ENTREVISTA: ELECCIONS MUNICIPALS 2019

Daniel Fàbregas: «Proposem la unió de les forces republicanes per un projecte conjunt de ciutat»

L'alcaldable de Decidim Berga destaca el manteniment dels carrers, l'actual situació de risc de les comparses a la Casa de la Patum i la falta d'efectius a la Policia Local com a qüestions urgents a resoldre el pròxim mandat

per Pilar Màrquez Ambròs, Berga , 9 de maig de 2019 a les 19:22 |
El cap de llista de Decidim Berga, Daniel Fàbregas. | Pilar Màrquez Ambròs
Daniel Fàbregas va néixer a Mataró el 1972, però ja fa més de 15 anys que és veí de Berga. Ha estat l'escollit en el procés de primàries de Decidim Berga per encapçalar una proposta diferent de la dels partits que, assegura, busca "construir un front Republicà" i treballar per "la unitat". Ha estat lligat a formacions sobiranistes des de molt jove i és un ferm defensor de la independència. Explica que el seu avi era militant de Convergència, que va ser ell qui li va inculcar l'estima pel país. Fàbregas ha estat vinculat a CiU i a ERC en diferents etapes, però se'n va apartar, explica, en desacord amb el funcionament dels partits tradicionals. 

Fa 20 anys que es dedica a l'àmbit de la sanitat i és metge d'Urgències a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Durant sis anys va dedicar-se a la gestió sanitària. Explica que va  ser sotsdirector de l'Hospital General de Vic i director mèdic del grup Policlinic de Barcelona.


El candidat de Decidim Berga, de 46 anys i casat, no havia estat mai abans a primera línia política dins dels partits on militava, però sí com a assessor en temes de salut. 

- Per què vol ser alcalde? 

- La nostra és una candidatura de persones que creu en un front republicà per treballar per Berga. He de dir que vaig començar en política sense afiliar-me directament a cap partit. El meu avi va lluitar a la quinta del biberó, era una persona molt implicada amb el país i abans de morir-se era membre honorífic de CDC, que és on vaig començar la meva carrera política. Vaig començar a fer política llavors, quan ja estava a la universitat. Em tibava el tema de la participació, sobretot el d'ajudar la gent i fer coses. Vaig estar al consell d'estudiants i vaig arribar a ser representant de les universitats catalanes a Madrid. Sempre m'implico molt amb les coses i aquesta vegada no serà diferent.

Vaig militar a CDC però em va decebre, sobretot quan va haver-hi el cas Pujol i la divisió interna. Quan va crear-se el PDECat, em vaig apartar. Vaig estar uns anys sense fer res, però llavors em van plantejar entrar a ERC en temes de salut. Vaig cedir amb certa reticència i no va acabar d'anar bé. No per l'àmbit on hi estava posant els esforços, el de la salut, sinó perquè em vaig adonar que tornava a estar en un partit amb un sistema polític piramidal de dalt a baix, on la base té escassa importància. Crec fermament que hi ha una altra manera de fer les coses. Per això, quan em van convidar a una reunió al Berga Park, perquè s'estava formant la candidatura, i em van dir que eren gent que pensava com jo, que es trobaven en una situació semblant, vaig voler acostar-m'hi.


A Decidim Berga m'he trobat gent engrescada, amb ganes de treballar per la ciutat. Per això vaig decidir fer aquest pas. 
 
- Què va passar perquè no anessin sota el paraigua de Primàries Catalunya?

- Nosaltres vam iniciar un moviment dins de Primàries Catalunya, però per desgràcia no vam poder acabar d'encaixar en el calendari que ells tenien previst per fer les aprovacions de les llistes, perquè s'havien de fer eleccions obertes a la ciutadania en uns terminis molt concrets i no vam arribar. Vam intentar-ho, vam posar tots els esforços, però no vam tenir una candidatura prou àmplia com per poder-ho fer. Un dels requisits de Primàries Catalunya era que hi hagués com a mínim sis precandidats, entre els quals s'havia de votar l'alcaldable. En aquell moment n'érem tres que hi optàvem, no érem suficients. 

-  La seva número 2 Maria Antònia Ortega va ser el 2015 en una llista de CiU que justament liderava Antoni Biarnés, que ara tanca aquesta candidatura. Hi concorren altres persones com el regidor exconvergent Àngel Guiu. Decidim Berga no és una llista de crítics del PDECat?

- Només una tercera part de la gent de la nostra llista ha militat en un partit polític. Per coherència hem abandonat els partits polítics en els quals militàvem. Jo militava a ERC, no puc parlar pels altres. Però només una tercera part venien de l'àmbit polític. La resta són ciutadans, gent que viu a Berga, que ha muntat els seus negocis, les seves empreses, que tenen les seves inquietuds i participen en associacions. El que volen és el millor per la ciutat, sumar esforços per posar Berga on es mereix. Aquesta és la nostra voluntat. Defensem el projecte republicà a Berga, aquesta és la nostra única línia vermella. Tothom que vulgui sumar amb nosaltres serà benvingut. 

"Només una tercera part de la gent de la nostra llista ha militat en un partit polític. Per coherència hem abandonat els partits polítics en els quals militàvem"


- La Llei Electoral contempla que les agrupacions d'electors independents hagin de sumar almenys 500 signatures per presentar-se a la ciutat, però no ha estat el cas de Decidim Berga. Amb quina fórmula específica s'han constituït? 

- Com que no vam poder entrar a Primàries, vam estudiar possibilitats. La dificultat no estava tant a trobar les 500 signatures, que penso que fent carrer podríem haver aconseguit. Però el problema és que necessitàvem els avals, presentar els carnets d'identitat davant del notari, complir amb tots els requeriments, i no haguéssim arribat a temps. L'altra opció era constituir un partit polític però no hi havia suficientment temps. Estàvem jugant amb uns timings molt ajustats, i a més hi ha el tema que som un moviment ciutadà, no ens acabàvem de veure com un partit. Un contacte intern de Primàries Catalunya ens va oferir una coalició amb Demòcrates i Municipis Independents. A Catalunya hi ha molts grups independents que es presenten sota aquest paraigua. Tenim independència total en el reglament i, si entréssim al Consell Comarcal del Berguedà, no hauríem de votar amb Demòcrates ni amb ningú. Ens donen suport en cartelleria i merchandising, però som una candidatura independent a tots els efectes. També he de dir que, de moment, els díptics i els cartells ens els hem pagat de la nostra butxaca. 
 
- Parlen d'aconseguir sumar forces per la unitat del sobiranisme, però la seva irrupció a la cursa electoral per l'alcaldia de Berga ha fet que en comptes de tres partits independentistes, ara n'hi hagi quatre. Això no divideix?

- La divisió no la creem nosaltres, la divisió ja existeix. Nosaltres som un instrument per recollir les demandes de la ciutadania amb la voluntat que tots els partits que estiguin en l'òrbita de la República puguin sumar, posar-se d'acord per fer el millor per Berga. Estic convençut que tots els partits polítics volen el millor per la ciutat i que tots tenen propostes molt bones. Però no seria possible asseure'ns en una taula, posar en comú idees i que en sortís un projecte en ferm per la ciutat? Un projecte en comú? Si un projecte és bo per la ciutat, no importa qui l'hagi plantejat. El que no podem fer és autolimitar-nos perquè una bona proposta és d'un o d'un altre. No volem entrar en discussions estèrils que l'únic que fan és endarrerir l'evolució de la ciutat. El meu objectiu no és demanar el vot, jo vull que la gent miri la nostra proposta, s'acosti i participi, que ens digui que li preocupa. 

Som gent de la ciutat per a la ciutat. Si un projecte és beneficiós per Berga, farem tot el que sigui per tirar-lo endavant. Estic segur que en el 80% de coses ens posarem d'acord amb la resta de partits republicans. 

- Proposa un pacte postelectoral entre les quatre forces independentistes?

- Hi hagi els resultats que hi hagi, proposem la unió de les forces republicanes per un projecte conjunt de ciutat. Qui hi vulgui entrar perfecte i qui no ho vulgui doncs que no entri. Penso que és de sentit comú. Si cadascú de nosaltres obté un nombre determinat de representants, demanaré que ens asseguem a parlar-ne.
 

Daniel Fàbregas a la plaça de Sant Pere. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


- Quants regidors són necessaris perquè un govern funcioni?

- Amb 6 o 7 regidors és impossible governar Berga. A més, el nostre model és el de buscar gent preparada, gent tècnica que sigui capaç de portar la gestió de l'ajuntament. Hi ha d'haver una part política, que és qui ha de prendre les decisions, però ha de col·laborar molt estretament amb tècnics gestors en cadascuna de les àrees, tècnics que coneguin bé aquelles àrees. Aquest concepte de què, quan tu has guanyat unes eleccions, ja ets regidor i ho saps tot, no és cert. 

- Ha estat pendent del mandat?

- Sí, encara que la meva tasca em limita perquè jo treballo de metge d'urgències i implica fer moltes hores. Estic cursant un màster en urgències i emergències mèdiques i col·laboro en dues comissions, una d'elles integra l'àrea del Berguedà en temes d'Atenció Primària i Urgències. He de lligar-ho tot. Però sí que he intentat estar pendent del mandat, sobretot gràcies a la Queralt Fernández, la meva senyora, que abans militava a ERC. No he seguit específicament cada ple, però sí que conec com ha anat evolucionant tota la legislatura. 

- Quins han estat els punts forts i febles de la CUP?

- La CUP ha fet coses bones, hi ha hagut el canvi d'enllumenat o la reducció del deute que són qüestions positives, encara que potser han eixugat massa deute en detriment del manteniment. També cal dir que hi havia la Llei d’estabilitat pressupostària (ARSAL), que obligava a destinar el superàvit dels ajuntaments a amortitzar el deute. En el cas de l'enllumenat també s'havia establert un pla en l'anterior mandat. 

No volem entrar en una crítica als partits. El nostre objectiu no és anar a destruir. L'error més important de la CUP ha estat la deixadesa que hi ha als carrers, que per nosaltres serà una prioritat. No podem tenir una ciutat on els carrers no estan bé i les façanes estan brutes. Visc al barri vell, concretament al carrer Buxadé, i per aquí hi passa molta gent que visita Berga. A vegades, m'han preguntat si allò era el centre històric. Veus que en queden decebuts, per la brutícia, per la deixadesa. Hi ha una casa del carrer que cada dia deixar anar aigües negres a la via pública. Això no són només detalls. Som una capital de comarca i aquests aspectes s'han descuidat. El nivell de vida, la higiene i la imatge són importantíssims per la ciutat. 

- El deute de Berga se situa en 12,2 milions d'euros. S'ha reduït però encara és un endeutament certament elevat. Creu que es poden tirar projectes de ciutat amb un ajuntament endeutat?

- Sí. Hem de continuar eixugant el deute, però hi ha municipis amb un deute similar i que no estan tan deixats com ho està Berga. 

- Quines són les eines per aconseguir-ho?

- Espavilar-te. Tocar portes, tantes com sigui possibles i destinant-hi el temps que faci falta. Anar a buscar subvencions a fora, anar a buscar la forma imaginativa de poder aconseguir aquests diners. El que no podem és pretendre que aquests diners surtin només de la recaptació de l'ajuntament. S'ha d'anar a la Diputació de Barcelona, s'ha d'anar a la Generalitat i s'ha d'anar a Europa a buscar subvencions.

"Crec que han deixat de banda la Policia Local per un tema ideològic"


- Quins creu que són els projectes més urgents que fan falta a Berga?

- Hi ha el tema del manteniment i de la higiene, que no només és un tema d'imatge sinó que ho és de sentit comú, d'autoestima. Hi ha moltes coses que van lligades a una ciutat neta. Però, a banda d'aquesta qüestió que ja he esmentat, un dels temes més importants que hi ha ara per ara és el tema de la Casa de la Patum. Les informacions que han sortit publicades i les que m'arriben són molt preocupants. L'edifici està fatal, les peces de la Patum, les figures de la Patum estan en risc. S'ha de buscar una alternativa per guardar-les en condicions, hem de buscar una fórmula amb la inversió que sigui per arreglar aquest edifici i, mentre això s'aconsegueix, hem de reubicar les comparses. 

Les comparses de la Patum no poden continuar en la situació actual. Són Patrimoni de la Humanitat, ens l'estem jugant. Penso que és un tema molt seriós i que no s'hi dona prou importància. L'altre dia al ple es va passar gairebé per sobre. La regidora Garcia va explicar que l'any passat van arreglar les arrugues de la geganta, que aquest any toca arreglar els desperfectes de les humitats i que l'any que ve ja ho veurem. És un problema molt greu que cal resoldre ja, no podem esperar a l'any que ve. 

Un altre tema primordial per a nosaltres és la seguretat. La cúpula de la Policia Local es jubila en pocs mesos i sembla que vindran persones de cossos de fora de Berga. És un bon moment per reorganitzar la policia de la ciutat i veure realment quines són les zones de la ciutat on fa falta més vigilància i com pot haver-hi una millor cobertura de les necessitats de la ciutat. Potser ens podríem plantejar la incorporació d'agents cívics, que funcionen bé en altres poblacions. Que no cobreixen la feina dels policies, sinó tasques de suport, sobretot en algunes qüestions com les caques de gos, els graffitis, o fins i tot amb la detecció de desperfectes a la via pública. La seguretat ciutadana s'ha deixat molt de banda durant aquest últim mandat. Han valorat quines són les necessitats? Què es pot fer millor? Crec que han deixat de banda la Policia Local per un tema ideològic. 

- Per un tema ideològic? Ho creu realment?

- Quin altre motiu hi ha?

- Si ho recordo bé el regidor Ribera va dir en un ple que en els dos últims mandats no s'havien convocat places i que el cos ha patit per les baixes per malaltia i jubilacions. 

- És una falta de previsió, no hi ha un pla estratègic. No hem previst que hi ha agents que se'n van, que tornen. Aquí no s'ha tingut cura pels agents. És una qüestió en la qual s'ha d'entrar a fons. 
 

Aplaudiments en el moment de saber-se el nom del candidat de Decidim Berga (arxiu). Foto: Pilar Màrquez Ambròs


- Com a metge, com veu el procés de traspàs de la gestió de l'Hospital Sant Bernabé a la Generalitat de Catalunya?

- Mira penso que és positiu i més vistos els últims anys. Per part de polítics de la ciutat, he sentit massa vegades que això de l'hospital era com un gra al cul. És molt lleig dir això. Crec que no han sabut posar gent capacitada ni preparada al patronat de l'hospital. Els treballadors de l'hospital, la direcció de l'hospital, són empleats de l'ajuntament, però no se'ls ha tractat com a tal. No s'ha tingut cura del funcionament del dia a dia. Et puc dir, i n'estic convençut, que l'hospital es manté i funciona gràcies a la gent que hi treballa i als esforços que fan. Però no els pots collar més del que els correspon per contracte, són persones que arriben a tot el que poden. El treball és precari. Pel que fa al material i a la instal·lació, hem vist el que ha passat amb el TAC. Demanaves un TAC d'urgències i havies d'esperar una ambulància que et portés a Manresa, esperar allà, fer-te la prova, tornar a pujar. No és un tràngol que es mereixi algú que està malalt. Com això del TAC te'n podria explicar més, però prefereixo no entrar-hi. 

Des del comitè d'empresa de l'hospital fa anys que demanen que els vulguin al Patronat i no els han volgut mai, no hi han pogut aportar la visió del treballador. És gràcies a tècnics, portadors de lliteres, infermeres i metges, entre altres, que el centre funciona. Ara en aquest impàs del canvi de gestió és quan haurem de vigilar més, de cuidar-lo més, perquè no es desatenguin les necessitats de l'hospital. En aquests temps de transitorietat és quan ningú s'hi implica, quan uns pensen ja m'ho trec de sobre, i els altres pensen que ja els hi arribarà. 

"En l'impàs del canvi de gestió de l'hospital és quan haurem de vigilar més perquè no es desatenguin les necessitats de l'hospital"


- Creu que s'ha fet una bona oposició aquest mandat?

- Penso que sí. Tots han intentat aportar el que creuen que és millor per la ciutat. Els conec a tots. He estat a Esquerra i conec a la gent del partit i conec en Joan Torres... 

- Decidim Berga porta gent a la llista que ha estat a l'oposició. 

- Sí. Però tots els que han estat a l'oposició crec que han actuat pensant en el que era el millor per Berga.

Qui ha d'acabar jutjant si l'oposició ha estat bona o dolenta és el votant. Però també hem de pensar si aquesta oposició d'anar uns en contra els altres, de posar-nos pals a les rodes,  és un model que encaixa dins de Berga o no. No seria millor de treballar tots plegats per la ciutat? El ple ha de deixar de ser un aparador per anar a guanyar vots. 

- Quin seria un bon resultat per Decidim Berga?

- Els suficients regidors per tenir l'alcaldia. Aquells que em permetin fer una crida a les altres forces polítiques per trobar una unitat i poder portar l'ajuntament on es mereix. 

- Amb quina força política competiran més a l'hora d'aconseguir vots?

- Vols dir a quines forces polítiques robarem vots? (riu). Jo sóc molt clar, nosaltres no robarem vots a cap altra força política, nosaltres volem que ens vingui a votar la gent que cregui que el nostre projecte és més vàlid. Ens pot venir gent de tot arreu. Ens pot venir gent que en el seu moment va votar a la CUP perquè va deixar de confiar en el projecte de Convergència d'aquell moment, o d'Esquerra Republicana. Aquest penso que potser un fenomen important.

També penso que podem rebre vots de persones que estiguin descontentes amb els partits, de votants d'Esquerra o de Junts per Berga que no acabin de veure clar l'actual projecte. I de gent de la CUP que cregui que passar de l'assemblearisme de partit a obrir l'assemblea al ciutadà pot ser factible. Nosaltres volem fer dues consultes ciutadanes a l'any amb els projectes transcendentals per Berga. Tothom que ho vulgui pot inscriure's a Decidim Berga i participar en les reunions. 

- Què es pot fer des dels municipis per avançar cap a la República?

- Demostrar que una estratègia unitària és possible. Si nosaltres som capaços de demostrar-ho a Berga, això es pot traslladar fora d'aquí, en altres municipis i a tot el país. Les eleccions que han passat ja han passat. Ha guanyat Pedro Sánchez, però l'ombra del 155 continua present i els ajuntaments han de ser els garants de la República. 

- Una sentència va inhabilitar l'alcaldessa per no treure l'estelada en dos períodes electorals de 2015. Quina opinió en té?

- És la Justícia. Però personalment, tal com s'està portant aquesta Justícia amb el tema dels presos, em fa molt fàstic. Trobo injusta aquesta repressió. Confio que amb el temps tot es posi al seu lloc. Que des d'institucions més elevades, algun dia els diguin que han ficat la pota. 

El tema de la inhabilitació de l'alcaldessa va ser una decisió molt personal i va ser valenta. Va ser un acord de ple el de mantenir l'estelada. Penso que els ajuntaments hem de ser valents i que la simbologia és molt important. En tot cas en el moment que hi hagi eleccions, quan es configuri el nou consistori, el nou ple haurà de decidir quina és la voluntat en aquest sentit. Si no hi ha un acord, una consulta ciutadana seria adequada per decidir-ho. 

- Hi ha bona entesa entre els partits polítics que concorren a les municipals?

- He de dir que des dels partits grans, la CUP i Junts per Berga, ens han cedit un 10% dels espais per a cartelleria a les candidatures que no tenim representació. A nosaltres ens toquen 12 fanals. Ens vam reunir i es va acordar així. La veritat és que va ser en Joan Torres qui ho va proposar i qui va animar els partits grans a fer aquest gest i la CUP va dir que sí de seguida. Junts per Berga també hi va estar d'acord. 

"La CUP i Junts per Berga ens han cedit un 10% dels espais electorals a la ciutat. Ho va proposar Joan Torres"

 

Participació