28
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
22:22h
Els resultats electorals de les eleccions municipals de Berga han estat segurament dels més comentats de la història per l'extraordinària victòria de la CUP, que va sumar dos regidors als sis que ja tenia i va vorejar la majoria absoluta. Una altra dada destacada que han deixat els comicis a la capital berguedana és que de les 8 formacions que concorrien a les municipals, la meitat no ha aconseguit sumar el 5% dels vots i queden fora de l'ajuntament berguedà.
Les quatre forces que no han aconseguit entrar (Berga en Comú, Partit Popular, Decidim Berga i Ciutadans) sumen prop d'un 9% dels electors. Així, del total de vots emesos (8.256), que van representar el 67,29% de participació, els partits sense representació en sumen fins a 728 vots (el 8,87% del total). L'any 2015 amb una participació del 54,58%, molt més baixa, la totalitat de forces que es presentaven van superar la barrera del 5%. Amb el regidor "més barat", van entrar la totalitat de forces que es presentaven.
Només hi va quedar exclòs el PP, per bé que va quedar fora de la cursa electoral molt abans del dia de les eleccions. La Junta Electoral va anul·lar-li la llista perquè un dels membres de la seva llista formava també part de la candidatura d'UPyD a Ferrol.
Qui en aquesta ocasió tenia representació al plenari i ara en perd és l'esquerra alternativa. El 2015 Iniciativa per Catalunya - Verds, amb Joan Torres al capdavant, va aconseguir representació després de tres dècades sense tenir-ne amb 407 vots, el 6,19% dels suports. Torres ha tornat a ser el cap de llista de Berga en Comú aquest 2019, però en aquesta ocasió ha obtingut 203 vots (2,47%).
Decidim Berga, una llista formada per persones que provenien de l'espai convergent i independents, tampoc ha obtingut prou suports i no ha pogut entrar a la política institucional. La llista encapçalada pel metge Daniel Fàbregas ha sumat 183 vots (2,23%).
PP i Ciutadans també s'han quedat fora del plenari. El PP ha sumat 252 vots (3,07%). Podria semblar que la divisió podria haver passat factura a les forces constitucionalistes, però el cert és que Ciutadans només va aconseguir 90 vots (1,10%). El percentatge del vot de Ciutadans és fins i tot inferior al dels vots en blanc que són 97 (1,18%).
Les quatre forces que no han aconseguit entrar (Berga en Comú, Partit Popular, Decidim Berga i Ciutadans) sumen prop d'un 9% dels electors. Així, del total de vots emesos (8.256), que van representar el 67,29% de participació, els partits sense representació en sumen fins a 728 vots (el 8,87% del total). L'any 2015 amb una participació del 54,58%, molt més baixa, la totalitat de forces que es presentaven van superar la barrera del 5%. Amb el regidor "més barat", van entrar la totalitat de forces que es presentaven.
Només hi va quedar exclòs el PP, per bé que va quedar fora de la cursa electoral molt abans del dia de les eleccions. La Junta Electoral va anul·lar-li la llista perquè un dels membres de la seva llista formava també part de la candidatura d'UPyD a Ferrol.
Qui en aquesta ocasió tenia representació al plenari i ara en perd és l'esquerra alternativa. El 2015 Iniciativa per Catalunya - Verds, amb Joan Torres al capdavant, va aconseguir representació després de tres dècades sense tenir-ne amb 407 vots, el 6,19% dels suports. Torres ha tornat a ser el cap de llista de Berga en Comú aquest 2019, però en aquesta ocasió ha obtingut 203 vots (2,47%).
Decidim Berga, una llista formada per persones que provenien de l'espai convergent i independents, tampoc ha obtingut prou suports i no ha pogut entrar a la política institucional. La llista encapçalada pel metge Daniel Fàbregas ha sumat 183 vots (2,23%).
PP i Ciutadans també s'han quedat fora del plenari. El PP ha sumat 252 vots (3,07%). Podria semblar que la divisió podria haver passat factura a les forces constitucionalistes, però el cert és que Ciutadans només va aconseguir 90 vots (1,10%). El percentatge del vot de Ciutadans és fins i tot inferior al dels vots en blanc que són 97 (1,18%).
Resultats eleccions europees: