han posat el seu major esforç "per reproduir la mateixa imatge". 
 
"Hem intentat que fossin el màxim de semblants possibles, però a vegades el fotògraf s'ha hagut de moure més a la dreta o a l'esquerra. Per exemple, perquè a l'enquadrament hi sortís una pedra, un camí o una senyal que ja era en la imatge original", manifesta el responsable de la secció de fotografia del CquiE. "La recerca dels indrets ha estat laboriosa", diu Companyó. 
 
L'acte inaugural de l'exposició, titulada "25 anys després", tindrà lloc aquest dijous a les 8 del vespre a la biblioteca Guillem de Berguedà. 
 
Josep Companyó assegura que, amb els anys, el color verd ha tornat a escampar-se pels paisatges berguedans encara que l'empremta dels focs no s'ha esborrat. "Hi ha masies que es van tornar a construir, però també en van quedar d'abandonades", exemplifica. De les imatges d'aquell dia, Josep Companyó recorda la fotografia presa a Casa Lladó amb les flames envoltant-ho tot. "Va ser un moment en què vaig veure que me n'havia d'anar d'allà, hi havia molt de foc, vaig agafar la càmera i vaig fer la foto sense mirar enrere", admet. 

Consulta aquí el programa de l'exposició del CquiE sobre els focs que porta per títol '25 anys després'.
 
Especial incendis forestals, juliol 1994
 
 

Càmping de Serrateix. Foto: JM Berenguer
 

Càmping de Serrateix, en l'actualitat. Foto: Dolors Porcel