Juan José Olaya: «Defensarem la Constitució, perquè a Berga no hi hagi veïns de primera i de segona»

Juan José Olaya, veí del Pont de Vilomara, és el cap de llista de Ciutadans a Berga per a les properes municipals del 26 de maig. El partit taronja presenta per primera vegada candidatura a la capital del Berguedà.

Olaya va néixer a Tànger, al Marroc, fa 65 anys; i després va viure uns anys a Màlaga. Més tard, va traslladar-se a Catalunya. Va viure a la capital del Berguedà entre els anys 1971 i 1989, on va treballar com a autònom en diverses empreses del sector de la construcció i la metal·lúrgia, però el 1989 va deixar Berga. Va anar-se'n a viure al Bages on vivia la seva sogra, per una qüestió professional i també familiar. Ha estat un dels impulsors de l'agrupació de Ciutadans al Pont de Vilomara i Rocafort que va constituir-se el passat febrer. Està casat i té dues filles. Actualment, està jubilat. 

- És la primera vegada que Ciutadans es presenta a Berga. Per què ha decidit vostè fer aquest pas i optar a l'alcaldia de la ciutat? 

- En principi, qui havia de ser alcaldable era una altra persona, però no va poder presentar-se per motius personals. Llavors, el secretari d'organització del partit em va trucar i m'ho va proposar. Com que no hi havia cap altra persona que estigués disposada a fer el pas, em va demanar si volia presentar-m'hi, tenint en compte que jo havia viscut a Berga i ho coneixia. Perquè trobar un candidat a Berga també té tela... 

- De fet, vostè no és de Berga però tampoc ho són la resta de persones de la llista. Per què diria que no han trobat cap candidat a la ciutat? 

- La nostra candidatura està formada majoritàriament per persones de la demarcació de Barcelona, també del Bages i el Pont de Vilomara. He parlat amb gent de Berga i la veritat és que no han volgut fer el pas perquè se senten marcats. Estan treballant a la ciutat i tenen por que se'ls identifiqui, que se'ls marqui per ser constitucionalistes. Són persones que són votants de Ciutadans o del PP però no volen que a Berga se'ls pugui vincular amb aquests partits. Ens presentem a les eleccions amb l'objectiu d'aconseguir representació, un o dos regidors. Creiem que així podrem establir un grup de treball i més endavant formar una agrupació amb gent d'allà que pugui treballar per la localitat, com hem fet en altres poblacions. 

- Si surt de regidor, vostè pujarà a Berga als plens i a les comissions on se'l convoqui?

- Sí, per descomptat. Aquests dies ja he fet 10 viatges, porto 1.000 quilòmetres fets. Sóc el representant del partit davant la Junta Electoral de Zona (JEZ) de Berga i he hagut de pujar a fer gestions. També he atès peticions de mitjans. Continuaré pujant a Berga com a regidor, és clar. 

- Ciutadans de Berga i Vox de Manresa portaven la mateixa persona a les llistes, Miguel Carmona. La seva candidatura va perillar però finalment es va poder solventar la duplicitat amb una incorporació d'última hora. Què va passar?

- Bé, de fet, de seguida que la JEZ es va posar en contacte amb mi, vaig fer totes les gestions per resoldre-ho. Ens van avisar durant la jornada electoral del 28 d'abril, va ser al vespre, i en aquell moment una gran majoria de membres i assessors del partit eren als col·legis electorals controlant el recompte de vots, per això vam demanar més temps. Va ser una confusió de la persona que portàvem a la llista, però ho hem pogut resoldre. Hi ha algú nou que concorre com a número 16, Francisco Javier Heredero. Va haver de pujar a Berga personalment, presentar una declaració jurada, l'acceptació de la seva inclusió a la candidatura i la fotocòpia del DNI.

- El 21-D Ciutadans va ser la tercera força més votada a Berga amb més d'un miler de vots. En canvi, el 28-A ha estat sisena força amb 413 vots. Com valora aquests resultats?

- Crec que els resultats són bons, tenint en compte que no tenim representants a la ciutat. A les eleccions generals, el PP va sumar 210 vots a Berga i Vox també es va endur uns quants suports. Si Vox no es presenta a les municipals, els seus vots s'hauran de repartir. Les eleccions generals són diferents de les municipals i les autonòmiques. A vegades la gent pensa una cosa per a les nacionals i a les autonòmiques, però per les municipals té una altra opció. 

"Si traiem un regidor, ens donem per satisfets perquè estarem representant a les persones que ens han votat"

- Quin objectiu electoral tenen?

- Si traiem un regidor, ens donem per satisfets perquè estarem representant a les persones que ens han votat. És clar, si traiem dos regidors, millor. Això és com cultivar una terra on encara no hi ha res, tard o d'hora donarà fruits. 

- Quines propostes tenen per Berga?

- Encara no hem parlat de cap proposta amb la secretaria d'organització. Però de moment hi ha el tema constitucionalista. Defensarem la Constitució, perquè a Berga no hi hagi veïns de primera ni de segona. Volem aconseguir que tots estiguin integrats dins del poble, de la localitat de Berga. Que simplement siguem persones que tenen diferents formes de pensar dins de la legalitat, de l'autonomia. 

- Però tenen pensats projectes en l'àmbit local?

- Bé, hi ha qüestions urbanístiques i sanitàries que he vist jo personalment, que parlaré amb el partit en els pròxims dies. Segons he escoltat, l'Hospital Sant Bernabé no anava gaire bé. Quan jo vaig viure a Berga, la veritat és que sempre que hi havíem anat, ens havien atès molt bé. També hi ha el tema de la deixadesa dels carrers, comparant-ho amb quan hi vaig viure, he vist molts edificis en ruïnes. Per exemple, al carrer Barcelona on hi ha la panificadora o a l'antiga farinera. Hi ha força edificis en ruïnes a l'interior de la ciutat. Caldria tapiar-ho. Hi ha la part de baix del carrer Prat de la Riba on hi ha forats molt grans a l'asfaltatge. Si et despistes una mica amb el cotxe, t'hi quedes. Si passa una persona gran i es fa mal, l'Ajuntament de Berga haurà de pagar els danys perquè n'és responsable. 

- N'està al corrent del procés que s'està portant a terme pel traspàs de gestió de l'Hospital Sant Bernabé a la Generalitat?

- No. 

- Fins ara l'hospital es regia a través d'un organisme autònom municipal. Què n'opina del fet que la Generalitat n'assumeixi la gestió?

- Si la Generalitat dedica els fons previstos a Sanitat, i no els desvia per a altres coses, bé. Però si hi ha diners per a salut i es dediquen a altres realitats... Ara mateix, hi ha llistes d'espera llarguíssimes. Per fer-te una ressonància a Sant Joan de Déu de Manresa pots passar-t'hi cinc o sis mesos. Un petit pòlip, si esperes, et pot causar un càncer. La Generalitat ha de dedicar-hi les partides que toquen i no dedicar-se a altres temes. 
 
- Faran actes de campanya a la ciutat?

- Ho estem mirant. Però a veure si no ens fan boicot...

- Tenen por que els facin boicot?

- A Vic van increpar Inés Arrimadas amb crits i insults, li van tirar ous. Els Mossos no hi van intervenir perquè no va fer falta però hi eren. També hi havia els antidisturbis i ella tenia el seu personal de seguretat. Llogar un local públic, i una cosa i altra, perquè després ens increpin... Si ens deixen en pau, sí que ho faríem, però si ens han de fer boicot, no. Jo he tractat amb els candidats i veig que són persones discretes, cadascú amb la seva ideologia, i no crec que surti d'ells. Però després hi ha la CUP... Hem coincidit tots els candidats per unes fotografies, una proposta que ens ha fet un mitjà local, i he de dir que l'alcaldessa gairebé no ha interactuat amb els altres caps de llista. 

- Creu que a Berga hi ha un problema de convivència?

- La gent no ho diu, però si parles amb ells, amb els que són constitucionalistes, sí que se senten una mica marcats. Això no vol dir que no els deixin conviure, però hi ha aquest sentiment. 

- Va ser l'últim candidat de Berga que es va donar a conèixer. Ha pogut informar-se de com ha anat l'últim mandat a la ciutat?

- Sé que l'Ajuntament de Berga tenia un deute important. Encara he de parlar amb persones acreditades dels diferents temes de ciutat, perquè algú et pot dir una cosa, i un altre te'n dirà una altra. Fins ara he hagut de fer totes les gestions de Berga i Cardona com a representant del partit a la Junta Electoral de Zona (JEZ), també estic a logística del partit al Pont de Vilomara. A partir d'ara ja podré dedicar-me a gestionar tot allò que sigui necessari sobre Berga. 

"Sé que l'Ajuntament de Berga tenia un deute important. Encara he de parlar amb persones acreditades dels diferents temes de ciutat"

- Encara que no hagin trobat ningú que vulgui posar-se en primera línia, han parlat amb gent de Berga?

- Sí. Entre altres, he parlat i parlaré més a fons amb Rosalia Monroy, que és la persona que al final no va poder anar a la llista. Ella ha estat a l'ajuntament i té informació verídica sobre les diferents qüestions que s'han debatut i que s'han tractat aquest mandat.

- Malgrat que encara hagin de dibuixar el programa. Deixi'm demanar-li per la seva posició i la del partit respecte a algunes qüestions importants per la ciutat. Què en pensa Ciutadans del porta a porta?

- Tinc nebots, una germana i el cunyat que viuen al Berguedà. Al principi, ho veien complicat, perquè és un dia per cada cosa i cada bossa identificada. Amb el temps, la cosa s'ha anat posant al seu lloc. Aquests dies ho preguntaré des d'una perspectiva més general per conèixer com està funcionant. 

- Ciutadans va néixer per la discrepància sobre el model a les escoles catalanes. Quina valoració fa sobre l'educació a Berga?

- Vaig ser a Berga durant la jornada electoral com apoderat de Ciutadans. Vaig ser a l'escola de Santa Eulàlia, que era col·legi electoral i vaig fer una foto d'una pancarta on demanava: 'Per un País de tots, escola en català'. És un cartell que tenen a la façana de l'edifici, a prop de la porta d'entrada. 

- No hi està d'acord?

- A mi em sembla bé, l'escola en català. Però és que no només ha de ser en català. Ha de ser bilingüe. El tema és no excloure el castellà. Que tots estiguem integrats, que ni jo t'exclogui si parles català, ni tu m'excloguis si parlo castellà. L'escola ha d'ensenyar català, castellà i també anglès. Tinc una neta que ha nascut al Vietnam, perquè la meva filla ha viscut allà per feina. La meva filla ha estat a Austràlia i ara viu a Bali, i la meva neta parla Spanglish, que li dic jo. Parla molts idiomes, que és una cosa que està molt bé. L'anglès també és molt important. 

- Quina postura té respecte al projecte de tercer carril i ampliació de la C-16?

- Fa temps que no he pujat més amunt de Berga. Però si es pot desdoblar un tram i fer el tercer carril, sempre serà positiu. Quan jo vivia a Berga, per arribar a la ciutat, no hi havia autovia, es passava per tots els pobles, la carretera no era gaire bona i ara arribar-hi és un moment.

- Hi ha la demanda per obrir la Patum i fer-la més democràtica. Què en pensa?

- És una tradició. Recordo el tabaler que hi havia a Berga quan jo hi vivia. A casa el coneixíem. Després va ser-ho el fill i sé que ha anat passant de generació en generació, com a la resta de comparses. Si en el futur li toca al fill o a la filla del tabaler que hi ha ara, per què no? Per fer canvis importants en una festa tan arrelada com és la Patum, tot el ple hi hauria d'estar d'acord. Fins i tot, potser es podria fer una votació en l'àmbit local per saber què en pensen els veïns de la ciutat. 

- És partidari de fer consultes en temes locals?

- En qüestions que es poden decidir al ple o que es veuen evidents, no fa falta fer una consulta. Però en un tema com aquest, una tradició que sempre ha estat així, i que et planteges canviar, crec que s'hauria de consultar amb els veïns i veïnes, i que no ho ha de decidir un grup polític. Però parlo des del meu punt de vista com a persona que ha viscut a la ciutat i a qui li agradava la festa. També penso que una festa no s'ha de polititzar. Els actes polítics s'han de fer en una altra banda, perquè si no estàs excloent els patumaires que no pensen d'aquesta manera. 

"Per fer canvis importants en una festa com la Patum, tot el ple hi hauria d'estar d'acord, fins i tot, es podria fer una votació per saber què en pensen els veïns"

- Va viure a la ciutat entre 1971 i 1989. Era patumaire quan vivia a Berga?

- Sí, sí. He estat vivint 20 anys a Berga, sí que hi anava a Patum.

- Així ja sap que els salts de les passades de dissabte de Patum es dediquen als regidors i administradors. Oferirà el seu salt tal i com marca la tradició si és regidor?

- Sí, sóc una persona que s'integra molt fàcilment. Per què no? 

- No l'ha temptat mai tornar a viure a Berga?

- A la meva dona li va costar anar-se'n perquè Berga li agradava molt. Vivíem a la Torre de les Hores, allà a la plaça Maragall, i he de dir que hi havia molt bon ambient. Teníem amistat amb la castanyera, és una dona que recordo molt, que malauradament va ser atropellada al passeig de la Indústria. Arreglava la roba dels Plens després de Patum. Hi teníem molt bona relació, i sempre ens demanava que per què no posàvem la bandera catalana.

En aquell temps, ens manteníem al marge de la política. He de dir que llavors jo era testimoni de Jehovà, encara que després vaig deixar de ser-ho per temes que van sorgir i amb els quals no estava d'acord. Davant d'on hi ha la biblioteca, hi havia el Saló del Regne Testimonis Cristians de Jehovà de Berga, en aquella època vaig ajudar a renovar aquella sala. 
 
- Tornem ara a les qüestions polítiques. Què en pensa que la justícia hagi inhabilitat l'alcaldessa per no despenjar l'estelada de la façana en període electoral?

- Hi ha les juntes electorals: la central, la provincial i la de zona. Doncs hem de saber que són els qui dicten les normes i cal obeir-los. Si no obeeixes, i has de comparèixer davant del jutge, doncs has de saber que et poden inhabilitar i et poden posar una multa. És una multa que pagaràs tu o la faràs pagar al poble? Has de pensar-t'ho molt bé abans d'enfrontar-te a la justícia. És el que ara li pot passar a Quim Torra, que està citat a declarar. 

-  Però la decisió de mantenir l'estelada responia a un acord de ple. Què s'ha de fer quan hi ha un acord de ple on la majoria ha aprovat mantenir aquesta bandera?

- Però és que la justícia està per sobre del ple de Berga. Aquell que es fica amb la justícia, tard o d'hora ha d'assumir la decisió del jutge, a favor o en contra. És com aquesta vegada, durant la campanya electoral del 28-A, que han hagut d'anar els Mossos d'Esquadra a treure els llaços grocs i la simbologia independentista de l'ajuntament, que ho va denunciar el candidat del PP. És un edifici públic i ha de ser neutral. Encara que al costat hi hagi les cases dels veïns on les pancartes hi continuen sent. 

- Que hi hauria d'haver al balcó de l'Ajuntament de Berga?

- Les tres banderes: l'espanyola, la catalana i l'europea. Perquè som europeus, catalans i espanyols. També la bandera de l'Ajuntament de Berga. Hi ha d'haver la fotografia del Rei, tot com marca la llei. Una altra cosa és l'idioma. Per exemple, al Pont de Vilomara governa el PSC. Doncs, fins fa molt poc els programes de la Festa Major eren bilingües i ja no ho són. Hi ha molta gent d'altres punts d'Espanya vivint al Pont de Vilomara, i el programa no està en castellà. 

- Si és regidor, també demanarà a l'Ajuntament de Berga que faci aquest tipus de díptics en català i castellà?

- Bé, he de dir que vaig trucar l'altre dia a l'Ajuntament de Berga, i em va sortir el contestador del telèfon en català i en castellà. Em va semblar molt correcte. Jo parlo castellà perquè sempre l'he parlat, podria parlar en català, però no el parlaria bé. No hi ha d'haver cap problema amb això. Tots ens podem entendre.