mapa interactiu: Eleccions municipals 2019

MAPA Aquests van ser els partits que es van imposar a cada municipi el 2015

CiU va ser la formació política més votada al Berguedà amb un 38,97% dels suports, seguida d'ERC amb un 24,72% dels vots i de la CUP amb un 12,56% | El PSC va patir una important davallada quedant-se en un percentatge del 10,06%

per Roger Tugas / Pilar Màrquez Ambròs, 21 de març de 2019 a les 20:19 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, quin va ser el primer partit i el percentatge de vots que va obtenir (alerta: sense comptar amb les agrupacions d'electors). També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

 
Consulta aquí tots els mapes interactius de les municipals del 2015

El partit que va aconseguir imposar-se com a primera força a més municipis en les eleccions del 2015 va ser CiU, que va imposar-se en 456 dels 948 ajuntaments catalans, gairebé la meitat. L'hegemonia és amplia arreu del país, per bé que amb una presència més reduïda a l'àrea metropolitana. En segon lloc, ERC va ser el partit més votat en 258 municipis, amb una distribució similar a la de la ja exfederació nacionalista.


En tercer lloc, el PSC va ser primera força a 134 consistoris, especialment a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. A força distància, ICV o llistes lligades als comuns van esdevenir-ho a 22 municipis, i la CUP, a 18. El PP va ser el partit més votat en 6 casos i, en uns altres 4, dues forces van empatar. Finalment, en uns altres 49 municipis, altres partits es van imposar, incloent-ne de locals. Cs, per contra, no va ser primera força enlloc.

Cal tenir en compte, però, que aquest mapa només reflecteix els resultats dels partits registrats formalment com a tals i, per tant, no incorpora les agrupacions d'electors, que en ocasions van ser les candidatures que van rebre més vots. El PP, per exemple, va imposar-se com a partit en municipis on va presentar una llista fantasma amb resultats pobres en què agrupacions d'electors van copar l'ajuntament, com a la Pera, Estaràs o les Piles. Allí, els populars no van passar dels 3 o 4 vots i es van quedar sense un sol regidor i, malgrat tot, cap altre partit constituït com a tal va aconseguir més suports.

Els resultats dels partits al Berguedà

Convergència i Unió (CiU) va aconseguir 7.561 vots a la comarca del Berguedà, un 38,97% dels suports. L'antiga federació va ser la força més votada a nivell comarcal però va perdre força respecte a l'any 2011 quan havia obtingut 9.043 vots. Es va quedar a només 58 vots de la reelecció a Berga. 

En segona posició, ERC va passar dels 1.735 vots de l'any 2011 a 4.796 suports. Esquerra va sumar 56 regidors a la comarca i el 24,72% en percentatge de vots. Qui també va créixer va ser la CUP. La formació de l'esquerra independentista, que va aconseguir fer el salt a l'alcaldia de Berga, va obtenir 2.437 vots i el 12,56% en percentatge de vots. 

El PSC va patir una davallada important a la comarca. Dels 4.805 vots del 2011, en va obtenir 1.951 el 2015. El 10,06% de percentatge de vot al Berguedà. La força va mantenir els feus socialistes de Bagà i Borredà, però només va aconseguir un regidor a Berga on el 2011 era segona força. 


Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, quin va ser el primer partit i el percentatge de vots que va obtenir. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

 

Participació