Reportatge

Un projecte intergeneracional crea vincles entre gent gran i criatures petites a Berga

Residència Sant Bernabé i Escola Bressol Flor de Neu comparteixen una activitat cada tres setmanes

per Pilar Màrquez Ambròs, Berga, 5 de març de 2019 a les 19:08 |
Projecte intergeneracional de la Residència Sant Bernabé i l'Escola Bressol Flor de Neu. | Pilar Màrquez Ambròs
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La residència Sant Bernabé i l'Escola Bressol Flor de Neu de Berga tenen en marxa un original projecte pel qual avis i menuts es troben periòdicament unes hores per interactuar i fer activitats conjuntes. Els impulsors de la iniciativa busquen establir vincle entre dues generacions llunyanes en edat, però que acaben sent molt pròximes. Cada tres setmanes un grup d'uns vuit nens i nenes visita un grup de persones grans de la residència. Petits d'entre 2 i 3 anys d'edat i persones grans es van alternant i no sempre són els mateixos. Ambdós grups interactuen i comparteixen activitats.

Una de les educadores de l'Escola Bressol Flor de Neu, Jordina Gragés, la persona que fa dos anys va proposar recuperar el projecte que l'any 2002 ja havia intentat agafar volada, ha explicat a NacióBerguedà que la iniciativa "busca que avis, àvies, nens i nenes estableixin conversa i comparteixin treballs manuals i jocs, però també música i contes. Així mateix, cada any els avis visiten l'escola bressol durant la Patum que interpreten els infants abans de Corpus".


"És una experiència enriquidora per a tots", ha comentat Jordina Gragés a aquest diari. Als nens, els serveix per compartir i per veure de prop una realitat com és la dels avis: "ells en tenen d'avis a casa, però majoritàriament els seus avis no són tan grans, perquè no tots tenen besavis", ha apuntat l'educadora. "Després quan són a classe, i amb els pares a casa, t'expliquen coses sobre què han fet i què han parlat amb els avis i àvies de la residència, els és molt profitós", ha afegit Gragés. 
 

Els grups que han participat en l'activitat que s'ha dut a terme aquest dimarts a mig matí. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


​Aquest dimarts, canalla i gent gran han pintat i han fet activitats de motricitat fina: jocs amb pinces, anelles, botons i cordills. "La motrocitat fina és un tipus de moviment que els petits estan aprenent ara i que molts dels grans estan perdent, de manera que és interessant per ambdós grups", ha assenyalat Gragés. Abans d'acabar el curs, entre altres, avis i nens faran una sessió de cuina on couran galetes amb l'ajuda de l'educadora i del personal de la residència. 

Anna Subirana, que treballa a la residència Sant Bernabé, és l'altra persona que acompanya avis i canalla durant les trobades. Subirana ha posat en valor que als avis i àvies els agrada molt formar part d'aquestes reunions. "És una proposta diferent, hi pot haver algú que no hi vulgui participar perquè no li agradin els nens, però normalment la reacció és molt positiva, fins i tot de persones que no han tingut fills i que no tenen nets", ha apuntat Subirana. Les persones grans s'escolten el que els diu la canalla, pinten i fan activitats al seu costat. Els ajuden i, si cal, també els consolen. 

 

Activitat de motricitat final a la residència Sant Bernabé. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


"Els grups petits permeten interaccions molt més espontànies i disteses, a uns i altres no els costa res establir contacte entre generacions"


Quan la iniciativa va donar els seus primers passos, les activitats es feien en una sala gran de la residència Sant Bernabé amb grups més grans, però la fórmula actual ha millorat el contacte inicial entre generacions i els resultats. "Abans estava bé però no hi havia tan contacte, érem una seixantena d'avis i una vintena d'infants, pujaven dues educadores però costava aconseguir proximitat, era un repte difícil", ha afirmat Anna Subirana. "En grups petits això millora, interaccionen un en un, cosa que permet interaccions molt més espontànies i disteses, aquí no costa res que estableixin contacte", ha afegit Subirana. 
 

Gent gran i quitxalla comparteixen activitats, jocs i converses. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


El projecte guia avis i nens durant les activitats però també els permet que tinguin estones de conversa i que puguin relacionar-se entre ells al seu ritme. Els petits, un cop que agafen confiança, els parlen a la seva manera i els escolten. Les persones grans, algunes amb certes dificultats físiques o cognitives, però d'altres en plenes facultats, sorprenen per la facilitat amb la qual s'entenen amb els menuts. "Hi ha qui és molt callat i no té gaire relació amb companys de residència però que en aquest grup interacciona amb els infants sense problemes", ha assegurat Subirana. 

En Jaume i la Maria són una parella d'avis berguedans que s'estan a la residència i que aquest dimarts al matí participaven en l'activitat. Un cop fet un dels exercicis de motricitat, i mentre que el seu marit se les mirava interactuar, la Maria donava conversa a la Noa, una de les petites de l'escola bressol. "Tenim un fill i dues netes, que hem cuidat i que hem portat a l'escola, però ara les dues ja són grans, amb aquesta activitat tornem a interactuar amb canalla petita", ha recordat el Jaume. En estar internats en una institució, la gent gran ja no està tan acostumada als més menuts, però en en estar envoltats de nens, molts recuperen fàcilment el rol d'avis. La Dulce, una altra de les persones grans de la residència, ha assegurat a aquest diari que aquestes trobades "donen alegria". 
 

Jocs durant l'activitat. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


La Dulce té un net que ja no pot cuidar tan com voldria per problemes físics i de salut, però durant l'activitat no deixa de fer cap manualitat i comparteix bromes amb els menuts. "A mi m'agrada molt participar-hi", ha incidit. Els menuts es fan entendre als avis durant tota la sessió, fins i tot quan alguna de les persones té problemes d'oïda o no els pot contestar perquè no parla per problemes de salut.

Durant una hora llarga, a mig matí, uns i altres comparteixen activitat i no es frisen, malgrat que l'educadora i la persona de la residència que dirigeixen la sessió també tenen clar que tant una generació com l'altra són clares en allò que volen i en allò que no els agrada. "Si una cosa no els convenç, de seguida t'ho diuen", han comentat. 

 

Participació