Eleccions municipals 2019

Venturós reconeix que la seva desobediència hauria estat «més efectiva» si la Generalitat ho hagués facilitat

Veïns i comerciants asseguren que la inhabilitació ha passat desapercebuda

per Redacció, Berga, 20 de maig de 2019 a les 19:16 |
Montse Venturós, candidata de la CUP que aspira a la reelecció. | ACN
Berga porta des del 4 d'octubre del 2018 amb alcalde accidental. Ningú va voler agafar les regnes de l'ajuntament quan el jutjat penal número 2 de Manresa va inhabilitar Montse Venturós per no haver despenjat l'estelada durant dos comicis electorals. Ella, però, va assegurar que, tot i que no signaria documents, seguiria al capdavant de la institució. Acabats els sis mesos de condemna, la desobediència proclamada ha estat més simbòlica que efectiva. Així ho reconeix ella mateixa, ja que segons ha explicat a l'ACN ho ha fet vetllant per la "integritat" dels treballadors i evitant "perjudicar" el ciutadà.

Diu, però, que si els "estaments superiors que reiteren el dret a l'autodeterminació" haguessin facilitat "les eines", la situació "hauria estat diferent". Veïns i comerciants comparteixen que, malgrat que Berga ha viscut en un estat inèdit, la ciutat ha funcionat amb tota normalitat.

 
"Berga no ho ha notat perquè el municipi ha seguit funcionant", diu Venturós. La seva inhabilitació ja ha acabat, però amb ella va perdre l'escó al govern municipal i, per tant, només podrà ser alcaldessa de nou si la candidatura de la CUP que encapçala guanya els comicis del proper 26-M.
 
La mateixa Venturós reconeix que aquest mig any no ha estat fàcil. Les qüestions de transcendència "s'han tractat amb mi igual", però s'ha optat per evitar anar a més perquè les decisions que es prenguessin "no poguessin quedar invalidades". També, per "salvaguardar la integritat dels treballadors" municipals, les trobades han comptat sempre amb la presència de "persones electes".
 
Col·lisions de legalitats
 
Venturós parla de la desobediència com a "una acció col·lectiva" i agraeix el suport que ha rebut –tant a nivell ciutadà com per part d'algunes formacions polítiques- per seguir exercint "el mandat popular". No obstant això, reconeix que "amb una legalitat pròpia, com estava previst amb les lleis aprovades l'octubre de 2017, nosaltres hauríem seguit treballant". El problema recau en què, en el context actual, el xoc amb l'estat espanyol "sense un marc normatiu que t'acompanyi t'impedeix arribar enlloc". Segons ella, si "haguéssim tingut una legalitat pròpia, la situació hauria estat diferent". "Però això avui en dia no passa i estem molt més enrere que fa dos anys", afegeix.
 
Crítiques del PSC
 
El grup municipal del PSC ha estat l'única força amb representació que no ha donat suport a Venturós davant la seva inhabilitació. El seu nou alcaldable, Abel Garcia, diu que "són els veïns els que han de valorar com ha afectat" la inhabilitació de Venturós. Això sí, a parer seu, la ciutat ha viscut "una legislatura complicada". "S'ha parlat de tot menys del que ens interessa com a ciutat", diu, tot criticant que el govern de la CUP s'ha centrat massa "en el procés" i poc en temes que afecten el "dia a dia". "Cal un govern que solucioni els problemes dels ciutadans i tiri endavant la ciutat perquè torni a ser capital de comarca", assegura.
 
El sanejament dels comptes s'ha palpat més que la inhabilitació
 
Van passar dues setmanes entre que Venturós va deixar de ser alcaldessa i Oriol Camps va ser designat alcalde accidental, ja que cap dels càrrecs electes va voler acceptar l'alcaldia -l'única regidora del PSC no va assistir al ple. Aquelles dues setmanes insòlites, expliquen personalitats del teixit associatiu de la ciutat, pocs efectes van tenir. Un dels pocs és el que es va viure a la llar municipal Flor de Neu, que aquell mes no se'ls va cobrar la quota. Des de l'AMPA expliquen que en absència de l'alcaldessa ningú va signar la documentació pertinent. Al mes següent, ja amb Camps de batlle accidental, se'ls va cobrar el mes en curs i el pendent.
 
Els veïns corroboren que no tenir alcalde accidental no ha canviat res. Expliquen els líders veïnals dels Pedregals de Berga, Ramon Fontquerni, i de la Valldan, Joan Pla, que en els darrers mesos s'ha notat més el malestar de la ciutat amb la gestió de la CUP que el fet que Venturós estigués inhabilitada. L'equip de govern ha practicat quatre anys de polítiques austeres per reduir l'elevat dèficit i, en conseqüència, Berga ha patit una davallada de les inversions.
 
"Potser s'ha notat més al final que no hi ha calers, això és el que ara copsa la gent", diu el president dels Pedregals. Tot i mostrar-se comprensiu amb què era necessària "aquesta disminució del dèficit", creu que "hi ha algunes petites coses que es podrien haver fet".
 
Pla també reconeix que en el dia a dia se sent a dir que "l'Ajuntament no està fent les coses", encara que comparteix que era necessari sanejar els comptes. Creu però que, segurament per qüestions ideològiques, "aquest ajuntament ha deixat de buscar ajudes per bandes alienes que potser altres legislatures ho haurien fet".
 
Un comerç preocupat
 
No són els únics que carreguen contra la gestió de la CUP. Xavi Orcajo, president de la UBIC de Berga, insisteix en què cal "millorar la imatge de Berga". En aquest sentit, diu la botiguera i membre de la junta de la UBIC, Margarida Marni, malgrat que al principi es van trobar amb un consistori que semblava que volia apostar pel comerç "es va anar deixant". "No ens hem sentit recolzats per l'Ajuntament", afegeix.
 
Darrerament, però, expliquen que el consistori s'ha començat a posar les piles i, com a mínim, tenen el dinamitzador que reclamaven. Orcajo, però, no ho atribueix al fet que se'ls inhabilités l'alcaldessa, sinó a què "s'acosten eleccions".
 
"Calia sanejar-lo"
 
Venturós és conscient de les veus crítiques per la davallada de les inversions. "Ha estat una legislatura dura i de vegades desagraïda", reconeix. No obstant això, insisteix en el fet que les mesures practicades eren necessàries i que a Berga "cal pedagogia". "Ens hem dedicat molt a fer feina interna per estructurar l'engranatge perquè funcionés", diu. I afegeix que "si la institució no funciona, podem fer el que vulguem de cara a la galeria però difícilment estructurarem un ajuntament que garanteixi els drets dels ciutadans".

 

Participació