Memòria Històrica

El Berguedà ret homenatge a les seves víctimes del nazisme amb les primeres Stolpersteine

Gironella i Puig-reig col·loquen les llambordes de l'artista alemany Gunter Demnig per recordar els seus veïns deportats a camps d'extermini

per Pilar Màrquez Ambròs, Puig-reig / Gironella , 20 d'abril de 2019 a les 12:32 |
Col·locació dels Stolpersteine amb presència de familiars dels deportats, a Puig-reig. | Pilar Màrquez Ambròs
Ensopegar amb la memòria de l'holocaust i els noms dels veïns que van patir l'horror dels camps de concentració nazi. Els Stolpersteine que s'han col·locat a Gironella i Puig-reig permetran a partir d'ara recordar els veïns deportats a camps de concentració dels quals s'ha pogut trobar el nom. Els actes institucionals de col·locació dels Stolpersteine es van fer ahir amb presència de l'artista alemany Gunter Demnig i l'emoció d'alguns dels famíliars de les víctimes berguedanes dels nazis.

És un homenatge que segurament "arriba tard" i que sense l'horror d'aquells camps "no s'hauria d'haver fet mai", com va reconèixer el regidor de Cultura de Puig-reig, Jesús Subirats. Un gest que suposa retre un merescut i sentit homenatge a aquelles persones que van haver de fugir i exiliar-se després de la Guerra Civil i que, malgrat tot, van ser deportats a camps d'extermini. 


A Gironella la col·locació dels Stolpersteine va fer-se a la 1 del migdia al passeig de Cal Metre, al costat del riu i tocant a la muralla del segle XIII. Molt a prop d'un centre històric on van viure molts dels homenatjats fins que la victòria de Franco els va obligar a marxar de casa seva. L'alemany Gunter Demnig va col·locar-hi les set llambordes amb els noms dels veïns homenatjats. "La gran diferència entre les víctimes de l'estat espanyol i la resta és que no van ser deportades des del seu país d'origen, van ser víctimes dels nazis, entregats per la Gestapo a Mauthausen o a altres camps, quan havien arribat a França per ser refugiats", va valorar Demnig en l'homenatge íntim que es va fer a Gironella. "Estic content de ser aquí, però trist pel motiu que m'hi porta", va dir. 
 

Els Stolpersteine que recorden els veïns de Gironella deportats a camps d'extermini. Foto: Ivan Genescà


En l'acte van ser-hi presents la neta i la neboda d'un dels homenatjats. "Aquest petit homenatge significa un gran alleujament, per recordar-lo i no oblidar-lo", va explicar Teresa Latrilla, neta de Roc Latrilla. "La meva àvia es va quedar vídua amb un nen petit, ell va haver de marxar i sempre els escrivia cartes fins que va arribar un moment que el van agafar i ja no va ser-hi a temps", va relatar. La neboda, Pilar Latrilla, també va recordar molt emocionada el seu oncle. "El meu pare quan en parlava sempre plorava, per tot el que ell havia arribat a patir", va dir. 

El procés per recuperar els noms dels deportats gironellencs s'ha fet a partir de la recerca dels nois i noies de l'Institut Pere Fontdevila. Però aquesta és una tasca que la vila no dona per tancada. "Continuarem la tasca de recuperació de la nostra memòria", va assegurar l'alcalde David Font. 

 

Gunter Demnig va dir unes paraules abans de la col·locació dels Stolpersteine a Gironella. Foto: NacióBerguedà


A Puig-reig, l'acte d'homenatge va fer-se a partir de dos quarts de 6 de la tarda amb la presència del responsable del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Font. "Aquesta és una manera d'integrar la història al nostre present", va afirmar aquest. I és amb aquest mateix objectiu que les llambordes daurades van col·locar-se a la plaça a la plaça de la Creu, al centre del poble. Un indret on ensopegar amb la memòria de les víctimes de l'holocaust es convertirà en quelcom habitual per a molts veïns i veïnes.

En aquest cas, s'hi van col·locar quatre dels nou Stolpersteine que s'hi acabaran posant. Es coneixen dotze puig-reigencs deportats, però dos d'ells tenen una llamborda a Navàs, i l'altre la tindrà aviat a Súria, on va residir durant part de la seva vida.
 

Acte institucional a la Plaça de la Creu de Puig-reig. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


L'Ajuntament de Puig-reig ha pogut trobar quatre de les famílies de les seves víctimes del nazisme, que ahir eren a l'acte. Per això mateix, van ser quatre les llambordes que Gunter Demnig va col·locar, i la resta es posaran més endavant. "És un pas necessari per tancar un cercle i continuar lluitant perquè mai es repeteixi", va assenyalar l'alcalde Josep Maria Altarriba en el discurs institucional.

"Us hem remogut coses, és un dia dur", va explicitar també el regidor Jesús Subirats. Subirats va relatar les adversitats que van passar els puig-reigencs que van haver d'exiliar-se després de la Guerra Civil. "Dels dotze puig-reigencs que van entrar en camps de concentració, nou hi van ser assassinats i tres van sobreviure. Les famílies van trigar anys en saber la mort del pare, de l'espòs, del fill", va explicar. 

Jordi Calsina, fill d'Àngel Calsina, va recordar que l'última vegada que va veure el seu pare era només un nen. "Tenia sis anys", va explicar emocionat. "No vam saber que havia mort fins l'any 1945, llavors vivíem a Prats de Motlló i vam trigar cinc anys a saber que havia mort", va dir. Calsina va explicar que justament a Prats de Motlló hi ha un monument en homenatge a les víctimes de la Segona Guerra Mundial on ja hi consta el nom del seu pare. "Mentre no es feia això, no hi pensava que es pogués fer, ja em sentia representat amb aquell monument. Però fer-ho aquí al poble ha estat molt emocionant", va afirmar Calsina.
 

Col·locació d'una de les llambordes de Puig-reig. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


La família Calsina ha continuat vivint a Puig-reig aquests anys. "Vaig muntar Electricitat Calsina amb els cèntims que van donar d'indemnització a la meva mare, és l'herència del meu pare", va relatar amb emoció evident a la veu i a la mirada. 

També va mostrar-se "molt emocionada però contenta", la filla de Joan Pous, que va ser alcalde de Puig-reig. "Tenia 10 anys i no recordo haver-me acomiadat del pare", va dir Roser Pous. "Va passar molt temps abans que no vaig poder pujar a Puigcerdà perquè recordava com havíem hagut de marxar cap a França, el fred que feia i que vam haver de deixar totes les coses pel camí, una nina que jo portava", va relatar. "L'última carta que tenim d'ell és de setembre de 1939", va recordar Roser Pous. No va ser fins cinc anys després que van saber que el seu pare havia perdut la vida el 8 de novembre de 1941 víctima dels nazis. 
 

La família d'Àngel Calsina amb el seu fill Jordi (al centre de la imatge). Foto: Pilar Màrquez Ambròs
 

La família de Joan Pous amb la seva filla Roser Pous (al centre) i Pepeta Béringue, filla del també deportat Joan Puigcercós. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
 

L'artista alemany Gunter Demnig col·locant les llambordes a Puig-reig. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Una de les llambordes de Puig-reig. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Els Stolpersteine que recorden els veïns de Gironella deportats a camps d'extermini. Foto: NacióBerguedà
 

Tres de les llambordes en record dels deportats. Foto: NacióBerguedà
 

Veïns de Gironella i familiars dels deportats van assistir a l'acte al passeig de Cal Metre. Foto: NacióBerguedà

 

Participació