Berga marcarà tres rutes liles perquè les dones surtin de nit amb una major sensació de seguretat

L'objectiu és incloure els itineraris l'any vinent dins del mapa de la Patum i posar-los a disposició de les dones que ho demanin al Punt Lila

18 de juny del 2019
Actualitzat a les 18:40h
Imatge de la darrera marxa exploratòria feta a Berga.
Imatge de la darrera marxa exploratòria feta a Berga. | Aj.Berga
Berga marcarà tres itineraris liles, és a dir, tres recorreguts pensats perquè les dones que surtin de nit per dirigir-se a les zones d'oci del centre de la ciutat o s'encaminin després a casa puguin evitar la percepció d'inseguretat que creen alguns carrers poc il·luminats, estrets o amb mobiliari urbà que dificulta veure si hi ha algú més a la foscor. La regidora de la CUP Roser Valverde ha explicat que la iniciativa s'emmarca en el protocol de prevenció de les violències masclistes que s'està elaborant actualment.

L'objectiu és que l'any vinent aquestes rutes ja s'incloguin dins del mapa de la Patum que aplega la informació important de la festa i posar-les a disposició de les dones que ho demanin a través del Punt Lila de la plaça Viladomat. Aquesta també estarà pensada per ser una eina que pugui utilitzar-se la resta de l'any, malgrat que és per Corpus que hi ha major afluència de persones a la ciutat. Les rutes liles pretenen aportar estratègies compartides al col·lectiu femení per evitar racons insegurs o que creen aquesta percepció. 

El darrer any Berga ha acollit dues marxes exploratòries amb el col·lectiu Punt 6 pensades per detectar punts crítics on hi ha poca il·luminació o on la situació del mobiliari urbà o de l'arbrat crea inseguretat en passar de nit. L'última de les marxes exploratòries es va realitzar a finals de maig i hi van participar una desena de dones. Els tres camins liles s'han decidit a partir d'aquí, un cop posades en comú les percepcions extretes a les marxes exploratòries, sobretot tenint en compte quins carrers de Berga estan ben il·luminats, són amples, compten amb la presència d'equipaments oberts les 24 del dia o amb vigilància, i permeten evitar espais on sovint no hi passa ningú. 

Un dels itineraris que es marcarà surt de la zona de l'institut Guillem de Berguedà fins al centre, passant pel passeig de la Indústria i el carrer Major. Un segon permet desplaçar-se del centre d'activitats d'oci nocturn a la residència Sant Bernabé passant pel carrer del Roser, mentre que hi ha un tercer que uneix Carrer Major i barri de la Font del Ros a través del passeig de la Pau. En tots tres no només es passa per vies amples i il·luminades, sinó que hi ha algun edifici on hi ha activitat les 24 hores, com per exemple, la Policia Local, la benzinera, els Bombers o la residència Sant Bernabé. "Intentarem buscar la complicitat dels establiments d'aquestes rutes i senyalitzar-les, perquè les dones se sentin més segures, també les que no es coneixen la ciutat i venen en una època amb tanta afluència de persones com és la Patum", ha dit Valverde.

Les marxes exploratòries han evidenciat que en l'urbanisme de les ciutats hi ha moltes coses a millorar perquè sovint no està pensat des d'un punt de vista femení. "L'urbanisme és una peça molt important per aconseguir una ciutat feminista i segura", ha dit Roser Valverde. Entre els punts crítics que van detectar les dones que van participar en la darrera marxa exploratòria hi ha el barri vell, una zona de Berga força deshabitada "i amb carrers que no acaben d'estar ben il·luminats", segons apunta Valverde. Un altre exemple és el de la Canya, "on hi ha un gir del carrer abans del qual no veus si hi ha algú a distància".

"Malgrat que també és una qüestió de percepció, que hi ha dones que els fa por anar de nit soles i altres no tenen aquesta sensació, vam comprovar que hi ha una visió bastant compartida de quins són els punts a millorar i com afrontem aquesta situació en caminar soles de nit, per exemple, parlant pel mòbil o portant les claus", ha expressat Roser Valverde. 

Noies joves que caminen de nit o matinada amb el mòbil entre els dits, més depressa del que ho faria un noi, que envien WhatsApps a amics o familiars per assegurar que estan bé o truquen de camí a casa per sentir-se acompanyades i que eviten sistemàticament carrers i espais on no se senten segures. Aquesta és la realitat que l'Ajuntament de Berga i el col·lectiu Punt 6 busquen resoldre i que s'han destacat en les dues marxes exploràtories. El col·lectiu Punt 6 és una cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes que s'encarreguen de repensar els espais des d'un punt de vista feminista perquè les ciutats siguin més inclusives. 
Arxivat a