23
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
4:11h
La berguedana Sabrina Akhtar ha escrit el seu primer llibre 'Bastarda' (La Vocal de Lis, 2019) on presenta cinc històries sobre la realitat de persones que s'enfronten al xoc cultural de viure entre dos universos: l'occidental i l'oriental, sovint amb una identitat mestissa. De pare pakistanès i mare gallega, Sabrina Akhtar (Berga, 1982) transporta als lectors de la novel·la a una realitat desapercebuda: el dia a dia de la comunitat pakistanesa al nostre país i el xoc cultural en la cruïlla entre dos mons diferents. NacióBerguedà ha parlat amb l'artista i activista sobre 'Bastarda', una de les novetats amb accent berguedà d'aquest Sant Jordi.
Sabrina Akhtar explica que la novel·la presenta "cinc històries relacionades entre si" a través de cinc personatges. "En els dos relats finals els personatges són mestissos, però també relato el drama de la immigració i com gestionen ells la seva realitat", afirma Akhtar.
El llibre ens parla d'un immigrant pakistanès homosexual que no pot sortir de l'armari i que ha de mantenir les aparences, d'un pare de família del mateix país que abraça l'Islam radical en no saber com gestionar l'occidentalització dels fills i d'un jove que ha de mantenir la família que s'ha quedat al seu país i que només troba feines mal pagades, entre altres. "El quart capítol enfoca el mestissatge des del punt de vista d'un personatge masculí, a qui dono veu, i l'últim capítol parla d'una noia mestissa inspirada en mi mateixa i on incloc força coses que m'han passat en primera persona", relata Sabrina Akhtar.
"El llibre es titula 'Bastarda' perquè jo sí que tinc pare i mare, però parla d'una bastarda cultural: no he tingut pare i mare cultural, de manera que em defineixo així, en ser mestís et falten referents en certs conflictes, i això fa que no et sentís d'enlloc", detalla l'autora. Els conflictes socials que sorgeixen a través del xoc cultural es plasmen en les històries de ficció basades en experiències reals del llibre de Sabrina Akhtar. El llibre compta amb el pròleg del periodista berguedà Carles Solà, director del programa 30 minuts de TV3, especialitzat en temes d'immigració.
"Sóc nascuda a Berga, però he viscut de portes enfora amb una cultura occidental i de portes endins amb una cultura islàmica, amb una dualitat que a vegades és difícil de gestionar", constata Sabrina Akhtar. A la novel·la, les històries dels seus personatges passen a la ciutat mig fictícia de Begur, que no pretén ser la població que coneix tothom de la Costa Brava, sinó Berga.Sabrina Akhtar explica que la novel·la presenta "cinc històries relacionades entre si" a través de cinc personatges. "En els dos relats finals els personatges són mestissos, però també relato el drama de la immigració i com gestionen ells la seva realitat", afirma Akhtar.
El llibre ens parla d'un immigrant pakistanès homosexual que no pot sortir de l'armari i que ha de mantenir les aparences, d'un pare de família del mateix país que abraça l'Islam radical en no saber com gestionar l'occidentalització dels fills i d'un jove que ha de mantenir la família que s'ha quedat al seu país i que només troba feines mal pagades, entre altres. "El quart capítol enfoca el mestissatge des del punt de vista d'un personatge masculí, a qui dono veu, i l'últim capítol parla d'una noia mestissa inspirada en mi mateixa i on incloc força coses que m'han passat en primera persona", relata Sabrina Akhtar.
"El llibre es titula 'Bastarda' perquè jo sí que tinc pare i mare, però parla d'una bastarda cultural: no he tingut pare i mare cultural, de manera que em defineixo així, en ser mestís et falten referents en certs conflictes, i això fa que no et sentís d'enlloc", detalla l'autora. Els conflictes socials que sorgeixen a través del xoc cultural es plasmen en les històries de ficció basades en experiències reals del llibre de Sabrina Akhtar. El llibre compta amb el pròleg del periodista berguedà Carles Solà, director del programa 30 minuts de TV3, especialitzat en temes d'immigració.
La novel·la és en el fons una crítica a una societat que fins ara no ha volgut entendre el mestissatge. "Busca tenir un enfocament en positiu de la qüestió, però descric una realitat: que la gent autòctona del país et fa sentir estranger quan tu ets nascut aquí; i que la gent que venen d'allà també et consideren de fora, perquè creuen que ets massa occidental", manté l'autora berguedana. "No vol ser un relat victimista, sinó de superació i de motivació cap a nens i nenes que estiguin passant pel mateix", diu.
Un referent per als més joves que s'enfronten al xoc cultural
Sabrina Akhtar explica que ella mateixa va escriure el llibre perquè és allò que li hauria agradat llegir quan era més jove. "Durant la meva adolescència, vaig tenir una crisi d'identitat molt gran, i no vaig trobar un referent literari on pogués entendre o veure compartit el que m'estava passant a mi; espero que amb el llibre aquests lectors més joves puguin sentir-se identificats i tinguin motivació per tirar endavant i decidir per ells mateixos, que els altres no decideixin per ells", concreta.
La novel·la tampoc buscar ser una crítica a l'islam. "El xoc cultural és difícil de gestionar, quan a fora de casa vius unes coses i dins unes altres. No és una crítica a la teoria de l'islam, però la pràctica no sempre és correcte, això afecta a la recerca de la pròpia identitat en un moment en què necessites suport i no sempre el reps", detalla.
Sabrina Akhtar és diplomada en Òptica i Optometria per la Universitat Politècnica de Catalunya, on va finalitzar els estudis el 2004. També és dissenyadora de moda, té la seva pròpia marca de moda i ha escrit des de sempre encara que és ara quan comença a veure els fruits de la seva dedicació a l'escriptura.
Akhtar, que actualment viu a Barcelona, explica que encara que els seus personatges provenen de la Begur fictícia, n'hi ha que s'han traslladat a la capital catalana on també han d'afrontar el xoc cultural. "Relato situacions al Raval, entre altres. El que explico és completament extrapolable a qualsevol lloc on hi hagi immigració, no només a pobles més petits", manifesta l'autora.
El llibre ja s'ha presentat a indrets com la llibreria Altaïr de Barcelona o la llibreria Quatre Cantons de Berga. "El feedback que he obtingut ha estat molt positiu, tant amb gent que és completament aliena a aquest tema com amb persones que ho han viscut, i que es posen en contacte amb mi explicant experiències personals", diu la berguedana.