Berga reclama un finançament estable per la Patum per acabar amb el greuge actual

Montse Venturós ha exposat que la festa cada vegada compta amb menys suport econòmic per part de la Generalitat que aquest 2019 ha atorgat només una ajuda de 15.000 euros

25 de juny del 2019
Actualitzat el 27 de juny a les 17:08h
Patum completa.
Patum completa. | Adrià Costa
Berga continuarà reclamant al Govern Català que garanteixi un finançament estable per la Patum i una llei pròpia del foc. Així ho ha explicat l'alcaldessa Montse Venturós en la roda de premsa de valoració de la Patum 2019 després de reunir-se diumenge amb la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. 

Tal com va recollir aquest diari, la consellera Mariàngela Vilallonga va assegurar que s'estudiarien "totes les possibilitats" per la Casa de la Patum, però va admetre que no podia comprometre's econòmicament. Vilallonga tampoc va posicionar-se sobre la normativa europea del foc, perquè va dir que aquesta havia de ser una qüestió que es tractés de manera coral amb la resta del Govern. Aquest dimarts Montse Venturós ha insistit que la festa ha de tenir un finançament d'acord amb la rellevància de la celebració. L'alcaldessa ha recordat que aquestes no són ajudes que s'atorguin en concurrència competitiva sinó que provenen directament dels fons propis del departament de Cultura. 

"Som conscients que fa 10 anys el departament de Cultura disposava de 420 milions d'euros de pressupost i en l'actualitat són 240 milions d'euros, però no podem comprendre que hi hagi un greuge tan bèstia amb diferents festivals que es produeixen a Catalunya com la Fira Mediterrània de Manresa o el Festival de Sitges", ha afirmat Venturós. "És insostenible que mentre que la Generalitat aboca 600.000 euros al Festival de Sitges, una festa com la Patum que és Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat rebi 15.000 euros", ha exemplificat Montse Venturós. 

La Patum cada vegada compta amb menys suport econòmic per part de la Generalitat. L'any 2017 la Generalitat va atorgar uns 30.000 euros, l'any passat en van ser 27.000 euros i, finalment, enguany aquesta xifra s'ha rebaixat a 15.000 euros. "En la reunió vam deixar palesa la manca de finançament, no sabem per què aquest ha decrescut en el decurs de quatre anys", ha explicat Venturós. El pressupost de la Patum que assumeix gairebé en la seva totalitat el consistori és d'uns 300.000 euros anuals. 

"Aquest Ajuntament lluitarà per fer efectiu un finançament clar, marcat i continuat per aquesta festa. No ens podem permetre el luxe que un ajuntament sol amb fons propis s'hagi de fer càrrec en solitari d'un patrimoni de la humanitat en el qual hi ha una responsabilitat col·lectiva", ha afirmat l'alcaldessa. 
 

Roda de premsa de valoració de la Patum amb Montse Venturós. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


"L'ajut de la Generalitat havia arribat a ser de 90.000 euros, algú fa córrer el rumor que això és degut a que els projectes del consistori no estan prou treballats, però això, reitero, no va per projectes, és un finançament propi de la Generalitat que abans es feia amb el fons de caixes i ara es fa directament de fons propis", ha apuntat Venturós. 

Segons Venturós, des de l'Ajuntament de Berga, la voluntat de treballar amb la conselleria de Cultura "hi és tota", així com la voluntat de continuar "presentant tots els projectes que ja presentem en subvencions de concurrència competitiva, com la digitalització de les comparses en 3D". 

L'any 2012 es va presentar al Parlament una proposta perquè la Patum tingués una llei pròpia de finançament. La proposta suposava que es repartís el finançament de forma igualitària entre l'administració catalana, l'Ajuntament i aportacions privades i fer realitat una vella reivindicació del consistori berguedà, llavors capitanejat per l'exalcalde Juli Gendrau, per garantir un finançament adequat, fix i estable. No obstant això, aquesta legislació no va arribar mai a fer-se realitat. 

Llei pròpia del foc

Montse Venturós ha mostrat, a més, la voluntat de ser "punta de llança" per a una correcta adaptació de la normativa europea del foc a les festes populars catalanes on aquest element és essencial. La normativa europea actual impedeix a les comparses de foc integrar al grup menors de 10 anys. Una situació que s'ha agreujat enguany un cop que la Guàrdia Civil va saber que aquest 2019 participaria en el ball de Maces un àngel de tres anys i va advertir al consistori  i a la Patum Infantil que, si qualsevol dels Àngels era menor de 10 anys, s'enfrontarien a una dura sanció econòmica. Davant d'això, els salts de Maces infantils van fer-se sense la presència dels Àngels, que van aparèixer al final del seu ball entre els aplaudiments dels assistents.

"És un greuge, són directives que desconeixen la cultura del foc i la tradició mediterrània", ha lamentat Montse Venturós. "La cultura del foc està arrelada a la Mediterrània i és importantíssima, la Patum ha de tenir una regulació pròpia, que encoratgem a fer efectiva per no perdre l'essència de les nostres festes", ha manifestat Venturós. 

En la valoració de la Patum d'enguany, Montse Venturós s'ha mostrat satisfeta de com s'han desenvolupat els salts de plaça i ha destacat que, dels quatre salts de Plens, només un va haver-se d'aturar abans d'hora, el segon de dijous, per dues relliscades sense més conseqüències. També ha ressaltat la importància del salt femení de Maces en homenatge a les pioneres de 1960 i de la commemoració dels 400 anys de la figura dels administradors. 

L'impressionant tercer salt de l'Àliga de diumenge

L'alcaldessa també ha destacat que diumenge la comparsa de l'Àliga va estrenar una nova manera de fer rotllana al tercer i quart salt, imitant el sistema de la Patum Infantil de fer rotllana abans que la mateixa figura avanci cap al centre de la plaça.

Aquest sistema va permetre a la comparsa fer-se espai als dos salts encara que va ser molt més visible al tercer. "No havia vist mai res igual, i ja fa uns quants anys que faig Patums", ha elogiat Venturós.
 

Una marea humana durant un dels salts de l'Àliga de dijous de Corpus. Foto: Adrià Costa

Arxivat a