Les escoles rurals del Berguedà es reivindiquen com a centres competitius

“Les escoles rurals són més grans del que el seu tamany indica”. Aquesta ha estat una de les conclusions més importants que ha posat sobre la taula la directora del ZER Berguedà Centre, mestre de Borredà i membre del Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, Assumpta Duran, a la xerrada que ha organitzat la Plafatorma Vivim l'Escola de Vilada, amb l'objectiu de donar a conèixer les problemàtiques de les escoles rurals. Una conferència on s'ha exposat la situació d'aquests centres de Catalunya a través dels casos particulars de Borredà i Vilada. 

Al Berguedà, hi ha tres ZERs. El primer, comprèn l'Alt Berguedà, amb les escoles de Gósol, Vallcebre i Sant Julià de Cerdanyola; el segon, el Berguedà Centre, amb Vilada i Borredà; i el tercer, el Baix Berguedà, amb Olvan i Montmajor. La majoria d'escoles d'aquestes zones se sustenten amb la quantitat d'alumnes que tenen, tot i que d'altres, com és el cas de Vilada i Gósol, estan tenint més problemes i podrien arribar a tancar en els propers anys. Per aquest motiu, tant pares com mestres i alumnes d'aquests han volgut fer un toc d'atenció per trencar estigmes i donar a conèixer els valors i qualitats de les escoles rurals. Aquest ha estat el cas de l'alumna de Vilada i periodista de TV3, Iacma Monterde, així com de la mare i vocal d'escoles rurals de la FAPAC, Mar Gotarda i el representant de la Coordinadora Rural de Catalunya Fidel Badia. 

 Tots ells han coincidit en la necessitat de treure la por que, segons han comentat, moltes vegades genera en els pares, el fet que els alumnes treballin de manera multinivell, així com que no interactuïn amb nens de la seva edat, sinó de diverses edats i capacitats. Aquest fet, han remarcat, més que un problema, és un avantatge d'aquests tipus de centres, d'on el nen en cap cas en surt menys preparat o traumatitzat, ha assegurat Monterde. Per a ella, haver pogut anar a una escola rural ha estat un “privilegi”, ja que aquest tipus de centres aporten l'autonomia, l'autoaprenentatge, la personalització i l'atenció que no es troben en les escoles tradicionals: “Vilada em va aportar un valor afegit del qual no t'adones fins que et trobes en situacions que t'obliguen a aplicar les eines que has après”. 

 Uns centres, ha prosseguit Gotarda, que ajuden a detectar les mancances o talents dels alumnes, així com a fer-hi front o potenciar-los. Des del seu punt de vista com a mare, les opinions i els gustos són lliures, però ha assegurat que de les escoles rurals només en pot dir “coses bones”. Un punt en què ha coincidit Badia, també pare, que ha remarcat que els centres petits són tan valuosos, o més, que els grans, i ha animat totes aquelles famílies dubtoses a valorar-ho sense por ni estigmes. 

Petites, públiques i de poble 

Al llarg de la taula rodona, Duran ha fet valoració dels avantatges i problemàtiques d'aquest tipus d'escoles. Per començar, ha indicat que es tracta de centres “petits, públics i de poble”, amb tot el que això comporta pel que fa a activitats extraescolars o desplaçaments. No obstant això, la seva característica més diferencial és el fet de ser multinivell. Això, criticat moltes vegaes, és una de les qualitats que, segons ella, s'hauria de començar a veure amb uns altres ulls. Per començar, els alumnes aprenen els uns dels altres, s'ajuden, s'expliquen i mantenen un “frec a frec” molt positiu. A més, la situació permet la vinculació i utilització de l'entorn, i la possibilitat de posar en pràctica projectes i experiments. Tot, evidentment, vehiculat a través d'una metodologia concreta. 

D'aquesta manera, representants de les escoles rurals han volgut donar un toc d'atenció en aquest aspecte, i animar tothom a considerar una experiència enriquidora i gens negativa: "Potser no tenim tot el coixí que pot acompanyar una escola gran, però tenim les condicions i l'escola pot competir amb qualsevol".