El despoblament i el declivi econòmic: les grans problemàtiques del Berguedà

La comarca parteix d'una situació de declivi econòmic iniciada als anys setanta provocat per la crisi i posterior desaparició de la mineria del carbó i la indústria tèxtil. Al llarg del temps, aquesta situació ha causat una disminució i envelliment de la població, una fugida de talent i ha deixat un model diferent de petites i mitjanes empreses, així com una aposta pel sector turístic que intenta créixer i desestacionalitzar-se davant d'un pols d'atracció turística de més alta muntanya com la Cerdanya. 

El Berguedà concentra sis dels 37 pobles de menys de cent habitants de tot el país. Gisclareny, Sant Jaume de Frontanyà i Fígols han tornat a ser al padró del 2018 els tres més petits de Catalunya. De manera que, entre els principals reptes de futur al Berguedà, hi ha, sens dubte, el despoblament d'alguns dels seus municipis.

Però també la dinamització de les seves zones més poblades. Berga, la capital, té uns 16.000 habitants. En campanya la promoció econòmica serà una de les temàtiques a tenir en compte ja que l'objectiu és atraure indústria, dinamitzar el primer sector i continuar treballant en el sector turístic, per aconseguir que els joves hi tinguin oportunitats. 

Mentrestant, la comarca va afrontar l'octubre de 2018 un canvi del sistema de recollida de residus, implantant el porta a porta als dotze municipis més poblats. L'objectiu a partir d'ara és treballar per la consolidació del sistema i mantenir l'índex del 70%-80% de recollida selectiva, ja que abans del porta a porta la comarca es trobava a la cua del país, sent la sisena que menys reciclava, amb poc més d'un 30% d'índex de recollida selectiva.

Per tornar a la notícia principal, amb tots els enllaços a les 42 comarques i les 10 problemàtiques, pots clicar aquí.