Entrevista: Eleccions municipals 2019

Patricia Vianor: «Donar visibilitat al municipalisme trans trenca amb moltes idees preconcebudes»

La baganesa concorre com a número 10 a la llista de Compromís per Bagà - Candidatura de Progrés que lidera Maria Viso

per Pilar Màrquez Ambròs, Bagà, 20 de maig de 2019 a les 16:31 |
Patricia Vianor, candidata de la llista de Compromís per Bagà, vinculada al PSC. | Pilar Màrquez Ambròs
La baganesa Patricia Vianor (Barcelona, 1957) es presenta com a número 10 a la llista de Compromís per Bagà, adscrita al PSC i que lidera Maria Viso. No hauria de ser notícia però és quelcom destacat perquè es tracta d'una de la desena de persones transsexuals que concorren en candidatures polítiques per a les eleccions municipals del 26-M. 

Vianor va néixer a la capital catalana però fa 34 anys que va establir-se a Bagà, un municipi del Berguedà de 2.152 habitants. 


- No és la primera vegada que concorre a unes eleccions. Com a Pere Caballero, la seva identitat anterior, va ser regidor entre 1995 i 2006, tant a l'oposició com al govern. D'on li ve el neguit per la política?
 
- La meva implicació política ve de l'amistat. Tinc una llarga relació d'amistat amb en Nicolás Viso. Quan ambdós vam començar, hi havia un altre batlle, l'Ignasi Camps. Comences implicant-te amb una entitat, després amb una altra, i sense voler t'acabes involucrant amb el municipi. No sóc nascuda a Bagà, sóc nascuda a Barcelona, però hi vaig venir ja fa 34 anys. 

- Què es pot aportar des d'una candidatura municipal per donar visibilitat a les persones transsexuals i al col·lectiu LGTBI?

- Molt. Tot pràcticament. Suposa obrir una caixa de Pandora, però des del vessant més positiu. El fet de visibilitzar-te i de ser-hi, fa que, en certa manera, moltes persones del municipi comencin a canviar un rol o una certa imatge preconcebuda i t'acceptin. Donar visibilitat al municipalisme trans trenca amb moltes idees preconcebudes. Fa que els teus veïns diguin: "Bé és la mateixa persona, ens parla igual. La Patricia ha decidit no passar per cirurgia, no passar per hormonació, però s'expressa en femení i no passa res". Aquest "no passa res" que ens sembla tan banal, és molt molt important. 

- Què li fa falta a la societat per normalitzar la diversitat social?


- Li falta seguir caminant. L'ésser humà en si mateix no és un ésser donat a romandre estàtic. En el decurs de la seva vida, les persones canvien. Ho demostrem tots perquè el nostre cos canvia i mentalment la gran majoria de població també canvia, canvia amb el seu cos. Però en canvi quan parlem de coses profundes i íntimes, com pot ser el fet de l'expressió de gènere o de la identitat de gènere, sense entrar en el terreny sexual ni en l'orientació sexual, que no hi tenen res a veure; quan parles d'això, de sobte, treus a la gent de la seva zona de confort. Què vull dir amb això? Doncs que quan jo et trec a tu de la teva zona de confort, perds el discurs. Aquest discurs que tens tan cregut i interioritzat sobre quina orientació tenim i quina expressió tenim, el perds i t'incomoda. Com que t'incomoda, el més fàcil és deixar-ho estar, mirar cap a una altra banda i seguir on ets, seguir a la teva zona de confort. 

- És difícil fer el pas en un poble petit com Bagà?

- Sí, naturalment. Però diria simplement que és difícil, no molt difícil. En l'acte de presentació de la candidatura ha quedat meridianament clar, que si tu t'expresses des de la naturalitat, que no des de la normalitat, tot és més digerible. Amb independència del fet que jo he decidit no hormonar-me, i potser demà passat decideixo hormonar-me una mica per sentir-me més d'acord. Però cal naturalitat. Sentir-te tu mateixa i expressar-te d'aquesta manera. A partir d'aquí, si els teus veïns perceben aquesta naturalitat, no tenen per què posar-te problemes. Hi ha casos on topes amb homofòbia, és clar. 

- És una transició que ha fet en els últims anys. Quan fa 10 anys era regidora, no l'havia feta. 

- No, evidentment. La meva transició més clara és d'uns sis anys ençà. Podem dir que vaig començar el 2012 o 2013 i que els últims esdeveniments que m'han passat com a persona, sobretot a partir del 23 d'octubre de l'any passat, quan vaig sortir al documental de l'EnFemme de TV3 en prime time, això va tenir unes repercussions en cadena. A més a més, a això li has de sumar el fet que com a activista també em deixo veure molt més que abans. Tot això és conseqüència personal del meu treball individual, des de dins i des del cor. Al municipalisme trans ara som 11 persones que estem en llistes de diferents municipis, si li vas sumant tot això, arriba un moment que sense adonar-te ja estàs allà: Vas a comprar el pa i et tracten ja de Patri amb tota naturalitat.

Tu ho vas interioritzant i arriba un moment que ets la Patri, i si et diuen Pere de manera pública tampoc passa res. Jo era el Pere i al meu DNI posa que sóc el Pere. Però el meu sentiment de gènere, que he pogut expressar i que seguiré expressant, és el de Patricia. Per tant, és difícil però no tant. 

- Com és que també s'ha canviat el cognom?

- És un homenatge als meus tiets artistes. Tinc una parella de tiets, germans del meu pare, amb aquest cognom. Eren el Carlos i l'Adela Vianor, que van ser artistes dels anys 20 als anys 40 i 50. Van haver de marxar de l'Espanya franquista, perquè si no els haurien pelat, a més a més, amb la connotació que el meu tiet ja era un homosexual declarat i tenia una parella noi. És el meu homenatge més íntim i més pròxim a aquests tiets. Suposo que d'ells em ve la vena artística. Per això, el canvi de cognom en el meu dia a dia. 

- Els drets socials han avançat els últims anys?

- Sí, no del tot. No tot el que voldríem ni en totes les direccions que voldríem, però sí. El fet que jo m'hagi pogut presentar en aquesta llista i que al programa posi el meu nom sentit, que se'm pugui anomenar pel meu nom sentit, és que s'ha avançat. L'única variable és que a les paperetes posarà el nom del meu DNI perquè aquest és un tema completament legal. També falta molt camí per fer. 

- S'ha sentit recolzada a Bagà?

- Sí. Sóc molt afortunada. Segur que hi ha gent que no ho entén i segurament que hi ha persones que encara se senten sorpreses, potser hi ha qui em pugui retirar la salutació, però crec que no serà així. Bagà és un municipi molt obert, tot i que era un cul-de-sac abans que obrissin el Túnel del Cadí, la veritat és que és un poble d'acollida. Jo vaig venir aquí amb la meva parella fa 34 anys. Aquí hi he tingut els meus dos fills i aquí m'he desenvolupat com a persona, tant en el vessant de Pere com ara, i esperem que en els pròxims anys, com a Patricia. 

- Està casada?

- Sí, ja d'abans. He estat casada amb la mateixa dona tots aquests anys. Aquest és el motiu pel qual et deia que és molt important dissociar aquest fet, el de l'orientació sexual, del fet de ser una persona transsexual, amb independència que el meu trànsit sigui molt tranquil. Precisament, aquesta és una de les confusions que he arrossegat durant més de 40 anys. Amb 8 o 9 anys, ja entenia que era diferent, jo ja entenia que volia ser una nena però a mi em continuaven agradant les nenes. Era confús. Perquè els imputs que rebia de la societat eren que, si ets un noi, t'han d'agradar les noies; i que, si ets una noia, t'han d'agradar els nois. I com a molt, et permeten, faig servir aquest qualificatiu, que si ets un noi t'agradin els nois i si ets una noia t'agradin les noies.

Però si ets sents una noia i et segueixen agradant les noies, on t'ubiques? La confusió va ser màxima. Va ser de tal manera, que arribant al servei militar a Saragossa, on érem 4.500 homes, em vaig proposar intentar sortir de la confusió. Mirar si algun d'aquells 4.500 homes, m'agradaven. Evidentment, no me'n va agradar cap. Perquè la meva orientació sexual és cap a les dones. Pot semblar curiós o xocant, però sí que et puc dir que hi ha moltes persones que són com jo. Les conec. 

- Ja se sentia dona de petita?

- Sí, sí, a l'adolescència ja volia compartir moments vitals amb les meves amigues i companyes d'escola. En aquell moment, et comencen a créixer els pits, i jo sabia que a mi no em creixerien, però volia compartir aquell moment amb elles. Per compartir-ho, m'hi havia d'apropar, per poder-m'hi apropar m'havia de fer passar per efeminat o gai. Això és dur, perquè en aquells moments prens decisions, que durant el decurs de la vida i amb distància, veus que van ser equivocades. Amb la informació que tinc ara i tal com em sento, evidentment ara prendria unes altres decisions. 
 

Patricia Vianor amb Nicolás Viso en la presentació de la candidatura Compromís per Bagà, que en aquesta ocasió lidera Maria Viso. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


- Tampoc deu haver estat fàcil per la seva parella. 

- No ha estat gens fàcil. No puc parlar per ella, aquesta seria una pregunta que t'hauria de respondre. Però et puc dir que quan tu comences la transició, la persona amb la qual ella es va casar, es comença a diluir, comença a desaparèixer per aparèixer-hi una altra diferent: la Patricia. Això des de l'imaginari personal i individual, fa que la teva parella passi com un dol. Aquest dol pot durar un any, cinc anys o la resta de la teva vida. Puc dir amb molta satisfacció que ella continua al meu costat, que els meus fills també continuen al meu costat, de la mateixa manera que els amics i la resta de la meva família. Això és molt satisfactori. 

- Tornant al terreny polític, per què els socialistes?

- Sempre hi he concorregut com a independent, mai he tingut carnet. És més, afegiria que he estat de l'ala crítica i això m'ha portat més d'un problema dins de l'organigrama del partit. Perquè no només he estat de l'ala crítica, sinó que també he estat dissident. Amb totes les lletres. No només jo, sinó que molts altres companys. Perquè moltes vegades, des del partit, des de Barcelona, amb tota la seva millor voluntat, no acaben de veure que significa conviure en un municipi com Bagà o Gironella, i ens donen certes indicacions que aquí en moltes ocasions, no estem disposats ni disposades a complir. Això m'ha fet ser la veu crítica i la veu dissident. Això és tan així que va arribar un moment que ens van convidar a mi i a altres persones a marxar, i tot això va suposar canvis aquí a la comarca. Però és normal, això passa a altres partits, i el PSC no ha estat l'únic. 

- Com es conforma el grup de municipalisme trans amb el qual va participar en un debat a Sabadell fa pocs dies?

- Es conforma d'una manera molt senzilla, com moltes de les coses que ens passen a la vida: i es perquè a Sabadell hi ha un nucli molt potent. Des de l'ajuntament, aposten molt per les diversitats. Aquest grup es diu Ca l'Enredus, us convido que en busqueu el web i hi doneu una ullada. Són molt actius.

Val a dir que una de les dinamitzadores o la dinamitzadora és l'Alba Barbé Serra, que és la directora del documental l'EnFemme. Per tant, és una persona que ens coneix de molt a prop, ha viscut amb nosaltres moltes transicions individuals. És una persona que va conèixer aquest món a través del treball de la seva tesis doctoral, com a antropòloga. Va guanyar un Cum Laude. Quan es va assabentar que 3 o 4 ens presentàvem a llistes municipals, ens va dir que això no podia quedar en una simple anècdota. Va moure's i va trucar tots els seus contactes, i va ser l'impulsora d'aquest acte on totes nosaltres vam estar molt agraïdes i ens hi vam bolcar molt, perquè és important donar aquesta visibilitat trans dins del col·lectiu LGTBI. 

- Ser la primera persona transsexual del Berguedà que concorre a les llistes municipals, és una responsabilitat?

- Més que una responsabilitat, és un honor, és un goig. Estic segura que ara a mi això m'obrirà moltíssimes portes. Que no vull dir que aquestes portes estiguin tancades, simplement estan ajustades. Darrere d'aquestes portes, hi ha molta gent amb ganes de visibilitzar-se, i aquesta serà una oportunitat. Si aquesta candidatura, surt guanyadora, i tinc l'oportunitat de treballar, vull treballar per la visibilitat de les persones LGTBI, no només dels transsexuals, des dels municipis i pels municipis. No des de la capitalitat de Berga, que també. Només per estadística, sabem que hi ha un percentatge de gent a cada municipi que se sent diferent. Poden ser gènere neutre, poden ser el que vulguin ser. La meva actitud serà la de treballar i col·laborar amb totes aquestes persones. Treballar amb els instituts, amb el Consell Comarcal del Berguedà, per fer arribar aquesta sensibilització. 

- Creu que és important treballar aquesta qüestió als instituts?

- Sí, sobretot a l'última fase de l'institut. Amb els joves que són la base primària del que volem dir i del que volem explicar. Hi ha molts joves que, en aquests moments, estan molt confusos, com estava jo quan tenia la seva edat. Una part de la tasca pedagògica, ha de passar perquè els joves no se sentin tan incòmodes amb les seves confusions. Cal parlar, que tot aflori des del cor; i que tothom ho vegi amb naturalitat. 

Totes les llistes de les eleccions municipals al Berguedà: noms i cognoms, partits, sigles i municipis
 

 

Participació