Montse Venturós: «El proper serà un mandat de més i millor gràcies a la feina feta»

És alcaldessa de Berga i un dels quadres de la CUP més mediàtics del municipalisme. Montse Venturós té 33 anys, i des dels 14 milita en organitzacions de l'esquerra independentista, per la plena emancipació política i social dels Països Catalans.

Ha estat inhabilitada durant sis mesos per un delicte de desobediència perquè no va treure l'estelada del balcó de l'ajuntament durant dues cites electorals el 2015, tal i com havia requerit la Junta Electoral després d'una denúncia de Societat Civil Catalana. Montse Venturós ha continuat coordinant l'equip de govern i ha mantingut el tracte d'alcaldessa per part de les entitats de la ciutat, sense signar cap document. Ara es presenta a la reelecció. 

- Com ha viscut aquest mig any d'inhabilitació?

- Ha estat un mig any molt estrany. Ha costat, perquè realment era una situació inèdita, una situació que no sabíem on podia acabar parant. No coneixíem fins a quin punt la repressió de l'Estat podia continuar volent un embat, i tampoc sabíem fins a quin punt l'extrema dreta podria posar o interposar qualsevol denúncia per suplantació de càrrec públic. 

L'hem viscut amatents a la ràtzia repressiva de l'Estat. Però l'hem pogut salvar no acatant aquesta sentència i donant ple compliment a tot allò que la directriu política de la meva persona ha desenvolupat durant aquests quatre anys, sense que es veiés modificada més enllà de la signatura, que sí que hagués comportat la paralització absoluta de tot el que és l'engranatge municipal i només hagués tingut conseqüències pels veïns i veïnes de Berga. 

- En aquesta situació, s'ha sentit recolzada pel govern català i per la resta de partits sobiranistes?

- M'he sentit molt recolzada, m'han reconegut a tots els departaments de la Generalitat on he anat. He de dir que fins i tot el Ministeri de Foment ha enviat cartes a nom meu (riu), ells potser sí que no tenien clar què havia passat. Però amb el govern català, he continuat fent reunions amb el CatSalut, he continuat fent reunions amb tota normalitat amb la direcció general d'administracions locals, amb Urbanisme, Territori i Ensenyament. M'han convidat a absolutament totes les reunions en qualitat d'alcaldessa. 

- Per tant, Berga aquest mig any ha continuat tenint alcaldessa?

- Sí, indiscutiblement. 

- Alguns rivals polítics, li han retret que va dir que desobeiria, però que en realitat s'ha quedat a mitges. 

- I com volen que desobeeixi si els seus partits no van implementar les lleis que ens havien de permetre tirar endavant amb el mandat de l'1 d'octubre? Si tinguéssim un marc de legalitat pròpia, jo hagués pogut obeir aquest marc i desobeir el marc de la legalitat espanyola. He arribat al màxim de desobediència al qual podia en l'àmbit de la legalitat, de manera que no afectés els veïns i veïnes de Berga, que en cap cas van escollir aquest camí. 

- Ho tornaria a fer? Tornaria a mantenir l'estelada al balcó?

- Tornaria a fer qualsevol acció que suposés una desobediència implícita a l'Estat quan aquest comet una vulneració flagrant de drets fonamentals. 

"Si tinguéssim un marc de legalitat pròpia, hagués pogut obeir aquest marc. He arribat al màxim al qual podia arribar de manera que no afectés els veïns i veïnes de Berga"

- Davant d'una nova petició de la Junta Electoral per treure la simbologia de l'ajuntament, què faran?

- Haurem de parlar de quina és l'estratègia a seguir, a nivell no només de Berga, sinó també de la resta de municipis. En primer lloc, veure quina és la postura que tenim des de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i, en segon lloc, veure com es treballa això des de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), com es desenvolupa una estratègia col·lectiva. El més lògic i més normal seria mantenir tots aquesta simbologia en tots els edificis públics, perquè entenem que no s'està vulnerant absolutament res, i al cap i a la fi, són representatius d'una majoria de la societat catalana. 

- Fa poc s'ha arxivat la investigació de l'1-O contra vostè com a alcaldessa. Hi ha més causes obertes ara mateix que afectin el consistori?

- Tenim causes obertes a l'ajuntament. Tenim tres investigacions obertes per part de l'Audiència Nacional en referència a l'obertura de l'Ajuntament de Berga el 6 de desembre i el 12 d'octubre, i per la signatura oficial en el plenari de suport a la declaració del 9-N. Una acció que encara que no els ho sembli, els companys del PDECat també van desobeir votant-hi a favor. Per altra banda, cal tenir en compte que hi ha investigació judicial oberta pel pagament de quotes a l'AMI i una sentència que ens imposa penjar la bandera espanyola del balcó de l'ajuntament des del 4 de maig passat. 

- Durant aquests quatre anys, en què s'ha enfrontat al procés judicial que va acabar inhabilitant-la, ha tingut por d'algun tipus?

- No. La veritat és que entenc que la repressió forma part de la lluita, per tant, l'assumeixo. Entenc que victimitzar-nos o tenir por en aquesta qüestió no ens va a favor. Hem de ser conscients que la repressió existeix en tota lluita i en tot procés de confrontació entre dues parts, i més tenint en compte un estat com l'espanyol, que és un estat estructuralment franquista. L'estat espanyol és un estat repressiu per naturalesa i vulnerador de drets fonamentals també per naturalesa. 

Sempre he assumit que la meva tasca en la lluita podia comportar repressió i si la repressió suposa inhabilitar-me, suposa presó o exili, doncs haurem d'assumir-ho, perquè som aquí per lluitar i no hem vingut a fer res més. 

- La seva candidatura a la reelecció ha estat un dels secrets millor guardats de la precampanya. De fet, no hem conegut la seva decisió fins fa escassos quinze dies. Li han hagut d'insistir perquè es tornés a presentar?

- Al principi potser sí, perquè jo venia d'una situació complicada. Al principi de la inhabilitació m'ofegava amb la feina, perquè no podia tenir accés a la documentació, se m'havia d'imprimir tot, havia de fer moltes coses a mà i treballar-ho des de casa. La meva principal por en tots aquests mesos era que represaliessin els meus companys i companyes, que represaliessin a treballadors i treballadores públiques de l'ajuntament per treballar amb la meva persona. 

També han estat quatre anys d'una situació molt complexa a l'Ajuntament de Berga en l'àmbit econòmic. Una situació que hem hagut de sanejar i posar oli a l'engranatge de l'ajuntament perquè comenci a funcionar. Reduir el deute no era una obsessió, era una urgència. Així que, per una banda, hi ha hagut tot el que fa referència a l'Ajuntament de Berga, per l'altra, el procés polític que ha viscut Catalunya, i el meu procés d'inhabilitació, i també s'hi ha sumat una situació personal, que ha fet que s'acumulessin tot un seguit de coses negatives.

"Vaig dir-li a en Jordi Cuixart que no tenia ganes de presentar-me i em va dir que ell tampoc tenia ganes d'estar a la presó. Això em va fer pensar molt"

- Què la va fer-se decidir?

El desembre de 2018 a Lledoners, en Jordi Cuixart m'insistia perquè em tornés a presentar, i vaig dir-li que no en tenia ganes. La seva resposta va ser que ell tampoc tenia ganes d'estar a la presó. Això em va fer pensar molt. Quan algú que està patint el pes més absolut de la repressió més absoluta de l'Estat, et diu això, no et pots quedar a mig camí. 

També tinc el suport de la família i d'uns companys que sempre hi són i que tenen la determinació de continuar amb la tasca al capdavant de l'ajuntament. 

- Què és el que la motiva a l'hora d'optar a revalidar l'alcaldia?

- Em motiva que hi ha moltíssima feina per fer. Potser no hem fet una política de cara a la galeria, però la feina que hem estat realitzant, per molt silenciosa que hagi estat, ens ha permès dotar l'Ajuntament de Berga d'una bona musculatura. El proper serà un mandat de més i millor, gràcies a que hem fet tota aquesta feina invisibilitzada. Si no es feia aquesta feina poc visible, després no podies fer res. 

Hem detectat situacions en les quals pecàvem d'il·lusos, com per exemple, en creure'ns que si tu vols enquitranar, demà ho pots fer. Això és fals. Una enquitranada té un procés: entre que aproves el projecte, el fas, surt a exposició pública, el contractes, ja han passat nou mesos. 

- Quines han de ser les prioritats del mandat 2019 - 2023?

- Una de les prioritats dels propers mesos ha de ser finalitzar el traspàs de gestió de l'hospital al CatSalut. A més de continuar treballant en l'àmbit cultural. La regidora Mònica Garcia ha permès i ha incentivat que la Patum no sigui només la Patum per les persones de la plaça, sinó que hi hagi mil Patums, que hi hagi tantes Patums com patumaires. Això és una cosa que s'ha de continuar fomentant i treballant. Com també s'han de continuar fomentant temes de transparència i de pagament als proveïdors. D'on venim a on estem, hi ha hagut un canvi brutal.

D'altra banda, s'han de continuar detectant les petites problemàtiques en el gran projecte de ciutat que ha estat el canvi d'enllumenat. També hem de culminar el projecte de Sant Francesc com a eix cultural de la ciutat de Berga. Posar-nos a treballar molt en matèria de salut pública i de prevenció de la malaltia, perquè ens hem hagut d'abocar a treballar en un hospital en el qual no hi tenim competències i no hem pogut treballar en aquests aspectes. 

"Una de les prioritats ha de ser finalitzar el traspàs de l'hospital. També hem de culminar el projecte de Sant Francesc, com a eix cultural de la ciutat de Berga"

- En un dels darrers díptics que ha repartit la CUP, es comprometen a arreglar una cinquantena de carrers. 

- Sí, són actuacions previstes de fa mesos. El que expliquem al díptic és que no hem fet aquestes actuacions abans perquè no les hauríem pogut pagar, perquè hem hagut de fer front al deute de 2,8 milions d'euros amb els proveïdors i a l'endeutament que ara està sobre els 13 milions d'euros. Esperem acabar el mandat amb 12 milions d'euros de deute.

De les properes meses de concertació, se n'anirà tot a via pública. Jo també sóc veïna de Berga, també m'he emprenyat perquè veia les mancances. Però sabia que - en alguns casos - era una actuació de cara a la galeria, al costat d'una actuació que ens podia garantir drets a la ciutadania. Ara hi ha una campanya imminent de millora del ferm i després hi haurà aquests paquets d'actuacions en carrers fins a 2021. 
 
- El regidor Francesc Ribera va assegurar el passat mes de setembre que l'Ajuntament de Berga estava "arruïnat". És així?

- L'any 2015, l'Ajuntament de Berga tenia un deute d'aproximadament 18,3 milions d'euros, més factures que faltaven per pagar a proveïdors, que n'hi havia des de l'any 2005. Vam anar a pagar una bombeta LED que faltava i ens vam adonar que ens cobraven 560 euros d'una bombeta perquè ens hi aplicaven els interessos de demora, així que vam veure que allò s'havia d'acabar. Abans que entréssim, l'Ajuntament de Berga era incapaç per desídia de pagar les factures dels proveïdors, tot i tenir el Pla Zapatero i els crèdits ICO. Vam pagar els 2,8 milions d'euros de factures anteriors i hem deixat totes les nostres factures pagades.

Hem arribat a pagar a 22 dies. Ara ha canviat el càlcul de l'Estat en el còmput de pagament de proveïdors, i aquest se situa en el llindar dels 50 dies. Acabem de tenir la incorporació de la interventora que és una peça fonamental i que substitueix en Florenci Torrents que ho tenia tot al seu cap, i també cal donar-li un marge. 

Si ens contenim quatre anys més, l'Ajuntament de Berga haurà eixugat l'endeutament. Estem pagant 2,5 milions d'euros l'any per crèdits ICO.
 
- Convergència es dedica constantment a dir que hem perdut subvencions. Però hem aconseguit més subvencions que en cap altra legislatura en aquest ajuntament i hem aconseguit més diners de fora que en cap altre mandat. Per exemple, amb l'ampliació de 600.000 euros del Servei Català de la Salut (CatSalut) cap a l'hospital. Uns diners que s'han ampliat aquest any i que els hem aconseguit negociant. Hem aconseguit la subvenció íntegra de la Torre de la Petita i, a través de les meses de participació de la Diputació de Barcelona, hem aconseguit 370.000 euros per pagar equipaments nous per l'hospital, 200.000 euros per a la claveguera de la Rasa dels Molins, 370.000 euros de partida per a l'Institut Serra de Noet. Tot el que té a veure amb sanitat i educació ha estat i és una prioritat per aquest equip de govern. Hem posat la banya en l'hospital i en començar i acabar l'Institut Serra de Noet, no hi havia absolutament res fet del nou edifici, i qui digui el contrari menteix. 

Hi ha correus de l'arquitecte municipal dirigits a l'anterior alcalde l'any 2011 sobre aquesta qüestió, correus que vam respondre nosaltres en entrar. El nou institut l'hem iniciat i finalitzat nosaltres. Dir que no s'ha anat a buscar finançament i que hem perdut subvencions perquè no ens hem presentat al FEDER és un flac favor a la realitat. 

"Convergència es dedica constantment a dir que hem perdut subvencions. Però hem aconseguit més subvencions que en cap altre mandat"

- Més enllà de la qüestió econòmica, quins han estat els projectes que més destacaria d'aquest mandat?

- El canvi de gestió de l'hospital i el crèdit de l'enllumenat, indiscutiblement. La dotació de personal a tots i cadascun dels departaments de l'ajuntament, tal com vaig explicar la setmana passada, i la culminació de la cessió iniciada l'anterior legislatura del convent de Sant Francesc. Hem dotat la regidoria de Participació Ciutadana de subvencions per a les entitats per primera vegada en aquest ajuntament. El 2018 i el 2019, les entitats de Berga han disposat d'una partida de 63.000 euros d'ajuts en concurrència competitiva.  

En campanya, mai ningú parla de drets socials. Però Berga ha obert una oficina d'atenció a l'emergència habitacional i a l'emergència de subsministraments elèctrics i d'enllumenat, hem aconseguit un conveni amb Sorea amb el qual ells avancen el pagament a totes aquestes persones que no poden pagar. 

A més, hi ha molts temes que hem hagut de tancar. En entrar a l'Ajuntament de Berga, ens vam trobar 44 contenciosos administratius. Això significa que s'ha fet una tasca ingent per part de l'àrea d'assessorament jurídic, s'ha fet un treball brutal. A més de fer contractacions externes d'advocats per defensar el consistori, perquè la nostra secretaria no disposava de prou dotació de personal per tenir controlats els 44 contenciosos. 

Se n'han pogut resoldre però en queden encara. El litigi amb Inberga Tur va començar el 2003. Han passat 16 anys d'un procés que fa que, per nassos, la ciutat hagi de mantenir aturat un projecte tan imprescindible com és Queralt. Queralt ha de deixar d'estar aturat, però ens neguem a negociar uns diners que l'ajuntament ja ha pagat. L'Ajuntament de Berga ja ha pagat el crèdit d'Inberga Tur, el poble de Berga ja ha pagat una cosa que no li pertocava pagar. Volem esperar al procés judicial. 

"Quan vam entrar, ens vam trobar 44 contenciosos administratius, això significa que, des de l'àrea d'assessorament jurídic, s'ha fet una tasca ingent"

- En quin moment del procés judicial es troba el litigi d'Inberga Tur?

- El cas està al contenciós administratiu, queden dos contenciosos i un mercantil per resoldre. 

- La CUP ha organitzat una xerrada sobre la municipalització de l'aigua, una qüestió que ja defensaven en el programa electoral de 2015. Torna a ser un dels objectius?

- És un dels objectius, ja ho era l'anterior legislatura, però sempre vam dir que esperaríem a la finalització del contracte amb Sorea, perquè l'endeutament de l'ajuntament no ens permetia fer front al pagament i trencar el contracte. S'està fent una auditoria del servei de l'aigua amb què estem aconseguint molts bons resultats, i estem descobrint moltes coses respecte al subministrament d'aigua a Berga: per exemple, pagaments que s'estan fent que no corresponen, vessants d'aigua que es creia que estaven arreglats i no s'han adequat, entre altres. En aquest sentit, nosaltres sempre hem entès que els recursos públics han de ser públics i no han d'estar en mans privades fomentant la pobresa i la despossessió de la classe treballadora. 

- Serà viable municipalitzar el servei durant el pròxim mandat?

- La previsió és que sigui viable. Però evidentment s'ha de dotar de personal aquesta estructura. El contracte de l'aigua s'acaba just quan finalitza el següent mandat, de manera que ho veurem durant la legislatura, un cop que tinguem tot el que és el resultat de l'auditoria. 
 - En quin moment concret està el traspàs de gestió de l'hospital al CatSalut que es va anunciar fa un any i mig?

- Es va anunciar el juliol de 2017 i es va dir que al cap d'un any ho tindríem. Va passar que vam tenir nou mesos de Dolors Montserrat al govern, l'aplicació de l'article 155. Es va quedar tot aturat. 

També és cert que hi ha un dels terrenys del centre que es compra l'any 2008, però que l'any 2017 continua escripturat a nom d'una altra persona. Coses clàssiques de desídia de l'Ajuntament de Berga com pagar i comprar un terreny, però no escripturar-lo en nom del consistori, han alentit el procés. Ara hem aconseguit escripturar aquest terreny en nom de l'ajuntament. Aviat ha de fer-se la segregació i després ja vindrà la cessió definitiva al CatSalut. 

"Hem aconseguit escripturar un dels terrenys de l'hospital que faltava a nom de l'ajuntament. Aviat ha de fer-se la segregació i després ja vindrà la cessió definitiva al CatSalut"

- Per tant, no hi ha hagut un canvi de voluntat de la Generalitat?

- No, en absolut. Fa dues setmanes encara vam fer reunió amb el CatSalut. Tenim cinc comissions constituïdes, una de serveis bàsics de Salut, una de Recursos Humans, una altra patrimonial, una econòmica i una darrera de jurídica. Cadascuna amb els tècnics corresponents.

- La compra del TAC ja dependrà d'ells?

- Sí, en principi sí. És una de les qüestions que estem negociant. Estem molt contents perquè hem aconseguit una fita importantíssima, el traspàs de gestió és un pas molt important per a l'hospital. Deixem que l'hospital camini sol amb els seus ritmes i l'ajuntament deixi d'entorpir-lo. 

- Han pogut obrir la Patum com els hauria agradat?

- Queda molt camí per recórrer. La Mònica Garcia encara volia obrir-la més, fent els vestits dels gegants participats. Però penso que s'ha obert en molts àmbits. Les comparses han fet un treball ingent per redactar els reglaments de règim intern, per intentar posar-se en aquells mínims que el Patronat de la Patum va demanar. Tothom ho va acceptar, no hi ha hagut cap tipus de problemàtica. El Patronat, en no tenir pressupost associat, ha passat a ser un òrgan consultiu. Però l'equip de govern s'ha compromès a respectar totes les decisions que s'hi prenguin. La Patum és una festa viva, que desperta la viceralitat en el sentit positiu de moltes persones, que genera passions, odis, fa parlar. 

- La polèmica amb la comparsa dels Plens l'any 2017 ha estat un dels moments més durs del mandat?

- Un dels moments més durs sense cap mena de dubte, sense comptar evidentment la mort de la Manela Quesada. 

- Què ha passat amb l'estació d'autobusos? Perquè Berga encara no ha tirat endavant aquest projecte?

- Aquesta és la part on ens hem de fer autocrítica, hem estat incapaços de poder desenvolupar una part del nostre programa i, a la vegada, de poder tirar endavant totes les coses que quedaven candents a la ciutat. Ens vam trobar parades les urbanitzacions del Torrent de Santa Eulàlia i els Pedregals, la claveguera de la Rasa dels Molins portava pendent 40 anys i l'Institut Serra de Noet era imprescindible. Hem hagut de fer el concurs de l'enllumenat, entre altres.

Hi havia qüestions que podien afectar l'ajuntament, el patrimoni de tots, si no es tractaven. No haver treballat amb els Pedregals com ho ha fet l'Oriol Camps tots aquests anys, hagués acabat en una demanda claríssima de milions d'euros contra l'Ajuntament de Berga. Hem pogut arribar a tenir el Tossalet gestionat de manera que sabem que anirà endavant, hem guanyat el litigi de la Font Negra, que entenc que és una sentència que serà recorreguda. Hi ha hagut tota una sèrie de coses entremig.  A la propera legislatura treballarem en l'estació d'autobusos de manera participada, estem treballant ja en aquests termes. 

"No haver treballat amb els Pedregals com ho ha fet l'Oriol Camps tots aquests anys, hagués acabat en una demanda claríssima de milions d'euros contra l'ajuntament"

- Berga ha exercit la capitalitat de la comarca aquests quatre anys?

- Sí, indiscutiblement. Berga és la capital de comarca. Però això no vol dir que això hagi d'anar en detriment dels altres municipis. Una de les coses positives del mandat ha estat la creació per part de David Font del Consell d'Alcaldes del Berguedà, des d'on hem treballat tots junts.  

- Ha dit amb anterioritat que si la CUP pacta a Berga, no ho farà amb cap dels partits del 155. Ho manté?

- Per descomptat. Em cauria la cara de vergonya si no fos així. Si la CUP fes això, jo marxaria. Un pacte de govern amb les persones que han permès que els nostres representants polítics estiguin exiliats o empresonats? S'està detenint a les persones, amb la permissivitat i connivència del PSOE, el PP i Ciutadans, i no vull ni mencionar VOX. 

- Ha estat la primera alcaldessa dona de la ciutat de Berga, l'ha notat aquest fet? 

- Sí, que es nota. La Mònica Garcia i jo ho hem notat molt en molts aspectes. Des dels insults més lamentables al paternalisme. El primer dia de legislatura, que era un dilluns, estava al despatx amb el Titot, i l'endemà va sortir una vinyeta a premsa on ell em tenia agafada com si fos una titella. Què es pensaven? Que en Titot o algú em diria què he de fer? Doncs no. L'altre diria vaig escoltar una alcaldessa que deia que ella no es podia permetre el luxe de ser una alcaldessa patata, però que n'hi ha molts d'alcaldes patates. Reitero el mateix. 

- Estan satisfets del resultat de la campanya "Vull la Nit!" contra les agressions sexistes en l'oci nocturn?

- Sobretot per l'alt nivell de sensibilització que genera, s'ha fet una tasca brillant. Nosaltres militants de l'esquerra independentista, feministes, socialistes, hem après un munt de coses, coses de les quals no n'érem conscients. Darrerament em pregunten si ha augmentat el número d'agressions, pels casos que van registrar-se al gener i febrer. Però no ha augmentat, s'ha incrementat la sensibilització, la sororitat entre dones, ha augmentat la nostra estima cap a nosaltres i el fet de ser conscients que som dones i que no per això ens matxacarà ningú.