Obituari

Mor als 75 anys l'exalcalde de Berga Agustí Ferrer Gasol

Va ocupar el càrrec de batlle entre 1987 i 1991, al capdavant de l'Alternativa Berguedana Independent (ABI) | El funeral se celebrarà dissabte a dos quarts de 6 de la tarda a la parròquia de Santa Eulàlia

per Pilar Màrquez Ambròs , Berga, 29 de març de 2019 a les 16:37 |
Programa L'Estació de Televisió del Berguedà amb els cinc exalcaldes de Berga des de la democràcia (arxiu). | Aida Morales
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ha mort l'exalcalde de Berga, Agustí Ferrer als 75 anys d'edat. Ferrer va ser alcalde de Berga entre 1987 i 1991, i va liderar l'Alternativa Berguedana Independent (ABI). Darrerament, l'estat de salut d'Agustí Ferrer ja era delicat. L'Ajuntament de Berga ha expressat aquest matí el seu condol a la família i amics del batlle històric. L'alcaldessa inhabilitada Montse Venturós ha lamentat la pèrdua de Ferrer i ha assegurat que es tractava d'una persona "molt important" per Berga i "una de les primeres persones que va estar al capdavant d'un projecte de canvi a la ciutat". 

Montse Venturós ha recordat que Ferrer l'ha acompanyat en moments difícils d'aquesta legislatura i que, com a alcaldessa, ha recorregut a ell quan necessitava consell. "Era una bona persona, m'he sentit molt ajudada i molt suportada en moments difícils, vaig tenir el seu suport en moments durs com la nit de la mort de la Manela i li agraeixo eternament", ha valorat Venturós. També ha relatat que Ferrer va ser a les portes dels jutjats quan la van detenir el novembre del 2016 i al judici del passat mes de maig.


El consistori ha ofert a la família la sala de plens del consistori com a sala de vetlla, com marca el protocol quan moren berguedans il·lustres o que han format part de la corporació. No obstant això, els seus familiars han preferit fer ús de l'espai de la funerària de Berga. Montse Venturós ha assegurat que diversos membres del govern de Berga assistiran al funeral com a càrrecs institucionals. "Vull expressar el condol més absolut per aquesta pèrdua", ha manifestat l'alcaldessa. 

El funeral se celebrarà dissabte a dos quarts de 6 de la tarda a l'Església de Santa Eulàlia de Berga. La sala de vetlla, a la Funerària Ferran, obrirà també aquest dissabte de 9 del matí a 1 de la tarda i de dos quarts de 4 a 5 de la tarda.

 
L'ABI va guanyar les eleccions amb 3.003 vots l'any 1987, superant a CiU per només 93 vots. Membre de la nissaga berguedana Ferrer Gasol, i enamorat del barri vell i de la Patum, l'Agustí de Cal Ros va conformar, a finals dels anys vuitanta, una llista amb persones que majoritàriament eren crítiques amb el govern de Convergència i Unió (CiU) i Jaume Farguell.

La formació va tirar endavant el mandat amb el suport del PSC de Ramon Camps, amb qui van establir un pacte estable de govern després de les eleccions. 

Ramon Camps el recorda com una persona molt propera, un bon alcalde i algú amb qui va mantenir una molt bona relació.  En aquell mandat, el govern de Berga va donar els primers passos per fer realitat equipaments que després serien molt importants per a la ciutat com la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet o el pavelló esportiu. L'executiu local de l'època d'Agustí Ferrer també va impulsar el nou centre cívic on se situava l'Escola Municipal de Música de Berga, i van actuar per fer possible la restauració de Pedret i l'ascensor de Queralt.

"Vam començar moltes infraestructures, que es van inaugurar en el següent mandat del Jaume Farguell". Així ho recorda també la número 2 d'Agustí Ferrer a l'ABI, la historiadora Dolors Santandreu.

"L'Agustí era una persona amb qui era molt fàcil treball", explica Santandreu. "Com a regidora de Cultura, sempre que tenia un problema, ell hi ajudava i et donava una solució, tenia molta empatia i s'estimava molt Berga", recorda Dolors Santandreu. 

Santandreu també posa en valor que Agustí Ferrer era capaç de tenir bon feeling amb persones de colors polítics i inquietuds molt diferents. "En Pasqual Maragall va convidar-lo a l'Ajuntament de Barcelona per les Festes de la Mercè i recordo que es portava molt bé amb el president de la Diputació de Barcelona, el seu caràcter li obria les portes de totes les institucions", ha elogiat. 
 
Dolors Santandreu  s'ha mostrat entristida per la mort d'Agustí Ferrer. "Junts vam passar-ho de tots colors en l'època de l'ABI a l'Ajuntament de Berga, coses bones i èpoques més difícils", ha valorat Dolors Santandreu. En diverses ocasions, Agustí Ferrer havia admès, de fet, que els primers anys al consistori van ser complicats. Després del mandat, s'havia allunyat de la política, però no de Berga, ciutat a la que professava un gran amor. 

Qui també n'ha volgut tenir un record, ha estat el qui un dia en va ser rival polític, el també exalcalde Jaume Farguell, que era president del Consell Comarcal del Berguedà en aquell període. "El recordo molt entranyablement, ens coneixíem molt abans del període en què érem govern i oposició, ell era professor de literatura a l'Academia Farguell", ha recordat. "Malgrat els anys de petita polèmica i un parèntesi propi de petites diferències polítiques, podríem dir que ens va unir una gran amistat, i més en aquests últims temps, estava pendent de la seva salut i l'havia visitat a casa", ha incidit Jaume Farguell.

"L'Agustí Ferrer era una persona molt popular, amb moltes inquietuds, amant de les tradicions de Berga i que escrivia molt bé", ha elogiat Farguell. "Li valoro molt aquesta popularitat que tenia, va ser l'únic que ens va poder guanyar unes eleccions. Però per damunt de tot recordaré l'amistat que vam mantenir superant aquell període", ha dit. 

Una persona culta i apassionada de la Patum i la gastronomia

Agustí Ferrer, que va ser delegat de Caixa de Manresa, era una persona molt propera que es confessava enamorat de la Patum i el barri vell. Germà del pintor Joan Ferrer, també era un apassionat dels llibres, i va participar en moltes ocasions en el concurs de garrofes de la Farsa per als Pastorets. L'any 2015 va quedar-hi tercer. Però no era res de nou, ja que va ser el guanyador del primer concurs de garrofes que va fer-se a la ciutat.  "Era una persona molt culta, tant a nivell cultural com en l'àmbit de la poesia, i també era una persona molt familiar, s'estimava molt la seva dona i les seves filles", ha afegit Dolors Santandreu. 

Agustí Ferrer va ser impulsor de les Jornades Micològiques de la Festa dels Bolets, i va publicar "La Taula Amiga" d'Edicions de l'Albí, un llibre de narracions gastronòmiques.

El xef Miquel Màrquez ha explicat que hi va compartir moltes estones parlant de cuina i al voltant dels fogons. "Vam participar en moltes classes de cuina on ell impartia la part teòrica i jo la part pràctica; i en molts actes gastronòmics de molt nivell quan encara ningú parlava de cuina". "Més que una amistat per mi era com una germà, amb l'Agustí vam fer la mili junts, ha estat una relació de molts anys", ha confessat.

"Quan ell era alcalde, es van dissenyar els millors aperitius que s'han fet mai per la Patum, inspirats en l'essència de la festa, ell va prendre part del disseny, els vam dissenyar de costat. Sense cap mena de dubte era un enamorat de la cuina, un bon gourmet, hi entenia i en sabia", ha relatat. 

 

Participació