27
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
28
de febrer
a les
22:46h
Portar la defensa de Carme Forcadell al judici de l'1-O és tota una "responsabilitat". Així ho veu Olga Arderiu (Berga, 1975), l'altra veu de l'expresidenta del Parlament i exlíder de l'ANC -acusada de rebel·lió i desobediència-, que assegura en aquesta causa s'hi està deixant la pell. "Treballo deu mil hores, els caps de setmana, les nits, i no tinc horaris. Soc conscient que és un judici històric que ho requereix", afirma a NacióDigital. Tots els esforços són pocs.
Arderiu es regeix per la cultura de l'esforç, que l'ha acompanyat des de ben petita. Nascuda al Berguedà, Arderiu és l'única filla d'una família treballadora, encarregada d'un petit negoci familiar. Mentre que el seu pare arreglava planxes i pintures als cotxes que ho requerien, la seva mare portava tot allò relacionat amb els papers i la gestió administrativa de l'empresa. Quan va tenir 18 anys, com tants altres joves d'aquesta comarca, va fer el salt a estudiar a Barcelona, la ciutat que la va retenir i la convertir en amant del món del dret.
Ja des de llavors, passar hores estudiant no és un problema per a Arderiu, que reconeix que destacava per ser bona alumna. Va ingressar a estudiar Dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) -curiosament en la mateixa promoció que l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde-, i no va tardar massa en començar a destacar.
"La veritat és que treballava moltíssim i feia poca cosa més que estudiar", rememora. Precisament per això, va aconseguir -també conjuntament amb Van den Eynde- una beca de col·laboració al Departament de Penal de la UPF. Alguns parlarien de casualitats, però la Facultat de Dret estava dirigida, en aquell moment, pel doctor Jesús María Silva, i també n'era professor Xavier Melero -advocat de Joaquim Forn-, de qui Arderiu va ser alumna. Ara, assegura, "compartir sala és un honor".
El salt als grans despatxos
"Jo volia fer penal, i les primeres pràctiques les vaig fer a Jofresa i Martell arran del màster", relata. El 1998, però, va crear el seu propi bufet, MDA Advocats, a través del qual ha diversificat la feina, obrint-se-li la porta també d'ostentar el càrrec de ser diputada de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona i vicepresidenta de la secció de Dret Penal de la seva Comissió de Cultura.
Des del món acadèmic, també exerceix de professora associada del Grau de Criminologia de la UPF i de professora també associada del Màster d'Advocacia de la Universitat de Barcelona (UB). La vinculació amb la causa de l'1-O va arribar arran del contacte amb Van den Eynde, que li va derivar la defensa de Forcadell i la de la també membre de la mesa Anna Simó: "L'Andreu em va proposar incorporar-me a l'equip i assumir la defensa de la Carme i l'Anna perquè calia establir una línia de defensa molt diferent entre Govern i Parlament".
El que Arderiu sospitava, però llavors no sabia, és que l'assumpció del cas li canviaria totalment la vida. "A la llarga haurem d'establir un equilibri amb les nostres vides, ja que si no, es carregaria les nostre famílies i els nostres despatxos", indica. En el seu cas, precisa, el despatx està conformat per altres socis que permeten alliberar-la gairebé només per a l'1-O, tot i que el judici assegura que desgasta. "Per sort, en aquests moments no soc mare", bromeja. No obstant això, el seu marit i família, diu, pateixen igualment.
Futbol i viatges
Els cops amagats d'Arderiu apareixen entre algunes de les seves aficions. Amant dels viatges, també li agrada mantenir-se activa. Per això practica sempre que pot exercici físic, combinant muntanya i ciutat. Alguns caps de setmana practica l'excursionisme, i entre setmana recorre al gimnàs, tot i que actualment ho té aparcat. L'aeròbic, la natació o l'spinning l'ajuden a mantenir la ment clara. I quan el temps li ho permet, recorre al submarinisme. Abans d'acabar l'explicació, però, precisa un apunt important dels últims anys, i és que també és una bona futbolista. "Havia practicat futbol i havia estat portera", assegura.
Pel que fa al submarinisme, és una afició que combina amb els viatges, que intenta que siguin curiosos i el més exòtics possible. "M'agraden les cultures diferents a la nostra, i el que menys em tiba és Europa i l'Amèrica del Nord", remarca. Per a Arderiu, els reptes són importants. "Tinc la sensació que als llocs més propers ja tindré la possibilitat de viatjar-hi, i que a l'Àfrica, a l'Àsia o a l'Amèrica del Sud hi he d'anar ara", admet. El moment de l'aventura és ara, i això també s'aplica en el seu cas al Tribunal Suprem.
Arderiu es regeix per la cultura de l'esforç, que l'ha acompanyat des de ben petita. Nascuda al Berguedà, Arderiu és l'única filla d'una família treballadora, encarregada d'un petit negoci familiar. Mentre que el seu pare arreglava planxes i pintures als cotxes que ho requerien, la seva mare portava tot allò relacionat amb els papers i la gestió administrativa de l'empresa. Quan va tenir 18 anys, com tants altres joves d'aquesta comarca, va fer el salt a estudiar a Barcelona, la ciutat que la va retenir i la convertir en amant del món del dret.
Ja des de llavors, passar hores estudiant no és un problema per a Arderiu, que reconeix que destacava per ser bona alumna. Va ingressar a estudiar Dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) -curiosament en la mateixa promoció que l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde-, i no va tardar massa en començar a destacar.
"La veritat és que treballava moltíssim i feia poca cosa més que estudiar", rememora. Precisament per això, va aconseguir -també conjuntament amb Van den Eynde- una beca de col·laboració al Departament de Penal de la UPF. Alguns parlarien de casualitats, però la Facultat de Dret estava dirigida, en aquell moment, pel doctor Jesús María Silva, i també n'era professor Xavier Melero -advocat de Joaquim Forn-, de qui Arderiu va ser alumna. Ara, assegura, "compartir sala és un honor".
El salt als grans despatxos
"Jo volia fer penal, i les primeres pràctiques les vaig fer a Jofresa i Martell arran del màster", relata. El 1998, però, va crear el seu propi bufet, MDA Advocats, a través del qual ha diversificat la feina, obrint-se-li la porta també d'ostentar el càrrec de ser diputada de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona i vicepresidenta de la secció de Dret Penal de la seva Comissió de Cultura.
Des del món acadèmic, també exerceix de professora associada del Grau de Criminologia de la UPF i de professora també associada del Màster d'Advocacia de la Universitat de Barcelona (UB). La vinculació amb la causa de l'1-O va arribar arran del contacte amb Van den Eynde, que li va derivar la defensa de Forcadell i la de la també membre de la mesa Anna Simó: "L'Andreu em va proposar incorporar-me a l'equip i assumir la defensa de la Carme i l'Anna perquè calia establir una línia de defensa molt diferent entre Govern i Parlament".
El que Arderiu sospitava, però llavors no sabia, és que l'assumpció del cas li canviaria totalment la vida. "A la llarga haurem d'establir un equilibri amb les nostres vides, ja que si no, es carregaria les nostre famílies i els nostres despatxos", indica. En el seu cas, precisa, el despatx està conformat per altres socis que permeten alliberar-la gairebé només per a l'1-O, tot i que el judici assegura que desgasta. "Per sort, en aquests moments no soc mare", bromeja. No obstant això, el seu marit i família, diu, pateixen igualment.
Futbol i viatges
Els cops amagats d'Arderiu apareixen entre algunes de les seves aficions. Amant dels viatges, també li agrada mantenir-se activa. Per això practica sempre que pot exercici físic, combinant muntanya i ciutat. Alguns caps de setmana practica l'excursionisme, i entre setmana recorre al gimnàs, tot i que actualment ho té aparcat. L'aeròbic, la natació o l'spinning l'ajuden a mantenir la ment clara. I quan el temps li ho permet, recorre al submarinisme. Abans d'acabar l'explicació, però, precisa un apunt important dels últims anys, i és que també és una bona futbolista. "Havia practicat futbol i havia estat portera", assegura.
Pel que fa al submarinisme, és una afició que combina amb els viatges, que intenta que siguin curiosos i el més exòtics possible. "M'agraden les cultures diferents a la nostra, i el que menys em tiba és Europa i l'Amèrica del Nord", remarca. Per a Arderiu, els reptes són importants. "Tinc la sensació que als llocs més propers ja tindré la possibilitat de viatjar-hi, i que a l'Àfrica, a l'Àsia o a l'Amèrica del Sud hi he d'anar ara", admet. El moment de l'aventura és ara, i això també s'aplica en el seu cas al Tribunal Suprem.