It's Only Rock'n'Roll

Eagles: Molt més que Hotel California

per Pep Saña, 3 de juliol de 2019 a les 13:45 |
Avui dia poca gent recorda a Steve Marriott, tot i que gairebé segur en algun moment ha escoltat la seva veu.
Eagles és una banda que és història del Rock amb majúscules, formada a Los Angeles, Califòrnia. L'any 1971, l'estrella de Folk Rock i Country Rock, Linda Ronstadt i el seu mànager van contractar com a músics d'estudi a Don Henley i Glenn Frey per la gira de l'estiu de 1971 i la gravació del disc de Linda, al mateix temps Henley i Frey van decidir crear la seva pròpia banda, convidant als músics Bernie Leadon de The Flying Burrito Brothers (guitarra) i Randy Meisner (baix).

La seva música és una barreja de Country i Rock Clàssic amb un marcat accent en els arranjaments musicals i el seu particular estil els va portar a ser una de les bandes de mes èxit, venent milions de discos a tot el món sobretot als Estats Units (destacar que només el seu disc, Hotel Califòrnia (1976), porta venuts a dia d'avui 32 milions de còpies). Tenen la particularitat que les cançons les interpreten els diferents membres de la banda, en la seva majoria s'alternen Glenn Frey i Don Henley però també interpreten excel•lents clàssics Randy Meisner, Joe Walsh i Timothy B.Schmit, destaca un dels millors temes de tots els temps, Hotel Califòrnia, però tota la seva discografia, és de gran qualitat. Es van separar al 1980, començant les seves carreres en solitari i catorze anys després de la desintegració es van tornar a reunir per una gira i un disc, Hell Freezes Over (1994).



Eagles (1972)
 
 
Eagles, així tal qual, és l’àlbum de debut d'una de les bandes amb més milions de discos venuts de la història tot i que molt concentrats als Estats Units. Són coneguts evidentment a tot el món però el prestigi i les xifres als Estats Units no és comparable amb les de la resta del món. La formació inicial de la banda va ser amb Don Henley, Glenn Frey, Randy Meisner i Bernie Leadon, amb la particularitat de que tots canten i aporten la seva creativitat a la composició dels temes de l’àlbum. Amb un estil Country Rock clàssic i harmonies vocals més properes al Folk, obren amb el seu primer single, Take It Easy, tema escrit per Glenn Frey i el seu amic Jackson Browne (curiosament eren veïns i en aquell moment tots dos compartien a David Geffen de mànager), al que cal afegir dos temes de molt d'èxit, els singles Witchy Woman i Peaceful Easy Feeling. La resta del disc no baixa el pistó, amb cançons com Most Of Us Are Sad o Take The Devil. Un bon disc per començar, el primer d'una llarga i brillant carrera. [youtube]

Eagles - Take It Easy (Live Central Park 1973)
 
Desperado (1973)

 
 
Es tracta d’un àlbum conceptual, basat en la banda dels Dalton i el Vell Oest, per tant, des de la portada fins a les lletres i lògicament el so, tot té relació i rememora el Far West i les pel•lícules de western. Tot i que hi ha guitarres elèctriques, com en el tema Out Of Control, predominen les acústiques i les harmonies vocals. L’anècdota és que el tema Desperado que dóna títol a l'àlbum i és un dels èxits més coneguts dels Eagles, mai va ser editat com a single. Els singles de l'àlbum van ser, el Hit, Tequila Sunrise i Outlaw Man.

Eagles - Tequila Sunrise (Live Popgala 1973)



On The Border (1974)
 
En el tercer àlbum dels Eagles hi ha una sèrie de canvis significatius. D'una banda decideixen que volen tenir un so més dur, sonar més com una banda de Rock deixant una mica de banda el seu Country Folk. Per a això la primera decisió és deixar de treballar amb el seu actual productor Glyn Johns que es resistia a aquest canvi i els intentava convèncer de que no eren una banda de Rock, "The Who són una banda de Rock, vosaltres no". Això també va suposar deixar de gravar a Londres i tornar a situar el seu centre d'operacions a Califòrnia. El productor escollit per substituir-lo va ser Bill Szymczyk.

L'altre canvi important va ser la incorporació com a tercer guitarra de Don Felder per  tocar a l'estil Slide a la cançó Good Day In Hell i en el tema Already Gone en el que fa un duet de guitarra amb Glenn Frey. L'endemà ja el trucaven per unir-se a la banda, convertint-se en el cinquè Eagle, buscant amb això la idea d'aconseguir un so més roquer, canviant el seu estil Country Folk, a un estil més Rock. El resultat és un disc magnífic però amb un so no tan contundent com calia esperar. De fet encara hi ha un tema purament Country com Midnight Flyer on el protagonista principal és el banjo de Bernie Leadon tot i que és cert que en cançons com Already Gone o Good Day In Hell sonen més durs del que ho havien fet fins aquell momento.

Destaquen també, l'homenatge al desaparegut Gram Parsons, amic i company de la banda Flying Burrito Brothers i del Rolling Stone Keith Richards amb el tema My Man, la versió de Tom Waits del tema Ol' 55 i un dels singles d'èxit del disc com va ser The Best Of My Love. El que no canvia són les seves harmonies vocals a la majoria de cançons. On The Border (1974) es va convertir en el primer àlbum número 1 de Eagles al Billboard, un disc rodó, un dels imprescindibles de la seva discografía.

Eagles - Already Gone


One Of These Nights (1975)
 


L’àlbum que va donar l'èxit definitiu als Eagles i que els va fer famosos mundialment tot i que és clar que fora de U.S.A. mai han tingut ni de tros la mateixa repercussió ni importància. En gran part, el disc va triomfar comercialment gràcies a l'elecció dels singles, One Of These Nights, el guanyador d'un Grammy, Lyin' Eyes i Take It To The Limit, aquest últim, famós per l'aportació de la veu del baixista Randy Meisner al setlist  de la banda fins al punt que la pressió que sentia d'haver de cantar-la sempre i donar aquesta nota tan aguda al final va acabar contribuint al fet que un any desprès acabés deixant Eagles. One Of These Nights (1975) és un disc fonamental en la seva carrera, un dels de més èxit, particularment però no em sembla un dels millors àlbums de la seva discografia.
En aquest moment però, els conflictes interns s'havien intensificat, entre el llançament de l’àlbum One Of These Nights i la gira, el guitarra Bernie Leadon abandona la banda, amb la incorporació de Don Felder el paper de Bernie Leadon havia baixat de manera  significativa. Joe Walsh, un solista i guitarrista prou reconegut en aquell temps, creador del mític tema, Rocky Mountain Way, es va unir a la banda al 1976 després de la sortida de Bernie Leadon, aportant un so molt més roquer i desenfadat, cosa que Frey i Henley buscaven feia temps.

Eagles - Lyin' Eyes



Eagles - Take It To The Limit (Live Washington 1977)


The Eagles - Rocky Mountain Way


Hotel California (1976)


Els Eagles ja havien ensenyat el que eren capaços de fer en temes com Take It Easy, Tequila Sunrise, Desperado, Lyin´Eyes o Best Of My Love, però encara quedava la prova de que no eren una banda més. El 7 de maig de 1977 arribava al més alt de la llista d'èxits dels Estats Units una de les cançons més reconegudes i identificables de la història de la música popular global, Hotel California, dels Eagles. Tot i que avui dia pugui resultar sorprenent, donat el nivell que té l'èxit del tema inclòs al disc del mateix nom, no va ser un èxit instantani. De fet, ni tan sols va ser el primer single del disc. En els anys 70, les cançons que sonaven a les emissores musicals havien de tenir entre 3 i 3.30 minuts de durada i la introducció havia de durar com a màxim 30 segons abans que comencessin a cantar. Hotel California, dura sis minuts i mig, la introducció dura cinquanta segons i el solo de guitarres final dura dos minuts. El format del tema Hotel California era completament contrari als cànons radiofònics de l’època.

Finalment, Hotel California va ser el segon single de l’àlbum, després de New Kid In Town. Tots dos aconseguirien arribar al número 1 del Billboard a diferència del tercer i últim single, Life In The Fast Lane. La seva aurèola melancòlica i misteriosa, (fins i tot per les persones que no entenen l’anglès, els resulta innegable la càrrega d'emotivitat que arrosseguen les seves notes i el misteri profund que s’amaga a la seva lletra), a més del seu excepcional solo de guitarra que van fascinar al públic. La cançó va estar durant gairebé tres mesos a les llistes de 1977 fins a situar-se en el primer lloc. Des de la meva adolescència dec haver escoltat milers de vegades aquesta cançó, més de quaranta anys després em continua fascinant i el solo de guitarra final és d'una altra galàxia. Hi ha molt poques cançons a la història del Rock tan perfectes com Hotel California, en la meva opinió, el podi i en qualsevol ordre estarien a més d'aquesta, Wish You Were Here de Pink Floyd i Sympathy For The Devil dels Rolling Stones.

Eagles - Hotel California (Live 1977)


Eagles - New Kid In Town (Live 1977)


Missatge ocult, llegenda satànica o crítica social?

La història del Rock està plena de llegendes, també s'ha escrit molt sobre el significat real de les cançons, sobre segones intencions i missatges ocults, Hotel California n’és una d'aquestes, embolicada en una llegenda negra. És curiosa la casualitat de que l' Hotel California existia realment en aquell temps, a la localitat mexicana de Todos Santos, on la banda assegura que mai s'ha allotjat en aquest hotel (al 2017 Eagles va presentar una demanda als tribunals contra l'hotel mexicà per vulneració de marca, publicitat dirigida al fet que els usuaris creguin que va servir d’inspiració per la lletra de la cançó Hotel California i vendre samarretes amb un missatge enganyós que titlla el lloc de llegendari), sinó en l'únic hotel real present a Hotel California que és l' Hotel Beverly Hills, fotografiat al capvespre per la portada del disc, anomenat també el Palau Rosa, però la foto de l'interior està feta al Lido, a Hollywood. Tot i que Don Henley i Glenn Frey, responsables de la lletra d' Hotel California, han explicat moltes vegades la simbologia que van voler donar a la cançó, la recerca d'interpretacions i missatges ocults ha estat molt popular durant anys. La lletra, més enllà d'això, buscaria, segons Henley i Frey, ser una al•legoria de la decadència del somni americà i dels excessos d’aquest somni en forma de consumisme i superficialitat.

La lletra parla d'un viatger (On a dark desert highway, cool wind in my hair/ En una fosca autopista del desert, el vent fresc als meus cabells) que es veu atret per un lloc bonic (Up ahead in the distance, I saw a shimmering light/ De lluny, vaig veure una llum brillant), una dona li dona la benvinguda (Welcome to the Hotel California/ Benvingut a l'Hotel California), on sempre tenim la mateixa estació (Any time of year (any time of year) you can find it here/ Qualsevol època de l'any (qualsevol època de l'any) la podeu trobar aquí). Demana una copa de vi (Please bring me my wine/ Si us plau, porteu-me el meu vi), i en veure que no arriba, li reclama a l'encarregat, que sorprès, li contesta (He said, we haven't had that spirit here since nineteen sixty-nine/ Ell va dir, aquí no hem tingut aquest esperit des de 1969). El lloc és encantador (Such a lovely place (such a lovely place) i colpidor al mateix temps (And still those voices are calling from far away/ I encara aquestes veus criden de lluny), però sembla que ella mai podrà fugir d’allà (And she said, we are all just prisoners here, of our own device/ I ella va dir, aquí tots som presoners del nostre propi destí). Glenn Frey li va dir a un periodista al 2003, "La vaguetat és l'eina principal dels compositors. Si la cançó funciona, significa el que l'oient vol que signifiqui". En termes de resultats, significa que Hotel Califòrnia sona a les ràdios dels Estats Units cada 11 minuts.

Malgrat això, no han pas estat pocs els qui han buscat literalment una associació real pel fictici Hotel California, que han anat des de l'hotel de la localitat mexicana de Todos Santos, passant per l'edifici que va fer servir Antony Lavey com a seu de la seva Església de Satàn a la San Francisco dels seixanta a una residència californiana per malalts mentals. Frases com (This could be heaven or this could be hell/ Això pot ser el cel o pot ser l'infern), (You can check out anytime you like but you can never leave/ Pots cancel•lar la teva reserva quan vulguis, però no pots marxar-ne mai) o (Warm smell of colitas, rising up through the air/ Càlid olor de colitas, que puja per l’aire) per alguns, el "càlid olor de colitas" és una referència a la marihuana, segons algunes opinions, són frases que no es refereixen a un simple hotel ni a una crítica social, com diu la banda, sinó que amaguen quelcom més, com la que afirma que l’ Hotel California és un manicomi on els convidats estan atrapats i no en poden sortir, o fins i tot que es tracta d'un hospital de rehabilitació de toxicòmans. Altres opinions van en la línia d'obtenir una sensació de la cançó, més que un significat. Una sensació de pèrdua d'innocència o d’una barreja de sentiments de plaer i remordiment en la frase sobre ser presoner en un món de xampany rosat sobre gel (The pink champagne on ice).

Hotel California és un plagi d'una cançó de Jethro Tull?

L'altre guitarrista, Don Felder, tenia l'encàrrec de gravar uns arranjaments i enviar-los a Frey i Henley perquè els aprovessin. Els acords que va escriure seguien un patró més proper al Flamenc que al Rock, però Frey i Henley els van acceptar. La cançó en un principi es titularia Mexican Reggae o Mexican Bolero però a Don Henley li rondava pel cap la frase Hotel California feia temps, pel que significava per ells viure viatjant. Tot i que els membres dels Eagles sempre ho han negat, moltes han estat les veus que destacaven les similituds de l'estructura musical entre Hotel California i We Used To Know, cançó de Jethro Tull del seu disc Stand Up (1969). Ian Anderson, el líder de Jethro Tull i autor de la cançó, es va adonar que Hotel California dels Eagles, que era numero 1 a tot el món, tenia uns acords i una melodia gairebé idèntics al seu tema. Va voler querellar-se contra els Eagles, no se sap que va passar, però finalment va renunciar. Mireu el vídeo i opineu.

Eagles Hotel California (musica) Vs Jethro Tull We Used To Know (Veu)


Després de la gira, el baixista Randy Meisner, avorrit, com he dit abans, abandona Eagles i la banda el substitueix amb el mateix músic que l'havia substituït a ell a la mítica banda de Folk Rock i Country Rock, anomenada, Poco, Timothy B. Schmit (baix i veu), en un gir del destí. Glenn Frey va trucar Timothy per demanar-li que substituís a Randy Meisner al setembre de 1977 i es va unir a Eagles. Curiosament, tot i que els  Eagles sempre s'ha considerat la banda de Rock de Califòrnia per excel•lència, Schmit era en realitat l'únic nascut a Califòrnia.
 
The Long Run (1979)
 

L'àlbum va certificar la ruptura de la formació però va resultar ser un èxit, va vendre milions de còpies amb cançons com Heartache Tonight, co escrita per Frey i el seu amic Bob Seger arribant al numero 1, The Long Run, I Can't Tell You Why o In The City, però els membres de la banda ja havien decidit el seu futur. El disc es va gravar pràcticament a distància, amb els membres de la banda a quilòmetres l’un de l’altre. El procés de gravació si que va ser un autèntic “Long Run" sobretot pel deteriorament de les relacions personals entre els membres de la banda. Va ser un disc de gran èxit malgrat el handicap d’anar desprès d’un clàssic imprescindible com Hotel California, per la qual cosa, inevitablement en la comparació sempre sortirà perdedor. Dona la impressió però que no sembla un disc d'una banda sinó que han ajuntat cançons de cadascun d'ells en solitari, per la poca relació i les diferències que hi ha entre elles. Corria l'any 1980, a Long Beach, Califòrnia, la banda actua en el que ha estat descrit com "la nit llarga a la platja incorrecta". Glenn Frey i Don Felder es van passar el concert sencer l'un contra l'altre, Frey li recorda a Felder que està a prop d’acabar el  concert, "Només tres cançons més fins que et foti una cossa al cul, amic", i Felder li torna a Frey una amenaça similar durant el tema The Best Of My Love. Don Henley (seria el Eagle amb més èxit), Glenn Frey i Joe Walsh van iniciar carreres en solitari.

Eagles - Heartache Tonight (Live At Santa Monica 1980)


Hell Freezes Over (1994)
 
 
"Per que consti, mai ens vam separar, només ens vam agafar unes vacances de 14 anys", anunciava Glenn Frey a l'abril de 1994. La històrica reunió dels Eagles a l'abril de 1994, va quedar immortalitzada en aquest àlbum en directe, titulat Hell Freezes Over, titulat així per la frase que Don Henley repetia sempre desprès de la separació de 1980 quan li preguntaven quan es reuniria la banda, "Quan l'infern es congeli", i va debutar al número 1 del Billboard. La formació de la banda és la mateixa del disc The Long Run (1979), Don Henley (bateria/veu), Glenn Frey (guitarra/veu), Joe Walsh (guitarra/veu), Don Felder (guitarra/veu) i Timothy B.Schmit (baix/veu), amb quatre temes nous d'estudi i 11 grans èxits en directe de les sessions de reunió dels dies 25 i 26 d'abril de 1994 als estudis Warner Burbank, Califòrnia i que posteriorment es van emetre com un gran especial de MTV. Get Over It i Love Will Keep Us Alive que va arribar al número 1 de la llista Billboard es van convertir en singles. Inclou un nou arranjament de la cançó Hotel California, interpretada en format acústic i amb una introducció de percussió.  

Eagles - Hotel California Live (Hell Freezes Over 1994)
Podeu veure l'enllaç del concert aquí:


https://www.dailymotion.com/video/x30pss5

El 6 de febrer de 2001 els Eagles despatxaven a Don Felder. Aquest respondria  demandant a Don Henley i Glenn Frey per acomiadament improcedent, per dividir els guanys de manera no equitativa, per no proporcionar-li informació financera i per trencament de contracte. La demanda era d'uns 50 milions de dòlars per pèrdues potencials i la dissolució de Eagles Ltd., que era l'empresa que gestionava els drets de la banda, les seves gravacions i altres dominis. A l'agost de 2001 Don Henley i Glenn Frey van contra demandar a Don Felder al•legant que havia trencat el seu contracte en escriure un llibre en el que explicava la seva vida a la banda. El llibre titulat Heaven And Hell: My Life In The Eagles (1974 - 2001) va cancel•lar la seva venda als Estats Units al setembre de 2001. Es va fixar la data de judici pel setembre de 2006 i es va arxivar el 8 de maig de 2007 després d’haver aconseguit un acord extrajudicial per una quantitat no publicada, Don Felder mai mes tornaria a la banda.
 
 
Al juny de 2005, Eagles editava un doble DVD en directe titulat Farewell Tour 1 Live From Melbourne, que incloïa dues cançons noves, No More Cloudy Days (de Glenn Frey) i One Day At A Time (de Joe Walsh). Trenta-cinc anys després de la seva fundació, Don Henley, Glenn Frey, Joe Walsh i Timothy B. Schmit per primera vegada debuten a Barcelona presentant el DVD Farewell Tour 1 Live From Melbourne en la que en teoria seria la gira de comiat (vaja ironia). El 23/05/2006 al Palau Sant Jordi suposa la primera i única actuació a Catalunya fins avui. No es podia faltar a una ocasió tan especial i el resultat va ser el d'una nit inoblidable. Un so net, transparent i nítid com no havia ni he escoltat mai en un directe, amb un repertori dividit en dues parts, la primera d'una hora, descans de 15 minuts, i la segona part de gairebé dues hores, 28 temes en total. Tots els grans èxits dels Eagles van desfilar pel Palau Sant Jordi, i va haver-hi espai també per repassar les carreres en solitari dels quatre, Joe Walsh es va emportar la palma, amb Funk#49 i Walk Away, de la seva etapa a James Gang, més Life’s Been Good i el fantàstic Rocky Mountain Way de la seva etapa en solitari. Com diu al programa de la gira, “Si us plau assegui's, relaxi's i gaudeixi del recital. Estimem cantar i tocar per a vostès. Gràcies per assistir”. A vosaltres per donar-nos, per fi, l'oportunitat de poder passar una altra pàgina viva del Rock dels setanta de manera  tant brillant. Buscant, només he trobat una part del concert d'aquella nit amb els temes, per aquest ordre, In The City, The Long Run, Tequila Sunrise, Love Will Keep Us Alive i Heartache Tonight, que us deixo a continuació.
 
Eagles - Farewell Tour 1 Live In Concert Palau Sant Jordi 23 Maig 2006 Barcelona


Long Road Out Of Eden (2007)
 
 

Desprès de la gira de comiat (es van posar molt de moda els Farewell Tour en moltes bandes i ara ningú se les creu), van sorprendre amb un nou àlbum, que finalment seria doble, Long Road Out Of Eden (2007), és el setè i últim d'estudi dels Eagles després de gairebé sis anys de gravació, i el primer àlbum d'estudi de la banda vint-i-vuit anys desprès de The Long Run al 1979. L'àlbum va debutar directament al primer lloc de la llista nord-americana Billboard i va guanyar dos premis Grammy. No és difícil trobar paral•lelismes entre els temes nous i alguns dels seus grans èxits, com It’s Your World Now amb Tequila Sunrise, el cover de J.D. Souther, How Long amb Take It Easy o Fast Company amb Life In The Fast Lane. Els dos singles de l’àlbum van ser, How Long i Busy Being Fabulous.

Eagles - How Long



El 18 de gener de 2016 Glenn Frey moria a causa de complicacions derivades d'una sèrie de malalties. Gairebé dos mesos després de la mort de Glenn Frey, Don Henley comunicava que els Eagles es separaven definitivament. Tot i això, la banda es va reunir per una sèrie de concerts coneguts com Classic West i Classic East al juliol de 2017, al costat de bandes com Fleetwood Mac, Journey, The Doobie Brothers, Earth Wind & Fire i Steely Dan. Aquesta nova formació de la banda, a més de Don Henley, Joe Walsh i Timothy B. Schmit, incorporava a Deacon Frey, fill del difunt Glenn Frey, i al 2018 Will Henley, fill de Don Henley també s’incorporava als Eagles.

Recomano moltíssim un documental espectacular sobre la banda, amb moltes imatges inèdites (el vaig veure a NETFLIX, ara crec que no hi és), titulat, History Of The Eagles: The Story Of An American Band, que es pot trobar en DVD i Blu Ray, si teniu ocasió de veure’l no us el perdeu. Està fet en dues parts, la primera, dura dues hores i explica els inicis dels dos caps de la banda, Glenn Frey i Don Henley, la seva trobada compartint casa amb Jackson Browne a L. A., la relació de Frey amb Bob Seger, amb Linda Ronstadt, David Geffen, la formació de la banda, el seu descomunal èxit, la sortida de Bernie Leadon i Randy Meisner, la incorporació de Joe Walsh, Don Felder i Timothy B. Schmit, la creació d'un immens mega hit com Hotel California, la ruptura aparentment definitiva de la banda i un munt d'anècdotes més. La segona part dura una hora i explica des de com i per què la banda és va reunir al 1994, fins als anys que van conduir a la publicació al 2007 de l’àlbum Long Road Out Of Eden.

Francament, costa una mica d’entendre el per què molta gent que estima el Rock sent veritable aversió quan s’anomena a aquesta banda. Que si són molt light, que si molt comercials, que si....collonades!. Aquests tios han facturat un munt de cançons que són part de la història del Rock. Tots els seus àlbums dels 70 són excel•lents, Eagles sense dubtar-ho és una de les bandes més grans d'Amèrica. Sense ells, moltes de les bandes actuals d’aquest corrent musical que tants adeptes arrosseguen, jo entre ells, anomenat, Americana, no serien res.

 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

 

Participació