Ja no hi ha marxa enrere

Ja no hi ha marxa enrere,

hem arribat massa lluny,

i el pendent de la tartera

és molt més fort que el dolor

de les pedres que se’ns claven

i que ens enceten els peus,

que el vertigen, que l'altura,

i molt més fort que la por.

 

Ja no hi ha marxa enrere,

hem arribat massa lluny,

i el pendent de la tartera

és molt més fort que el dolor,

que el vertigen, que l'altura,

i molt més fort que la por.

 

El vincle matrimonial

que ens uneix no et dóna dret,

ni raó ni autoritat,

a obligar-me o fer-me mal,

però tu, en canvi, m’has picat.

I ara pots dir que et sap greu

i que tu encara m’estimes,

i que res hauria passat

si jo hagués estat sumisa

i no t’hagués provocat.

Que, al final, és culpa meva

perquè jo m’ho he buscat

i no has tingut més remei

que picar-me... 

                         i m’has picat.

 

Ja no hi ha marxa enrere,

has arribat massa lluny,

i el vincle matrimonial

que ens uneix no et dóna dret,

ni raó ni autoritat,

per picar-me... 

                         i m’has picat.

 

Tant tu com jo som de foc.

D'un foc que ens crema per dins

i fa anar el motor que ens tiva.

Però mentre el teu combustible

és l'orgull testicular,

la ràbia i la possessió,

el meu no, el meu s'alimenta 

d'esperança i d'iŀusió.

La iŀlusió de poder viure

com jo vulgui el meu futur;

l'esperança de ser lliure

com jo vulgui, sense tu.

 

Ja no hi ha marxa enrere,

hem arribat massa lluny,

i el pendent de la tartera

és molt més fort que el dolor,

que el vertigen, que l'altura,

i molt més fort que la por.