Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el partit que hi ha guanyat el 2019, amb quin percentatge de vot i quants vots absoluts, els regidors assolits i la participació al municipi. En alguns casos, hi pot haver algun error, en cas que s'hagi produït un empat. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
ERC ha estat la formació que ha obtingut més regidors al Berguedà (77), per sobre JxCat (68), l'Associació d'Agrupacions d'Electors del Berguedà (29), CUP (16) i PSC (10). I això s'ha notat a les alcaldies. La comarca ha registrat 28 majories absolutes d'un total de 31 ajuntaments.
Ja amb el total del recompte fet, Esquerra aconseguiria 13 alcaldes al Berguedà, destacant-hi (per nombre d'habitants) Puig-reig on Josep Maria Altarriba ha revalidat l'alcaldia amb majoria absoluta, malgrat la diferència de només 205 vots amb la candidatura d'Araceli Esquerra (JuntsxCat), a qui els republicans han vençut en uns comicis molt renyits.
L'alcaldable puigreigenc d'Esquerra, Josep Maria Altarriba. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
També cal subratllar la fita doble dels republicans a l'alt Berguedà: a la Pobla de Lillet on Enric Pla pren la batllia a l'actual alcalde Vicenç Linares (JuntsxCat) i a Bagà en què s'imposa Joan Oña, però on els pactes encara podrien acabar dibuixant un escenari diferent.
Malgrat l'empat a 3 regidors amb el PSC, Esquerra Republicana també és la llista més votada a Vilada, amb una candidatura que encapçala Quim Espelt. El partit confia en poder ostentar també aquesta alcaldia i els propers dies s'asseurà a parlar amb la resta de formacions del municipi.
Llista d'ERC a la Pobla de Lillet. Foto: ERC
La victòria és clara a Montmajor (Maria del Mar Monell), Gósol (Lluís Campmajó - que ha estat alcalde de CiU l'últim mandat) i l'Espunyola (Albert Altarriba). Així mateix, a Casserres (Josep Colillas), Gisclareny (Joan Tor), Montclar (Raquel Sala), Sant Julià de Cerdanyola (Agustí Elias), la Quar (Marta Puigantell) i Saldes (Moisès Masanas) només es presentaven els republicans.
JuntsxCat-Junts, per la seva banda, s'emportara 10 alcaldies amb Gironella com a valor qualitatiu. David Font ha arrassat a la Perla del Llobregat, convencent el 73% dels votants i revalidant la batllia amb 9 regidors per 2 d'Esquerra Republicana. La formació ha aconseguit revalidar majories a Guardiola de Berguedà (Josep Lara) i Cercs (Jesús Calderer). Així com també en municipis més petits com Castellar del Riu (Adrià Solé), Fígols (Antonio Diaz), Castellar de n'Hug (Salvador Juncà), Vallcebre (Lluís Cadena) i Viver i Serrateix (Isabel Serra), tots alcaldes que mantenen la vara.
Els alcaldables de Castell de l'Areny (Pere Raja) i de Santa Maria de Merlès (Josep Costa), que també ostentaven el càrrec, ja sabien que repetirien perquè no tenien contrincant als comicis.
L'alcaldable de Junts per Gironella, David Font. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
La CUP s'ha endut un triomf contundent a l'alcaldia de la capital de comarca, amb Montse Venturós al capdavant, i ha guanyat per majoria absoluta a Olvan amb Sebas Prat.
Una llista adscrita al PSC ha guanyat a Sant Jaume de Frontanyà, el segon municipi més petit de Catalunya. Però tot indica que els socialistes perdran un feu com Bagà, on Maria Viso s'ha quedat amb 4 regidors, un menys que el republicà Joan Oña. A més, després de 28 anys, tampoc tindran alcalde a Borredà, on després de l'anunci de retirada de l'històric Joan Roma, no presentaven llista.
Presentació dels primers llocs de la llista de la CUP d'Olvan i Cal Rosal. Foto: Ivan Genescà
Cinc alcaldies del Berguedà han anat a parar a agrupacions independents d'electors: Avià (Patrocini Canal), Borredà (Jesús Solanellas), Capolat (Josep Maria Mosoll), la Nou de Berguedà (Maria Mercè Fuentes) i Sagàs (Silvio Triola).
L'alcaldessa d'Avià, Patrocini Canal, a la roda de premsa Foto: Aida Morales.
El 2015, CiU va ser el partit que es va quedar amb més alcaldies (16), seguit d'ERC (7), mentre que les llistes independents van assolir-ne 3, la CUP 1 i el PSC 4.
Arreu del país els resultats discrets de JxCat a les eleccions municipals no han impedit que hagi tornat a ser el partit que s'ha imposat a més ajuntaments, com ja va fer CiU el 2015. La formació de Carles Puigdemont ha estat primera força a 376 municipis, sobretot de petits, per bé que la federació nacionalista va ser-ho a 453, fa quatre anys.
ERC, en canvi, va ser la força més votada en 257 ocasions, en les anteriors municipals, i en aquestes ho ha estat en 343, incloent Barcelona i Lleida. La diferència entre els dos espais, per tant, s'ha reduït de 196 primers llocs a tan sols 33.
El PSC guanya a menys llocs
Igualment, tot i millorar resultats a les grans ciutats, el PSC s'ha imposat a només 96 municipis aquest diumenge, mentre que el 2015 ho va fer en 133. La pèrdua de prop de la meitat dels vots de la CUP no ha evitat que, com llavors, hagi estat la força més votada a 17 municipis, a deu dels quals amb majoria absoluta.
Els comuns han caigut de les 21 victòries d'ICV-EUiA del 2015 a sols 13, mentre que el PP ha estat el partit amb més suports a quatre municipis -incloent Badalona-, un més que fa quatre anys. En 97 municipis, han guanyat altres formacions, entre les quals Primàries, a Alcoletge (Segrià). En canvi, com fa quatre anys, Cs no ha guanyat enlloc.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el partit que va guanyar-hi el 2015 i amb quin percentatge de vot. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.