L'ACA analitza els beneficis de l'augment de cabal i l'impacte del transport de sediments al Llobregat

Per primera vegada s'han injectat sediments per estudiar la seva mobilització des de l’embassament aigües avall, i els seus beneficis en els hàbitats del riu

Redacció
10 de maig del 2019
Actualitzat a les 12:34h

Efectes del transport de sediments en el riu Llobregat. Foto: ACA


L'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va dur a terme ahir una sèrie de maniobres des de la presa de la Baells (Berguedà) per a incrementar, de manera controlada, el cabal del riu Llobregat, i també per a injectar sediments just per sota de l’embassament, per a simular la mobilització d’aquests des de l'embassament i aigües avall.

Aquest dijous el cabal alliberat des de la presa de la Baells ha passat, gradualment dels 1 als 42 m3/s, en una maniobra de crescuda controlada o cabals generadors, amb l’objectiu d’aportar més aigua al riu i provocar una sèrie de beneficis mediambientals, com el reperfilament de la llera, el moviment de sediments i construcció d’hàbitats, la neteja d’algues i macròfits, i l’oxigenació de l’aigua, entre d’altres.
 
Les accions de cabals generadors són mesures contemplades en la planificació hidrològica catalana vigent (2016-2021) i que es duen a terme sempre que les condicions ho permeten, tal i com passa en l’actualitat a la conca del riu Llobregat. En aquest sentit, la cota de l’embassament de la Baells es trobava ahir al voltant del seu màxim tècnic (al 93%, i prop dels 102 hm3 emmagatzemats), amb un cabal d’entrada d’uns 5 m3/s, la qual cosa permet dur a terme aquesta acció.
 
Injecció de sediments
 
Per a la prova d'injecció de sediments, un quilòmetre aigua avall de la presa de la Baells i abans del pont del Pedret s’han apilat prop d’uns 80 m3 de sediments (àrids), disposats en el marge dret del riu mitjançant petites barres apilades. Entre el 6 i el 8 de maig s’han fet una sèrie de treballs previs a la injecció de sediments, consistents en inspeccions visuals, presa de mostres d'aigua i sediments,  mesura de cabals, l’aixecament de seccions transversals del llit i el marcatge de sediments, entre d’altres.
 
A mesura que el cabal del riu s’ha incrementat, els àrids s’han arrossegat de manera progressiva. L’estudi es focalitzarà en els beneficis d’aquestes maniobres en un tram de set quilòmetres del riu Llobregat, entre la presa de la Baells i la resclosa de Cal Rosal.
 
Aquesta prova ha de permetre obtenir informació rellevant respecte als beneficis sobre la morfologia fluvial i els hàbitats de l'alliberament de cabals generadors (petites crescudes controlades) conjuntament amb la mobilització de sediments que actualment queden retinguts als embassaments, que en aquest cas s’ha simulat mitjançant una injecció de sediments controlada. Les dades obtingudes s'utilitzaran per a poder dimensionar, en el futur, un règim de cabals generadors amb mobilització de sediments des dels embassaments.