CUP i Procés Constituent insten a buscar vies alternatives a la compra d'habitatge

La manca d'habitatge social, per una banda, i l'abundància d'immobles buits en continu deteriorament, per l'altra, són dos dels problemes que s'està trobant a marxes forçades la ciutat de Berga, i que tant la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) com Procés Constituent han volgut posar de relleu aquest cap de setmana en una xerrada sobre l'actual situació de l'habitatge a la ciutat després de la bombolla immobiliària. 

I és que Berga, segons ha remarcat el moderador de l'acte, Jordi Plans, és una ciutat que s'està trobant amb les mateixes dificultats que la resta i que, si bé no fa evidents certs problemes, aquests hi són: “Berga no surt a les notícies sobre desnonaments, no ve la policia, però a nivell judicial, els desnonaments es van executant, i això no es veu ja que, en molts casos, els afectats són acollits per la xarxa familiar o els amics, o troben altres llocs on anar a viure”. 

Una situació que, per a ell, ve derivada clarament de la bombolla immobiliària, els efectes de la qual van fer "enriquir" certa gent que, segons diu, es podria arribar a afirmar que "ho van planificar".

En aquest punt, Berga no és una excepció, de manera que, per plantar cara a aquesta situació, s'han de portar a terme certes polítiques des del carrer i les administracions. Segons Plans, algunes d'aquestes es poden realitzar a curt termini, com ara collar els ajuntaments perquè, primer, inventariïn els habitatges buits en mans dels bancs o de societats mercantils i, segon, fer que la Generalitat reguli jurídicament que hi ha aquests pisos, perquè el consistori els pugui aprofitar pels casos d'emergència habitacional. 

 “Hi ha uns 20 desnonaments a tot Catalunya per dia”, ha alertat el membre de Procés Constituent. Això vol dir, segons ha precisat, que hi ha una mitjana de 500 persones que es veuen sense casa i en una situació clara d'emergència: “Si això mateix passés perquè hi ha hagut una esllavissada, de seguida sonarien les alarmes i es plantejarien solucions d'emergència; però com que això no és tan vistós, l'emergència no la veiem, tot i que hi és”. Actualment, ha indicat, els ajuntaments vinculen aquests casos a través de Serveis Socials, que “van tapant forats”. No obstant això, ha afirmat que cal una regulació més estructural. 

A mitjà termini, ha continuat, una altra possible solució seria que les institucions públiques poguessin sancionar les entitats bancàries que realitzessin una “utilització anòmala” de l'immoble. En aquest sentit, Plans creu que una de les tasques dels consistoris hauria de ser garantir la funció social de l'habitatge. 

Finalment, ha conclòs, a llarg termini caldria “canviar la mentalitat” de la compra i el lloguer. Segons ell, “hi ha altres alternatives” com, per exemple, la masoveria urbana, les cooperatives d'habitatge, la propietat compartida o la venda temporal: “Aquestes fórmules es poden explorar per treure del cap això de la casa de propietat, ja que a llarg termini no podem tornar a caure en els problemes que hem tingut amb la bombolla immobiliària”. 

La xerrada, que ha comptat amb unes 40 persones amb la col·laboració de l'Associació de Veïns de Santa Eulàlia, ha tingut la participació dels arquitectes urbanístics David Balbàs i Josep Maria Vilanova; Mercè Fàbregues, de Procés Constituent; Francesc Ribera, de la CUP de Berga, i de Montserrat Serra, que ha explicat la seva experiència dins de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) del Berguedà.