La societat civil reclama compromisos en equipaments i promoció econòmica al futur govern de Berga

Representants del teixit empresarial i associatiu esperen que les institucions locals tinguin en compte les seves opinions, i també fan una crida perquè una de les prioritats sigui el manteniment de carrers

22 de maig del 2019
Actualitzat a la 13:36h
Imatge panoràmica de Berga i del Polígon de la Valldan.
Imatge panoràmica de Berga i del Polígon de la Valldan. | Arxiu
Els veïns i veïnes de Berga estan a punt d'escollir qui els governarà els propers quatre anys. Els comicis locals se celebren diumenge 26 de maig a tot l'Estat, i la campanya electoral és un bon moment per destacar quines són les principals demandes i prioritats dels agents econòmics, socials i culturals de cada localitat.

Representants d'entitats de la capital de comarca demanen als polítics locals "celeritat" i "decisió" en projectes com l'estació d'autobusos, la rehabilitació del barri vell, Sant Francesc com a pol cultural o un futur centre d'interpretació de la Patum. També reclamen compromisos ferms amb el manteniment dels carrers i les energies renovables, entre altres. 

NacióBerguedà ha demanat a diverses entitats i associacions quines són les seves preocupacions de cara al pròxim mandat i quines són les prioritats per les quals ha de treballar el proper govern local. Pots veure'n les respostes a continuació:

Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà

Les propostes de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB) per promoure i dinamitzar la ciutat de Berga són diverses i es divideixen en tres eixos (governança i objectius, serveis i infraestructures i activitat econòmica). L'entitat que presideix Josep Fígols demana, en primer lloc, "lideratge com a capital de comarca amb un projecte global de ciutat a llarg termini amb el màxim consens socials", "generar un entorn favorable a la creació de llocs de treball", "sanejament de les finances públiques", "no apujar els impostos i taxes (IBI, IAE, ICIO, IVTM...)", "una gestió eficient dels recursos públics amb objectius clars i mesurables" i "una ciutat sostenible i verda, líder en energies renovables i eficiència energètica". 

Pel que fa a serveis i infraestructures, els empresaris reclamen "l'execució de l'estació d'autobusos", "habilitar accessos i enllaços a doble nivell a la C-16 per a la ciutat de Berga", treballar per "l'augment del nombre d'habitants", "un canvi d'activitat de l'espai actual del Mercat Municipal", "alternatives a l'edifici de Sant Francesc", "acabar les dues urbanitzacions pendents de Berga, el Torrent de Santa Eulàlia i Els Pedregals", "una partida pressupostària fixa anual pel manteniment de la via públicia de la ciutat", "una alternativa útil a l'edifici actual de l'edifici del CAT", "millorar la connectivitat i urbanisme de la ciutat", "una actuació estratègica a la Rasa dels Molins" i "la rehabilitació del barri vell". 

Finalment, pel que fa a la dinamització de l'activitat econòmica, els responsables de l'entitat comarcal d'empresaris consultats per aquest diari consideren que "cada cap de setmana s'hauria d'organitzar una activitat o acte que generi visita de gent a la ciutat", ja sigui cultural, esportiva o relativa a fires o mercats, entre altres. A més, reclamen "executar les millores de pavimentació, senyalització i serveis del polígon de la Valldan", de manera que es "projecti un entorn atractiu per a la implantació industrial", "potenciar el mercat setmanal del dissabte com a pol d'atracció de comerç de cap de setmana, així com dels productes agroalimentaris de proximitat" i "fomentar les fires anuals de la ciutat com a generadores d'oportunitats". També consideren que cal impulsar "el polígon d'Olvan" i "desencallar el projecte de Queralt com atractiu turístic". 
 

Entrada centre de Berga en l'actualitat. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Berga Comercial

Des de la Unió de Botiguers i Comerciants de Berga (UBIC) expliquen que els darrers dies s'han reunit amb els diferents partits polítics que concorren a les municipals per tal d'exposar les seves prioritats.

La seva petició als partits, afirma el president Xavier Orcajo, passa per reclamar la construcció de la parada d'autobusos, una millor comunicació de ciutat amb el càmping Berga Resort, "on viuen 500 famílies, durant tots els caps de setmana i festius de l'any", i per la qual caldrien "vies verdes i accés amb transport públic", i "buscar solucions per la manca d'aparcament al barri vell". Els botiguers de la ciutat també reclamen una aposta ferma per Berga "com a capital catalana del bolet", lligant-la amb una ampliació d'activitats de la Berga Bolet que es fa a l'octubre. 

A més, Orcajo assegura que el passat mes de febrer van arribar-se ja a acords amb l'actual equip de govern de la CUP pel manteniment i neteja dels carrers, la il·luminació de la via pública i sobre la necessitat de disposar d'un tècnic que sigui dinamitzador comercial. 

L'Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà

L'Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, que recentment ha estrenat nova junta directiva, apunta a cinc prioritats: la Casa de la Patum i la Patum; la revitalització del barri vell, la regulació de l'oci nocturn i l'adequació d'una zona d'oci nocturn a la ciutat; una encara millor adequació del porta a porta "per una ciutat que vol ser turística"; promoure una agenda de ciutat que englobi totes un calendari d'activitats d'entitats i empreses del Berguedà i un servei digital de contacte amb tots els agents de Berga i comarca; i l'adequació de l'oficina de turisme comarcal.  

El gremi, que engloba les diferents empreses turístiques i d'hostaleria de la comarca, creu així que s'ha de "reprendre el projecte de la Casa de la Patum" ja que ara Berga "no té un atractiu turístic estrella que animi als turistes a visitar la ciutat". "A més, les comparses han de tenir un lloc on poder ser emmagatzemades amb seguretat i bones condicions", recorden. Pel que fa a la Patum, el sector turístic considera que "s'hauria de buscar finançament extern per donar una oferta lúdica i cultural d'envergadura paral·lela als propis actes de la festa. 

Quant al barri vell, es posa l'accent en què cal "facilitar la creació de negocis, prioritzant-ne de relacionats amb la cultura, l'artesania i l'hostaleria", així com "subvencionar obres de millora i restauració de façanes per donar una millor imatge, impulsant iniciatives com un concurs de flors de balcons" i la millora de l'aparcament a la zona del Mercat Municipal. També es demana promoure cicles culturals i d'oci, especialment en períodes de vacances com l'estiu, setmana santa i els ponts de desembre. 

Pel que fa a l'oficina de turisme, hostalers i empresaris del sector consideren que "s'hauria de valorar si s'ha d'ajuntar amb l'oficina de Turisme de Berga, i si seria interessant ubicar-la dins de la ciutat o en un recurs turístic que ja generi tràfic de persones per si sol". Per exemple, la futura Casa de la Patum o creant "un lloc accessible, cèntric i atractiu pel turisme familiar". 
 

Sala on s'exposen les figures de la Patum. Foto: Ajuntament de Berga


Associacions de Veïns de Berga

Les 13 associacions de veïns de la capital posen el focus sobretot en la necessitat de què hi hagi actuacions importants de manteniment dels carrers, més enllà "dels asfaltatges puntuals" que s'han fet els últims anys. També demanen "passos de vianants reforçats" i la reducció de barreres arquitectòniques a la via pública. Coincideixen en apuntar que "un equipament que és molt necessari i del qual corre urgència és l'estació d'autobusos". "Però més que parlar-ne més, caldria fer-la ja", sentencien. 

Els veïns reclamen que s'actuï als parcs infantils, que es troben "en mal estat". De la mateixa, demanen una actuació pel que fa al manteniment i la neteja al parc de les Aubes i al parc del Lledó. "Sobretot calen actuacions perquè no hi hagi tanta brutícia, perquè no es pintin les parets. Es neteja, però també s'embruta molt. Hi ha un excés de brutícia", resumeix un portaveu de les entitats veïnals. La ciutat té associacions veïnals actives als barris i nuclis de Casampons, el Tossalet, la Font del Ros, Cal Rosal, els Quatre Barris, Santa Eulàlia, la Valldan, el Parany, els Pedregals, Capdamunt de la Vila, Carrer de la Pietat, Serra de Noet i Bellesguard. 

El conjunt d'associacions veïnals consideren que cal facilitar al màxim el tracte amb l'administració, de manera que, per exposar una problemàtica al consistori o fer-hi un tràmit, no calgui dirigir-se una i altra vegada. 

Grup Horitzó i ASFAM

Entitats dedicades a la salut mental com són Fundació Grup Horitzó i ASFAM fan peticions al futur govern en la línia de demanar facilitats per la tasca social que realitzen i insistir en què cal continuar la lluita contra l'estigma en salut mental, en complicitat amb les institucions públiques. 

Rosa Circuns d'ASFAM apunta que la seva "carta als Reis" d'inici de mandat inclou, per ordre de prioritat, "un centre especial de treball per a persones amb problemes de salut mental, ja que no n'hi ha cap a la comarca", "un club social" i continuar "la lluita contra l'estigma" dia a dia. Per la seva banda, la directora de Grup Horitzó, Eva Sànchez, ressalta precisament que, com a única entitat des d'on es desenvolupa un projecte d'inclusió laboral per al col·lectiu de persones amb problemes de salut mental a la comarca, i des d'on es treballa amb l'objectiu d'aconseguir el seu reconeixement com a Centre Especial de Treball (CET), els cal tot el suport públic possible. 

Eva Sànchez creu que s'hauria de tenir en compte el paper social de l'entitat en les taxes i impostos, que ara paguen com una empresa ordinària més. 
 

Grup Horitzó. Foto: Aida Morales


Grup Colònies Borredà

Queralt Cortina, responsable del Grup Colònies Borredà, també explora algunes de les peticions que l'entitat dedicada a l'educació en el lleure vol fer arribar als polítics que aspiren a guanyar les eleccions a Berga el pròxim 26 de maig. Cortina explica que la junta del Grup Colònies Borredà és del parer que cal "promocionar i potenciar les activitats d'educació en el lleure, no tan sols per infants i joves, sinó per a d'altres col·lectius: Gent gran, adults i famílies".

A més, des de la junta de Colònies Borredà apunten que "són partidaris de coordinar-se amb les escoles de la ciutat per tirar endavant accions educatives", i així fer mes real "el concepte de ciutat educadora". A més d'una taxa més econòmica per a l'ús de locals municipals per les entitats. 

Castellers de Berga

Els Castellers de Berga van reclamar l'any passat suport i un permís especial per fer activitats al seu local. L'entitat va fer una crida el mes de maig a representants polítics i d'entitats per tal de continuar endavant amb prou finançament. El president dels Castellers de Berga, Ignasi Ballús, recorda que és necessària "una aposta clara pel Cinema Catalunya com a batec cultural de la ciutat. Berga necessita un espai que sigui un pulmó cultural en cas de pluja, etcètera, i ara aquest local l'estem suportant els castellers. Hauria de ser municipal". 

Ballús també reclama "acompanyament i suport a les associacions" i, quelcom que existeix entre un gruix de colles castelleres i els seus respectius ajuntaments, "la signatura d'un conveni amb l'ajuntament" que fixi com s'estableix el suport i la relació entre parts. 
 

Entrada del Cine Catalunya, local dels Castellers de Berga (arxiu). Foto: Aida Morales.


Agrupació Teatral la Farsa 

El president de la Farsa, Josep Maria Salat, ha destacat que hi ha dos punts importants en la seva llista d'actuacions municipals prioritàries per al proper mandat. "Posar al dia i refer el Teatre Municipal, que és un equipament que s'ha anat degradant i que té diverses urgències; i repensar la polivalència de la Sala Casino perquè, entre altres, s'hi puguin fer o preparar obres de petit format, limitades a un públic d'un centenar de persones", manifesta Salat. 

Salat també proposa la creació d'un laboratori d'arts o espais d'arts. Per exemple, aprofitant la immensitat d'espais que hi ha a Sant Francesc. "Es podrien concretar moltes coses, nosaltres, evidentment, som gent de teatre i pensem molt en el teatre, en les necessitats dels diversos grups per assajar i crear projectes", indica Josep Maria Salat.  

Tràfec Teatre

La directora de Tràfec Teatre, Lydia Canals, exposa que, des de l'àmbit cultural i de teatre, l'entitat demanaria "més recolzament a totes les propostes culturals berguedanes" i "un bar al teatre, ja que aquest esdevé un espai primordial per l'intercanvi d'opinions i diàleg".

Des de Tràfec Teatre també reclamen "millorar i augmentar el transport públic comarcal.

Taula d'Entitats Esportives del Berguedà

Les entitats esportives de la ciutat de Berga s'han unit enguany per crear una taula de treball que les ajudi a coordinar-se en sintonia, plantejar reptes i reclamar millores a les administracions públiques. La Taula Esportiva de la Ciutat de Berga (TECB) està formada pel Club Atlètic Berga, els Joves Atletes del Berguedà (JAB), els Mountain Runners del Berguedà, el Club Esqui Berguedà, el Club Triatló Berga, el Club de submarinisme PedraforcaSub, el Berga Tennis Club, el Club Esportiu Berga, el Basquet Berga i l'Handbol Berga. 

Representants de la taula d'entitats esportives han ressaltat a aquest mitjà com a prioritats "resoldre les goteres endèmiques del pavelló, la gespa del camp de futbol i la construcció d'una pista d'atletisme".  
Arxivat a