26
de març
del
2019
Actualitzat
el
15
de maig
a les
2:51h
El cap de llista del PSC a Berga a les eleccions municipals serà Abel García, de 41 anys. Actualment és vicepresident segon i conseller comarcal del Berguedà pel pacte de govern entre PDeCAt, Democràtes i PSC al consell comarcal. Professionalment, treballa com a cap d'Esports a l'Ajuntament de Mollet del Vallès (Vallès Oriental).
Pare d'una nena, veí de la Pobla de Lillet i graduat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Abel García ha estat regidor al plenari poblatà des de 2004 i té una dilatada experiència, tant a nivell orgànic dins del partit socialista com a nivell institucional, amb càrrecs de responsabilitat a la Diputació de Barcelona, al consell comarcal i a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet. També és president del Consell Esportiu del Berguedà.
- Per què vol ser alcalde de Berga?
- Sóc una persona convençuda que les coses es construeixen quan t'impliques en allò que t'és més proper. Així ho he demostrat al meu municipi, on he estat regidor durant 15 anys. Ara he cremat una etapa. En aquest últim mandat he pogut treballar al Consell Comarcal del Berguedà prenent decisions importants per a la comarca de la qual Berga n'és la població més important. El partit em va proposar aquesta oportunitat per continuar implicat en l'àmbit local i seguir una línia de treball destinada a millorar Berga i el Berguedà.
- Va oferir-se per ser alcaldable de Berga o el partit li ho va demanar?
- Em van venir a buscar. Havia decidit que no em volia tornar a presentar per la Pobla de Lillet, així que m'ho van proposar. Vull deixar clar que encara hi ha projectes per treballar a la Pobla, però arriba un moment en el qual has de posar tots els factors a la balança i quan veus que el cost és més personal que polític, és quan ja no hi ha recorregut. Els companys del PSC de Berga, de l'executiva de la Federació Bages, Berguedà i Solsonès, i de l'executiva nacional em coneixen, han pogut treballar abans amb mi; i suposo que han sospesat que sóc algú que no s'arronsarà a l'hora de defensar un projecte que defensi els valors del partit socialista a la ciutat de Berga.
Pare d'una nena, veí de la Pobla de Lillet i graduat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Abel García ha estat regidor al plenari poblatà des de 2004 i té una dilatada experiència, tant a nivell orgànic dins del partit socialista com a nivell institucional, amb càrrecs de responsabilitat a la Diputació de Barcelona, al consell comarcal i a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet. També és president del Consell Esportiu del Berguedà.
- Per què vol ser alcalde de Berga?
- Sóc una persona convençuda que les coses es construeixen quan t'impliques en allò que t'és més proper. Així ho he demostrat al meu municipi, on he estat regidor durant 15 anys. Ara he cremat una etapa. En aquest últim mandat he pogut treballar al Consell Comarcal del Berguedà prenent decisions importants per a la comarca de la qual Berga n'és la població més important. El partit em va proposar aquesta oportunitat per continuar implicat en l'àmbit local i seguir una línia de treball destinada a millorar Berga i el Berguedà.
- Va oferir-se per ser alcaldable de Berga o el partit li ho va demanar?
- Em van venir a buscar. Havia decidit que no em volia tornar a presentar per la Pobla de Lillet, així que m'ho van proposar. Vull deixar clar que encara hi ha projectes per treballar a la Pobla, però arriba un moment en el qual has de posar tots els factors a la balança i quan veus que el cost és més personal que polític, és quan ja no hi ha recorregut. Els companys del PSC de Berga, de l'executiva de la Federació Bages, Berguedà i Solsonès, i de l'executiva nacional em coneixen, han pogut treballar abans amb mi; i suposo que han sospesat que sóc algú que no s'arronsarà a l'hora de defensar un projecte que defensi els valors del partit socialista a la ciutat de Berga.
- Hi ha almenys sis candidatures que ja han confirmat que concorreran a les eleccions a Berga, i dues més de possibles com són Ciutadans i Primàries Berga. És partidari de pactes si no hi ha majories clares?
- En política local he estat al govern i a l'oposició. Si heu seguit com ha anat la legislatura a la Pobla de Lillet, haureu vist que no hi ha un pacte tàcit amb l'equip de govern, però que el PSC ha acordat amb el govern moltes qüestions positives pel municipi. En aquest sentit, han comptat amb el meu suport i les meves aportacions. Sóc una persona de consens, crec fermament que si un govern es troba en minoria, sigui del color que sigui, necessita consensuar projectes. Al final tots tenim ganes de millorar la ciutat. Partint d'aquesta premissa, estic obert a pactar si és necessari.
- En política local he estat al govern i a l'oposició. Si heu seguit com ha anat la legislatura a la Pobla de Lillet, haureu vist que no hi ha un pacte tàcit amb l'equip de govern, però que el PSC ha acordat amb el govern moltes qüestions positives pel municipi. En aquest sentit, han comptat amb el meu suport i les meves aportacions. Sóc una persona de consens, crec fermament que si un govern es troba en minoria, sigui del color que sigui, necessita consensuar projectes. Al final tots tenim ganes de millorar la ciutat. Partint d'aquesta premissa, estic obert a pactar si és necessari.
"Crec fermament que si un govern es troba en minoria, sigui del color que sigui, necessita consensuar projectes"
- El PSC ha governat aquest mandat amb el PDECat i Demòcrates al Consell Comarcal del Berguedà amb vostè com a vicepresident. Per tant, entenc que no hauria de ser necessàriament un pacte d'esquerres.
- No em tanco a res. Està clar que la ideologia marca molt, però estem parlant de Berga, d'una política que afecta directament al ciutadà i on el que compta és tenir una bona capacitat de treball i la voluntat de treballar per millorar allò que et rodeja. Si els altres compleixen aquestes dues premisses, m'hi trobaran.
- I la discrepància en el factor nacional no suposa un problema a l'hora d'establir pactes?
- No. Crec que al govern del consell comarcal ha quedat molt clar. Al consell simplement m'he inhibit en el vot quan els companys votaven qüestions sobre el tema nacional. Ho he fet per ser honrat, per no fallar al pacte, però també perquè crec que aquests no són temes que s'hagin de tractar en un consell comarcal o en un ajuntament. Ara toca pensar en Berga i ens han de preocupar els seus ciutadans i ciutadanes, cal donar múscul a la ciutat i plantejar-hi un projecte de futur, un projecte de futur que ara mateix no hi és.
- Governar Berga és un objectiu realista pel PSC?
- Sí, aquesta ha de ser l'aspiració quan concorres a unes eleccions. A més, em considero una persona de govern. Encara que siguem rivals polítics, crec que els companys del consell comarcal han quedat contents de la feina que he fet i m'han fet confiança en àrees importants com ara, en aquesta darrera etapa, la cartera de Comunicació, un tema que resulta estratègic. Sóc una persona de rigor que creu en el valor de la institució.
- I la discrepància en el factor nacional no suposa un problema a l'hora d'establir pactes?
- No. Crec que al govern del consell comarcal ha quedat molt clar. Al consell simplement m'he inhibit en el vot quan els companys votaven qüestions sobre el tema nacional. Ho he fet per ser honrat, per no fallar al pacte, però també perquè crec que aquests no són temes que s'hagin de tractar en un consell comarcal o en un ajuntament. Ara toca pensar en Berga i ens han de preocupar els seus ciutadans i ciutadanes, cal donar múscul a la ciutat i plantejar-hi un projecte de futur, un projecte de futur que ara mateix no hi és.
- Governar Berga és un objectiu realista pel PSC?
- Sí, aquesta ha de ser l'aspiració quan concorres a unes eleccions. A més, em considero una persona de govern. Encara que siguem rivals polítics, crec que els companys del consell comarcal han quedat contents de la feina que he fet i m'han fet confiança en àrees importants com ara, en aquesta darrera etapa, la cartera de Comunicació, un tema que resulta estratègic. Sóc una persona de rigor que creu en el valor de la institució.
Abel García en la seva presentació oficial com a candidat, amb Jordi Hereu, fa poques setmanes. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
- Amb quins partits competirà el PSC a l'hora d'aconseguir vots a Berga a les eleccions municipals?
- Crec fermament que competirem amb tots els partits. El que pot diferenciar-nos més uns dels altres és el fet de posar més l'accent en el tema nacional. Però en aquestes eleccions no es juga el futur del procés. És una contesa on el que es jutja és la capacitat per resoldre els problemes de la ciutadania. Estic convençut que el meu equip i jo estem preparats per donar resposta als veïns i veïnes de Berga, per resoldre els greus problemes que té ara mateix la ciutat.
- Crec fermament que competirem amb tots els partits. El que pot diferenciar-nos més uns dels altres és el fet de posar més l'accent en el tema nacional. Però en aquestes eleccions no es juga el futur del procés. És una contesa on el que es jutja és la capacitat per resoldre els problemes de la ciutadania. Estic convençut que el meu equip i jo estem preparats per donar resposta als veïns i veïnes de Berga, per resoldre els greus problemes que té ara mateix la ciutat.
- El PSC va patir una forta davallada l'any 2015 i va quedar-se amb només un regidor. Què farà per remuntar aquesta situació?
- Demostrar la nostra capacitat de treball, que la gent ens conegui i que vegin qui hi ha al davant, que podem ser un bon braç executor per resoldre els problemes de Berga, per buscar i plantejar projectes de futur. Tinc moltíssima experiència, tinc un equip molt potent i crec que aquests són dos factors que poden resultar molt positius per a la ciutat.
- Els socialistes van governar un mandat a Berga, entre 2003 i 2007. Què pensa que va anar malament fa quatre anys?
- Quan una part d'un equip se'n va i canvia de partit, tal i com va passar, això afecta la formació. El nostre votant se'n va ressentir. No crec que els votants socialistes votessin als altres, però van quedar-se a casa. La crisi interna que el PSC va viure a la ciutat va suposar un moment molt dur per a nosaltres. Ho vaig viure des de l'executiva comarcal. Hi havia persones que crec que s'havien equivocat en els seus plantejaments ideològics, que no estaven en el partit que tocava.
- Demostrar la nostra capacitat de treball, que la gent ens conegui i que vegin qui hi ha al davant, que podem ser un bon braç executor per resoldre els problemes de Berga, per buscar i plantejar projectes de futur. Tinc moltíssima experiència, tinc un equip molt potent i crec que aquests són dos factors que poden resultar molt positius per a la ciutat.
- Els socialistes van governar un mandat a Berga, entre 2003 i 2007. Què pensa que va anar malament fa quatre anys?
- Quan una part d'un equip se'n va i canvia de partit, tal i com va passar, això afecta la formació. El nostre votant se'n va ressentir. No crec que els votants socialistes votessin als altres, però van quedar-se a casa. La crisi interna que el PSC va viure a la ciutat va suposar un moment molt dur per a nosaltres. Ho vaig viure des de l'executiva comarcal. Hi havia persones que crec que s'havien equivocat en els seus plantejaments ideològics, que no estaven en el partit que tocava.
"El nostre votant es va ressentir de la crisi de fa quatre anys. No crec que els votants socialistes votessin als altres, però van quedar-se a casa"
- Una d'aquestes persones serà alcaldable d'ERC. Es tracta de Ramon Camps, que és fill de l'únic exalcalde socialista que ha tingut Berga. Com el veu de rival?
- No jutjaré les decisions d'una altra persona, però he de dir que el canvi que van fer va ser substancial. Sap greu que no fessin el pas a Esquerra abans de ser al PSC. Tinc un gran respecte personal per a en Ramon, ens coneixem des de fa moltíssims anys. Vam ser companys d'institut, vam ser companys d'executiva. Al final, jo sóc el mateix que era llavors, amb els mateixos principis i els mateixos valors. Ells van fer un canvi.
- Però vostè no creu que el PSC ha patit canvis de plantejament polític en l'àmbit nacional?
- No, sempre hem tingut el mateix plantejament. No m'hi dedico però sóc historiador de formació i una de les tasques d'investigació que he fet ha estat buscar les arrels de Jordi Soler i Tura, un dels pares de la Constitució. He estudiat el seu paper i el de Pasqual Maragall. Creien en un model federal que és d'on parteixo políticament. Un model de les ciutats cap als barris que pot fer que tinguem una Catalunya forta fins d'una Espanya igualment forta en el context de la Unió Europea.
A Europa s'ha viscut una forta crisi amb la qüestió dels refugiats. En aquest sentit, els plantejaments del socialisme tradicional són vetllar per la igualtat i la igualtat de tothom. En aquest sentit, puc arribar a tenir una major afinitat amb un treballador tèxtil d'Andalusia que amb un multimilionari de Reus.
- No jutjaré les decisions d'una altra persona, però he de dir que el canvi que van fer va ser substancial. Sap greu que no fessin el pas a Esquerra abans de ser al PSC. Tinc un gran respecte personal per a en Ramon, ens coneixem des de fa moltíssims anys. Vam ser companys d'institut, vam ser companys d'executiva. Al final, jo sóc el mateix que era llavors, amb els mateixos principis i els mateixos valors. Ells van fer un canvi.
- Però vostè no creu que el PSC ha patit canvis de plantejament polític en l'àmbit nacional?
- No, sempre hem tingut el mateix plantejament. No m'hi dedico però sóc historiador de formació i una de les tasques d'investigació que he fet ha estat buscar les arrels de Jordi Soler i Tura, un dels pares de la Constitució. He estudiat el seu paper i el de Pasqual Maragall. Creien en un model federal que és d'on parteixo políticament. Un model de les ciutats cap als barris que pot fer que tinguem una Catalunya forta fins d'una Espanya igualment forta en el context de la Unió Europea.
A Europa s'ha viscut una forta crisi amb la qüestió dels refugiats. En aquest sentit, els plantejaments del socialisme tradicional són vetllar per la igualtat i la igualtat de tothom. En aquest sentit, puc arribar a tenir una major afinitat amb un treballador tèxtil d'Andalusia que amb un multimilionari de Reus.
- Tornant al paper del PSC a Berga, com valora la feina que ha fet aquest mandat la seva única regidora, Rosalia Monroy?
- No puc valorar-la perquè pràcticament no ha existit. Els primers mesos de govern, amb la Rosalia, hi va haver una comunicació fluïda, ens coordinàvem. Però hi va haver un moment que ella va decidir despenjar-se del partit. Per tant, puc valorar-la de la mateixa manera que puc valorar a qualsevol altra persona del plenari. Puc estar d'acord amb coses que ha dit o coses que no ha dit. Però tot i que continua concorrent amb les nostres sigles, realment és autònoma. No hem volgut crear més crisi a una ciutat on estem per construir i no per desconstruir. Li respectem, com vam dir, que acabi el mandat i no imposarem res.
- Per tant, Monroy no serà a la seva llista?
- No. A priori no. Encara queden setmanes per acabar de confeccionar la llista, estem treballant perquè hi aterri gent prou potent.
- Hi ha veus insistents que la situen com a candidata de Ciutadans. Li estranyaria?
- Serà decisió seva, de la mateixa manera que em podria sorprendre la realitat d'ara de Ramon Camps a Esquerra Republicana. Som un partit prou potent que, com es veu, ha acabat sent pedrera d'altres candidatures.
- Som partits molt diferents. Ciutadans s'ha tret la careta i si bé podríem compartir un espai polític i ens hi podríem trobar, ells han patit una deriva i s'han passat de frenada. És a dir, crec que hi ha una lluita pel vot de la dreta arran de la radicalitat apareguda amb VOX. El partit socialista és un espai conciliador, encara que se'ns ha intentat vendre com el PSC del 155, ha quedat demostrat que no era veritat.
Amb Ciutadans hi podria estar d'acord en algun aspecte de l'àmbit nacional, però de la mateixa manera que podria coincidir amb altres temes amb Esquerra o el PDECat. Els partits són permeables i hi ha punts on es toquen.
- Quants regidors són necessaris per garantir la governabilitat a Berga?
- Sis regidors com ara no són suficients. Crec que hi ha d'haver majories perquè l'acció de govern es centri de l'ajuntament cap enfora i no en la governabilitat. Poder tenir una majoria estable et permet treballar amb major tranquil·litat. Hem de recuperar la capitalitat de Berga. Hem de fer alguna cosa perquè l'Hospital Sant Bernabé deixi de ser llast per l'economia municipal. Hem de tenir un hospital real que doni serveis a tota la comarca. Berga necessita majories estables.
- Quins han estat els punts i punts dèbils de l'actual equip de govern?
- És que jo no he vist que hi hagi un projecte de ciutat, no he vist una línia marcada més enllà del gran titular que ha estat eixugar el deute. Jo crec que Berga ha perdut o ha acabat de perdre el que li quedava de capitalitat en molts aspectes. Crec que s'ha de ser rigorós en la despesa però no caure en l'austeritat. Un ajuntament ha de saber moure's, buscar finançament i crec que han fet una política que ha estat massa de contenció i no han anat a buscar noves línies de finançament. Mireu a quants FEDER s'han presentat. Berga podia presentar-s'hi perquè en tenia la capacitat, comptava amb diners de meses de concertació i de crèdits de capacitat i no ho ha fet.
- Per tant, amb 14 milions de deute és possible tirar endavant grans projectes?
- Totalment. En tenim molts exemples a Catalunya i a l'estat espanyol.
- Quines han de ser les prioritats del proper mandat?
- La promoció econòmica de la ciutat, treballar polítiques d'arrelament, perquè el que ha de fer Berga és arrelar els seus joves aquí. Això per una banda. De l'altra, cal una ciutat neta i endreçada, que sigui atractiva i que treballi el centre històric, que és el que li dona caliu a la ciutat. Entorn del Carrer Major cal una nova zona d'aparcament, intentar mirar quines illes de cases estan en mal estat i no és viable que segueixin dempeus; i reconvertir aquestes àrees, si cal en aparcaments i zones verdes.
Tenim un potencial enorme, estem al centre de Catalunya, des que l'eix del Llobregat va arribar desdoblat a Berga estem molt ben comunicats. Com va dir Jordi Hereu hem d'exercir aquesta capitalitat cap a la comarca i aquesta centralitat cap a la Catalunya Central, fer-ho en benefici dels ciutadans i ciutadanes. Perquè Berga ha de ser una ciutat important. Tenim exemples com el d'Igualada, que va haver-hi un moment que va quedar una mica desfasada, i ha sabut com renéixer. Tot això, sense tenir els mateixos recursos naturals i turístics que Berga. Tenim espais excel·lents com la Baells o Queralt que hem de saber aprofitar.
Hem d'aconseguir que el jove que se'n va a estudiar a fora pugui tornar. Està vist que estem generant un talent però que aquest s'ha d'acabar quedant fora perquè la comarca el rebutja. Actualment, Berga és una ciutat amb moltes mancances, fins i tot per a la gent gran. Hi ha zones on podia haver-hi una bona il·luminació, l'entorn on hi ha el centre de dia, podria estar molt més endreçat, entre altres qüestions. Hem d'humanitzar la ciutat, fer-la a mida de tothom.
- Una ciutat com la que planteja ha de tenir la construcció d'una estació d'autobusos com a prioritat?
- Sí, una de nova. Una terminal digna perquè serveixi com a hub a la comarca. Crec que cal un estudi acurat sobre la mobilitat a la ciutat amb consens de tots els comerciants i que el govern local ha de prendre una decisió objectivament partint d'aquest estudi.
A més, és necessari incidir en el transport públic. Un dels temes que he treballat estant al Consell Comarcal del Berguedà és aquest.
- Què en pensa del projecte de la C-16?
- Sóc una persona pragmàtica, del peix al cove. És una oportunitat per millor el que tenim. Em vull mirar i analitzar el que tenim a la ciutat de Berga, sé que hi ha un consens polític pel soterrament a la zona de l'institut i no hi tinc res a dir. Jo hi he treballat molt a nivell comarcal, recollint totes les al·legacions que hi havia a la comarca. Però sóc una persona molt possibilista, i no em faig enrere. La proposta dels quatre carrils era d'un govern socialista amb Quim Nadal com a conseller. No obstant això, hem de ser conscients que hem de ser equitatius i ens hem de conformar amb les inversions que tenim ara mateix. És un projecte molt important pel Berguedà.
- Tenint en compte la reflexió que feia abans, a Berga hi troba a faltar aparcament?
- Sí, sobretot a la zona que cal revitalitzar, que és la zona del Carrer Major i Sant Francesc. L'altre dia ho deia en una reunió: els polítics hem de saber molt bé quin és el nostre paper. A nosaltres no ens toca posar cafès o fer una obra de teatre, ens toca promoure i generar espais perquè això sigui possible, perquè si hi ha un empresari que vol invertir i muntar un restaurant al Carrer Major, ho faci. Generar massa crítica que visiti aquesta zona, i que hi hagi oferta una oferta cultural com cal, amb una biblioteca com cal. La cultura no deixar de ser un altre àmbit que s'ha de treballar en una ciutat com Berga.
Berga té l'avantatge que tot el que té per oferir acabarà repercutint als seus habitants, però indirectament també són serveis que ofereixes a la resta de la comarca. El Berguedà té municipis molt petits que no es poden permetre fer el que fa Berga. Tot el que guanyi Berga ho acabarà guanyant la comarca.
Quan Berga va plantejar fer la piscina coberta per 17.000 habitants, algú podia pensar que no era rendible però, si ho treballes, els números surten. Has d'extrapolar aquests números a la resta de comarca, això és el que significa treballa per la capitalitat, pensar en global. Els primers beneficiats en són els seus veïns i veïnes.
- Ara quan parlava del Carrer Major i Sant Francesc, parlava d'una biblioteca. És perquè vostè situaria l'actual biblioteca municipal a Sant Francesc?
- Sant Francesc pot ser el gran contenidor de l'espai cultural de la ciutat, és un lloc que ha estat a l'avantguarda de la formació de molts professionals de la comarca, és un espai ideal i ben situat que pot albergar la biblioteca, entre altres coses. Ara mateix, Berga no té la biblioteca que necessita.
- Està al corrent de com es troba la situació de canvi de gestió de l'Hospital Sant Bernabé?
- Aquest és un tema molt polític. Es van prendre decisions i hi ha hagut progressos. L'Hospital de Reus es trobava en una situació similar, la solució passa perquè deixi de ser un patronat municipal. Som al segle XXI, entenc que aquest va ser un tema accidental en el moment que es va crear. Berga no ha d'aguantar aquest pes perquè al final no deixa de perjudicar la ciutat. Sí que pot oferir una major capacitat d'endeutament, però després bloqueja el dia a dia, la mostra l'hem tingut amb l'episodi del famós TAC. Des del consell comarcal ens havíem arribat a plantejar fer-ne la compra nosaltres.
- El conseller Toni Comín es va comprometre a aquest canvi de gestió, però sembla que no acaba de tancar-se.
- Mira, crec que està clar que quan un fa política, sigui des de la Generalitat, sigui des dels ajuntaments, ha de governar per a tothom, no només pel seu color polític. Al final, quan passen les eleccions, has de ser l'alcalde de tothom, no només del teu color polític. En aquesta qüestió hi ha molta política d'alta volada. Crec que potser esperen que governin els seus per tancar-ho.
Hem d'aterrar, mirar el millor pels ciutadans i ciutadanes. No només de Berga i del Berguedà. No ens hem d'oblidar que aquesta és una comarca que atreu força gent durant els mesos d'estiu i que, a diferència d'altres zones com pot ser la Costa Daurada o la Costa Brava, on es fa un pla especial per donar sortida i serveis a la població que es queda i als turistes, el Berguedà això no ho té. La situació de l'hospital al mes d'agost l'hem patit molts, un centre cívic amb infermeres no distava molt del que podria ser l'hospital a l'agost. Sóc així de radical, però és que Berga i la comarca això no s'ho mereixen.
- Vostè ara porta l'àrea d'Esports del consell comarcal. Com veu Berga quant a equipaments esportius com a capital de comarca?
- Falta una pista d'atletisme i una gran reforma al pavelló. Berga ha de fer una aposta pels grans esdeveniments. En primer lloc perquè té el potencial i, en segon lloc, pel reclam que suposa un gran esdeveniment. Berga necessita que les entitats esportives sàpiguen que tenen un ajuntament al darrere i que el consistori pugui ajudar-les a l'hora de tramitar tots els processos administratius als quals estan obligades cada vegada més.
- Dels noms que hem conegut de la seva candidatura, de moment tot són homes. Hi haurà paritat a la seva llista?
- Ho intentarem, la veritat és que costa molt.
- Per què?
- Estem en una societat masclista i hem de treballar perquè la dona tingui exactament la mateixa llibertat de moviment que se'ns pressuposa als homes. És a dir, que el pes de casa no recaigui tan sols en elles. No és el meu cas perquè hi ha paritat absoluta a casa meva i estic súper conscienciat amb el tema de la igualtat de gènere. Però em preocupa molt, perquè crec que estem patint una regressió. Em temo que hi ha un replegament espectacular en aquests temes.
- Què me'n diu del fet que l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, estigui inhabilitada per no haver tret l'estelada del balcó de l'ajuntament en dos períodes electorals?
- He estat sempre una persona d'intentar separar la política de l'acció judicial. Però la corda es pot tensar fins a un cert límit i un ha de ser responsable de les seves accions. Jo ho sóc al dia a dia, com a funcionari i com a polític. Intento respectar les lleis establertes i, si no m'agrada com estan establertes les lleis, treballo per canviar-les. Com ara, que hi ha un conjunt de persones que estem treballant per canviar l'actual llei de l'Esport a Catalunya i anem de la mà de molts partits polítics.
No sóc partidari de fer política infringint la llei. Al final, un alcalde ha d'estar amb els seus ciutadans i ciutadanes.
Em sap greu perquè penso en la persona i la família. Però estem dins d'un marc legal i, si no ens agrada, s'ha de canviar des de la política. El balcó de l'ajuntament és de tots, dels independentistes i dels no independentistes.
La inhabilitació ha fet perdre oportunitats a la ciutat, perquè que una ciutat es quedi sense alcalde, encara que el tingui, és molt dur. D'altra banda, també he de dir que si ets conseqüent fins al final, en aquest cas, has d'asseure't al ple. No pots ser alcalde només en les rodes de premsa. Jo quan prenc una decisió la prenc fins a les últimes conseqüències, no a mitges. Veuria que va al 100%, si fos conseqüent en tot.
- No puc valorar-la perquè pràcticament no ha existit. Els primers mesos de govern, amb la Rosalia, hi va haver una comunicació fluïda, ens coordinàvem. Però hi va haver un moment que ella va decidir despenjar-se del partit. Per tant, puc valorar-la de la mateixa manera que puc valorar a qualsevol altra persona del plenari. Puc estar d'acord amb coses que ha dit o coses que no ha dit. Però tot i que continua concorrent amb les nostres sigles, realment és autònoma. No hem volgut crear més crisi a una ciutat on estem per construir i no per desconstruir. Li respectem, com vam dir, que acabi el mandat i no imposarem res.
- Per tant, Monroy no serà a la seva llista?
- No. A priori no. Encara queden setmanes per acabar de confeccionar la llista, estem treballant perquè hi aterri gent prou potent.
- Hi ha veus insistents que la situen com a candidata de Ciutadans. Li estranyaria?
- Serà decisió seva, de la mateixa manera que em podria sorprendre la realitat d'ara de Ramon Camps a Esquerra Republicana. Som un partit prou potent que, com es veu, ha acabat sent pedrera d'altres candidatures.
- El PSC comparteix espai polític amb Ciutadans?
- Som partits molt diferents. Ciutadans s'ha tret la careta i si bé podríem compartir un espai polític i ens hi podríem trobar, ells han patit una deriva i s'han passat de frenada. És a dir, crec que hi ha una lluita pel vot de la dreta arran de la radicalitat apareguda amb VOX. El partit socialista és un espai conciliador, encara que se'ns ha intentat vendre com el PSC del 155, ha quedat demostrat que no era veritat.
Amb Ciutadans hi podria estar d'acord en algun aspecte de l'àmbit nacional, però de la mateixa manera que podria coincidir amb altres temes amb Esquerra o el PDECat. Els partits són permeables i hi ha punts on es toquen.
- Quants regidors són necessaris per garantir la governabilitat a Berga?
- Sis regidors com ara no són suficients. Crec que hi ha d'haver majories perquè l'acció de govern es centri de l'ajuntament cap enfora i no en la governabilitat. Poder tenir una majoria estable et permet treballar amb major tranquil·litat. Hem de recuperar la capitalitat de Berga. Hem de fer alguna cosa perquè l'Hospital Sant Bernabé deixi de ser llast per l'economia municipal. Hem de tenir un hospital real que doni serveis a tota la comarca. Berga necessita majories estables.
- Quins han estat els punts i punts dèbils de l'actual equip de govern?
- És que jo no he vist que hi hagi un projecte de ciutat, no he vist una línia marcada més enllà del gran titular que ha estat eixugar el deute. Jo crec que Berga ha perdut o ha acabat de perdre el que li quedava de capitalitat en molts aspectes. Crec que s'ha de ser rigorós en la despesa però no caure en l'austeritat. Un ajuntament ha de saber moure's, buscar finançament i crec que han fet una política que ha estat massa de contenció i no han anat a buscar noves línies de finançament. Mireu a quants FEDER s'han presentat. Berga podia presentar-s'hi perquè en tenia la capacitat, comptava amb diners de meses de concertació i de crèdits de capacitat i no ho ha fet.
"Un ajuntament ha de saber moure's, buscar finançament i crec que la CUP ha fet una política que ha estat massa de contenció"
- Per tant, amb 14 milions de deute és possible tirar endavant grans projectes?
- Totalment. En tenim molts exemples a Catalunya i a l'estat espanyol.
- Quines han de ser les prioritats del proper mandat?
- La promoció econòmica de la ciutat, treballar polítiques d'arrelament, perquè el que ha de fer Berga és arrelar els seus joves aquí. Això per una banda. De l'altra, cal una ciutat neta i endreçada, que sigui atractiva i que treballi el centre històric, que és el que li dona caliu a la ciutat. Entorn del Carrer Major cal una nova zona d'aparcament, intentar mirar quines illes de cases estan en mal estat i no és viable que segueixin dempeus; i reconvertir aquestes àrees, si cal en aparcaments i zones verdes.
Tenim un potencial enorme, estem al centre de Catalunya, des que l'eix del Llobregat va arribar desdoblat a Berga estem molt ben comunicats. Com va dir Jordi Hereu hem d'exercir aquesta capitalitat cap a la comarca i aquesta centralitat cap a la Catalunya Central, fer-ho en benefici dels ciutadans i ciutadanes. Perquè Berga ha de ser una ciutat important. Tenim exemples com el d'Igualada, que va haver-hi un moment que va quedar una mica desfasada, i ha sabut com renéixer. Tot això, sense tenir els mateixos recursos naturals i turístics que Berga. Tenim espais excel·lents com la Baells o Queralt que hem de saber aprofitar.
Hem d'aconseguir que el jove que se'n va a estudiar a fora pugui tornar. Està vist que estem generant un talent però que aquest s'ha d'acabar quedant fora perquè la comarca el rebutja. Actualment, Berga és una ciutat amb moltes mancances, fins i tot per a la gent gran. Hi ha zones on podia haver-hi una bona il·luminació, l'entorn on hi ha el centre de dia, podria estar molt més endreçat, entre altres qüestions. Hem d'humanitzar la ciutat, fer-la a mida de tothom.
- Una ciutat com la que planteja ha de tenir la construcció d'una estació d'autobusos com a prioritat?
- Sí, una de nova. Una terminal digna perquè serveixi com a hub a la comarca. Crec que cal un estudi acurat sobre la mobilitat a la ciutat amb consens de tots els comerciants i que el govern local ha de prendre una decisió objectivament partint d'aquest estudi.
A més, és necessari incidir en el transport públic. Un dels temes que he treballat estant al Consell Comarcal del Berguedà és aquest.
- Què en pensa del projecte de la C-16?
- Sóc una persona pragmàtica, del peix al cove. És una oportunitat per millor el que tenim. Em vull mirar i analitzar el que tenim a la ciutat de Berga, sé que hi ha un consens polític pel soterrament a la zona de l'institut i no hi tinc res a dir. Jo hi he treballat molt a nivell comarcal, recollint totes les al·legacions que hi havia a la comarca. Però sóc una persona molt possibilista, i no em faig enrere. La proposta dels quatre carrils era d'un govern socialista amb Quim Nadal com a conseller. No obstant això, hem de ser conscients que hem de ser equitatius i ens hem de conformar amb les inversions que tenim ara mateix. És un projecte molt important pel Berguedà.
Abel García al parc de les Aubes de Berga. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
- Tenint en compte la reflexió que feia abans, a Berga hi troba a faltar aparcament?
- Sí, sobretot a la zona que cal revitalitzar, que és la zona del Carrer Major i Sant Francesc. L'altre dia ho deia en una reunió: els polítics hem de saber molt bé quin és el nostre paper. A nosaltres no ens toca posar cafès o fer una obra de teatre, ens toca promoure i generar espais perquè això sigui possible, perquè si hi ha un empresari que vol invertir i muntar un restaurant al Carrer Major, ho faci. Generar massa crítica que visiti aquesta zona, i que hi hagi oferta una oferta cultural com cal, amb una biblioteca com cal. La cultura no deixar de ser un altre àmbit que s'ha de treballar en una ciutat com Berga.
Berga té l'avantatge que tot el que té per oferir acabarà repercutint als seus habitants, però indirectament també són serveis que ofereixes a la resta de la comarca. El Berguedà té municipis molt petits que no es poden permetre fer el que fa Berga. Tot el que guanyi Berga ho acabarà guanyant la comarca.
Quan Berga va plantejar fer la piscina coberta per 17.000 habitants, algú podia pensar que no era rendible però, si ho treballes, els números surten. Has d'extrapolar aquests números a la resta de comarca, això és el que significa treballa per la capitalitat, pensar en global. Els primers beneficiats en són els seus veïns i veïnes.
- Ara quan parlava del Carrer Major i Sant Francesc, parlava d'una biblioteca. És perquè vostè situaria l'actual biblioteca municipal a Sant Francesc?
- Sant Francesc pot ser el gran contenidor de l'espai cultural de la ciutat, és un lloc que ha estat a l'avantguarda de la formació de molts professionals de la comarca, és un espai ideal i ben situat que pot albergar la biblioteca, entre altres coses. Ara mateix, Berga no té la biblioteca que necessita.
- Està al corrent de com es troba la situació de canvi de gestió de l'Hospital Sant Bernabé?
- Aquest és un tema molt polític. Es van prendre decisions i hi ha hagut progressos. L'Hospital de Reus es trobava en una situació similar, la solució passa perquè deixi de ser un patronat municipal. Som al segle XXI, entenc que aquest va ser un tema accidental en el moment que es va crear. Berga no ha d'aguantar aquest pes perquè al final no deixa de perjudicar la ciutat. Sí que pot oferir una major capacitat d'endeutament, però després bloqueja el dia a dia, la mostra l'hem tingut amb l'episodi del famós TAC. Des del consell comarcal ens havíem arribat a plantejar fer-ne la compra nosaltres.
- El conseller Toni Comín es va comprometre a aquest canvi de gestió, però sembla que no acaba de tancar-se.
- Mira, crec que està clar que quan un fa política, sigui des de la Generalitat, sigui des dels ajuntaments, ha de governar per a tothom, no només pel seu color polític. Al final, quan passen les eleccions, has de ser l'alcalde de tothom, no només del teu color polític. En aquesta qüestió hi ha molta política d'alta volada. Crec que potser esperen que governin els seus per tancar-ho.
Hem d'aterrar, mirar el millor pels ciutadans i ciutadanes. No només de Berga i del Berguedà. No ens hem d'oblidar que aquesta és una comarca que atreu força gent durant els mesos d'estiu i que, a diferència d'altres zones com pot ser la Costa Daurada o la Costa Brava, on es fa un pla especial per donar sortida i serveis a la població que es queda i als turistes, el Berguedà això no ho té. La situació de l'hospital al mes d'agost l'hem patit molts, un centre cívic amb infermeres no distava molt del que podria ser l'hospital a l'agost. Sóc així de radical, però és que Berga i la comarca això no s'ho mereixen.
"La situació de l'hospital al mes d'agost l'hem patit molts, un centre cívic amb infermeres, no en dista molt. Sóc així radical, però és que Berga no s'ho mereix"
- Vostè ara porta l'àrea d'Esports del consell comarcal. Com veu Berga quant a equipaments esportius com a capital de comarca?
- Falta una pista d'atletisme i una gran reforma al pavelló. Berga ha de fer una aposta pels grans esdeveniments. En primer lloc perquè té el potencial i, en segon lloc, pel reclam que suposa un gran esdeveniment. Berga necessita que les entitats esportives sàpiguen que tenen un ajuntament al darrere i que el consistori pugui ajudar-les a l'hora de tramitar tots els processos administratius als quals estan obligades cada vegada més.
- Dels noms que hem conegut de la seva candidatura, de moment tot són homes. Hi haurà paritat a la seva llista?
- Ho intentarem, la veritat és que costa molt.
- Per què?
- Estem en una societat masclista i hem de treballar perquè la dona tingui exactament la mateixa llibertat de moviment que se'ns pressuposa als homes. És a dir, que el pes de casa no recaigui tan sols en elles. No és el meu cas perquè hi ha paritat absoluta a casa meva i estic súper conscienciat amb el tema de la igualtat de gènere. Però em preocupa molt, perquè crec que estem patint una regressió. Em temo que hi ha un replegament espectacular en aquests temes.
- Què me'n diu del fet que l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, estigui inhabilitada per no haver tret l'estelada del balcó de l'ajuntament en dos períodes electorals?
- He estat sempre una persona d'intentar separar la política de l'acció judicial. Però la corda es pot tensar fins a un cert límit i un ha de ser responsable de les seves accions. Jo ho sóc al dia a dia, com a funcionari i com a polític. Intento respectar les lleis establertes i, si no m'agrada com estan establertes les lleis, treballo per canviar-les. Com ara, que hi ha un conjunt de persones que estem treballant per canviar l'actual llei de l'Esport a Catalunya i anem de la mà de molts partits polítics.
No sóc partidari de fer política infringint la llei. Al final, un alcalde ha d'estar amb els seus ciutadans i ciutadanes.
Em sap greu perquè penso en la persona i la família. Però estem dins d'un marc legal i, si no ens agrada, s'ha de canviar des de la política. El balcó de l'ajuntament és de tots, dels independentistes i dels no independentistes.
La inhabilitació ha fet perdre oportunitats a la ciutat, perquè que una ciutat es quedi sense alcalde, encara que el tingui, és molt dur. D'altra banda, també he de dir que si ets conseqüent fins al final, en aquest cas, has d'asseure't al ple. No pots ser alcalde només en les rodes de premsa. Jo quan prenc una decisió la prenc fins a les últimes conseqüències, no a mitges. Veuria que va al 100%, si fos conseqüent en tot.