11
d'abril
del
2019
Actualitzat
el
12
d'abril
a les
10:11h
Un acte d'Esquerra Berga ha denunciat aquest dijous la vulneració del dret a la participació política que pateixen molts migrants i fills de la immigració. Són persones que viuen a Catalunya o que, fins i tot, hi han nascut, però que no tenen dret a vot.
En una taula rodona anomenada "Racisme Institucional" al Casal Cívic hi han intervingut el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós (ERC), Safia El Aaddam i Ahmed Nasser El Alaoui, impulsors del projecte Votar es un derecho, Najlae El Moussaoui, activista berguedana, Jordi Niubó, membre d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme Berguedà, i Laura Ribera, tècnica social i màster en Dret d'Estrangeria. L'alcaldable d'ERC a Berga, Ramon Camps, ha tancat l'acte que ha aplegat una vintena d'assistents.
Els joves Safia El Aaddam i Ahmed Nasser El Alaoui han explicat la motivació que els va portar a impulsar Votar es un derecho. Es tracta d'un projecte que impulsa la cessió del vot perquè qui demana la nacionalitat i encara no l'ha aconseguida, pugui participar a les eleccions. La iniciativa planteja que aquelles persones desmotivades o abstencionistes es plantegin cedir el vot als ciutadans que no poden participar als comicis perquè no tenen la nacionalitat.
La Safia és una jove estudiant de Filologia que, malgrat haver nascut a Catalunya, no té la nacionalitat. És filla d'una família berber, de Marroc, que han viscut les últimes tres dècades a Segur de Calafell (Baix Penedès). "No puc votar ni opositar, no puc treballar a l'Escola Oficial d'Idiomes perquè no tinc la nacionalitat", ha explicat a Berga, tot posant sobre la taula que una de les opcions per accedir-hi és passar dos exàmens escrits i un d'oral que valoraria els seus coneixements culturals i de llengua. "Hi ha persones que porten trenta anys en aquest país, que hi han nascut, però que no poden votar i se senten excloses", ha denunciat.
La resposta al projecte Votar es un derecho ha estat molt positiva per part de la població, però Safia El Aaddam recorda que aquesta és només una sortida temporal a un problema molt major: persones que no tenen dret a escollir els representants del país on viuen i on treballen. "La nostra denúncia és contra la burocràcia i les traves de l'estat espanyol", ha apuntat. "No puc treballar al meu país i és una vergonya", ha dit.
L'altre impulsor de la iniciativa, Ahmed Nasser El Alaoui, de 18 anys, ha aprofundit amb xifres en la injustícia que suposa que s'exclogui a totes aquestes persones del dret a vot. "A les eleccions de 2015, l'11,3% de persones majors d'edat de l'Estat no van poder votar, un percentatge que puja fins al 13,55% a Catalunya", ha assenyalat.
Aquestes xifres suposen que hi hagi barris del país on el percentatge de població sense dret a la participació política s'enfili fins al 30%, malgrat que "l'article 23 de la constitució espanyola diu que els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representant escollit en eleccions periòdiques per sufragi universal", ha afegit Ahmed Nasser El Alaoui.
L'activista berguedana Najlae El Moussaoui ha coincidit en denunciar aquest fet en explicar el seu cas personal, perquè malgrat que viu a Catalunya des que tenia 18 anys, no pot votar en les eleccions. En el seu cas, l'accés als exàmens es complica perquè, ha dit, aquests tenen un preu massa elevat; i perquè, malgrat parlar català i castellà de manera notable, no té un excel·lent domini d'ambdues llengües. "Em feia molta il·lusió participar en les llistes amb un projecte polític que em va animar a fer-ho, però no em deixen", ha argumentat. Jordi Niubó, de la Unitat contra el Feixisme i el Racisme, ha assegurat que l'entitat dona ple suport a la campanya que pretén aconseguir drets polítics per a tota la ciutadania.
Una "anomalia democràtica"
Oriol Amorós, secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, que ha participat en la taula rodona on s'han exposat aquests casos, ha titllat "d'anomalia democràtica" que hi hagi un milió de persones que no poden votar ni escollir el seu alcalde.
"Hi ha municipis on el 30% dels seus ciutadans no podran votar a les municipals", ha manifestat Amorós. Oriol Amorós ha recordat que la Generalitat no té competències en l'accés al dret a vot, malgrat que ha avançat que vol "promoure una llei per facilitar aquest accés a la nacionalitat i aconseguir que no es discrimini segons l'origen de procedència ni l'origen social".
"La societat d'acollida no prendrà consciència si les persones no participen en tots els àmbits de la mateixa", ha argumentat.
"Amb tot, els partits s'equivocarien molt si no posessin la proa en el vot de la immigració", ha reblat. Amorós ha recordat que hi ha un gruix de catalans vinguts de fora, que han aconseguit la nacionalitat després d'un llarg procés; o bé que són d'altres punts d'Europa que podran votar, si bé ha animat a continuar reclamant que els drets polítics arribin a la resta de persones que encara no hi tenen dret.
En una taula rodona anomenada "Racisme Institucional" al Casal Cívic hi han intervingut el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós (ERC), Safia El Aaddam i Ahmed Nasser El Alaoui, impulsors del projecte Votar es un derecho, Najlae El Moussaoui, activista berguedana, Jordi Niubó, membre d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme Berguedà, i Laura Ribera, tècnica social i màster en Dret d'Estrangeria. L'alcaldable d'ERC a Berga, Ramon Camps, ha tancat l'acte que ha aplegat una vintena d'assistents.
Els joves Safia El Aaddam i Ahmed Nasser El Alaoui han explicat la motivació que els va portar a impulsar Votar es un derecho. Es tracta d'un projecte que impulsa la cessió del vot perquè qui demana la nacionalitat i encara no l'ha aconseguida, pugui participar a les eleccions. La iniciativa planteja que aquelles persones desmotivades o abstencionistes es plantegin cedir el vot als ciutadans que no poden participar als comicis perquè no tenen la nacionalitat.
La Safia és una jove estudiant de Filologia que, malgrat haver nascut a Catalunya, no té la nacionalitat. És filla d'una família berber, de Marroc, que han viscut les últimes tres dècades a Segur de Calafell (Baix Penedès). "No puc votar ni opositar, no puc treballar a l'Escola Oficial d'Idiomes perquè no tinc la nacionalitat", ha explicat a Berga, tot posant sobre la taula que una de les opcions per accedir-hi és passar dos exàmens escrits i un d'oral que valoraria els seus coneixements culturals i de llengua. "Hi ha persones que porten trenta anys en aquest país, que hi han nascut, però que no poden votar i se senten excloses", ha denunciat.
Els joves Safia El Aaddam i Ahmed Nasser El Alaoui han explicat la motivació que els va portar a impulsar Votar es un derecho. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
La resposta al projecte Votar es un derecho ha estat molt positiva per part de la població, però Safia El Aaddam recorda que aquesta és només una sortida temporal a un problema molt major: persones que no tenen dret a escollir els representants del país on viuen i on treballen. "La nostra denúncia és contra la burocràcia i les traves de l'estat espanyol", ha apuntat. "No puc treballar al meu país i és una vergonya", ha dit.
L'altre impulsor de la iniciativa, Ahmed Nasser El Alaoui, de 18 anys, ha aprofundit amb xifres en la injustícia que suposa que s'exclogui a totes aquestes persones del dret a vot. "A les eleccions de 2015, l'11,3% de persones majors d'edat de l'Estat no van poder votar, un percentatge que puja fins al 13,55% a Catalunya", ha assenyalat.
Aquestes xifres suposen que hi hagi barris del país on el percentatge de població sense dret a la participació política s'enfili fins al 30%, malgrat que "l'article 23 de la constitució espanyola diu que els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representant escollit en eleccions periòdiques per sufragi universal", ha afegit Ahmed Nasser El Alaoui.
L'activista berguedana Najlae El Moussaoui ha coincidit en denunciar aquest fet en explicar el seu cas personal, perquè malgrat que viu a Catalunya des que tenia 18 anys, no pot votar en les eleccions. En el seu cas, l'accés als exàmens es complica perquè, ha dit, aquests tenen un preu massa elevat; i perquè, malgrat parlar català i castellà de manera notable, no té un excel·lent domini d'ambdues llengües. "Em feia molta il·lusió participar en les llistes amb un projecte polític que em va animar a fer-ho, però no em deixen", ha argumentat. Jordi Niubó, de la Unitat contra el Feixisme i el Racisme, ha assegurat que l'entitat dona ple suport a la campanya que pretén aconseguir drets polítics per a tota la ciutadania.
L'alcaldable d'ERC, Ramon Camps, escoltant amb atenció la intervenció de Safia El Aaddam. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Una "anomalia democràtica"
Oriol Amorós, secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, que ha participat en la taula rodona on s'han exposat aquests casos, ha titllat "d'anomalia democràtica" que hi hagi un milió de persones que no poden votar ni escollir el seu alcalde.
"Hi ha municipis on el 30% dels seus ciutadans no podran votar a les municipals", ha manifestat Amorós. Oriol Amorós ha recordat que la Generalitat no té competències en l'accés al dret a vot, malgrat que ha avançat que vol "promoure una llei per facilitar aquest accés a la nacionalitat i aconseguir que no es discrimini segons l'origen de procedència ni l'origen social".
"La societat d'acollida no prendrà consciència si les persones no participen en tots els àmbits de la mateixa", ha argumentat.
"Amb tot, els partits s'equivocarien molt si no posessin la proa en el vot de la immigració", ha reblat. Amorós ha recordat que hi ha un gruix de catalans vinguts de fora, que han aconseguit la nacionalitat després d'un llarg procés; o bé que són d'altres punts d'Europa que podran votar, si bé ha animat a continuar reclamant que els drets polítics arribin a la resta de persones que encara no hi tenen dret.