Berga encara les municipals amb la incògnita de com respondrà l'electorat a la inhabilitació de Montse Venturós

Si hi ha un capítol que ha marcat la legislatura de la CUP al capdavant de l'Ajuntament de Berga ha estat la inhabilitació de la seva alcaldessa, Montse Venturós, des de l'octubre del 2018, per no haver despenjat l'estelada en dos comicis electorals. Venturós, que sempre ha fet bandera de la desobediència, ha continuat exercint, però en un segon pla, i això no li ha estalviat crítiques. De cara als pròxims comicis, la cupaire ha decidit tornar a encapçalar la llista, i ara caldrà veure com li respondrà l'electorat. La judicialització de la política i l'estalvi econòmic de l'Ajuntament han deixat petjada a la capital del Berguedà, i ara Junts per Berga, amb Jordi Sabata al capdavant, vol recuperar una alcaldia que, tradicionalment, sempre havia estat en mans convergents i que, el 2015, va perdre per tan sols 58 vots de diferència.
 

La capital del Berguedà ha viscut "una situació inèdita" els darrers mesos, després que el jutjat penal número 2 de Manresa condemnés l'alcaldessa a mig any d'inhabilitació. Des de llavors, l'Ajuntament de Berga no té alcalde titular i el regidor Oriol Camps ocupa el càrrec d'alcalde accidental. Per no posar en perill els llocs de treball de l'Ajuntament i no repercutir en el ciutadà, Montse Venturós ha hagut de fer una desobediència més simbòlica que efectiva. 

 

El ple de comiat de Venturós com alcaldessa de Berga va demostrar la indignació de molts ciutadans, que van criticar que la judicialització de la política els deixés sense l'alcaldessa que ells havien escollit. 

 

Tot i aquest capítol, els cupaires consideren que Berga no ha notat la inhabilitació de Venturós i que, amb la fórmula adoptada, el municipi ha continuat funcionant sense que els ciutadans hagin hagut de patir-ne les conseqüències. No opina el mateix l'oposició, que creu que la tasca de la CUP al capdavant de l'Ajuntament s'ha basat en "el titular polític", i ha deixat de banda el dia a dia dels ciutadans. 

 

 

Una de les prioritats de la CUP durant aquesta legislatura ha estat eixugar el deute de més de 20 MEUR que acumulava l'anterior govern, en mans dels convergents. La tasca s'ha aconseguit amb èxit: durant aquests quatre anys, el deute s'ha reduït de 20 a 12 MEUR (-39,80%). 

 

Els cupaires reconeixen que ha estat una legislatura "dura, silenciosa i desagraïda", però consideren que calia sanejar l'Ajuntament "per agafar musculatura". Ara, segons Venturós, un cop reduït el deute, és quan es poden començar a fer nous projectes per a la ciutat. Aquesta postura però, no ha estat exempta de crítiques per part de l'oposició, que acusa la CUP de no haver actuat a la ciutat.
 

 

 

Després de la crisi de la colla dels Plens, amb l'expulsió de tres membres de la comparsa "per traïció i sedició", el govern municipal de la CUP va haver d'actuar i replantejar el funcionament de la festa per aconseguir que fos més democràtica i oberta a la ciutadania. 

 

Des de llavors, les comparses han redactat de nou els seus reglaments de règim intern, uns estatuts més transparents i sense vetos. Per altra banda, la Patum del 2018 va ser la primera de la història en què els ciutadans van poder viure la festa des del balcó consistorial, un empostissat que cada any es munta al balcó consistorial i que, fins llavors, només havia estat obert a convidats del consistori i no s'hi podia accedir fàcilment ni tampoc hi havia un sistema establert per fer-ho. 

 

 

Finalment i després d'un gran esforç per part del govern municipal, la Generalitat farà el pas d'assumir la gestió de l'Hospital Sant Bernabé, una reivindicació històrica i necessària per garantir el futur de les inversions de l'equipament. Salut Catalunya Central, una nova empresa 100% pública, serà qui prendrà les regnes de l'Hospital Sant Bernabé de Berga. L'Ajuntament, que és qui fins ara gestionava l'hospital, cedirà l'ús de les instal·lacions al Departament de Salut a canvi de tres condicions: d'una banda, que el servei segueixi sent 100% públic, que mantingui la mateixa cartera de serveis, i que hi hagi participació del territori.

 

 

Berga és el municipi més gran de Catalunya en apostar pel sistema de recollida selectiva porta a porta. Des de la seva posada en marxa, la ciutat ha aconseguit uns nivells de recollida selectiva d'èxit, però la iniciativa ha estat impulsada des del Consell Comarcal –que és qui ho gestiona- i l'Ajuntament no hi ha participat de manera directa. 

 

 

Pel que fa a la resta de candidats, Junts per Berga, principal grup a l'oposició, proposa el berguedà Jordi Sabata, de 35 anys i professor de l'Escola Municipal de Música de Berga. No és un nom desconegut. El cap de llista del partit a les eleccions del 2015, Antoni Biarnés, ja li va proposar, sense èxit, formar part de la candidatura. Abans, l'exalcalde Juli Gendrau, havia pensat també en ell com a relleu. 

 

Ramon Camps liderarà una ERC que parteix d'una base actual de tres regidors d'un total de disset al plenari municipal. En les eleccions del 2015, la formació va obtenir 974 vots, la qual cosa va representar-ne el 14,8%. Aquells comicis van viure una victòria mínima de la CUP per sobre de CiU per tan sols 58 vots, en què cada formació va aconseguir sis regidors. Davant d'aquest escenari, ERC va resultar ser la crossa indispensable. Els resultats, a més, van suposar l'entrada de nou dels republicans al consistori, ja que en les eleccions del 2011, ERC va obtenir 306 vots, que la van deixar sense representació. 
 

 

El PSC confia en Abel Garcia, de la Pobla de Lillet, per guanyar musculatura a Berga després de la crisi que ha viscut el grup municipal a la ciutat amb una sola representant aquest mandat, després d'haver-se quedat sense regidors en la legislatura del 2011 al 2015. 

 

El regidor Joan Torres encapçala la llista de Berga en Comú – En Comú Guanyem, que en els darrers comicis va obtenir 407 vots. Amb l'objectiu de guanyar més pes a l'Ajuntament, Torres lidera un equip format per l'exregidor del PSC Joan Carles Sosa i la jove dissenyadora berguedana Míriam Prat de número 3. 

 

A banda d'aquestes cinc formacions que són les que actualment tenen representació a l'Ajuntament, per als pròxims comicis se'n presenten tres més. El PP que, per tercera vegada, torna a confiar amb l'exregidor López Noguera per recuperar representació a l'Ajuntament; Decidim Berga, format per convergents descontents amb la gestió del PDeCAT. El seu cap de llista és el metge Daniel Fàbregas, que fins ara no havia estat a la primera línia política; Finalment, enguany i per primer cop es presenta també Ciutadans amb un veí del Pont de Vilomara, al Bages, com a cap de llista. De fet, la formació taronja s'estrena amb una llista sense cap presència de berguedans.