20
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
17:56h
Berga ha viscut aquest dijous una Patum de Lluïment ben especial. La festa ha acollit un salt de Maces exclusiu de dones en homenatge al primer salt femení que va tenir lloc a la festa el diumenge 29 de maig de 1960. Ha estat un moment que ha creat molta expectació en una plaça que ja des del punt de les 12 era plena de gom a gom.
Les 8 dones que han realitzat el salt de Maces de Lluïment han estat Meritxell Sala, Marta Sallés, Carme Cuartielles, Anna Canals, Ariadna Cortina, Vanessa Mora, Marta Novellas i Maria Casals. "La Patum era una cosa d'homes", ha explicat la Maria Casals, actual cap de colla de les Maces. "Per sort, s'ha girat la truita i cada vegada hi ha més dones que fan Patum", ha celebrat Casals. Un cop finalitzat l'històric salt i tretes les carotes, les vuit protagonistes han tornat als baixos de l'ajuntament amb somriures amplis i la satisfacció gravada al rostre. Des del balcó del consistori, no n'ha perdut detall Isabel Cardona, una de les pioneres que va protagonitzar el salt el 1960. Cardona ha assegurat que va viure la fita de fa sis dècades de forma "molt normal" i "com una berguedana més".
Una de les dones que han saltat és Meritxell Sala, neta del compositor de la música del ball, en Joan Trullàs, per qui saltar avui era "un somni fet realitat". Per Sala, el salt era doblement especial. Per poder ballar per fi "la música de l'avi" i "homenatjar a les dones", ha relatat.
Les 8 dones que han realitzat el salt de Maces de Lluïment han estat Meritxell Sala, Marta Sallés, Carme Cuartielles, Anna Canals, Ariadna Cortina, Vanessa Mora, Marta Novellas i Maria Casals. "La Patum era una cosa d'homes", ha explicat la Maria Casals, actual cap de colla de les Maces. "Per sort, s'ha girat la truita i cada vegada hi ha més dones que fan Patum", ha celebrat Casals. Un cop finalitzat l'històric salt i tretes les carotes, les vuit protagonistes han tornat als baixos de l'ajuntament amb somriures amplis i la satisfacció gravada al rostre. Des del balcó del consistori, no n'ha perdut detall Isabel Cardona, una de les pioneres que va protagonitzar el salt el 1960. Cardona ha assegurat que va viure la fita de fa sis dècades de forma "molt normal" i "com una berguedana més".
VÍDEO Vuit dones al salt de Maces. Reviu aquí l'emotiu moment d'homenatge al primer salt femení de 1960 @lapatum#LaPatumhttps://t.co/F2M93uz1wRpic.twitter.com/pdkDPa8ytP
— NacióBerguedà (@NacioBergueda) 20 de juny de 2019
Una de les dones que han saltat és Meritxell Sala, neta del compositor de la música del ball, en Joan Trullàs, per qui saltar avui era "un somni fet realitat". Per Sala, el salt era doblement especial. Per poder ballar per fi "la música de l'avi" i "homenatjar a les dones", ha relatat.
Salt de Maces exclusiu de dones. Foto: Adrià Costa
Més enllà d'aquest homenatge a les dones, els rituals de la plaça han seguit inalterables sota un sol de justícia i una elevada temperatura. Els actes de la Patum de Lluïment han començat abans del migdia amb la missa prèvia a l'església de Santa Eulàlia oficiada pel bisbe de Solsona, Xavier Novell, on com és habitual no han assistit els regidors de la CUP però sí que hi ha hagut representants de la resta de forces polítiques. En sortir de missa, les comparses han fet el tradicional passadís a les autoritats amb l'himne de Berga de fons.
L'alcaldessa Montse Venturós ha presidit el balcó d'autoritats del consistori, acompanyada dels nous regidors del govern de la CUP i de l'oposició.
Els Nans Vells han estrenat vestits inspirats en els Miquelets. Foto: Adrià Costa
Aquest dijous els Nans Vells han estrenat vestits inspirats en els miquelets. Les robes s'han fet a partir d'un treball de recerca de l'historiador berguedà Albert Rumbo. Mantenen l'essència de l'origen però també són "més pràctiques" per moure's, ha explicat el cap de colla, Òscar Guijarro. A més, n'hi haurà de diferents talles per adaptar-se a les característiques físiques dels saltadors. Els Nans Vells són del 1853 i van ser un regal a la ciutat de Ferran Moragues, primer diputat a Corts del districte de Berga, quan optava a la reelecció al càrrec.
Patum de Lluïment. Foto: Adrià Costa