Berga ret homenatge a les víctimes del franquisme: «la memòria no és venjança, és justícia»

Berga ha homenatjat les víctimes del feixisme aquest dissabte a la tarda amb el descobriment d'una placa de record. L'acte s'ha fet en el marc de les jornades sobre memòria i dignitat que organitza l'ajuntament de la ciutat, conjuntament amb la comissió per la memòria històrica. Una quarantena llarga de persones han assistit a l'activitat, entre ells, diversos regidors del plenari i l'alcaldessa inhabilitada Montse Venturós, que s'ha dirigit als presents per denunciar "l'oblit, l'amnèsia, l'abandó i la renúncia més cruel per part de qui fins ara ha dirigit les estructures d'aquest Estat que beu directament del franquisme".

FOTOS i VÍDEO Berga ret homenatge a les víctimes del franquisme: «la memòria no és venjança, és justícia» #Bergahttps://t.co/MgiiGSt0Vhpic.twitter.com/RF157vKRQL

— NacióBerguedà (@NacioBergueda) 10 de febrer de 2019

Montse Venturós ha destacat el paper històric dels municipis a l'hora de defensar la memòria històrica i reparar les víctimes, i ha assenyalat que cal "comprendre el passat, entendre'l i donar-li una altra volta que no sigui la de la memòria dels guanyadors" i que la societat imperant ha de permetre, per tant, "reivindicar el passat per poder afrontar el futur".

L'homenatge als represaliats ha inclòs lectures poètiques, l'actuació musical de l'acordionista berguedà Pep Vancell i la descoberta d'una placa en record dels veïns i veïnes de Berga que van patir la repressió franquista. Aquest element d'homenatge, que quedarà com a record permanent a la ciutat, s'ha ubicat al capdamunt de les antigues escales de la presó, a la plaça Doctor Saló. 
 
"Les vivències viscudes a la república durant la guerra civil marquen clarament aquesta història dominant que va passar per la guillotina la història de milers i milers de persones que encara avui han de buscar entre serres, camps, cunetes i pedreres. Una història silenciada i blanquejada a través de la causa general imposada als municipis", ha afirmat Montse Venturós. "Amb tot, tenim l'obligació de contrarestar-ho, amb el fil de la història que van teixir totes les persones represaliades a qui avui reivindiquem i homenatgem", ha  afegit. 

L'alcaldessa inhabilitada ha començat el seu discurs amb una vivència particular, la de l'Antonieta que no volia morir sense saber què havia passat amb el seu pare, i que després de recórrer ajuntaments i arxius de les Terres de l'Ebre, finalment va poder determinar el lloc de la seva mort i portar-li flors. "D'Antonietes n'hi ha a totes les viles, pobles i ciutats", ha lamentat Venturós. 

Montse Venturós ha dit que "en el decurs dels darrers 20 anys han estat moltes les persones i associacions que han lluitat clarament per tombar i rebregar aquesta història oficial que va omplir de por, terror i repressió tota una generació de persones" i també "als seus fills". "No era por en va, era por a les execucions extrajudicials, a la repressió, por a ser jutjat. Podem dir que, sovint ha estat la generació dels nets i netes del franquisme, la que ha començat la lluita per dignificar i rescatar de l'oblit aquella memòria col·lectiva que es va passar per la trituradora", ha apuntat Venturós durant el seu discurs.
 
Montse Venturós ha defensat així la necessitat de continuar treballant per la memòria històrica per reconèixer el patiment dels represaliats i ha reclamat que la veu dels familiars sigui tinguda en compte. La placa d'homenatge situada a Berga aquest dissabte porta inscrita la frase "la memòria no és venjança, és justícia" de Neus Català, en record a tots els veïns i veïnes de Berga assassinats, represaliats, i que s'hagueren d'exiliar per culpa del feixisme". Quan finalment s'ha destapat la placa de record, i també en moments anteriors, s'han pogut veure cares emocionades entre les persones que assistien a l'acte i hi ha hagut una forta ovació. 

El segon Estat amb més fosses comunes

"L'estat espanyol és el segon Estat del món en nombre de fosses comunes, amb més de 100.000 persones desaparegudes encara avui dia", ha afirmat Venturós. Entre altres, l'alcaldessa ha enumerat qüestions pendents com l'encara "negació permanent d'extradir els criminals franquistes requerits per la justícia argentina",  i "la negació de la posada en pràctica dels protocols internacionals pel que fa a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició", recordant els compromisos que demanen al respecte Nacions Unides i normes internacionals vinculants.

Venturós ha recordat també que les primeres exhumacions efectives de les víctimes van ser dutes a terme després de la guerra pels mateixos familiars, que sabien el punt on havia estat assassinat el seu ser estimat o on podrien haver-lo enterrat. Venturós ha demanat "lluitar" i "persistir" davant les estructures obsoletes de l'Estat, per reivindicar els represaliats, i ha acabat el seu parlament amb un sonor "No passaran!". 
 
La lectura de poemes ha anat a càrrec de la joveníssima actriu Laia Tor. Tor ha fet lectura dels versos de "Quanta guerra!" de Marina Rossell, "Paisatge de l'Ebre" de Teresa Rebull, "Cant dels deportats", que és una peça d'origen popular, i "Morir a Ravensbrück" de Montserrat Roig. L'acte ha finalitzat amb la música de l'Àliga de la Patum, en una peça a acordió, que ha conclòs l'homenatge. 

Consulta aquí la llista dels 66.590 represaliats pel franquisme, entre els quals hi consten 193 veïns i veïnes de Berga.