Procés català

El fiscal arxiva la causa contra Montse Venturós pel referèndum de l'1-O

El ministeri públic conclou que no hi ha prou elements que demostrin que la investigada "hagués incomplert el requeriment del TC, ni que hagués col·laborat efectivament en la celebració del referèndum"

per Pilar Màrquez Ambròs, Berga, 20 de març de 2019 a les 16:57 |
L'alcaldessa inhabilitada, Montse Venturós, en una roda de premsa (arxiu). | Pilar Màrquez Ambròs

La fiscalia de Manresa ha arxivat les diligències en relació al decret de convocatòria de l'1-O que havia obert contra l'alcaldessa inhabilitada de Berga, Montse Venturós. "Avui m'han comunicat l'arxivament de la causa oberta per haver donat suport al referèndum de l'1 d'octubre", segons ha anunciat la mateixa Venturós aquest matí. "No oblidem les persones empresonades i exiliades pel mateix. I ho tenim clar: ho tornaríem a fer!", ha afirmat Montse Venturós a Twitter. 

En declaracions a NacióBerguedà, Montse Venturós ha criticat la "ràtzia" judicial de l'Estat contra persones, institucions i càrrecs públics catalans per l'organització del referèndum de l'1-O. Amb independència de l'arxivament de la causa, Venturós ha mostrat també el convenciment "d'haver fet allò que calia" d'acord amb el que era la voluntat del plenari que presidia. 



Montse Venturós ha apuntat que els processos que s'han obert fins ara "indegudament" constaten "una fragant injustícia". De la mateixa manera, ha fet menció a les persones "preses i exiliades" que continuen processades i també al "degoteig" de diligències que s'han anat emetent referents a l'1 d'octubre. 


Segons recull la interlocutòria, a la qual ha tingut accés aquest diari, no hi ha prou elements que demostrin que la investigada "hagués incomplert el requeriment del TC, ni que hagués col·laborat efectivament en la celebració del referèndum".

El ministeri públic considera que "el decret signat per l'alcaldessa és de data anterior a la notificació del requeriment del TC, però tanmateix la suspensió acordada pel TC era de domini públic" de manera que "no es podria al·legar desconeixement". Ara bé, la fiscalia apunta que "en tot cas sembla un acte de mera adhesió per part de l'alcaldessa a la convocatòria del referèndum, més que un acte de disposició de bens públics". 

Així mateix, el fiscal exposa que "l'efectiva disposició dels locals municipals no requeria formalment d'un comportament actiu per part dels alcaldes, sinó que era la mateixa Llei de referèndum la que disposava en l'article 30.2 dels locals de titularitat municipal que habitualment s'estaven utilitzant com a punts de votació".


La interlocutòria constata que de la declaració dels dos primers testimonis, la directora de la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga i el gerent de l'empresa municipal BRG Progrés, es pot extreure que els espais públics que van utilitzar-se eren locals dels quals "una multitud de gent disposa de claus". A més, el ministeri públic incideix en el fet que ningú va atribuir "a cap responsable de l'ajuntament, i menys a l'alcalde", la obertura dels mateixos. 

Al mes de febrer la regidora de Cultura de Berga, Mònica Garcia (CUP), va ser citada a declarar a Manresa en relació a l'actuació de Montse Venturós l'1-O, però va decidir no presentar-s'hi. Malgrat tot, el fiscal en cap de Manresa, Joan Ramon Menac Comas, exposa  que "encara que [Mònica Garcia] no ha comparegut a la citació de la fiscalia, i que a la declaració policial es va negar a contestar a la qüestió principal, el cert és que no nega que ella fos la responsable dels locals; i la manca de col·laboració d'aquesta testimoni no pot significa que automàticament li atribuïm la responsabilitat de l'obertura dels locals a la persona investigada".

El fiscal també exposa que "segons certifica el secretari de l'Ajuntament de Berga, no consta cap acte formal o resolució que autoritzi la utilització dels locals de gestió municipal per a la celebració del referèndum". 

Investigació als alcaldes per l'1-O

L'arxivament d'aquesta causa és un dels diferents casos que s'estan vivint les últimes setmanes. Al gener, el fiscal va arxivar ja les causes contra dels alcaldes de les capitals de comarca veïnes, com són Valentí Junyent (PDeCAT), de Manresa, i Dionís Guiteras (ERC), de Moià, entenent que no hi havia prou elements que demostressin que tots dos van participar en el referèndum. També va arxivar la causa de l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega. Tal i com ha anat passant amb altres alcaldes que tenien obertes causes per l'1-O arreu de Catalunya; o, per exemple, amb el conseller d'Interior, Miquel Buch, que tenia obertes diligències per haver promogut el referèndum de l'1-O entre els alcaldes quan liderava l'Associació Catalana de Municipis, l'ACM. 

La fiscalia d'àrea de Manresa, va obrir diligències al setembre de 2017 contra un total de cinc alcaldes de la Catalunya Central per haver signat els decrets de convocatòria de l'1-O: L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, el de Moià, Dionís Guiteras, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, el de Capellades, Aleix Auber, i el de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega. 

Actualment, Montse Venturós està inhabilitada a causa d'una sentència del jutjat penal número 2 de Manresa, que la va condemnar per desobediència per negar-se a retirar l'estelada del pal del balcó consistorial en dues cites electorals el 2015 tal i com l'havia requerit la Junta Electoral arran d'una denuncia de Societat Civil Catalana. Venturós va ser  inhabilitada el 4 d'octubre del 2018 per un període de 6 mesos que finalitza el proper 1 d'abril.

 

Participació