28
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
15
de maig
a les
2:49h
Joan Torres (Almeria, 1965) és el candidat de Berga en Comú a les eleccions del pròxim 26 de maig. Lligat al món de la salut i sindical, va ser el candidat d'ICV a l'alcaldia l'any 2015 i des de llavors ha estat l'únic regidor de la formació al plenari.
Abans de presentar-se a l'alcaldia, havia estat president del comitè d'empresa de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga durant 8 anys. Durant l'actual mandat, ha incidit sobretot en qüestions relatives als serveis socials o l'hospital. El 21D va ocupar una posició simbòlica a la llista dels comuns, encapçalada per Xavier Domènech, Elisenda Alamany i Jéssica Albiach.
- Per què vol ser alcalde?
- Vull posar les persones al centre de la política municipal. Això no vol dir res més que mirar de millorar la vida de la gent fent polítiques socials i ambientals, i també polítiques econòmiques. Fer polítiques que estiguin pensades pels barris. Aquest és el motiu pel qual em presento com a alcaldable, tal com també vaig dir fa quatre anys.
- Joan Torres no serà una cara nova a la campanya electoral. Però sí que es presenta per Berga en Comú, un partit que no concorria als comicis de 2015. Per què?
- Quan fa quatre anys va sortir Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona ja es va voler fer una confluència d'esquerres i això s'ha pogut anar madurant durant el mandat. A Berga, s'hi ha anat incorporant gent que va estar a Podemos, gent que ve dels comuns i gent d'Iniciativa. És un projecte que aglutina moltes sensibilitats d'esquerres i això fa que sigui més gran que si la candidatura fos d'una sola formació. És en la posició que em sento més còmode a l'hora de fer candidatura a Berga. Ha estat un procés natural, he de dir que hi ha gent d'esquerra que no s'hi sentia còmode amb Iniciativa, no els encaixava i, en canvi, amb els comuns això no ha passat.
Abans de presentar-se a l'alcaldia, havia estat president del comitè d'empresa de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga durant 8 anys. Durant l'actual mandat, ha incidit sobretot en qüestions relatives als serveis socials o l'hospital. El 21D va ocupar una posició simbòlica a la llista dels comuns, encapçalada per Xavier Domènech, Elisenda Alamany i Jéssica Albiach.
- Per què vol ser alcalde?
- Vull posar les persones al centre de la política municipal. Això no vol dir res més que mirar de millorar la vida de la gent fent polítiques socials i ambientals, i també polítiques econòmiques. Fer polítiques que estiguin pensades pels barris. Aquest és el motiu pel qual em presento com a alcaldable, tal com també vaig dir fa quatre anys.
- Joan Torres no serà una cara nova a la campanya electoral. Però sí que es presenta per Berga en Comú, un partit que no concorria als comicis de 2015. Per què?
- Quan fa quatre anys va sortir Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona ja es va voler fer una confluència d'esquerres i això s'ha pogut anar madurant durant el mandat. A Berga, s'hi ha anat incorporant gent que va estar a Podemos, gent que ve dels comuns i gent d'Iniciativa. És un projecte que aglutina moltes sensibilitats d'esquerres i això fa que sigui més gran que si la candidatura fos d'una sola formació. És en la posició que em sento més còmode a l'hora de fer candidatura a Berga. Ha estat un procés natural, he de dir que hi ha gent d'esquerra que no s'hi sentia còmode amb Iniciativa, no els encaixava i, en canvi, amb els comuns això no ha passat.
Hi ha gent d'esquerra que no s'hi sentia còmode amb ICV, no els encaixava, però això no ha estat així amb els comuns
- Vostè va encapçalar la candidatura d'ICV a Berga fa quatre anys i va aconseguir per primera vegada representació al consistori. Quin objectiu es marca ara amb els comuns?
- Quan et presentes a unes municipals, l'objectiu sempre és ser alcalde, jo crec que aquest és l'objectiu de totes les candidatures, siguin del color que siguin. Ara bé, és cert que has d'afrontar la realitat i saber com està el panorama polític a la ciutat. Ja ens agradaria l'alcaldia, però sobretot creiem que podem ser decisius. No sé quants regidors traurem, depèn molt de la gent i de la feina que fem a partir d'ara. Ens agradaria ser decisius per fer un front d'esquerres per treballar per les persones i per a la ciutat.
És cert que Iniciativa no havia tret res a Berga en 30 anys, era la primera vegada que em presentava i per mi aquella experiència va ser molt bona, va ser la hòstia. Vam doblar més del doble de vots dels que aconseguíem normalment. Vam aconseguir aquell resultat la primera vegada que ens presentàvem, de manera que ara podem obtenir una millor posició. N'estic convençut. Crec sincerament que defensem exactament allò que cal defensar: treballar per la gent i per fer una ciutat més amable des del municipalisme.
- Quan et presentes a unes municipals, l'objectiu sempre és ser alcalde, jo crec que aquest és l'objectiu de totes les candidatures, siguin del color que siguin. Ara bé, és cert que has d'afrontar la realitat i saber com està el panorama polític a la ciutat. Ja ens agradaria l'alcaldia, però sobretot creiem que podem ser decisius. No sé quants regidors traurem, depèn molt de la gent i de la feina que fem a partir d'ara. Ens agradaria ser decisius per fer un front d'esquerres per treballar per les persones i per a la ciutat.
És cert que Iniciativa no havia tret res a Berga en 30 anys, era la primera vegada que em presentava i per mi aquella experiència va ser molt bona, va ser la hòstia. Vam doblar més del doble de vots dels que aconseguíem normalment. Vam aconseguir aquell resultat la primera vegada que ens presentàvem, de manera que ara podem obtenir una millor posició. N'estic convençut. Crec sincerament que defensem exactament allò que cal defensar: treballar per la gent i per fer una ciutat més amable des del municipalisme.
El cap de llista de Berga en Comú, Joan Torres. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
- Hi haurà diversos partits d'esquerres que es presentaran a Berga a les eleccions municipals com la CUP, ERC o el PSC. Amb quin partit creu que competiran més a l'hora de convèncer els votants?
- Doncs no ho sé. Perquè crec que tant ERC com la CUP, com també el PSC, estan molt supeditats a les polítiques que s'estan fent a Barcelona i a Madrid. Nosaltres no ho estem tant, perquè al final el nostre votant ens està dient que estiguem al costat del dret a decidir, però no de la unilateralitat.
No crec que cap d'aquests partits sigui l'adversari. Al final hi haurà quatre partits d'esquerra i un o dos de dreta. Això és positiu. Vol dir que, si sumem, podem treballar per a la ciutat i per millorar la vida de les persones.
- Són partidaris d'un pacte d'esquerres per governar la ciutat?
- En primer lloc, som partidaris de governar. Però sí que crec que tots els que ens considerem d'esquerres, tenim la possibilitat de pactar. Al cap i a la fi els programes electorals de les nostres formacions són semblants o ho haurien de ser.
Tots els programes d'esquerra van centrats a millorar les condicions de vida de les persones. Crec que si hi ha la possibilitat de pactar per aconseguir un govern d'esquerres, haurem d'apostar-hi. Als comicis hi concorreran cinc partits o més. En aquest sentit, és molt possible que no hi hagi majories per poder governar i que sigui necessari pactar per treballar per a la ciutat.
- Quins seran els principals eixos del programa electoral dels comuns?
- Com he dit, volem millorar la vida de les persones. Pensem que per fer-ho hi ha tres eixos: el social, l'econòmic i el programa de barris. En primer lloc, hi ha l'eix social, que pot desenvolupar-se partint de la tarifació social i de programes d'inserció laboral. També cal fomentar un turisme de qualitat, humà i sostenible; i no oblidar que l'empresariat és molt important. Històricament a Berga hi ha empreses de les quals no s'ha tingut cura, una d'elles és l'hospital, que és un servei sociosanitari molt important, un servei que dona feina a moltes persones.
Si no tenim cura dels professionals del centre hospitalari, si ens deixem treure serveis, farem que deixi de ser l'empresa més important de la comarca. A més, crec que l'hem de fer més gran, perquè és una empresa que dona feina a molta gent. Si la gent té feina, té formació i té una ciutat habitable, no marxarà de Berga. En general, calen programes de formació i inserció laboral pel jovent, programes d'autoocupació.
- Quina opinió té del projecte d'ampliació de la C-16 que inclou un desdoblament fins a Cercs i el tercer carril reversible fins a Bagà?
- No s'ha debatut prou, crec que tot ha anat molt de pressa i ara mateix el departament de Territori i Sostenibilitat el dona pràcticament per tancat. Parlo com a Joan Torres, crec que hauria estat necessari plantejar-nos abans quin era l'objectiu de l'obra: fer que l'embús se situï més amunt o fer una autovia que connecti amb França? També caldria preguntar-nos quin impacte tindrà al territori. Però tot plegat ens ho han deixat decidir molt poc.
Al final, ens hem de limitar a plantejar què podem fer per millorar el tram de Berga, què podem fer perquè l'obra sigui més amable i no faci malbé l'entorn. Les rotondes que projecten treuen un cert perill al traçat, però què és el que el projecte no contempla? No contempla tirar endavant la famosa Avinguda Catalunya i a la ciutat li aniria bé una circumval·lació.
- Ha estat fàcil el consens amb la resta de grups a l'hora de presentar al·legacions al projecte?
- Bé, hi ha hagut consens polític per presentar al·legacions. Però des de la nostra formació ens hauria agradat tenir més temps per discutir-ho.
L'equip de govern de la CUP ja coneixia el projecte fa sis mesos, però fins fa un mes no ha encetat un procés de debat amb la resta de forces polítiques. Serà positiva l'autovia? La veritat és que he parlat amb comerços i persones de l'hostaleria que et diuen que els divendres a la tarda hi ha molta gent que para i fa un entrepà, que consumeix alguna cosa a la nostra ciutat. Això no serà així amb l'autovia. També penso que l'ampliació de la C-16 comportarà una despesa pública, perquè al final fer córrer una màquina que desplaci els carrils, costarà diners.
- Quins han estat els punts forts i els punts febles de la CUP aquest mandat?
- Bé, crec que ells ho han venut sempre així: el seu punt estrella, el seu punt fort ha estat pagar una part del deute. Sí que és cert que això presenta dues lectures: per una banda, s'ha pagat deute amb els proveïdors, però s'ha deixat amb pell i ossos l'ajuntament. Una entitat com el consistori ha de tenir una certa musculatura, ha de tenir un bon servei tècnic, una brigada d'obres potent i una policia local en condicions. Tots sabem que ara mateix només hi ha un agent de policia local a la nit. Per mi, el millor que han fet és pagar el deute.
D'altra banda, sempre han defensat el diàleg i n'han tingut la intenció però no l'han portat mai fins a les últimes conseqüències. No van voler governar en coalició amb ERC ni han atès demandes de la resta de partits polítics.
A més, jo sempre defenso que cal apostar més fermament pel municipalisme, que cal posar-lo per davant del tema nacional. Rebutjo del tot que Montse Venturós estigui inhabilitada, però aquests quatre anys quina política local ha pogut fer la CUP? Crec que els ha mancat temps per dedicar a l'ajuntament.
- Quina opinió en té concretament de la inhabilitació de l'alcaldessa?
- És una solemne ximpleria inhabilitar una persona per treure una bandera. Inhabilitar un càrrec públic per una qüestió d'aquest tipus, ens mostra l'estat actual de la justícia.
- En primer lloc, som partidaris de governar. Però sí que crec que tots els que ens considerem d'esquerres, tenim la possibilitat de pactar. Al cap i a la fi els programes electorals de les nostres formacions són semblants o ho haurien de ser.
Tots els programes d'esquerra van centrats a millorar les condicions de vida de les persones. Crec que si hi ha la possibilitat de pactar per aconseguir un govern d'esquerres, haurem d'apostar-hi. Als comicis hi concorreran cinc partits o més. En aquest sentit, és molt possible que no hi hagi majories per poder governar i que sigui necessari pactar per treballar per a la ciutat.
- Quins seran els principals eixos del programa electoral dels comuns?
- Com he dit, volem millorar la vida de les persones. Pensem que per fer-ho hi ha tres eixos: el social, l'econòmic i el programa de barris. En primer lloc, hi ha l'eix social, que pot desenvolupar-se partint de la tarifació social i de programes d'inserció laboral. També cal fomentar un turisme de qualitat, humà i sostenible; i no oblidar que l'empresariat és molt important. Històricament a Berga hi ha empreses de les quals no s'ha tingut cura, una d'elles és l'hospital, que és un servei sociosanitari molt important, un servei que dona feina a moltes persones.
Si no tenim cura dels professionals del centre hospitalari, si ens deixem treure serveis, farem que deixi de ser l'empresa més important de la comarca. A més, crec que l'hem de fer més gran, perquè és una empresa que dona feina a molta gent. Si la gent té feina, té formació i té una ciutat habitable, no marxarà de Berga. En general, calen programes de formació i inserció laboral pel jovent, programes d'autoocupació.
Si no tenim cura dels professionals de l'Hospital Sant Bernabé i ens deixem treure serveis, farem que deixi de ser l'empresa més important de la comarca
- Quina opinió té del projecte d'ampliació de la C-16 que inclou un desdoblament fins a Cercs i el tercer carril reversible fins a Bagà?
- No s'ha debatut prou, crec que tot ha anat molt de pressa i ara mateix el departament de Territori i Sostenibilitat el dona pràcticament per tancat. Parlo com a Joan Torres, crec que hauria estat necessari plantejar-nos abans quin era l'objectiu de l'obra: fer que l'embús se situï més amunt o fer una autovia que connecti amb França? També caldria preguntar-nos quin impacte tindrà al territori. Però tot plegat ens ho han deixat decidir molt poc.
Al final, ens hem de limitar a plantejar què podem fer per millorar el tram de Berga, què podem fer perquè l'obra sigui més amable i no faci malbé l'entorn. Les rotondes que projecten treuen un cert perill al traçat, però què és el que el projecte no contempla? No contempla tirar endavant la famosa Avinguda Catalunya i a la ciutat li aniria bé una circumval·lació.
- Ha estat fàcil el consens amb la resta de grups a l'hora de presentar al·legacions al projecte?
- Bé, hi ha hagut consens polític per presentar al·legacions. Però des de la nostra formació ens hauria agradat tenir més temps per discutir-ho.
L'equip de govern de la CUP ja coneixia el projecte fa sis mesos, però fins fa un mes no ha encetat un procés de debat amb la resta de forces polítiques. Serà positiva l'autovia? La veritat és que he parlat amb comerços i persones de l'hostaleria que et diuen que els divendres a la tarda hi ha molta gent que para i fa un entrepà, que consumeix alguna cosa a la nostra ciutat. Això no serà així amb l'autovia. També penso que l'ampliació de la C-16 comportarà una despesa pública, perquè al final fer córrer una màquina que desplaci els carrils, costarà diners.
El regidor Joan Torres a l'Ajuntament de Berga. Foto: Aida Morales
- Quins han estat els punts forts i els punts febles de la CUP aquest mandat?
- Bé, crec que ells ho han venut sempre així: el seu punt estrella, el seu punt fort ha estat pagar una part del deute. Sí que és cert que això presenta dues lectures: per una banda, s'ha pagat deute amb els proveïdors, però s'ha deixat amb pell i ossos l'ajuntament. Una entitat com el consistori ha de tenir una certa musculatura, ha de tenir un bon servei tècnic, una brigada d'obres potent i una policia local en condicions. Tots sabem que ara mateix només hi ha un agent de policia local a la nit. Per mi, el millor que han fet és pagar el deute.
D'altra banda, sempre han defensat el diàleg i n'han tingut la intenció però no l'han portat mai fins a les últimes conseqüències. No van voler governar en coalició amb ERC ni han atès demandes de la resta de partits polítics.
A més, jo sempre defenso que cal apostar més fermament pel municipalisme, que cal posar-lo per davant del tema nacional. Rebutjo del tot que Montse Venturós estigui inhabilitada, però aquests quatre anys quina política local ha pogut fer la CUP? Crec que els ha mancat temps per dedicar a l'ajuntament.
- Quina opinió en té concretament de la inhabilitació de l'alcaldessa?
- És una solemne ximpleria inhabilitar una persona per treure una bandera. Inhabilitar un càrrec públic per una qüestió d'aquest tipus, ens mostra l'estat actual de la justícia.
- Tornant a la feina de ciutat. Creu que l'equip de govern ha fet un bon manteniment dels carrers i la via pública?
- No només no han fet prou en aquest sentit, sinó que han caigut en allò que criticaven. La CUP fa vella política quan asfalta els carrers a tocar de les eleccions. Asfaltar carrers amb una partida de 300.000 euros quan falten dos mesos pels comicis és vella política, sobretot per l'estat en el qual els ha deixat fins ara: això ja ho feien CiU i el PSC. Si vols mantenir la ciutat en condicions, has de dedicar-hi sempre una partida anual. Els carrers estan en un estat deplorable, i a més fan vella política amb aquesta qüestió.
- L'estació d'autobusos ha de ser una prioritat per Berga?
- Només puc dir una cosa, si tinc poder de decisió a l'Ajuntament de Berga, l'estació es farà. Sense posar data però es farà. Si pot ser en un any, no serà en dos. Dic això perquè penso que el que hem fet fins ara és marejar molt aquesta qüestió. L'estació té dos projectes. Un dels projectes la ubica a la Rasa dels Molins i l'altre a la Font del Ros. La CUP es planteja fer una consulta popular al respecte, però al final una meitat de la població votarà una cosa i l'altra en votarà una altra, i l'ajuntament haurà de decidir. La pilota és sobre la teulada de l'ajuntament.
El departament de Territori ja ho ha dit molt clar, hem de decidir la ubicació perquè l'equipament pugui tirar endavant. En aquest sentit, hi ha l'exemple de Gironella que sembla que la tindrà feta el 2020, quelcom que Berga encara no ha aconseguit.
- No només no han fet prou en aquest sentit, sinó que han caigut en allò que criticaven. La CUP fa vella política quan asfalta els carrers a tocar de les eleccions. Asfaltar carrers amb una partida de 300.000 euros quan falten dos mesos pels comicis és vella política, sobretot per l'estat en el qual els ha deixat fins ara: això ja ho feien CiU i el PSC. Si vols mantenir la ciutat en condicions, has de dedicar-hi sempre una partida anual. Els carrers estan en un estat deplorable, i a més fan vella política amb aquesta qüestió.
- L'estació d'autobusos ha de ser una prioritat per Berga?
- Només puc dir una cosa, si tinc poder de decisió a l'Ajuntament de Berga, l'estació es farà. Sense posar data però es farà. Si pot ser en un any, no serà en dos. Dic això perquè penso que el que hem fet fins ara és marejar molt aquesta qüestió. L'estació té dos projectes. Un dels projectes la ubica a la Rasa dels Molins i l'altre a la Font del Ros. La CUP es planteja fer una consulta popular al respecte, però al final una meitat de la població votarà una cosa i l'altra en votarà una altra, i l'ajuntament haurà de decidir. La pilota és sobre la teulada de l'ajuntament.
El departament de Territori ja ho ha dit molt clar, hem de decidir la ubicació perquè l'equipament pugui tirar endavant. En aquest sentit, hi ha l'exemple de Gironella que sembla que la tindrà feta el 2020, quelcom que Berga encara no ha aconseguit.
Una entitat com el consistori ha de tenir una certa musculatura i l'han deixat en pell i ossos, ara mateix a la nit només hi ha un agent de policia local
- El Patronat de la Patum ha estat objecte de debat en el darrer mandat per les crítiques de falta de transparència i la polèmica a la comparsa dels Plens. Què en pensa?
- He de dir que no he tingut mai un vincle molt estret amb la Patum perquè quan era més jove estudiava i sempre ens tocaven els exàmens finals per Corpus. Però tinc molts amics que han estat sempre a la festa, com l'anterior tabaler, en Carles Prat, amb qui som amics des de fa 40 anys. Ell sempre diu que la Patum és una festa feta pel poble on les comparses tenen un poder de decisió important, perquè són les qui estan gestionant la festa. És gràcies a elles que es fa la festa. D'altra banda, és una festa que evoluciona sola. És cert que després de sentir paraules com "sedició" o "traïció", que sembla que ara estan molt de moda, pots treure'n una certa idea. Però no crec que sigui un món molt obert ni molt tancat, la Patum simplement ha de continuar sent la Patum, una festa que fem entre tots.
- Com ha vist l'oposició aquests quatre anys?
- Hem estat una oposició amable. Ha estat una oposició que ha deixat governar un executiu local en minoria, amb 6 regidors de 17. Cal tenir en compte que això no passa pas a gaires llocs. Crec que en general hi ha hagut una oposició constructiva quant a totes les demandes que s'han fet a l'equip de govern. Hem aprovat els pressupostos de 2018 que continuaran vigents el 2019, però és que l'equip de govern els va presentar fora de termini i amb trampa. Perquè no vam saber fins després d'aquell ple que els comptes de 2019 ni els presentarien.
Crec que governar amb sis regidors és insuficient però aquí hi ha hagut una bona feina de l'oposició que ho ha permès. Hi ha gent que l'ha titllat de tova, però jo crec que ha estat una oposició constructiva i democràtica. Si no hagués estat així, si s'hagués bloquejat tot, hauria acabat amb una moció de censura, perquè la ciutat ha de poder avançar sense pals constants a les rodes.
- El TAC ha arribat per fi a l'Hospital Sant Bernabé després de 8 mesos en què no n'hi ha hagut. Era un tema que el preocupava, tal com va expressar en un article en aquest diari. Què ha fallat?
- Tant per parlar del TAC com de l'hospital caldria una altra entrevista, ens hi podríem estendre moltíssim. Crec que s'ha pecat d'un excés de confiança i d'ingenuïtat i que això s'acaba pagant. Hi ha factures que demostren que el TAC va espatllar-se després de dos anys de reparacions contínues. S'havia avisat a l'equip de govern i al patronat del centre hospitalari que això era així.
Va arribar un moment que les reparacions eren tan cares que amb el que costaven podies pagar mig TAC. Llavors, què tocava fer? Es va encetar el debat sobre si comprar-lo o llogar-lo. Des del Patronat de l'Hospital Sant Bernabé sempre hem demanat explicacions, però el tema sempre l'ha portat el president del Patronat, l'alcaldessa o alcalde accidental, i l'equip de govern. Per tant, mai hem conegut en quin punt estava el tema del TAC o com avança la qüestió sobre la forma jurídica del centre, el traspàs de gestió a la Generalitat.
Han fet falta pressions veïnals i altres pressions per decidir llogar el TAC. Hi havia tres opcions. Dues de lloguer de l'aparell i una tercera de lloguer de serveis, és a dir que el TAC venia amb els seus propis tècnics. Aquesta tercera opció agradava a la direcció de l'hospital. Però llavors què hagués passat amb els treballadors de l'hospital que ja hi ha contractats? S'acomiadaven? Finalment, es va entendre i es va lloguer només l'aparell. És una màquina de 64 corones de la marca Toshiba, el màxim que ofereix al marcat.
La lectura positiva és que els pacients ja no s'hauran de desplaçar més a Manresa, això és positiu. Però ara cal treballar en la compra del TAC definitiu. No es pot deixar passar.
Hi ha gent que ha titllat l'oposició de tova, però jo crec que ha estat constructiva i democràtica