Jordi Sabata: «Berga ha de ser una ciutat viva i amb un espai públic de qualitat»

Jordi Sabata i Freixa (Berga, 1983) és professor de l'Escola Municipal de Música de Berga. Enginyer tècnic en Telecomunicacions, té el grau superior de cant clàssic i contemporani, un màster de gestió cultural i un postgrau de polítiques culturals. Els associats del PDECat l'han escollit com a alcaldable per Berga a les pròximes eleccions municipals. 

La seva candidatura vol suposar un punt d'inflexió en el camí del PDECat, partit hereu de Convergència Democràtica, per recuperar l'alcaldia de Berga, que l'any 2015 va perdre per 58 vots. A les paperetes del pròxim 26 de maig, la llista figurarà sota la marca de Junts per Berga. 

- Per què vol ser alcalde de Berga?

- Em fa molta il·lusió poder treballar per la ciutat, de plantejar-hi un projecte de futur. Vull construir un equip de persones que siguin capaces de tirar endavant projectes i connectar amb la ciutadania. Jo no vaig anar a ningú a oferir-me com a candidat. És a dir, vull ser alcalde, però quan m'ho van oferir em vaig parar a pensar-hi i vaig dir-me que havia de ser possible trobar el millor equip de persones possibles per construir un bon projecte. He llegit entrevistes als mitjans on el periodista preguntava al candidat si era un somni ser alcalde. No és un somni, sinó que és un honor.

Considero que els somnis van per una altra via a la vida, això serà un període curt de la meva vida que destinaré al treball públic. Em donarà l'oportunitat de recollir les idees de la gent i canalitzar-les perquè la ciutat faci un salt al futur. No hi estaré 20 anys, perquè no crec que hagi de ser així i perquè la ciutadania reclama una renovació continua.   

- És independent, però encapçala una llista del PDECat. Per què?

- Hi ha l'herència familiar del meu pare, el Toni Sabata, que va ser regidor de Berga. Al final, jo sóc d'on sóc. Estic orgullós de molta de la feina que va fer el meu pare en el seu moment. Sovint em pregunten si renegaré de l'herència de Convergència: jo crec que com en qualsevol casa, hi ha coses que es fan bé i coses que es fan malament. Tots tenim dret a repensar-nos a nosaltres mateixos, posar-nos al mirall i plantejar-nos si estem anant pel camí que toca. Per tant, també entenc que els partits puguin fer el mateix, examinar cap a quin punt s'està caminant i avançar. 

- Però igualment vostè reivindica aquesta faceta de persona independent. 

- Sí, totalment. Perquè no em dec a cap estructura de partit sinó que em dec directament a les persones. Això és una cosa que m'agrada. És evident que no pots utilitzar sempre com a discurs el fet que res del que s'ha fet abans és culpa teva. Sóc conscient que no seria bo anar per aquí. Però hi ha un punt de voler mirar al futur. Em van demanar si volia encapçalar aquest projecte, vaig dir que sí. Per tant, responc dels actes que construïm a partir d'ara.  

- L'exalcalde Juli Gendrau va proposar-li formar part de la seva candidatura. També Antoni Biarnés, el cap de llista del partit a les eleccions de 2015, va demanar-li-ho. Va arribar a plantejar-se dir-los que sí?

- M'ho vaig arribar a pensar, sí. A casa meva, per l'herència familiar que deia, sempre s'ha estat pendent d'allò que passava políticament a la ciutat. No tant en el sentit més polític, però estàvem pendents de què es feia i què no es feia a Berga, de com es veia el futur al carrer. En el moment que m'ho van demanar, sí que m'ho vaig plantejar. Però jo era més jove, tots els meus esforços estaven en la vessant més professional, més artística. Cal tenir en compte que fa 8 anys estava a punt d'entrar al Cor de Cambra del Palau de la Música. 

Aquesta part és més emocional, però recordo un concert a la sala gran del Palau de la Música: Durant l'obra una soprano cantava un solo, eren les 12 o la 1 del migdia, i entrava el sol pels vitralls. En aquell moment, vaig tenir clar que havia de continuar pel camí de la música. Vaig frenar a pensar-m'ho però vaig creure que aquell no era el moment per implicar-me en un projecte polític. 

- Aparcarà la música si és alcalde?

- Crec que és impossible perquè realment és una cosa molt volguda. És quelcom que forma part de mi. Quan vaig fer l'enginyeria tècnica, tot i agradar-me molt, hi havia aquesta faceta que volia tirar endavant. Veuré com puc fer-ho. Sóc conscient que les responsabilitats d'un ajuntament són molt grans. Però d'una manera o altra trobaré aquesta connexió. 
 
- Per què la llista que encapçala es presenta sota la marca de Junts per Berga en comptes de lluir el nom del PDECat? 

- És aquest pas que dèiem abans de repensar-se. Junts per Berga transcendeix tot allò que són els partits. És una llista amb què anem a buscar la transversalitat i la renovació. La gent té idees que cal escoltar i els partits han de ser estructures molt més permeables, que permetin estar-hi en contacte més directe, buscar i canalitzar aquestes idees. Nosaltres en podem tenir moltes d'idees però no serviria de res donar-los forma si ens tanquem en un despatx. Han de ser idees que surtin de la gent i que siguin de la gent. Junts per Berga contribueix a aquest plantejament. 

- A l'hora de fer la llista li han posat condicions? El PDECat li ha marcat un mínim de persones de partit o un màxim d'independents per a la candidatura?

- No. Estic molt content amb això. Ells s'han plantejat un projecte renovador ja en si mateix, perquè només el fet d'anar a buscar un candidat independent, ja diu molt de la voluntat real de renovació i transversalitat. 

- Quins punts forts diria que ha tingut el govern de la CUP?

- Contenir el dèficit és una cosa bona, malgrat que també s'ha de recordar que és una derivada de la llei de racionalització pressupostària i, per tant, d'un pla de sostenibilitat que ja va ser aprovat al darrer mandat. Econòmicament, l'ajuntament es troba en una situació complicada que ha millorat. Però no s'ha construït un projecte de ciutat amb prou intensitat. Sense projecte, costa trobar finançament. No pot ser que un ajuntament expliqui que no va a buscar un fons Feder perquè només li subvencionen el 50% del cost d'un projecte. Aquí cal un plantejament diferent: Cal tenir molts projectes per picar totes les portes que siguin necessàries, construir projectes per petits que siguin i buscar finançament per dur-los a terme. 

Durant el mandat també s'ha aconseguit, o almenys s'ha començat a plantejar, el canvi de titularitat en la gestió de l'hospital. És molt positiu, però no s'ha materialitzat. Haurem de vetllar-ho molt, procurar que es mantinguin les especialitats mèdiques que hi ha a l'hospital. Tampoc ens podem permetre de cap de les maneres que torni a passar un cas com el del TAC que ens obligui a desplaçar-nos fora. Per últim, una altra cosa positiva del govern de la CUP han estat les polítiques de participació ciutadana. Tot i així, s'ha plantejat allò que legalment estava previst i les entitats continuen reclamant ser escoltades. Les taules, els consells municipals, s'han d'estructurar de manera més activa.

- Quin ha estat el principal punt feble?

- Hi ha un problema gran: cal saber cap a on anem i això ens ho hem de plantejar de manera col·lectiva. Ara mateix tinc la sensació que no es té prou clar. Per altra banda, hem de construir el futur entre tots. No sóc partidari de construir projectes de futur només des de la línia de govern.

«Aquest mandat no s'ha construït un projecte de ciutat amb prou intensitat»

- És possible tirar endavant grans projectes amb un ajuntament endeutat? El deute actual se situa sobre els 14 milions d'euros. 

- És molt necessari disposar d'aquests projectes que deia, construir-los i, a partir d'aquí, picar les portes que faci falta per obtenir el finançament que sigui. Però per fer això és molt necessari tenir clar cap a on anem, construir aquest camí. 

- Cap a on ha d'anar Berga?

- Des del nostre punt de vista, Berga ha de ser una ciutat cuidada, una ciutat viva amb un espai públic de qualitat, en la que tu puguis sortir al carrer i en gaudeixis. Aquesta és una prioritat número 1, no pot ser que tinguem els carrers desendreçats. A Berga sovint tenim una mentalitat que és negativa, pessimista, hem de treballar per trencar amb aquesta mentalitat, dir-nos que som prou bons. Tenim un teixit associatiu molt potent, empreses que treballen fora de les fronteres de la comarca, ciutadans amb iniciatives personals.

Hi ha necessitat de tenir una ciutat endreçada on passin coses. A vegades hi ha la sensació que culturalment estem construint una ciutat de dijous a diumenge. Però aquí hi vivim cada dia. A Berga hi passen coses, però hem d'estructurar-les perquè hi passin també de dilluns a dimecres. Tant en l'eix de la cultura d'elits més patrimonial, de museus i exposicions, com en la política cultural associativa. Fer que la nostra sigui una ciutat amb serveis accessibles, ser capaços de treballar en el projecte col·lectiu i creure en nosaltres mateixos, creure'ns que som capaços de construir aquest futur. 

«No em dec a cap estructura de partit sinó que em dec directament a les persones»

- El projecte de desdoblament i tercer carril a la C-16 ha generat cert debat i té detractors. Vostè que en pensa?

- Crec que és evident que una carretera d'aquestes característiques contribueix a una baixada important de la sinistralitat, i aquest ja de per si és un factor molt important a tenir en compte. Hi ha un cert discurs que assegura que si hi ha més carrils, això farà que el trànsit s'incrementi. Però hem de recordar que les polítiques de mobilitat futura també ens reclamen mesures com els cotxes elèctrics i un ús diferent del transport públic. Al departament de Territori i Sostenibilitat, hi ha professionals molt més conscients sobre la qüestió mediambiental del que ens pensem. Cal fer les aportacions que creiem al projecte, però donar-los un espai de confiança. 

Sí que hi ha coses a afinar en el cas de Berga. Els accessos no ens acaben d'agradar gaire i, per tant, haurem d'aportar solucions per replantejar-nos aquests accessos. Evitar que tinguin un impacte tan gran com el que hi ha previst en el projecte actual. 

- Ara parlava del transport públic, si governa, l'estació d'autobusos serà una de les prioritats del seu mandat?

- És una prioritat, ho ha de ser. El govern actual ha explicat que vol tirar endavant un nou procés de participació, perquè es considera que el procés que va fer-se l'any 2014 o 2015 no va ser prou participatiu. Està bé que consultin opcions. Hem de tirar endavant l'estació d'autobusos, amb tota la informació que tinguem. No pot ser que hagin passat tants anys i que encara ens estiguem preguntant quin és el millor emplaçament possible per aquesta terminal. 

- El reglament de participació que ha tirat endavant la CUP contempla el pressupost participatiu com a eina de treball. En faran ús?

- Som absolutament partidaris d'escoltar la voluntat dels ciutadans i estructurar-la per desenvolupar projectes. No sé si optarem pel pressupost participatiu en concret. Es pot articular de diferents maneres. Per exemple, a través de consells sectorials. Que les polítiques que s'implementin als sectors concrets, siguin polítiques que volen aquests sectors. Hi ha un marc legal que és d'on surt aquest reglament, que també ens hi obliga. 
 
- El PDECat ha fet una bona oposició aquest mandat?

- Personalment, crec en una oposició no destructiva. Sí que en alguns moments s'ha de tensar la corda. Aquest mandat hi ha hagut el plantejament de no voler anar a destrossar pel sol fet de destrossar, en general ha estat així en tots els partits. Crec en això. En una oposició constructiva, aprofitar els elements positius per construir la ciutat.

- És partidari de pactes de govern?

- Sí. En la situació que hi ha ara mateix, sí. El fet que només siguin sis regidors dificulta la gestió diària. No ho dic pensant en un grup polític en concret, sinó que estic convençut que és el que reclama la ciutadania. Al cap i a la fi, entendre's i gestionar des de la col·lectivitat, és la feina dels polítics. Jo crec que podem treure uns bons resultats però haurem de veure la realitat de la situació. Hi ha molta a feina a fer. 

- L'actual regidor de Planificació Pressupostària, Francesc Ribera, assegura que l'endeutament podrà eixugar-se el 2022. Consideren important mantenir aquesta data com a fita en la gestió econòmica?

- Ell diu que a partir del 2023 es disposarà cada any de 2,5 milions d'euros de superàvit. Hem d'analitzar les dades i veure quin és el múscul que hi ha per fer actuacions. A partir d'aquí prendrem les decisions pertinents. Treballarem per la contenció econòmica i la reducció del deute, i, en aquest punt, és molt important tenir un pressupost ben finançat, ser capaços de trobar finançament, no només pel que fa a les inversions. Ara mateix el percentatge d'execució del pressupost se situa en el 50% perquè s'ha executat el projecte de l'enllumenat públic. Però aquest mandat hi ha hagut execucions del 20% i el 27%, i per tant, això és molt millorable. No podem gastar més del que tenim perquè a casa nostra no ho faríem mai, però allò que pressupostes, s'ha d'executar. 

- En matèria econòmica és possible que en campanya li retreguin l'herència econòmica dels 8 anys de Juli Gendrau. 

- Hi haurà un atac continu però assumim la situació. El nostre propòsit és treballar per millorar l'actual situació. A hores d'ara, no té cap sentit continuar dirigint retrets al govern anterior. Què ens aporta això per al futur? El nostre projecte és de renovació i transversalitat però, així i tot, hi ha moltes coses que es van fer bé i potser hi ha coses que no es van fer tan bé. Però això passa a tot arreu. Aquesta herència econòmica, cal assumir-la i treballar per millorar-la. Hauríem de ser prou hàbils, cal plantejar un projecte optimista, il·lusionant i de futur, no anar a discutir què es va fer o es va deixar de fer. 

- Els tribunals han inhabilitat l'alcaldessa per no haver tret l'estelada del balcó en dos períodes electorals. Què en pensa?

- D'entrada és esperpèntic que un estat estigui perseguint simbologia al segle XXI. No és comprensible. El que puc dir és que ara mateix preferiria una alcaldessa que no estigués inhabilitada i que estigués exercint de manera efectiva les seves funcions. En això haurem de construir un consens, el ple ha de plantejar si les actuacions que s'han portat a terme fins ara en aquesta temàtica, han portat els resultats esperats, fer aquesta reflexió sempre des de la voluntat ciutadana. No crec en la desobediència parcial d'un ajuntament, crec en l'obediència al Parlament de Catalunya. Per tant, hem d'anar en aquesta línia. Prendre certes decisions si el Parlament ens les demana o si la majoria de municipis decideixen que s'actua d'una determinada manera perquè aquest també és un espai legítim de representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya. 

- Qui hi haurà a la seva llista?

- Gent molt preparada en el seu àmbit. Hi ha una cosa certa, i és que tampoc crec en un perfil molt tècnic, perquè aquest no és el paper dels polítics. Hi haurà gent preparada en els seus àmbits, capaç de connectar amb la ciutadania i capaç de fer projecte i construir aquest futur que necessitem. Els tècnics de l'Ajuntament de Berga són professionals suficientment preparats per desenvolupar les polítiques que implementi l'executiu.