13
de maig
del
2019
Actualitzat
el
14
de maig
a les
19:01h
La restauradora de la Patum Gemma Rodríguez va alertar a finals d'abril del risc que corren les figures de la Patum i la resta de patrimoni físic de la festa a la Casa de la Patum. Un fet que va derivar, des de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Berga, en la proposta de creació d'una comissió per buscar un nou espai per a les comparses "a mitjà termini". En l'últim Patronat de la Patum, Gemma Rodríguez va mostrar diverses fotografies de les afectacions a les comparses i l'informe tècnic que s'ha fet per l'episodi d'humitats.
NacióBerguedà ha tingut accés ara al contingut de l'informe tècnic, encarregat pel consistori, on es fa una cronologia de les afectacions i actuacions de millora, un repàs de l'estat actual de la comparseria i de l'espai, i propostes i recomanacions per evitar que el patrimoni de la festa continuïi en perill. Les darreres filtracions i humitats van causar danys en les coles orgàniques de les figures causant-hi floridures "greus", segons consta al document.
En l'informe, la restauradora reitera que el desembre de 2018 va detectar "a temps" i "fruit d'una casualitat" el deteriorament que patien les figures per culpa d'unes humitats, "detectades de fa anys i que, en aquesta ocasió, podien haver tingut conseqüències irreversibles". Segons hi exposa, "el fet que no hi hagi ningú responsable de la supervisió permanent de la Casa de la Patum entre el final de les festes del Corpus i l'inici dels treballs de restauració [que es fan cada any abans de la festa] és una de les principals mancances per garantir la seguretat i preservació de tot el que conté i un problema a resoldre de manera urgent".
"Les capes més internes de les robes, les que estan en contacte directes amb el cos de les figures, estaven igualment humides", s'assegura a l'informe. Els materials superposats, com la policromia, "presentaven esquerdes, fissures i despreniments per la pèrdua d'adherència", tal com es detalla amb fotografies detallades al document.
En aquestes imatges, es poden veure exemples de les taques causades per les alteracions de les coles orgàniques, per exemple, a la boca del nan "enterramorts" dels Nans Nous o la boca i a l'interior de dos dels nans vells i dels cavallets.
Arran de tot plegat, l'Ajuntament de Berga ha pres les mesures per equilibrar la humitat i la temperatura a la Casa de la Patum i també hi ha prevista la propera instal·lació de wifi que permetrà consultar les dades d'humitat i de temperatura en temps real i, per tant, detectar possibles incidències amb major immediatesa, tal com ha informat la regidora Mònica Garcia en diversos dels plenaris municipals que s'han celebrat aquest any.
L'informe reitera que "totes les figures exposades en aquesta sala estan formades per materials que absorbeixen ràpidament la humitat, com el cartró pedra, teixits i cola orgànica (cola de conell) en les capes de suport". "Aquests materials canvien la seva forma i les propietats quan són sotmesos a un excés continuat d'humitat", adverteix el document.
Advertències des de l'any 2011
El document conté una cronologia completa de les tasques que ha realitzat la restauradora des que va ser contractada per primera vegada l'any 2010. També esmenta que en la memòria del procés de conservació i restauració de 2011, ja va alertar de "l'aparició d'eflorescències" tant en els vestits de les figures com els materials amb components orgànics de la majoria dels elements per un excés d'humitat relativa i una temperatura per sota dels valors recomanables, informant-ne a la regidoria i al Patronat de la Patum". En aquesta mateixa memòria, la restauradora recomanava rebaixar la humitat relativa de la sala per ser inapropiada i tenir la potencialitat de" provocar greus desperfectes" als materials. Aquell mateix any Gemma Rodríguez va informar de les primeres goteres del sostre de la sala d'exposicions, que l'ajuntament ja coneixia.
El 2012, la restauradora recordava la urgència d'instal·lar un deshumidificador per l'excessiva humitat, i exposava la necessitat d'obtenir les dades dels volums i les textures de les comparses per si calgués "fer-ne una reproducció" o patissin "danys irreversibles". El 2013 va instal·lar-se un deshumidificador a la sala d'exposicions, que més tard va demostrar-se insuficient.
Malgrat tot, el 2016 la situació de goteres endèmiques de l'edifici va empitjorar, tal com van informar els mitjans en aquella època. Llavors, l'Ajuntament de Berga va traslladar temporalment la imatgeria als baixos del consistori per garantir-ne la integritat i va realitzar diverses actuacions de rehabilitació a zones de l'edifici que havien quedat malmeses. També el 5 d'abril d'aquell any va detectar-se una plaga de tèrmits a la sala de reunions de la Casa de la Patum.
Trasllat de vestits i documentació
Un cop que les figures van retornar a la Casa de la Patum, després de la intervenció de la teulada, es van detectar novament filtracions. Al maig de 2018, els vestits dels gegants que es guardaven a la sala d'exposicions de la Casa de la Patum - entre els quals de ja restaurats pel Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa - van traslladar-se a la reserva de la caserna de Berga, segons recull l'informe de la restauradora. També va haver-hi un trasllat gradual de l'arxiu de documentació de la Casa de la Patum a l'ajuntament, per tal de garantir-ne la conservació.
NacióBerguedà ha tingut accés ara al contingut de l'informe tècnic, encarregat pel consistori, on es fa una cronologia de les afectacions i actuacions de millora, un repàs de l'estat actual de la comparseria i de l'espai, i propostes i recomanacions per evitar que el patrimoni de la festa continuïi en perill. Les darreres filtracions i humitats van causar danys en les coles orgàniques de les figures causant-hi floridures "greus", segons consta al document.
En l'informe, la restauradora reitera que el desembre de 2018 va detectar "a temps" i "fruit d'una casualitat" el deteriorament que patien les figures per culpa d'unes humitats, "detectades de fa anys i que, en aquesta ocasió, podien haver tingut conseqüències irreversibles". Segons hi exposa, "el fet que no hi hagi ningú responsable de la supervisió permanent de la Casa de la Patum entre el final de les festes del Corpus i l'inici dels treballs de restauració [que es fan cada any abans de la festa] és una de les principals mancances per garantir la seguretat i preservació de tot el que conté i un problema a resoldre de manera urgent".
Informe tècnic sobre l'estat de conservació de la comparseria de la Patum by naciodigital on Scribd
"Les capes més internes de les robes, les que estan en contacte directes amb el cos de les figures, estaven igualment humides", s'assegura a l'informe. Els materials superposats, com la policromia, "presentaven esquerdes, fissures i despreniments per la pèrdua d'adherència", tal com es detalla amb fotografies detallades al document.
En aquestes imatges, es poden veure exemples de les taques causades per les alteracions de les coles orgàniques, per exemple, a la boca del nan "enterramorts" dels Nans Nous o la boca i a l'interior de dos dels nans vells i dels cavallets.
Arran de tot plegat, l'Ajuntament de Berga ha pres les mesures per equilibrar la humitat i la temperatura a la Casa de la Patum i també hi ha prevista la propera instal·lació de wifi que permetrà consultar les dades d'humitat i de temperatura en temps real i, per tant, detectar possibles incidències amb major immediatesa, tal com ha informat la regidora Mònica Garcia en diversos dels plenaris municipals que s'han celebrat aquest any.
L'informe reitera que "totes les figures exposades en aquesta sala estan formades per materials que absorbeixen ràpidament la humitat, com el cartró pedra, teixits i cola orgànica (cola de conell) en les capes de suport". "Aquests materials canvien la seva forma i les propietats quan són sotmesos a un excés continuat d'humitat", adverteix el document.
Advertències des de l'any 2011
El document conté una cronologia completa de les tasques que ha realitzat la restauradora des que va ser contractada per primera vegada l'any 2010. També esmenta que en la memòria del procés de conservació i restauració de 2011, ja va alertar de "l'aparició d'eflorescències" tant en els vestits de les figures com els materials amb components orgànics de la majoria dels elements per un excés d'humitat relativa i una temperatura per sota dels valors recomanables, informant-ne a la regidoria i al Patronat de la Patum". En aquesta mateixa memòria, la restauradora recomanava rebaixar la humitat relativa de la sala per ser inapropiada i tenir la potencialitat de" provocar greus desperfectes" als materials. Aquell mateix any Gemma Rodríguez va informar de les primeres goteres del sostre de la sala d'exposicions, que l'ajuntament ja coneixia.
El 2012, la restauradora recordava la urgència d'instal·lar un deshumidificador per l'excessiva humitat, i exposava la necessitat d'obtenir les dades dels volums i les textures de les comparses per si calgués "fer-ne una reproducció" o patissin "danys irreversibles". El 2013 va instal·lar-se un deshumidificador a la sala d'exposicions, que més tard va demostrar-se insuficient.
Malgrat tot, el 2016 la situació de goteres endèmiques de l'edifici va empitjorar, tal com van informar els mitjans en aquella època. Llavors, l'Ajuntament de Berga va traslladar temporalment la imatgeria als baixos del consistori per garantir-ne la integritat i va realitzar diverses actuacions de rehabilitació a zones de l'edifici que havien quedat malmeses. També el 5 d'abril d'aquell any va detectar-se una plaga de tèrmits a la sala de reunions de la Casa de la Patum.
Trasllat de vestits i documentació
Un cop que les figures van retornar a la Casa de la Patum, després de la intervenció de la teulada, es van detectar novament filtracions. Al maig de 2018, els vestits dels gegants que es guardaven a la sala d'exposicions de la Casa de la Patum - entre els quals de ja restaurats pel Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa - van traslladar-se a la reserva de la caserna de Berga, segons recull l'informe de la restauradora. També va haver-hi un trasllat gradual de l'arxiu de documentació de la Casa de la Patum a l'ajuntament, per tal de garantir-ne la conservació.