​Qualitat literària i màrqueting mediàtic s'enfronten al konventDEBAT

Quines són les regles del mercat literari? Quina és la funció dels mitjans de comunicació en la difusió de la cultura? En quin punt es troba la literatura catalana? I la que es fa a la nostra comarca? Aquestes són algunes de les preguntes que es van plantejar aquest divendres al debat 'De Sala Martín a Jordi Cussà (de les fulles en blanc a les tauletes)' que es va dur a terme al Konvent de Cal Rosal. Conduït pel periodista, escriptor i empresari Xavier Gual, i davant d'una vintena de persones, els convidats van anar desgranant com viuen la seva relació amb la literatura. Un debat interessant si es té en compte que comptava amb la participació d'escriptors, periodistes, llibreters i editors. És a dir, amb tots els actors de la cadena que porta un llibre de la ploma de l'autor fins al lector que el consumeix. Perdó, que l'interpreta. Perquè si és un acte de consum o no, si s'ha de regir per les regles del mercat, és una resposta que depèn de a qui es pregunta. 

 El segon konventDEBAT que s'organitza dins d'aquest recinte de creació i ebullició d'idees va donar veu a Nèlida Fornell (propietària de la llibreria Quatre Cantons), Jaume Huch (Editor de l'Albí), Pep Garcia (escriptor i activista cultural), Francesc Ribera 'Titot' (escriptor i cantant), Marc Marcè (periodista i director de Regió7) i Jordi Cussà (escriptor). Precisament, la confrontació de visions entre Cussà i Marcè va ser, des del punt de vista d'aquest cronista, el moment més inspirador del debat. Mentre Marcè assegurava que "la literatura, per vendre, necessita que l'escriptor esdevingui un personatge", Cussà citava Flaubert per afirmar que "el personatge no val un pito, només importa l'obra". 

L'eclipsi barceloní

L'oposició entre el màrqueting aplicat als mitjans de comunicació, especialment al suport televisiu, i la defensa de la qualitat literària per sobre dels sistemes de difusió partia del problema amb què es troben els autors que no són personatges mediàtics i, especialment, els de la Catalunya Central. Des del punt de vista del llibreter, Nèlida Fornell lamenta que les grans editorials van "perdudes buscant el gran èxit", mentre les petites fan una "gran funció" preservant la qualitat literària. La feina del seu gremi, assenyala, és aconseguir que la qualitat arribi al públic. Però el problema és que els lectors potencials estan condicionats pel que difonen els mitjans de comunicació. I, en el cas de la nostra comarca i de les del voltant, i aquí sí que coincideixen Cussà i Marcè, hi ha un problema: l'eclipsi per part de la capital editorial que és Barcelona. 

 Jordi Cussà, tal com ja va destacar a l'entrevista concedida a NacióBerguedà, lamenta la situació en què es troba i que comparteix amb molts altres autors. Mentre s'esmerça a fer literatura exigent, els mitjans de comunicació de la capital no el tenen en compte. La mostra és que, des de l'edició de 'Cavalls Salvatges', l'any 2000, no ha tornat a TV3. Bé, fins ara, ja que té concertada una entrevista pròximament. Tindrà una escletxa, per tant, per combatre la paradoxa que suposa el fet que es tingui més en compte, des de Barcelona, als autors de les Illes o del País Valencià que no pas als de la Catalunya Central, tal com ell mateix denuncia. Ara bé, la gran qüestió es torna a plantejar en la posada en escena, un cop arribats a la televisió. S'ha de centrar el missatge en l'obra o s'ha d'apostar pel xou televisiu i per crear un personatge que vengui?

El director de Regió7 afirma que "si no ets un personatge, no ets interessant per als mitjans". En aquest sentit, posa l'exemple de l'escriptora Empar Moliner. "Atrau perquè parla de gin tònics", assenyala Marcè tot preguntant-se i preguntant: "Estem disposats a fer de pallassos a la televisió?". En cas contrari, veu difícil que es pugui gaudir de l'atenció dels mitjans nacionals. Davant d'aquest plantejament, Cussà es rebel·la: "No penso anar a fer el pallasso a la televisió, lo del Boadella ja està vist". Seguint aquest fil, l'escriptor berguedà creu que l'autor ha de quedar "en un segon pla" perquè el que compta és la qualitat de l'obra literària.

Guillem de Berguedà

Un terme mig entre aquests plantejaments, possiblement, el trobaríem en la figura de Francesc Ribera. Cussà el posa com exemple assenyalant que aquest cantant i escriptor de les nostres contrades ha sabut crear un personatge "sense fer el pallasso". I aviat tindrem l'ocasió de veure com l'acull el públic literari perquè el 'Titot' acaba d'enviar a l'editorial la seva última novel·la, centrada en la figura de Guillem de Berguedà. Fa anys que Ribera, ajudat per Cussà, va treballar la figura d'un trobador que, arreu d'Europa, té un ampli reconeixement. En canvi, a casa nostra, passa més desapercebut. El motiu, segons Ribera, és el "contingut irreverent" de la seva obra. De ben segur, el caràcter conservador i carlí no és només patrimoni berguedà i el conjunt del país no ha sabut digerir algú que ja parlava obertament de sodomitzar i de passar tota bèstia vivent per la pedra, segles enrere. 

 La nova creació de Francesc Ribera gira al voltant de l'assassí a sou que va matar Guillem de Berguedà. De motius, i d'enemics, no en faltaven. I l'estratègia és acompanyar el llibre del doble disc que, ja fa anys, el 'Titot' va tirar endavant per recuperar els versos del trobador. D'aquesta manera, a mida que es vagi llegint el llibre, es podran escoltar els sirventesos irreverents amb un suport musical de la nostra època. Alhora, es farà un gest més per posar Guillem de Berguedà en el lloc de la història que li pertoca. A Alemanya, ja ho han fet. Com passa en molts altres camps i persones, ara ens falta fer-ho a casa nostra. 

No podem perdre la il·lusió i l'esperança en el futur. D'una banda, perquè la nostra cultura i la nostra literatura només ens té a nosaltres. De l'altra, perquè tenim motius per sentir-nos-en orgullosos. Però hem de tenir present la situació en què ens trobem. En aquest sentit, l'editor Jaume Huch va assenyalar, durant el debat, un altre element que no tenim prou present perquè l'hem sentit repetidament i, davant l'efervescència nacional, sembla que quedi en segon pla. Es tracta de la situació de la nostra llengua i de l'impacte que això provoca a l'hora de difondre les obres. "El català és una llengua minoritzada que té una presència a les llibreries molt inferior al castellà", assenyalava Huch. En aquest sentit, afegia que "mentre no tinguem un estat, el món tampoc ens mirarà amb normalitat per tal que la nostra literatura es posi al nivell de la que es fa en qualsevol altre país".