Dos berguedans realitzen els 212 cims de més de 3.000 metres dels Pirineus

Josep Subirana i Lourdes Pujol reconeixen que no van descobrir el món de la muntanya fins als 40 anys

per Aida Morales , 21 de febrer de 2015 a les 12:26 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Josep Subirana i Lourdes Pujol Foto: Aida Morales


Només fa 16 anys que els socis del Club Esquí Berguedà (CEB), Josep Subirana i Lourdes Pujol, de 56 anys i de Berga, van descobrir una de les seves grans aficions; pujar muntanyes. Des de llavors, ni la inexperiència, ni la família, ni la por els ha frenat, i a dia d'avui, ja han realitzat els 212 cims oficials de més de 3.000 metres dels Pirineus. Una vivència que consideren “única i meravellosa”, i que tenen intenció de repetir, tant a les muntanyes dels Pirineus, com als Alps, des d'on volen seguir experimentant sensacions. 


Subirana i Pujol han fet pública la seva experiència en una xerrada al CEB aquest divendres davant d'una setantena de persones. A través d'un recull d'imatges i vídeos, han repassat alguns dels cims de més de 3.000 metres més impressionants dels Pirineus. Entre d'altres, han mostrat l'ascensió a l'Aneto, els Pocets, el Pic de Long, la Cresta de Costerilllou, el Pic de Badet o les agulles de Lézat. En totes aquestes travesses, algunes finalitzades de nit, la sensació, segons Pujol, és de “llibertat i tranquil·litat”, una sensació que cap dels dos havia experimentat abans amb tanta força, i que és com una addicció. El cim que més els ha agradat, ha afirmat Pujol, és el Vinyamal, “amb una magnífica glacera”. Per a Pujol, aquesta muntanya “és un paradís”, així com el sector del Mont Perdut, tot i que ha especificat que prefereix els cims en què no hi passi massa gent. 

 
Pel que fa als seus inicis, han explicat que van ser totalment anecdòtics, ja que Pujol sortia a passejar diumenge amb el seu oncle, mentre que Subirana jugava a futbol. A l'estiu, quan l'època de futbol feia un descans, els dos anaven a caminar, i així van començar a pujar alguna muntanya propera com la Serra d'Ensija o el Pedraforca. A partir de llavors, han detallat, van pujar a la Pica d'Estats i es van anar “engrescant més i més”. 


Ara, però, els dos berguedans ja són completament uns experts en l'art de fer cims, i coneixen perfectament la majoria de muntanyes dels Pirineus. No obstant això, han reconegut que aquests cims els segueixen enamorant i, per aquest motiu, el proper objectiu que es plantegen és continuar realitzant-los per diferents llocs, portar-hi gent i, si poden, atrevir-se a continuar els Alps.

 

Participació