07
d'abril
del
2019
Actualitzat
el
15
de maig
a les
2:59h
L'autogestió és una reivindicació històrica dels membres de les Maces que ara pot fer-se realitat. Maces i Plens han iniciat ja un procés de negociacions per reconèixer "les legitimitats" i "usos i costums" de les persones que gestionen els salts de Maces de Lluïment i de nit a Plaça; i han presentat una primera proposta al Patronat de la Patum. El document es troba en mans de la comparsa dels Plens perquè proposi les esmenes que calgui, i més tard aquesta haurà de ser validat per l'ajuntament.
El 2017 els Plens van expulsar tres membres de la plantilla de la comparsa dels Plens al·legant "traïció i sedició". Les Maces van trobar-se llavors al marge de la crisi i van explicitar a l'Ajuntament de Berga la voluntat d'iniciar un procés que en reconegués la legitimitat. En aquest context, els vuit titulars de les Maces van presentar a l'alcaldessa, Montse Venturós, i a la regidora de Patum, Mònica Garcia, un esborrany de reglament intern, com els que van desenvolupar la resta de comparses que conformen la festa. El procés endegat requereix encara un procés de negociació que no ha acabat. Aquest cop tot indica que pot cristal·litzar, si bé es viu amb molta prudència per ambdues parts.
El pas del temps ha difuminat l'episodi d'alt voltatge que l'any 1993 va suposar de facto un primer intent de separació de les Maces. NacióBerguedà ha volgut fer un recull dels fets de fa 26 anys. Entre altres, aquest diari ha consultat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà la diligència del Llibre de Registre d'Administradors i Caps de Colla que el consistori va recuperar justament aquell any.
El llibre és una tradició documentada des del 1619 que va renovar-se el Corpus de 1993. Es va aprofitar l'avinentesa per incloure-hi un cap de colla que no hi havia constat mai abans i que mai arribaria a signar, el de les Maces, que havia de ser Miquel Moya, un històric de la festa. L'acord que ho havia de fer possible s'havia pres setmanes abans a l'Ajuntament de Berga, però va saltar pels aires just abans del ple extraordinari de l'Ascensió. Al lloc on Miquel Moya havia de signar encara s'hi veu marcada amb llapis una creu, mentre que en l'espai on va firmar Josep Sobrevias com a representant dels vestidors de Plens, algú va afegir-hi "i Maces...", malgrat que a posteriori tampoc ningú va repassar aquesta part amb bolígraf.
"Aquell va ser un acord que s'havia pres en una reunió amb l'alcalde, Jaume Farguell, el regidor de Patum, Daniel Tristany, amb presència dels caps de colla i de persones que participaven en les comparses, però en el moment de signar l'acta, el dia de l'Ascensió, va haver-hi qui va oposar-s'hi frontalment", ha explicat Miquel Moya a aquest diari. "Era una època en la qual no hi havia gaire pressupost per la Patum, et trobaves espardenyes foradades, vestits foradats de l'any anterior, i va semblar que el millor era que hi hagués una persona responsable o un cap de colla que vetllés per les Maces de la plaça", ha afirmat Moya. "No volia ser un amo o un encarregat de res, simplement una persona que tingués cura de la comparsa", ha afegit.
Miquel Moya, que entre els anys 1962 i 1974 també va ser cap de colla dels Nans Vells, ha matisat que en el passat "no hi havia tanta gent com ara" que volgués fer Patum. "Participàvem en una comparsa, i després en una altra amb tota concòrdia, jo mateix saltava les Maces i baixava a fer de Ple", ha defensat. Malgrat tot, l'episodi de 1993 va ser de molt alta tensió i la diligència del registre de Caps de Colla i Administradors de 1993, on consten les Maces com a comparsa i a banda la comparsa dels vestidors de Plens, va acabar no signant-se fruit de la tibantor que va esclatar aquell 23 de maig quan tot estava a punt per a la sessió plenària, segons ha recordat Moya.
El cap de protocol de l'Ajuntament de Berga d'aleshores, Carles Cortina, va ser qui va escriure en pulcra cal·ligrafia anglesa allò que s'havia acordat que constés al llibre des del consistori i que va redactar el secretari. "Penso que no podia ser una decisió que el regidor prengués unilateralment, sinó que va parlar amb patumaires, però en el moment de signar va haver-hi una certa tensió i no va sortir qui havia de ser representant de les Maces", ha exposat Cortina.
En el full de registre es van compartimentar les signatures entre les 10 comparses existents, més la de les Maces. "Sempre han estat Vestidors de Plens i Maces però han seguit camins relativament separats, i d'alguna manera això volia ser una oficialització d'aquesta separació en dues comparses que tenien un tronc comú", ha considerat Cortina.
"Van ser decisions que es van prendre en el seu moment, algunes van ser reeixides com incloure Tirabols a la Patum de Lluïment o augmentar el cicle de la nit en quatre tandes de Patum, però d'altres no", ha recordat l'excap de protocol.
L'exalcalde Jaume Farguell ha assegurat no recordar amb exactitud què va passar, si bé ha dit que aquesta era una qüestió que es va portar i es va poder resoldre des de la regidoria de Patum. "No hi va haver tant de rebombori com ara", ha afirmat Farguell, que ha elogiat la feina feta al capdavant de la regidoria de Patum pel regidor Josep Carreras, que va encapçalar l'àrea uns anys abans, i pel desaparegut Daniel Tristany (1936-2006).
El cert és que el mateix 1993, les Maces de Lluïment i de Nit a Plaça inicien un llibre de registre on hi consten els titulars i les persones que hi salten. En la primera pàgina, s'explica que en reunió presidida pel regidor de Patum, celebrada a l'Ajuntament de Berga, es designa que "les Maces i dimonis tinguin un cap de colla com totes les altres comparseries que formen els entremesos de la Patum" i es matisa que "s'entén que aquesta decisió és pels salts de la plaça de Sant Pere".
En la següent pàgina hi consten les firmes dels vuit membres de les Maces amb Miquel Moya com a cap de colla i hi figura el segell de la secretaria de l'ajuntament de Berga, tal com ha pogut constatar NacióBerguedà. A partir d'aquell any, els components de les Maces hi han registrat la seva participació en cadascuna de les Patums que s'han fet després, així com la de les persones a qui han cedit els salts. L'any 2010, quan va commemorar-se el mig segle del salt de dones de la Patum de 1960, les protagonistes d'aquell dia també signen al llibre.
Segons ha pogut saber aquest mitjà, el 1994 hi va haver una reunió entre els membres de les Maces i representants dels Plens, amb la intenció de solucionar els problemes derivats de l'any anterior i va proposar-se a les Maces passar a formar part de la plantilla dels vestidors de Plens. Però va haver-hi una única condició que ho va estroncar i que va fer que les Maces no acceptessin la proposta dels vestidors: no en podien formar part les dues saltadores de maces pel fet de ser dones.
El 2017 els Plens van expulsar tres membres de la plantilla de la comparsa dels Plens al·legant "traïció i sedició". Les Maces van trobar-se llavors al marge de la crisi i van explicitar a l'Ajuntament de Berga la voluntat d'iniciar un procés que en reconegués la legitimitat. En aquest context, els vuit titulars de les Maces van presentar a l'alcaldessa, Montse Venturós, i a la regidora de Patum, Mònica Garcia, un esborrany de reglament intern, com els que van desenvolupar la resta de comparses que conformen la festa. El procés endegat requereix encara un procés de negociació que no ha acabat. Aquest cop tot indica que pot cristal·litzar, si bé es viu amb molta prudència per ambdues parts.
El pas del temps ha difuminat l'episodi d'alt voltatge que l'any 1993 va suposar de facto un primer intent de separació de les Maces. NacióBerguedà ha volgut fer un recull dels fets de fa 26 anys. Entre altres, aquest diari ha consultat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà la diligència del Llibre de Registre d'Administradors i Caps de Colla que el consistori va recuperar justament aquell any.
El llibre és una tradició documentada des del 1619 que va renovar-se el Corpus de 1993. Es va aprofitar l'avinentesa per incloure-hi un cap de colla que no hi havia constat mai abans i que mai arribaria a signar, el de les Maces, que havia de ser Miquel Moya, un històric de la festa. L'acord que ho havia de fer possible s'havia pres setmanes abans a l'Ajuntament de Berga, però va saltar pels aires just abans del ple extraordinari de l'Ascensió. Al lloc on Miquel Moya havia de signar encara s'hi veu marcada amb llapis una creu, mentre que en l'espai on va firmar Josep Sobrevias com a representant dels vestidors de Plens, algú va afegir-hi "i Maces...", malgrat que a posteriori tampoc ningú va repassar aquesta part amb bolígraf.
La pàgina de 1993 on havia de signar Miquel Moya com a cap de colla de les Maces en el Llibre de Registre d'Administradors i Caps de Colla. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
"Aquell va ser un acord que s'havia pres en una reunió amb l'alcalde, Jaume Farguell, el regidor de Patum, Daniel Tristany, amb presència dels caps de colla i de persones que participaven en les comparses, però en el moment de signar l'acta, el dia de l'Ascensió, va haver-hi qui va oposar-s'hi frontalment", ha explicat Miquel Moya a aquest diari. "Era una època en la qual no hi havia gaire pressupost per la Patum, et trobaves espardenyes foradades, vestits foradats de l'any anterior, i va semblar que el millor era que hi hagués una persona responsable o un cap de colla que vetllés per les Maces de la plaça", ha afirmat Moya. "No volia ser un amo o un encarregat de res, simplement una persona que tingués cura de la comparsa", ha afegit.
Miquel Moya, que entre els anys 1962 i 1974 també va ser cap de colla dels Nans Vells, ha matisat que en el passat "no hi havia tanta gent com ara" que volgués fer Patum. "Participàvem en una comparsa, i després en una altra amb tota concòrdia, jo mateix saltava les Maces i baixava a fer de Ple", ha defensat. Malgrat tot, l'episodi de 1993 va ser de molt alta tensió i la diligència del registre de Caps de Colla i Administradors de 1993, on consten les Maces com a comparsa i a banda la comparsa dels vestidors de Plens, va acabar no signant-se fruit de la tibantor que va esclatar aquell 23 de maig quan tot estava a punt per a la sessió plenària, segons ha recordat Moya.
El cap de protocol de l'Ajuntament de Berga d'aleshores, Carles Cortina, va ser qui va escriure en pulcra cal·ligrafia anglesa allò que s'havia acordat que constés al llibre des del consistori i que va redactar el secretari. "Penso que no podia ser una decisió que el regidor prengués unilateralment, sinó que va parlar amb patumaires, però en el moment de signar va haver-hi una certa tensió i no va sortir qui havia de ser representant de les Maces", ha exposat Cortina.
En el full de registre es van compartimentar les signatures entre les 10 comparses existents, més la de les Maces. "Sempre han estat Vestidors de Plens i Maces però han seguit camins relativament separats, i d'alguna manera això volia ser una oficialització d'aquesta separació en dues comparses que tenien un tronc comú", ha considerat Cortina.
"Van ser decisions que es van prendre en el seu moment, algunes van ser reeixides com incloure Tirabols a la Patum de Lluïment o augmentar el cicle de la nit en quatre tandes de Patum, però d'altres no", ha recordat l'excap de protocol.
L'exalcalde Jaume Farguell ha assegurat no recordar amb exactitud què va passar, si bé ha dit que aquesta era una qüestió que es va portar i es va poder resoldre des de la regidoria de Patum. "No hi va haver tant de rebombori com ara", ha afirmat Farguell, que ha elogiat la feina feta al capdavant de la regidoria de Patum pel regidor Josep Carreras, que va encapçalar l'àrea uns anys abans, i pel desaparegut Daniel Tristany (1936-2006).
Els Àngels maten una de les Maces per Patum de Lluïment Foto: Aida Morales
El cert és que el mateix 1993, les Maces de Lluïment i de Nit a Plaça inicien un llibre de registre on hi consten els titulars i les persones que hi salten. En la primera pàgina, s'explica que en reunió presidida pel regidor de Patum, celebrada a l'Ajuntament de Berga, es designa que "les Maces i dimonis tinguin un cap de colla com totes les altres comparseries que formen els entremesos de la Patum" i es matisa que "s'entén que aquesta decisió és pels salts de la plaça de Sant Pere".
En la següent pàgina hi consten les firmes dels vuit membres de les Maces amb Miquel Moya com a cap de colla i hi figura el segell de la secretaria de l'ajuntament de Berga, tal com ha pogut constatar NacióBerguedà. A partir d'aquell any, els components de les Maces hi han registrat la seva participació en cadascuna de les Patums que s'han fet després, així com la de les persones a qui han cedit els salts. L'any 2010, quan va commemorar-se el mig segle del salt de dones de la Patum de 1960, les protagonistes d'aquell dia també signen al llibre.
Còpia de la primera pàgina del llibre de registre de les Maces que va encetar-se el 93 amb el segell de l'ajuntament. Font: Arxiu
Segons ha pogut saber aquest mitjà, el 1994 hi va haver una reunió entre els membres de les Maces i representants dels Plens, amb la intenció de solucionar els problemes derivats de l'any anterior i va proposar-se a les Maces passar a formar part de la plantilla dels vestidors de Plens. Però va haver-hi una única condició que ho va estroncar i que va fer que les Maces no acceptessin la proposta dels vestidors: no en podien formar part les dues saltadores de maces pel fet de ser dones.
L'entremès de les Maces formava part inicialment d'un únic quadre festiu, el dels diables, conjuntament amb els Plens. Documentat des del 1628, aquest entremès dels diables, podria simbolitzar l'eterna lluita entre el Bé i el Mal. Amb el temps, ambdós van separar-se a plaça, però han seguit formant part de la mateixa comparsa i han constat en documentació antiga amb diferents fórmules com "diables", "maces y plens" o "comparsa de masses y plens".
Fonts properes consultades han assegurat que l'últim quart de segle, després dels fets de 1993, la convivència ha estat bona, per bé que la qüestió de la plena autonomia de les Maces ha continuat essent punt de fricció. Si la negociació actual prospera, les dues comparses que en sorgiran seran la dels Plens i Maces de Passacarrers i Quatre Fuets i la de les Maces de Lluïment i Nit a Plaça. L'esborrany del reglament de les Maces de plaça contempla l'elecció del nou cap de colla per majoria simple.