pòquer

La història del berguedà que ha guanyat cinc milions de dòlars fent del pòquer la seva feina

Ramon Colillas reflexiona sobre els estigmes que envolten la seva professió, el paper de l'atzar i els seus plans de futur, després de proclamar-se campió a les Bahames

| 15/02/2019 a les 11:59h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Societat, addicció, Ramon Colillas, PokerStars, pòquer, campionats, Bahames, atzar, joc
Ramon Colillas, campió del «No Limit Hold'em PokerStars Players Championship (PSPC)»
Ramon Colillas, campió del «No Limit Hold'em PokerStars Players Championship (PSPC)» | Adrià Costa
La matinada del divendres 11 de gener (o la nit del dijous 10, a les Bahames), el berguedà, que ha viscut un temps a Vic, Ramon Colillas (Puig-Reig, 1989) feia història en guanyar cinc milions de dòlars en un dels tornejos de pòquer més prestigiosos del món, el No Limit Hold'em PokerStars Players Championship (PSPC). L'esdeveniment se celebra a l'Atlantis Resort Island de les Bahames i és on el jove català de 30 anys va coronar-se campió, guanyant el francès Julian Martini. De fet, cap altre jugador de pòquer de l'estat espanyol ho havia aconseguit abans. 

- Què recorda del moment en què es proclama campió? 

M'enfrontava en un u contra u a Martini. Ens disputàvem 5,1 milions de dòlars (4,5 milions d'euros) i, en general, sempre és molt renyit un joc en aquestes condicions, mai hi ha una diferència molt gran entre un i l’altre. En aquell moment, quan quedàvem dos, perquè els altres set havien estat eliminats, ell em doblava de fitxes, però estic acostumat a jugar u contra u i vaig poder girar la truita amb un cinc que va completar el full house. Després del descans, em vaig acabar imposant. Recordo el moment perfectament, és molt especial. És fer realitat un somni perquè és un dels tornejos més importants del món. Si ho comparem amb el futbol, és com guanyar la Champions.

- En quin moment està ara mateix, després de guanyar els 5 milions de dòlars?

Encara estic en un núvol, tot just he aterrat aquí. He compartit poc amb la família encara, però no m’he plantejat ni l’any que ve ni he fet res en concret. Vull gaudir el moment i aprofitar-lo i de mica en mica anar fent.

- Tinc entès que guanyar aquest torneig era un somni que tenia des de petit

A la televisió (La Sexta) fan un programa sobre el pòquer: són episodis de tornejos de gran renom arreu del món, i un dels que surten és el PCA Bahames. Fa molts anys que segueixo el programa i que em deia: "He d'intentar arribar aquí". Com a curiositat, fa uns cinc anys em vaig posar de fons de pantalla de l'ordinador una foto de l'Atlantis Resort Island de les Bahames, i cada dia que m'aixecava i obria l'ordinador el veia i pensava: "Algun dia hi aniré, i hi aniré a jugar el torneig". És clar, passar d'imaginar-me que el pogués jugar a guanyar-lo... doncs és espectacular.

- Tothom pot presentar-s'hi?

Els campionats de pòquer tots tenen un preu, tothom s'hi pot presentar en funció dels diners que tingui. Els més importants i bons tenen una quota més alta. Per arribar a les Bahames, per exemple, el que normalment fa la gent és crear-se la seva carrera i la seva banca. Llavors s'apunten en funció del capital. 
 

Ramon Colillas durant l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- El torneig té una quota d'inscripció de 25.000 dòlars, però vostè no els va haver de pagar. Per què?

Vaig rebre una entrada gratuïta al torneig de les Bahames després de guanyar un passi per les partides a tots els tornejos d'Espanya que havia fet. PokerStars atorga un total de 320 Platinum Pass als millors classificats. Aquests tiquets tenen un valor de 30.000 dòlars i inclouen un viatge amb totes les despeses cobertes a les Bahames.

- A quina edat va començar a jugar?

Conec el pòquer des dels 18 anys, més o menys, i tot va començar com un hobby. Jo jugava amb els meus amics, després de jugar a futbol anàvem a un bar. Allà va començar tot. De mica en mica vaig anar-me interessant pel joc, vaig començar a estudiar i a aprendre'n, i fins a avui no he parat. 

"El pòquer no és només un joc d'atzar com sovint es creu"

- Què estudia?

El pòquer és un joc on l’habilitat té un paper molt destacat, no és només un joc d’atzar com sovint es creu. Hi ha molt d’estudi al darrere: llenguatge no verbal, psicologia, estratègia, estadística, matemàtiques... 

- Però sí que hi ha un cert punt d'atzar... 

És clar, seria enganyar-nos dir que no hi ha atzar, però sí que és veritat que es dona en moments comptats. Un campionat no el determina la sort. Quan ets un jugador professional i cap de l'any jugues 300 o 400 tornejos desapareix l'atzar i es converteix en una qüestió d'estadística, la probabilitat es converteix en avaluable.

- Quant de temps ha invertit a preparar aquest torneig?

No crec que pugui dir que "m'he preparat per a aquest torneig" perquè, de fet, porto tota la vida jugant. Estudio més hores que les que treballo en aquesta modalitat: faig les meves hores, estudio, repasso... forma part de la meva feina. No és només estudiar quatre hores i després pensar “tinc 10 anys per anar practicant”. No, jo estic en constant estudi.
 

"El pòquer és un joc on l'habilitat té un paper molt important", diu Colillas. Foto: Adrià Costa


- Com és el seu dia a dia?

Des de fa gairebé cinc anys només em dedico al pòquer. Al matí, quan em llevo al voltant de les 10 (perquè els campionats solen acabar tard), repasso sobretot totes les jugades que he marcat el dia anterior per veure quines coses puc seguir fent, quines he de modificar, contra quins rivals m’he enfrontat, i prenc apunts... estic com dues o tres hores sempre estudiant això. Després em poso a dinar, i a la tarda ja em preparo per a una sessió. I així cada dia.

- Diu que els campionats solen acabar tard. Quantes hores poden durar?

Si no t'eliminen (riu), pots passar-te deu o dotze hores. Amb pauses de 10 minuts cada dues hores, és clar. Per exemple, aquest dilluns al Casino de Barcelona té lloc el Campionat d'Espanya de Pòquer patrocinat per PokerStars. El d'aquest dilluns començava a les cinc de la tarda, i acabarà aproximadament a les quatre de la matinada. 

- Entenc que la preparació també implica estudiar el rival?

Sí, perquè no hi ha una única forma de jugar al pòquer, cadascú en té la seva. Fins i tot el perfil de jugador contra qui jugues pot influir en la teva estratègia. És a dir, no hi ha una regla determinada per aplicar-la contra tothom. De fet, aquí està la gràcia: tothom juga diferent, i per tant s'ha d'estudiar quines són les coses que funcionen millor i contra qui.

"No hi ha una única forma de jugar al pòquer, fins i tot en funció del perfil de jugador contra qui jugues pot influir en la teva estratègia"

- Ha tingut moments baixos en què ha perdut diners?

Sí que he tingut mals períodes, però la clau per no perdre diners és saber gestionar bé la banca. Si ho fas bé, no has de tenir problema. És a dir, si estàs en un moment que acumules derrotes, doncs baixes el nivell d'entrada a tornejos i ja està. 

- Ramon Colillas també és Mr. Boxes. D'on ve aquest sobrenom?

Hi ha una jugada típica que és quan apostes totes les fitxes i fas un all-in. En llenguatge col·loquial “fer un all in” vol dir “poso la caixa a dins”. Quan jo jugava amb els meus amics, aquest moviment el feia bastant sovint. I sempre em deien:  “Home! Només fas que posar la caixa a dins”. Era el “senyor caixes”, que en anglès es tradueix com “Mr. Boxes”.

- Ja ha rebut el premi?

Això ho tinc en mans dels meus assessors. Jo, de moment no, perquè fa molt poc del divendres encara.
 

Ramon Colillas és també Mr. Boxes. Foto: Adrià Costa


- Què vol fer amb els diners que ha guanyat? Té alguna cosa que li faci especial il·lusió?

D'il·lusions, tampoc en tinc moltes, perquè fins ara he estat complint tots els meus somnis, i he viatjat per tot el món. Per això ara no tinc clara una cosa en què pensi “ai mira, em gastaré els diners en això”. Els diners són una eina per als jugadors professionals del pòquer. Ara que disposo d’aquests diners puc arribar a jugar campionats que fins ara no em podia permetre, puc optar a desafiar els millors del món i, per tant, veure si puc escalar encara més, que és el que vull fer.

- Per tant, vostè no es planta aquí.

En absolut. Seguiré jugant. Crec que no t’has de plantar mai. És com quan a una persona li augmenten el sou i diu “fins a aquí”. Crec que amb aquests diners puc tenir una millor qualitat de vida, sí, però també augmenten les ganes de ser millor a la meva feina. Ara he aconseguit això, però jo vull seguir millorant, guanyant tornejos.

- Ha canviat la seva relació amb amics i coneguts després de guanyar a les Bahames?

Sí, això passa [riu]. Amics que potser feia molt de temps que no sabies res d’ells i que, de sobte, celebren la teva victòria i pregunten més del normal. Però bé, també és quan t’adones que els amics de debò són els que han preguntat des dels inicis, els que des que jugava a Barcelona ja em preguntaven com havia anat, i que evidentment després de la victòria a les Bahames també ho han celebrat. En moments així veus els amics de debò. 

"He pogut fer del meu hobby una feina, i això és del millor que li pot passar a qualsevol

- Creu que existeixen prejudicis sobre la seva professió?

Encara hi ha prejudicis, sobretot per part de gent més gran. Quan senten la paraula "Casino" s'imaginen la típica escena de les pel·lícules sobre Las Vegas: espais tancats, amb gent fumant puros, poca llum... Però actualment els professionals que estem dins d'aquest món ja reivindiquem que això és tenir una imatge esbiaixada. La imatge que presenta la ficció és totalment oposada a la real. Els casinos són espais oberts al públic, hi ha persones joves que hem estudiat molt, hi ha molta feina rere els jugadors... i em sap greu que a vegades la gent no ho valori com el que és, malgrat l’esforç que hi hem posat.

- Què li diria a la gent que considera la seva feina una addicció al joc?

No hi puc coincidir. Això és justament el que hem de canviar. No puc dir que no hi hagi un percentatge de gent que realment hi estigui enganxada, perquè és veritat que hi ha gent que pateix una addicció. Però jo sé el que és aquest món, sé en el que m’he format i el que visc dia a dia, i des de la meva perspectiva he de dir que no és addicció. Per exemple en el meu cas, a mi si em diuen “no pots jugar mai més”, doncs ho deixaré. El que passa és que m’agrada el joc, la meva feina, però no és un vici. Crec que el punt és dir que jo he pogut fer del meu hobby una feina, i això és del millor que li pot passar a qualsevol. 
 

Ramon Colillas amb fitxes del pòquer. Foto: Adrià Costa

COMENTARIS

Molt bé.
Anònim, 15/02/2019 a les 16:38
+18
-11
Un gran exemple pel nostre jovent. Au, nois. Vinga. Als jocs d'atzar teniu un futur. Falten graduats en parchís i daus.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
En la seva darrera glossa assegura que hi ha candidatures que coarten la llibertat d'ensenyament, volen limitar i lesionar la imatge de l'Església i atien el conflicte
Una de les guites de la Patum a plaça.
Una de les guites de la Patum a plaça. | Josep M. Montaner
Pilar Màrquez Ambròs | 1 comentari
La festa no tindrà administració solters perquè ja hi ha quatre parelles disposades a assumir aquest paper
Intensitat del vot a CiU a les municipals del 2015.
Intensitat del vot a CiU a les municipals del 2015.
L'extinta federació nacionalista va aconseguir suports a 859 municipis, amb un percentatge de vot mitjà del 42,1%