03
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
21:15h
La persona escollida per unanimitat per ser cap de colla de les Maces, és una dona, Maria Casals i Pons. Les Maces, que es troben en ple procés de negociació amb els vestidors de Plens per aconseguir la plena autonomia, han informat ja a l'Ajuntament de Berga i als vestidors de Plens que actuaran de manera efectiva com a comparsa a l'espera que el seu estatus pugui oficialitzar-se. Així ho han explicat fonts de la colla a NacióBerguedà. La votació de la cap de colla va realitzar-se ja fa uns mesos i Maria Casals va obtenir els vots de la totalitat de membres del grup.
La voluntat de les Maces és la d'actuar de manera efectiva, malgrat que la situació oficial no estarà normalitzada aquest proper Corpus. Aquest diumenge en el Ple de l'Ascensió on tots els caps de colla signen el llibre de registre, Maria Casals encara no va poder actuar com a tal. "Volem actuar com a comparsa a tots els efectes i Maria Casals és la persona escollida com a cap de colla, així ho hem comunicat", ha explicat un dels membres de les Maces, Bernat Cortina. Malgrat que les Maces van intentar-ho, Casals no va poder signar diumenge com a cap de colla ni tampoc participar del darrer Patronat de la Patum abans de la festa.
"Hi ha un acord amb els plens i falta que sigui efectiu i rebre aquest reconeixement per part de l'ajuntament. Però ens considerem comparsa, fa molt temps que ho hem fet públic i la nostra voluntat és la d'actuar com a tal", ha reivindicat Cortina.
Casals és ara mateix un dels membres més veterans de la colla de les Maces. El seu nom ja constava, amb la resta de titulars de la comparsa, en la primera pàgina del llibre de registre de les Maces de Lluïment i de Nit a Plaça que va encetar-se el 1993. Aquell any va haver-hi un intent de la colla per independitzar-se, amb Miquel Moya com a cap de colla, que no va prosperar.
L'any 1994 hi va haver una reunió entre els membres de les Maces i representants dels Plens, amb la intenció de solucionar els problemes derivats de l'any anterior i va proposar-se a les Maces passar a formar part de la plantilla dels vestidors de Plens. Però va haver-hi una única condició que ho va estroncar i que va fer que les Maces no acceptessin la proposta dels vestidors: no en podien formar part les dues saltadores de maces pel fet de ser dones. Aquestes dues dones eren precisament Maria Casals i Glòria Besora.
Maria Casals i Pons va rebre el títol de Patumaire d'Honor, com a reconeixement als seus vint-i-cinc anys d'implicació a la festa en la Patum de l'any 2016.
La regidora de Patum, Mònica Garcia, va explicar en la roda de premsa de presentació de les novetats del Corpus berguedà, la setmana passada, que la negociació entre Maces i Plens quedava aparcada fins després de Corpus.
Fa uns mesos, tres representants de les Maces, dos dels vestidors de plens, entre els quals el nou cap de colla dels mateixos, Joan Sala, i l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, van signar un inici de negociacions que es va presentar posteriorment al Patronat de la Patum. La negociació ha de portar a reconèixer oficialment "els usos i costums" del funcionament actual de les persones que gestionen els salts de Maces de lluïment i de nit a plaça. Els vestidors de plens gestionen els salts dels passacarrers.
L'entremès de les Maces formava part inicialment d'un únic quadre festiu, el dels diables, conjuntament amb els Plens. Documentat des del 1628, aquest entremès dels diables, podria simbolitzar l'eterna lluita entre el Bé i el Mal. Amb el temps, ambdós van separar-se a plaça, però han seguit formant part de la mateixa comparsa.
En la negociació entre Maces i Vestidors de Plens es treballa per "normalitzar una situació anòmala entre les Maces i els Vestidors de plens adaptant la comparseria al funcionament actual i regulant els membres així com les seves responsabilitats", "avançar en el procés iniciat de democratització de la Patum amb un reglament intern de la comparsa de les Maces on quedi regulada la participació i accés a la comparsa", "millorar i regular el grau de participació popular a la comparsa" i "respectar els usos i costums dels participants de les Maces, tant pels saltadors de plaça com els del passacarrers", segons una proposta de desembre de 2017 acceptada per totes les parts i esmenada i consensuada al març.
El 2017 els Plens van expulsar tres membres de la plantilla de la comparsa dels Plens al·legant "traïció i sedició". Les Maces van trobar-se llavors al marge de la crisi i van explicitar a l'Ajuntament de Berga la voluntat d'iniciar un procés que en reconegués la legitimitat. En aquest context, els vuit titulars de les Maces van presentar a l'alcaldessa, Montse Venturós, i a la regidora de Patum, Mònica Garcia, un esborrany de reglament intern, com els que van desenvolupar la resta de comparses que conformen la festa. El 2019 els membres de les Maces també van fer explícit el malestar pel fet que se'ls informés del canvi de cap de colla dels vestidors de Plens per Whatsapp. "En cap moment a les Maces se’ns té en compte, ni per informar prèviament que es procedeix a un canvi de cap de colla, ni en el procés de votació", exposen al seu web.
La cap de colla dels Àngels va ser pionera tot just el 2014
La Patum tot just té una dona cap de colla des que l'any 2014 Jennifer Prat va assumir aquest paper a la comparsa dels Àngels. A falta d'un reconeixement oficial, Maria Casals és, doncs, la segona dona a ocupar aquest lloc en una comparsa.
De fet, les Maces volen reivindicar aquest Corpus el paper de la dona a la festa. Segons han explicat aquest dilluns, vuit dones agafaran les maces dijous de Corpus per commemorar el salt femení de 1960, fa tot just seixanta Patums. Les Maces volien que fos la mateixa Maria Casals qui expliqués aquesta intenció al Patronat de la Patum del passat divendres al vespre, però finalment no se li va permetre fer aquest pas com a cap de colla.
La voluntat de les Maces és la d'actuar de manera efectiva, malgrat que la situació oficial no estarà normalitzada aquest proper Corpus. Aquest diumenge en el Ple de l'Ascensió on tots els caps de colla signen el llibre de registre, Maria Casals encara no va poder actuar com a tal. "Volem actuar com a comparsa a tots els efectes i Maria Casals és la persona escollida com a cap de colla, així ho hem comunicat", ha explicat un dels membres de les Maces, Bernat Cortina. Malgrat que les Maces van intentar-ho, Casals no va poder signar diumenge com a cap de colla ni tampoc participar del darrer Patronat de la Patum abans de la festa.
"Hi ha un acord amb els plens i falta que sigui efectiu i rebre aquest reconeixement per part de l'ajuntament. Però ens considerem comparsa, fa molt temps que ho hem fet públic i la nostra voluntat és la d'actuar com a tal", ha reivindicat Cortina.
Casals és ara mateix un dels membres més veterans de la colla de les Maces. El seu nom ja constava, amb la resta de titulars de la comparsa, en la primera pàgina del llibre de registre de les Maces de Lluïment i de Nit a Plaça que va encetar-se el 1993. Aquell any va haver-hi un intent de la colla per independitzar-se, amb Miquel Moya com a cap de colla, que no va prosperar.
L'any 1994 hi va haver una reunió entre els membres de les Maces i representants dels Plens, amb la intenció de solucionar els problemes derivats de l'any anterior i va proposar-se a les Maces passar a formar part de la plantilla dels vestidors de Plens. Però va haver-hi una única condició que ho va estroncar i que va fer que les Maces no acceptessin la proposta dels vestidors: no en podien formar part les dues saltadores de maces pel fet de ser dones. Aquestes dues dones eren precisament Maria Casals i Glòria Besora.
Maria Casals i Pons va rebre el títol de Patumaire d'Honor, com a reconeixement als seus vint-i-cinc anys d'implicació a la festa en la Patum de l'any 2016.
La regidora de Patum, Mònica Garcia, va explicar en la roda de premsa de presentació de les novetats del Corpus berguedà, la setmana passada, que la negociació entre Maces i Plens quedava aparcada fins després de Corpus.
Fotocòpia de la primera pàgina del llibre de registre de les Maces que va encetar-se el 93 amb el segell de l'ajuntament.
Fa uns mesos, tres representants de les Maces, dos dels vestidors de plens, entre els quals el nou cap de colla dels mateixos, Joan Sala, i l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, van signar un inici de negociacions que es va presentar posteriorment al Patronat de la Patum. La negociació ha de portar a reconèixer oficialment "els usos i costums" del funcionament actual de les persones que gestionen els salts de Maces de lluïment i de nit a plaça. Els vestidors de plens gestionen els salts dels passacarrers.
L'entremès de les Maces formava part inicialment d'un únic quadre festiu, el dels diables, conjuntament amb els Plens. Documentat des del 1628, aquest entremès dels diables, podria simbolitzar l'eterna lluita entre el Bé i el Mal. Amb el temps, ambdós van separar-se a plaça, però han seguit formant part de la mateixa comparsa.
En la negociació entre Maces i Vestidors de Plens es treballa per "normalitzar una situació anòmala entre les Maces i els Vestidors de plens adaptant la comparseria al funcionament actual i regulant els membres així com les seves responsabilitats", "avançar en el procés iniciat de democratització de la Patum amb un reglament intern de la comparsa de les Maces on quedi regulada la participació i accés a la comparsa", "millorar i regular el grau de participació popular a la comparsa" i "respectar els usos i costums dels participants de les Maces, tant pels saltadors de plaça com els del passacarrers", segons una proposta de desembre de 2017 acceptada per totes les parts i esmenada i consensuada al març.
El 2017 els Plens van expulsar tres membres de la plantilla de la comparsa dels Plens al·legant "traïció i sedició". Les Maces van trobar-se llavors al marge de la crisi i van explicitar a l'Ajuntament de Berga la voluntat d'iniciar un procés que en reconegués la legitimitat. En aquest context, els vuit titulars de les Maces van presentar a l'alcaldessa, Montse Venturós, i a la regidora de Patum, Mònica Garcia, un esborrany de reglament intern, com els que van desenvolupar la resta de comparses que conformen la festa. El 2019 els membres de les Maces també van fer explícit el malestar pel fet que se'ls informés del canvi de cap de colla dels vestidors de Plens per Whatsapp. "En cap moment a les Maces se’ns té en compte, ni per informar prèviament que es procedeix a un canvi de cap de colla, ni en el procés de votació", exposen al seu web.
La cap de colla dels Àngels va ser pionera tot just el 2014
La Patum tot just té una dona cap de colla des que l'any 2014 Jennifer Prat va assumir aquest paper a la comparsa dels Àngels. A falta d'un reconeixement oficial, Maria Casals és, doncs, la segona dona a ocupar aquest lloc en una comparsa.
De fet, les Maces volen reivindicar aquest Corpus el paper de la dona a la festa. Segons han explicat aquest dilluns, vuit dones agafaran les maces dijous de Corpus per commemorar el salt femení de 1960, fa tot just seixanta Patums. Les Maces volien que fos la mateixa Maria Casals qui expliqués aquesta intenció al Patronat de la Patum del passat divendres al vespre, però finalment no se li va permetre fer aquest pas com a cap de colla.