La veritat de la fira

És fals que la direcció de la Fira de la Tòfona tingués un cost de 7.000 euros. El cost de la direcció era inferior a la meitat d'allò que el senyor alcalde ha dit. Cal tenir molta barra per mentir d'aquesta manera a la premsa, i més encara quan es representa una institució pública.

El cost de la fira ha estat auxiliat directa o indirectament en totes les edicions fins al 2015 per la Generalitat o per la Diputació de Barcelona. Justament l'any 2015, en veure que la Fira de la Tòfona agafava un nou rumb, des de les institucions públiques es va oferir continuar auxiliant la totalitat dels costos de la mostra, a canvi de mantenir l'antic format. Està clar, però, que les decisions ja estaven preses i potser hi havia molt interès a enterrar un projecte liderat per la gran enemiga convergent de la comarca. O potser només era un tema d'incompetències i d'incapacitats.

Amb el temps ha quedat clar que des que el senyor Orriols ha pres les decisions, la fira ha estat cada any pitjor, fins al punt de deixar de fer-la. Per vergonya, per dignitat o per mandra. Tot molt ben amagat darrere l'excusa d'un gest de responsabilitat i d'alliberament. Molt de l'estil de "la puta i la Ramoneta" tot plegat.

Ha quedat clar que la seva gestió i la del seu equip s'ha convertit en tot un referent d'oportunitats econòmiques al municipi i a la comarca. Aquest any, l'estalvi econòmic serà majúscul, però a canvi de què? A canvi de no fer res? Per això no cal presentar-se a les eleccions, i millor quedar-se a casa, que al cap i a la fi és el que han acabat fent aquests quatre anys.

En segon lloc, sí que vaig dimitir. Ho vaig fer després d'una reunió a les oficines de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà de la plaça Sant Joan on vostè no hi era i on se'm va informar que hi havia hagut una reunió prèvia amb l'ajuntament d'Olvan i que aquest havia decidit tota una sèrie de mesures no constructives. És a dir, que el senyor alcalde no va arribar a parlar amb mi perquè no em van convocar a la primera reunió i van fer servir els responsables de l'Agència com a interlocutors.

Per la seva informació i per desmuntar un altre dels seus arguments, al Berguedà hi ha plantacions dedicades al conreu de tòfona als municipis d'Avià, de Berga, de Borredà, de Casserres, de Castellar del Riu, de Fígols, de La Pobla de Lillet, de La Quar, de l'Espunyola, de Montclar, de Sagàs, de Santa Maria de Merlès, de Vilada, de Vallcebre, de Viver i Serrateix i també a Olvan. Li explico perquè no faci més el ridícul o no continuï mentint.

Potser caldria una mica més d'humilitat i coneixement del territori abans de donar arguments esbiaixats. O potser es pensa que tothom es mira el món rural com un lloc on abocar purins o anar fent créixer els camps per guanyar coeficient de pastura?

Hi ha vida i oportunitats després de la ramaderia, del cereal i dels ajuts de la PAC, encara que des de certes posicions benestants pugui costar de creure.

I no es deixin enganyar, que darrere la proposta d'organitzar "alguna altra cosa" que va sortir la setmana passada a la premsa per part del consistori, ja us avanço quina serà:
res. 

Pere Muxí
Exdirector de la Fira de la Tòfona del Berguedà