Veneçuela

Veneçolans refugiats a Berga alcen la veu contra Maduro

NacióBerguedà ha parlat amb un grup de quatre veneçolanes que van assistir dimecres a la xerrada del consol adjunt de Veneçuela i que expliquen que van voler ser-hi justament per expressar el seu malestar

per Pilar Màrquez Ambròs , Berga, 29 de març de 2019 a les 13:35 |
Una persona amb una bandera veneçolana a Caracas. | Agències/Ueslei Marcelino
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una desena de veneçolans van aixecar-se i van marxar dimecres de la xerrada que oferia a Berga el consol adjunt de Veneçuela a Barcelona, Antonio Martínez Uzcategui, organitzada per l'Ateneu Llibertari del Berguedà i l'associació internacionalista Ítaca. Poc després que s'obrís el torn de preguntes, el van escridassar i van titllar-lo de mentider. També hi va haver crits a favor de Juan Guaidó. 

NacióBerguedà ha parlat amb un grup de quatre veneçolanes que van assistir a la sala de conferències del Casal d'Avis de Berga i que expliquen que van voler ser-hi justament per expressar el seu malestar cap a Nicolàs Maduro. Els preocupa la delicada situació que travessa el país, amb un president interí - reconegut per Estats Units i la major part dels països de la Unió Europea que no pot exercir el càrrec - i el govern de Maduro, a qui s'oposen frontalment. 


Asseguren que Veneçuela travessa una complicada situació econòmica i d'inseguretat, amb falta de productes bàsics i persistents apagades elèctriques a les principals ciutats. 

"El govern culpa a Estats Units de la falta d'aliments i medicines, però com poden pensar que, un mal president que permet que la influència estrangera enfonsi el país, ens serveix d'alguna cosa?", exclamen l'Abigail i l'Alba, noms falsos perquè tenen estatus de refugiades i volen salvarguardar la seva identitat, però també perquè no volen que cap compatriota tergiversi el motiu pel qual han assistit a l'acte del consol adjunt. "No volem que diguin que, venint aquí, li donem suport", asseguren. Les acompanyen dues amigues que pensen el mateix sobre el govern de Maduro, una de les quals explica que va tenir molts problemes quan va travessar la frontera amb Colòmbia acompanyada de la seva filla i el seu net. "Ens van registrar a fons per si portàvem dòlars amagats, no ens deixaven passar", explica.


Totes quatre han marxat de Veneçuela en els últims dos anys i han demandat l'asil a l'Estat per la greu situació econòmica que travessa el país però també, diuen, per la inseguretat.

L'Abigail, que a Veneçuela era una petita empresària, va marxar sola del país i no té família a Catalunya. "Han expropiat milers d'empreses i han portat a la misèria el país, creus que hem deixat la nostra família a milers de quilòmetres i hem marxat de casa nostra per què teníem cap altra opció?", qüestiona.

Assegura que la pitjor part de les restriccions se l'emporten els hospitals, on ha deixat de funcionar maquinària vital per la falta d'electricitat, i denuncia els preus desorbitats del menjar. "Ja no vivim allà, però no hem perdut el contacte amb la nostra gent, a Veneçuela pots cobrar 3 dòlars al dia i un pollastre costa 12 dòlars", diu. "Com se suposa que has de menjar?, etziba.  "El problema no són les diferències ideològiques, si ho fossin, ens sentiríem feliços, això que està passant a Veneçuela no és una guerra d'ideals", remarca l'Abigail. "No hi ha medicines ni gasolina ni transport", afegeix. 

Abans que un nombrós grup de veneçolans abandonés la sala dimecres, el consol adjunt va explicar que els nord-americans dirigeixen un bloqueig contra Veneçuela que fa que faltin aliments i medicines. També va exposar que el que causa la falta d'electricitat són els atacs orquestrats pels serveis d’intel·ligència dels Estats Units. Segons el consol, això crea una incertesa i un malestar totalment buscats pels nord-americans. Però aquest argument indigna l'Alba, que és fisioterapeuta i especialista de la pell, i que té dues filles petites amb les quals ara viu a Berga.

"D'apagades de llum n'hi ha hagut abans. Vaig arribar aquí l'any passat, però abans vaig fer el que vaig poder per quedar-me al meu país, fins que vaig veure que no podia, que ho havia de fer per les nenes. És per l'economia, per la fam i per la inseguretat; estem vivint el pitjor èxode que es pot viure, hi ha gent que tenia bons cotxes que està menjant restes", afirma. 

"Quan va entrar Chávez, molts veneçolans van creure que ho regalaria tot als pobres, però resulta que ho va prendre tot a tothom. Mira què està passant ara, els nens naixen als hospitals i no hi ha llum, no hi ha incubadores", reitera. "Parlen sobre el poble, però fan coses contràries al seu benestar", opina l'Alba. 

L'Abigail explica llavors una última cosa que l'afecta directament: "Jo sóc pacient amb problemes de cor i esclerosi múltiple, i fa set anys que a Veneçuela no arriben els interferon, un tractament per a la malaltia, en fa cinc que no hi arriba la medicina que em receptaven pel cor, una medicina que amb prou feines costava 50 cèntims d'euro i que avui no pots aconseguir enlloc", comenta. 

"Són gent incompetent i ens han fet marxar a aquells que estem preparats, estem molt agraïts amb Catalunya i Espanya per acollir-nos, però saps el que és viure al teu país, marxar de casa i no saber si hi tornaràs sa i estalvi? Que et diguin en què et pots gastar els diners? Cada cap de setmana moren 70 i 80 veneçolans en mans de la violència", assegura. 

Crisi de migració

Els refugiats veneçolans no ho han tingut tampoc fàcil per aconseguir l'asil. A molts, assenyalen, els ha costat la protecció internacional i han quedat al marge del sistema o els ha costat molt aconseguir la situació actual. 

Segons dades de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) i l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), uns 5.000 veneçolans van abandonar el país de mitjana cada dia el 2018 "a la recerca de protecció i una vida millor" davant de la greu crisi política, econòmica i social en què es troba immersa Veneçuela.
 

Xerrada del consol adjunt de Veneçuela a Barcelona, Antonio Martínez. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Participació