Patum 2019

Vuit dones agafaran les maces dijous de Corpus per commemorar el salt femení de 1960

La colla - que ha decidit actuar ja de manera efectiva com a comparsa a l'espera del final de les negociacions amb els Plens - vol reivindicar el paper de la dona a la festa

per Pilar Màrquez Ambròs, Berga, 3 de juny de 2019 a les 11:44 |
Salt de Maces. | Josep Maria Montaner
Les maces volen commemorar enguany el primer salt de dones que va tenir lloc a la comparsa el diumenge 29 de maig de 1960. Comptant-hi aquell mateix Corpus, enguany fa seixanta patums de l'efemèride, és per això que el salt de lluïment del dijous de Corpus d’aquest any, el realitzaran, igual que ho van fer gairebé sis dècades enrere, vuit dones: Maria Casals, Carme Cuartielles, Ariadna Cortina, Vanessa Mora, Anna Canals, Marta Novellas, Ramona Riu i Meritxell Sala i Trullàs. 

"Des de la comparsa de les Maces i aprofitant el 60è aniversari d'aquesta efemèride, volem reivindicar la figura de les dones tant en la Patum com en la pròpia comparsa de les  Maces, i alhora fer un homenatge, a aquestes primeres vuit dones que van protagonitzar, l’any 1960, el salt de Maces de lluïment", han expressat els membres de les Maces en un comunicat. Maces i plens estan immersos en negociacions per començar els tràmits que poden culminar amb la separació d'ambdues colles en comparses diferents. Però segons han explicat fonts de les Maces a NacióBerguedà, la colla ha decidit actuar ja de manera efectiva com a comparsa - a l'espera que aquest estatus pugui oficialitzar-se -, i així s'ha comunicat a l'Ajuntament de Berga i als vestidors de Plens. 


Meritxell Sala i Trullàs, una de les dones que serà protagonista dijous de Corpus és la néta de Joan Trullàs i Vivó, qui va composar la música del Ball de Les Maces. D'aquesta forma, les Maces també volen fer petit homenatge al compositor de la música de les Maces.

L'any 1960, Isabel Cardona, Rosaura Bonet, Mercè Barniol, Benita Badia, Maria del Carme Ribera, Paquita Rosset, Maria Rosa Subirana i Elisenda Rota van protagonitzar un salt de Patum de lluïment totalment pioner fins aleshores. Molt poca gent va conèixer la veritable identitat de les protagonistes del salt mentre aquest es feia, perquè les dones no tenien representació a les comparses i era encara quelcom mal vist. Les dones no tenien representació a les comparses i aquest fet va tenir un fort impacte que va sorprendre la majoria de berguedans. 

Tradicionalment, la Patum ha estat, com tantes altres, una festa protagonitzada
eminentment per homes. De manera que, aquell moment històric va servir de via per a la incorporació gairebé plena de les dones a la Patum. 

Les dones han participat activament a les Maces les últimes dècades. De fet, segons recorden fonts de les Maces, el 1994, un any després d'un primer intent fallit de separació, hi va haver una reunió entre els membres de les Maces i representants dels Plens, i va proposar-se a les Maces passar a formar part de la plantilla dels vestidors de Plens. Però va haver-hi una única condició que ho va estroncar i que va fer que les Maces no acceptessin la proposta dels vestidors: no en podien formar part les dues saltadores de maces pel fet de ser dones.
 
Escullen una dona com a cap de colla


Un exemple més de la presència de les dones en la colla de les Maces, que els seus membres reivindiquen, és que la persona escollida per unanimitat per ser cap de colla de les Maces, és una dona, Maria Casals. Les Maces volien que fos, de fet, la mateixa Maria Casals qui expliqués el salt femení de maces de dijous de Corpus al Patronat de la Patum el passat divendres al vespre. Malgrat tot, no se li va permetre donar aquest pas, com tampoc va poder signar al llibre de registre que tots els caps de colla signen tradicionalment el diumenge de l'Ascensió. 

 

Participació