28
de març
del
2019
Actualitzat
el
15
de maig
a les
3:00h
Antonio Martínez Uzcategui, consol general adjunt de Veneçuela a Barcelona, ha ofert aquest dimecres al vespre al Casal Cívic de Berga una xerrada sobre el seu país, en un acte que organitzava Ítaca, l'organització internacionalista dels Països Catalans, i l'Ateneu Llibertari del Berguedà. Martínez sosté que la falta d'aliments i medicines al país és fruit del bloqueig econòmic i financer dels Estats Units. Un bloqueig financer que, entre altres, suposa que part dels diners que Veneçuela té a l'estranger no puguin repatriar-se per ser destinats a la compra de béns de primera necessitat, segons afirma.
Una desena de veneçolans, alguns d'ells residents a l'Estat amb la condició de refugiats, van abandonar la sala durant la xerrada visiblement molestos pel discurs del consol adjunt i van acusar-lo de mentider. També va poder-se escoltar algun crit a favor de Juan Guaidó.
NacióBerguedà va entrevistar Martínez Uzcategui abans de la seva intervenció al Casal Cívic.
- El món mira cap a Veneçuela. Juan Guaidó va proclamar-se president interí i ha rebut suports dels Estats Units i de països europeus. Com està ara mateix el seu país?
- Hi ha un president constitucionalment electe que és Nicolás Maduro. El senyor Guaidó no exerceix accions executives, no està exercint de cap manera com a president. Simplement, fa seva aquesta pseudopresidència a través de xarxes socials com Twitter. Després d'haver-se autoproclamat president, va tenir el reconeixement gairebé immediat de Donald Trump. Però fixeu-vos que ara hi ha països europeus que van assegurar reconèixer-lo, que no en reconeixen els suposats ambaixadors.
Aquest dimecres s'ha fet públic que el ministeri d'Exteriors d'Alemanya no reconeix l'ambaixador del suposat president. L'han rebutjat i han dit que l'ambaixador és la persona enviada pel president Maduro com a president de la República. Ho han fet així perquè no poden anar en contra del dret internacional. Si tu reconeixes el president d'un país, immediatament has de deixar de reconèixer-ne l'altre. No hi pot haver una dualitat. Haurien d'expulsar primer al representant plenipotenciari del president Maduro, a l'actual ambaixador, i això no ha passat a cap país.
- Veneçuela es troba en una delicada tessitura. Guaidó va autoproclamar-se president interí al gener i la tensió es manté. Com se sortirà d'aquesta situació?
- Hi ha una proposta que ha sortit de països com Mèxic o Uruguai perquè puguin servir d'intermediaris per un diàleg sincer entre l'oposició i el govern. Cal diàleg i que hi deixi d'haver ingerència estrangera.
Queda clar que Estats Units ha pres les regnes de l'oposició veneçolana. Ho demostren les últimes declaracions de Trump sobre si els russos han de sortir del país o no. Actuen com si fóssim una colònia o el pati del darrere dels Estats Units i no ho som. Com se soluciona això? En primer lloc, amb la no ingerència de països estrangers, i després amb el diàleg. Així com amb el reconeixement dins de la constitució dels mètodes democràtics per fer política.
La incertesa econòmica és produïda pel bloqueig financer i econòmic dels Estats Units. És culpa del bloqueig. Això impedeix repatriar els diners que Veneçuela té en bancs de fora i utilitzar-los en alimentació i medicines, entre altres.
- Veneçuela és una democràcia?
- Totalment, és una democràcia participativa i protagònica.
- Hi ha presos polítics al seu país?
- No, hi ha persones que estan complint condemna per algun delicte que han comès i que en el seu moment exercien funcions per dirigir. Però no hi ha cap persona empresonada per un pensament polític o per defensar una idea. Et poso un exemple: Si un senyor s'autoproclama president d'un país, què passaria en qualsevol país del món?
- Però hi ha llibertat de premsa i d'expressió?
- Et convido que busquis mitjans de comunicació veneçolans a les xarxes. Un dels diaris més grans de Veneçuela és El Nacional. La seva línia editorial és clara, és a favor de l'oposició. Hi ha altres exemples com el diari El Universal o a la televisió.
- Hi ha entitats com Human Watch Right, que han acusat al seu país de censurar i intimidar la dissidència. Què me'n diu?
- Són informes que treuen però que no poden sustentar amb proves davant dels organismes internacionals. No tenen aquestes proves.
- Ara mateix hi ha risc d'aixecament civil?
- No. En aquest moment, no. No hi ha risc d'aixecament militar ni civil. Tenim una població força conscienciada, encara que hi ha una guerra híbrida que el que està buscant és això, que la gent s'enfadi molt i surti al carrer. Hi ha un bloqueig econòmic i atacs molt ben planificats, per exemple als sistemes de generació elèctrica, per generar incertesa.
- En quines condicions podria intervenir-hi l'exèrcit?
- L'exèrcit intervindrà sempre que sigui per defensar la sobirania de Veneçuela. Si hi ha un intent d'invasió per part d'un país estranger, l'exèrcit intervindrà com en qualsevol país. Però mentrestant no intervindrà. Cal buscar una solució política. Nosaltres no volem que hi hagi un conflicte bèl·lic ni una invasió militar ni una guerra civil.
- Una de les peticions que països estrangers com Espanya feien a Maduro era la de convocar eleccions.
- Maduro no pot decidir convocar eleccions, i també cal dir que les eleccions presidencials van fer-se l'any passat, estan fetes. Les pròximes eleccions són de l'Assemblea Nacional, segons el calendari oficial. Però la decisió recau en el poder electoral, que és el Consejo Nacional Electoral (CNE), no en Nicolás Maduro.
- La transició del sistema neoliberal al socialisme en aquestes dues últimes dècades ha estat positiva per Veneçuela?
- Sí. S'han construït 2 milions i mig d'habitatges per una població de 30 milions d'habitants. L'educació i la salut són gratuïtes. És cert que darrerament pel bloqueig financer i comercial s'ha vist disminuït el poder adquisitiu del veneçolà, causat per aquesta guerra econòmica, que esperem poder resoldre més aviat que tard. El govern va crear comitès locals d'abastaments, els Clap. Distribueixen aliments bàsics a preus subsidiats a aproximadament 24 milions d'habitants.
- La falta d'aliments i medicines és culpa del bloqueig dels Estats Units?
- Sí. El bloqueig dels Estats Units provoca incertesa econòmica al país, és una estratègia de pressió. El Departament d'Estat nord-americà, en abordar l'efectivitat de les mesures coercitives unilaterals, ha afirmat: "la campanya de pressió contra Veneçuela està funcionant. Les sancions financeres que hem imposat han obligat el Govern a començar a caure en default, tant en deute sobirà com de PDVSA, la seva companyia petroliera. i el que estem veient a causa és un col·lapse econòmic total a Veneçuela. Llavors la nostra política funciona, la nostra estratègia funciona i la mantindrem".
- I per què li interessa als Estats Units exercir aquesta ingerència que comenta?
- Per què diríeu? Per petroli. Som una de les millors reserves del petroli del món, una de les majors reserves en recursos estratègics com or i aigua. No és pas el bé de Veneçuela allò que els importa. Geoestratègicament Veneçuela és molt important, té sortida al Carib. Per tot plegat, hi ha el bloqueig i atacs com els que hi ha hagut a la xarxa elèctrica. Es vol generar incertesa.
- És necessària l'ajuda humanitària?
- No és el terme correcte. La suposada ajuda humanitària amaga una intervenció estrangera. Ni les Nacions Unides ni Creu Roja hi han volgut participar. Cal que es posi fi al bloqueig.
- Què en pensa de la posició que va prendre Espanya quant a Guaidó?
- Crec que va ser un error de càlcul estratègic. La relació amb Espanya ha tingut els seus més i els seus menys, perquè estem als antípodes ideològics, però sempre ha estat una relació cordial de països germans. Crec que també hi ha hagut pressions d'Estats Units cap a Espanya, però és una valoració que faig, no tinc elements de valor per conèixer la situació i entrar en aquest punt seria irresponsable per part meva.
Sincerament, crec que mentre que es mantingui una relació de països germans amb Espanya, mentre que no busquin una genuflexió de Veneçuela com és el cas dels Estats Units, les relacions es mantindran.
- Creu que als ciutadans europeus no els arriba tota la informació sobre Veneçuela?
- Bé, crec que la informació arriba tergiversada. Vinc a aquesta xerrada, a Berga, per explicar què està passant a Veneçuela. Amb l'ànim de mantenir un debat obert i d'alçada que sigui fructífer per a tothom.
- Vostè és consol adjunt a Barcelona des de l'any 2012, i justament aquests anys Catalunya ha viscut de ple el procés per a la independència. Com ho ha vist?
- No en puc parlar d'aquest tema. Haureu de preguntar-ho a altres veneçolans. Et puc dir que hi va haver un partit de futbol fa dos dies . Vam perdre en l'últim minut, però va estar molt bé.
- Però arriben notícies de Catalunya a Veneçuela?
- Sí, sí que n'arriben.
- Hem vist que saludava l'alcaldessa Montse Venturós abans d'entrar. Es coneixien?
- Sí, la vaig conèixer en la presentació d'un llibre a Barcelona i ens hem anat veient. Ens tenim estima.
- Mantenen bona relació amb l'esquerra independentista?
- Sí, amb les CUP. Però és una cosa que ha passat històricament ja. Amb les brigades internacionals, han vingut a Veneçuela, de la mateixa que han anat a Cuba. Hi ha una proximitat ideològica.
Una desena de veneçolans, alguns d'ells residents a l'Estat amb la condició de refugiats, van abandonar la sala durant la xerrada visiblement molestos pel discurs del consol adjunt i van acusar-lo de mentider. També va poder-se escoltar algun crit a favor de Juan Guaidó.
NacióBerguedà va entrevistar Martínez Uzcategui abans de la seva intervenció al Casal Cívic.
- El món mira cap a Veneçuela. Juan Guaidó va proclamar-se president interí i ha rebut suports dels Estats Units i de països europeus. Com està ara mateix el seu país?
- Hi ha un president constitucionalment electe que és Nicolás Maduro. El senyor Guaidó no exerceix accions executives, no està exercint de cap manera com a president. Simplement, fa seva aquesta pseudopresidència a través de xarxes socials com Twitter. Després d'haver-se autoproclamat president, va tenir el reconeixement gairebé immediat de Donald Trump. Però fixeu-vos que ara hi ha països europeus que van assegurar reconèixer-lo, que no en reconeixen els suposats ambaixadors.
Aquest dimecres s'ha fet públic que el ministeri d'Exteriors d'Alemanya no reconeix l'ambaixador del suposat president. L'han rebutjat i han dit que l'ambaixador és la persona enviada pel president Maduro com a president de la República. Ho han fet així perquè no poden anar en contra del dret internacional. Si tu reconeixes el president d'un país, immediatament has de deixar de reconèixer-ne l'altre. No hi pot haver una dualitat. Haurien d'expulsar primer al representant plenipotenciari del president Maduro, a l'actual ambaixador, i això no ha passat a cap país.
- Veneçuela es troba en una delicada tessitura. Guaidó va autoproclamar-se president interí al gener i la tensió es manté. Com se sortirà d'aquesta situació?
- Hi ha una proposta que ha sortit de països com Mèxic o Uruguai perquè puguin servir d'intermediaris per un diàleg sincer entre l'oposició i el govern. Cal diàleg i que hi deixi d'haver ingerència estrangera.
Queda clar que Estats Units ha pres les regnes de l'oposició veneçolana. Ho demostren les últimes declaracions de Trump sobre si els russos han de sortir del país o no. Actuen com si fóssim una colònia o el pati del darrere dels Estats Units i no ho som. Com se soluciona això? En primer lloc, amb la no ingerència de països estrangers, i després amb el diàleg. Així com amb el reconeixement dins de la constitució dels mètodes democràtics per fer política.
La incertesa econòmica és produïda pel bloqueig financer i econòmic dels Estats Units. És culpa del bloqueig. Això impedeix repatriar els diners que Veneçuela té en bancs de fora i utilitzar-los en alimentació i medicines, entre altres.
- Veneçuela és una democràcia?
- Totalment, és una democràcia participativa i protagònica.
- Hi ha presos polítics al seu país?
- No, hi ha persones que estan complint condemna per algun delicte que han comès i que en el seu moment exercien funcions per dirigir. Però no hi ha cap persona empresonada per un pensament polític o per defensar una idea. Et poso un exemple: Si un senyor s'autoproclama president d'un país, què passaria en qualsevol país del món?
- Però hi ha llibertat de premsa i d'expressió?
- Et convido que busquis mitjans de comunicació veneçolans a les xarxes. Un dels diaris més grans de Veneçuela és El Nacional. La seva línia editorial és clara, és a favor de l'oposició. Hi ha altres exemples com el diari El Universal o a la televisió.
- Hi ha entitats com Human Watch Right, que han acusat al seu país de censurar i intimidar la dissidència. Què me'n diu?
- Són informes que treuen però que no poden sustentar amb proves davant dels organismes internacionals. No tenen aquestes proves.
- Ara mateix hi ha risc d'aixecament civil?
- No. En aquest moment, no. No hi ha risc d'aixecament militar ni civil. Tenim una població força conscienciada, encara que hi ha una guerra híbrida que el que està buscant és això, que la gent s'enfadi molt i surti al carrer. Hi ha un bloqueig econòmic i atacs molt ben planificats, per exemple als sistemes de generació elèctrica, per generar incertesa.
- En quines condicions podria intervenir-hi l'exèrcit?
- L'exèrcit intervindrà sempre que sigui per defensar la sobirania de Veneçuela. Si hi ha un intent d'invasió per part d'un país estranger, l'exèrcit intervindrà com en qualsevol país. Però mentrestant no intervindrà. Cal buscar una solució política. Nosaltres no volem que hi hagi un conflicte bèl·lic ni una invasió militar ni una guerra civil.
- Una de les peticions que països estrangers com Espanya feien a Maduro era la de convocar eleccions.
- Maduro no pot decidir convocar eleccions, i també cal dir que les eleccions presidencials van fer-se l'any passat, estan fetes. Les pròximes eleccions són de l'Assemblea Nacional, segons el calendari oficial. Però la decisió recau en el poder electoral, que és el Consejo Nacional Electoral (CNE), no en Nicolás Maduro.
- La transició del sistema neoliberal al socialisme en aquestes dues últimes dècades ha estat positiva per Veneçuela?
- Sí. S'han construït 2 milions i mig d'habitatges per una població de 30 milions d'habitants. L'educació i la salut són gratuïtes. És cert que darrerament pel bloqueig financer i comercial s'ha vist disminuït el poder adquisitiu del veneçolà, causat per aquesta guerra econòmica, que esperem poder resoldre més aviat que tard. El govern va crear comitès locals d'abastaments, els Clap. Distribueixen aliments bàsics a preus subsidiats a aproximadament 24 milions d'habitants.
- La falta d'aliments i medicines és culpa del bloqueig dels Estats Units?
- Sí. El bloqueig dels Estats Units provoca incertesa econòmica al país, és una estratègia de pressió. El Departament d'Estat nord-americà, en abordar l'efectivitat de les mesures coercitives unilaterals, ha afirmat: "la campanya de pressió contra Veneçuela està funcionant. Les sancions financeres que hem imposat han obligat el Govern a començar a caure en default, tant en deute sobirà com de PDVSA, la seva companyia petroliera. i el que estem veient a causa és un col·lapse econòmic total a Veneçuela. Llavors la nostra política funciona, la nostra estratègia funciona i la mantindrem".
- I per què li interessa als Estats Units exercir aquesta ingerència que comenta?
- Per què diríeu? Per petroli. Som una de les millors reserves del petroli del món, una de les majors reserves en recursos estratègics com or i aigua. No és pas el bé de Veneçuela allò que els importa. Geoestratègicament Veneçuela és molt important, té sortida al Carib. Per tot plegat, hi ha el bloqueig i atacs com els que hi ha hagut a la xarxa elèctrica. Es vol generar incertesa.
- És necessària l'ajuda humanitària?
- No és el terme correcte. La suposada ajuda humanitària amaga una intervenció estrangera. Ni les Nacions Unides ni Creu Roja hi han volgut participar. Cal que es posi fi al bloqueig.
- Què en pensa de la posició que va prendre Espanya quant a Guaidó?
- Crec que va ser un error de càlcul estratègic. La relació amb Espanya ha tingut els seus més i els seus menys, perquè estem als antípodes ideològics, però sempre ha estat una relació cordial de països germans. Crec que també hi ha hagut pressions d'Estats Units cap a Espanya, però és una valoració que faig, no tinc elements de valor per conèixer la situació i entrar en aquest punt seria irresponsable per part meva.
Sincerament, crec que mentre que es mantingui una relació de països germans amb Espanya, mentre que no busquin una genuflexió de Veneçuela com és el cas dels Estats Units, les relacions es mantindran.
- Creu que als ciutadans europeus no els arriba tota la informació sobre Veneçuela?
- Bé, crec que la informació arriba tergiversada. Vinc a aquesta xerrada, a Berga, per explicar què està passant a Veneçuela. Amb l'ànim de mantenir un debat obert i d'alçada que sigui fructífer per a tothom.
- Vostè és consol adjunt a Barcelona des de l'any 2012, i justament aquests anys Catalunya ha viscut de ple el procés per a la independència. Com ho ha vist?
- No en puc parlar d'aquest tema. Haureu de preguntar-ho a altres veneçolans. Et puc dir que hi va haver un partit de futbol fa dos dies . Vam perdre en l'últim minut, però va estar molt bé.
- Però arriben notícies de Catalunya a Veneçuela?
- Sí, sí que n'arriben.
- Hem vist que saludava l'alcaldessa Montse Venturós abans d'entrar. Es coneixien?
- Sí, la vaig conèixer en la presentació d'un llibre a Barcelona i ens hem anat veient. Ens tenim estima.
- Mantenen bona relació amb l'esquerra independentista?
- Sí, amb les CUP. Però és una cosa que ha passat històricament ja. Amb les brigades internacionals, han vingut a Veneçuela, de la mateixa que han anat a Cuba. Hi ha una proximitat ideològica.