​Montse Venturós: «S'hauria de debatre si qui guanya les eleccions és qui ha de governar»

La cap de llista de la CUP denuncia que hi ha "deferència cap a certes persones i empreses"

| 10/02/2015 a les 21:13h
Especial: Eleccions municipals de Berga 2015
Arxivat a: Política, eleccions, CUP, Montse Venturós, Berga, Candidatura d'Unitat Popular
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/02/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La cap de llista de la CUP, Montse Venturós, al portal de Santa Magdalena Foto: Pere Gendrau


Montse Venturós (Berga, 1985) és des de fa pocs dies la cap de llista que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) presentarà aquest mes de maig a les eleccions municipals de Berga. Per il·lustrar el seu bagatge, assenyala que porta "més de la meitat" de la seva vida militant per combatre les desigualtats socials. En aquest sentit, en el de tenir assumida la militància de l'esquerra independentista, remet a l'assemblea moltes de les decisions que s'hauran d'acabar prenent. Adverteix que cada situació s'ha d'analitzar i destaca que la candidatura no té l'obligació de repetir el mateix paper que va adoptar el 2007 quan va facilitar la governabilitat de la capital berguedana per part de la formació més votada si el resultat de les eleccions no propiciés una majoria absoluta. 

És la candidata més jove de tots els que es presenten a Berga. Això, la condiciona?


La veritat és que no m'ho havia ni plantejat fins ara que ho comentes. Pel caire que té la candidatura i la manera de treballar, penso que no té importància l'edat. Perquè l'equip que hi ha al darrere el conformen persones que estan plenament capacitades per dur a terme qualsevol tasca i això no m'ha preocupat en cap moment. 

Quina funció creu que té com a cap de llista, tenint en compte que la CUP trenca les regles convencionals, per dir-ho d'alguna manera?

Entenc que la persona que fa de cap de llista és purament un portaveu de l'assemblea i de tot el que en pugui sorgir. No crec que sigui res més. 

 
Amb quin bagatge es presenta? Què creu que pot aportar a la candidatura?

A nivell de militància, porto més de la meitat de la meva vida dedicant-m'hi. Estic al Casal Panxo des del 2000. A l'abril, farà quinze anys que estic militant a l'esquerra independentista. Sóc una persona molt activa. Sóc molt passional però també sóc pencaire. Crec que tinc capacitat per tirar els projectes endavant. Crec que sóc una persona que sap treballar en equip. I, per tant, són punts que ajuden a treballar amb la resta de companys i a tirar endavant els projectes de la candidatura. He militat durant anys a Alerta Solidària i també formo part del consell de redacció de l'Accent. A més, tinc estudis de dret i també puc aportar en aquest camp. 

Ho plantejaré d'una altra manera. Quin rol creu que exerceix dins de la candidatura?

Aporto, penso, una part d'estima i d'amistat molt gran cap als meus companys, cap a les persones que confien en mi i que també són amics, al final. La militància va fent sorgir això. Crec que és un punt fort. Destacaria que tinc un caràcter molt positiu a l'hora de militar, tot i que això no vol dir que no pugui tenir discrepàncies dins de l'assemblea. Però la bona sintonia la tinc per manera de ser. 

Quan va començar al Casal Panxo, l'any 2000, s'imaginava que hi acabaria havent una candidatura com la de la CUP i que l'encapçalaria?

No, en cap moment m'ho vaig plantejar. Quan tenia catorze anys, les estructures polítiques de l'esquerra independentista eren diferents, més febles, i no m'ho plantejava. Hi vaig entrar amb la voluntat de tirar el casal endavant, de formar-ne part. Per inquietuds. Volia fer alguna cosa, canviar les situacions que em semblaven injustes. 

Es veu fent d'alcaldessa?

Sí, per què no? Sí. Sempre hi ha hagut una concepció de l'alcalde com la d'una persona molt allunyada de la realitat social, del carrer. Però jo sóc una persona de carrer, de sempre. I com que hi ha tot un equip al darrere que treballa, perfectament capacitat, i com que tenim aquest perfil d'estar a prop de la gent, sí que m'hi veig. Fins i tot, crec que podria arribar a representar un caire diferent a l'hora d'exercir aquest paper. 

 
Ho plantejava perquè, depenent de les circumstàncies, una candidatura es presenta amb ambició d'arribar a l'alcaldia o assumint que exercirà un paper d'oposició. 

Crec que el nostre projecte ha demostrat que, encara que fem oposició, es fa com si s'estés treballant en clau d'equip de govern. Com les persones que estan al capdavant de l'alcaldia. Penso que la feina que s'ha fet fins ara respon a això. Assumir l'alcaldia suposaria fer la mateixa feina que s'ha fet fins ara. Actualment, la CUP presenta uns pressupostos que és una manera de mostrar que tenim capacitat i voluntat de treball, més enllà de fer d'oposició simple i barata com la que s'ha fet tota la vida. I no és la que la CUP ha dut a terme durant aquests últims vuit anys. 

Si els resultats electorals ho permetessin, la CUP acceptaria pactar amb algun altre partit i governar Berga? S'hi atreviria?

És una qüestió que, lògicament, no s'ha debatut a nivell assembleari i no et podria donar una resposta. Puc aportar la meva visió personal però penso que és més interessant esperar al resultat dels debats que es facin a l'assemblea. Fins ara, sempre s'ha primat el discurs que qui guanya les eleccions ha de governar. Sense més. Sense pactes. Però s'hauria de debatre en el sí de l'assemblea perquè cada situació és diferent. 

Si la CUP es tornés a trobar, com l'any 2007, amb la capacitat de decidir si pot governar el partit que ha tret més vots, permetria que tornés a ser així? Facilitaria la governabilitat?

Crec que s'ha d'analitzar cada cas. Una cosa és el que va passar al 2007, moment en el qual no estava treballant en el sí de la candidatura... Ara mateix, no et puc respondre una cosa que ha passat i de la qual no n'he format part. S'ha de mirar tot depenent de cada cas. I, en el cas de la governabilitat, del dia a dia, també s'ha d'analitzar cada qüestió que plantegés l'equip de govern per separat. 

En el seu discurs, a l'acte de presentació de la candidatura, va denunciar l'amiguisme. Per què ho va citar i criticar d'aquesta manera?

Quan parlava de l'amiguisme, era un moment del discurs en què parlava a grans trets del que nosaltres no hauríem de permetre sota cap concepte. No només a nivell municipal. M'estava referint a l'àmbit nacional. No parlava estrictament de Berga. 

I si ens fixem en Berga, aquí hi ha amiguisme?

Sí, hi ha deferència cap a certes persones, empreses... sí, crec que passa. 

Aquest és el principal problema, parlant de l'Ajuntament de Berga?

No, jo en citaria d'altres, perquè aquest és un problema generalitzat. No és el problema bàsic però sí molt greu. El problema bàsic de l'Ajuntament de Berga és el deute. El problema d'endeutament imparable, hores d'ara. 

 
I com s'hi ha de fer front?

Després de parlar-ne, a l'assemblea, amb les persones que han estat treballant aquestes qüestions, el que ha quedat clar és que, ara mateix, de la manera que està l'endeutament de l'ajuntament, l'única manera de pal·liar una mica la situació és retallar en pressupost ordinari anual, que no vol dir retallar en serveis bàsics. Vol dir retallar en coses que són prescindibles, moltes vegades. Es tracta d'aplicar, per exemple, la pressió d'estalvi en cada partida. Per exemple, si tens pressupostat cent per caixes de bolígrafs i mai no n'arribes a gastar noranta, s'ha de rebaixar el pressupost inicial fins a 85.

Què necessita Berga per prosperar, si entenem per prosperar crear llocs de treball? 

Hi ha un punt de trobada convocat d'aquí uns dies que tractarà d'això i formarà part del programa. Però els debats que ja s'han fet, sobre economia local i comarcal, indiquen que Berga ha de liderar un debat i un projecte estratègic que no siguin simples estudis del Consell Comarcal sinó amb tots els agents i sectors. Entenent que el desenvolupament ideal és tornar a construir els teixits primari i secundari, perquè aquests són els que generen riquesa. L'economia terciària hauria d'acabar basant-se en la necessitat dels altres. Mentre això no passa, el turisme es pot arribar a entendre com economia primària perquè explota un recurs que és el paisatge. Per tant, si el turisme no condiciona la destrucció del propi bé, se li ha de donar un cert recorregut. Ara bé, el sector terciari no ha de ser el predominant com passa ara. 

I quins projectes concrets presenta la CUP?

Hi ha propostes que hem treballat a fons com és la municipalització de serveis. És una cosa difícil d'aplicar a curt termini arran de la mala gestió que s'ha fet durant anys i que ha portat a la privatització de molts serveis, però. El que també s'ha treballat molt és la revitalització del nucli antic. Hi ha hagut molta participació per part dels veïns i aquest serà un dels punts forts del programa. Per posar-ne alguns exemples. Però, sigui com sigui, sense diners no hi ha projectes i, per tant, el que toca és fer front a l'endeutament de l'Ajuntament de Berga. 

 

La cap de llista de la CUP a les eleccions municipals de Berga Foto: Pere Gendrau

COMENTARIS

ECONOMIA
Anònim, 11/02/2015 a les 00:23
+0
-0
Si és que ho has dit tu, no parlis d’economia que ho espatllaràs tot. Una economia té sectors primari, secundari i terciari, mai ha tinguts “teixits”. A més a més, el turisme mai ha estat una economia primària, sempre ha estat i és considerat del sector terciari, com tots els altres subsectors de serveis.
Pel de les 00:23
Anònim, 11/02/2015 a les 11:57
+0
-0
Crec que la Montse Venturós sap perfectament que els noms són "sectors". Quan parla de reconstruir el teixit primari i secundari no diu pas cap bestiesa. Que potser no es parla sovint de teixit associatiu fent un símil amb el procés de tissatge, tant arrelat i genuï de la nostra comarca?

Tenim uns sectors primaris i secundaris desmanegats i precaris, i toca reforçar la seva consistència, relligar i cosir altre cop el seu teixit, el seu múscul.

I per últim, no diu que el turisme pertanyi al sector primari, sinó que no pot ser que el turisme sigui explotació dels recursos naturals tal com ho seria el sector primari.
Pel de les 11:57
Anònim, 12/02/2015 a les 00:39
+0
-0
Segons aquest diari digital, textualment diu: "el turisme es pot arribar a entendre com economia primària perquè explota un recurs que és el paisatge" i, això mai es pot considerar com una economia primària, ja que aquesta, és l'economia que transforma els productes naturals. Si creus que per parlar dels sectors econòmics es pot fer des del terme teixit, penso que vas errat i, quan es fa un error es corregeix i no pasa res. Mala política la de jo no m'equivoco mai. La paraula teixit en ciències socials la pots usar com a sinònim d’entramat (teixit empresarial, associatiu, etc.), però no com a sinònim d’un concepte tan determinat en ciència econòmica com a sector primari, secundari o terciari.

la cosa va de llestos
Anònim, 14/02/2015 a les 21:00
+0
-0
Doncs jo diria que "l'economia que transforma" és la secundària...
quina tonteria
Anònim, 19/02/2015 a les 23:05
+0
-0
Parlant de ciències socials els meus fills a cinquè de primària estudien que el sector primari explota els recursos de la naturalesa i el sector secundari els transforma.
A l'escrit "economia" nomès li veig ganes de desacreditar i buscar tres peus al gat.
A quina tonteria
Anònim, 23/02/2015 a les 20:13
+0
-0
Espero que ara es publiqui:



Sector_primari

Sense comentaris !!!
Sort!
Anònim, 25/02/2015 a les 18:40
+0
-0
Endavant!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La Torre de la Petita, en una imatge de fa pocs anys.
La Torre de la Petita, en una imatge de fa pocs anys. | Conèixer Catalunya/blog
Pilar Màrquez Ambròs
El cost dels treballs estan pressupostats en 217.892,83 euros, dels quals es compta amb una subvenció de la Diputació de Barcelona que assumeix gairebé el 74% del valor
Intervenció del regidor de Francesc Ribera durant el ple.
Intervenció del regidor de Francesc Ribera durant el ple. | Pilar Màrquez Ambròs
Pilar Màrquez Ambròs | 3 comentaris
Francesc Ribera diu a l'oposició que "han fet el ridícul" i assegura que "no ha estat un acte de fiscalització" sinó "d'assetjament" a l'executiu | La contractació és temporal i Ribera ha assenyalat que hi haurà un nou concurs
Pilar Màrquez Ambròs
La iniciativa WiFi4EU ha atorgat 15.000 euros a la ciutat per fer aquest tipus d'instal·lació | Puig-reig i Vilada són les altres poblacions seleccionades per Europa per disposar de punts de connexió en espais públics